Si, avui us parlaré de la HASSINA

Avui, us parlaré de la Hassina. Crec que tinc una predilecció especial per la Fatimetou, tothom que hem coneix o que simplement ha seguit el meu blog ho pot saber i no canviaré la meva opinió, al menys per ara ... i us aviso, serà molt difícil que ho faci ... les connexions que ha vegades s'establexen entre les persones fa que tinguem més afinitats amb unes i aquest és el cas d'aquesta nena, que per dirho molt fàcil, és la sahrauí "més hippy" que he conegut, la menys preocupada, per raons que en la nostra societat definim com a "supèflues".

Però avui, us parlo de la Hassina, la nena sahrauí que va estar a casa meva l'any passat i que també vaig veure en el meu últim viatge als Campaments. Una nena que a casa era oberta, alegre, amb ganes de sortir a tot hora i per qualsevol raó, ja fos per anar amb patinet o per anar a discutir amb no se quina iaia sobre temes que no vénen al cas i que des del primer dia jo sabia que simplement era l'excusa per sortir i relacionar-se ... ella sempre havia de ser el centre de tot el que passava al seu voltant i raons no li faltaven ... era i és guapa, simpàtica, presumida i sap ballar com ningú ... fins i tot la seva família a Mataró, ella deia, era la millor.

Era un protagonisme, per altra banda, que no era mai ofensiu. Però el fet més curiós es que era quasi tant coneguda com jo mateix, a Mataró ... a vegades sortíem i crec que hi havia dies que la saludaven i s'havia d'aturar més vegades que jo ... una marca difícil de superar us ho asseguro. Un estiu, el passat, en el que a casa nostra l'activitat no s'aturava. Crec que vàrem anar a totes les festes sahrauís de les que vam tenir coneixement, tant al Maresme com a fora ... i no en tenia prou ... i els de la casa l'acompanyaven en aquestes ganes de sortir, de conèixer, .... va ser un bon estiu per a tothom. La Hassina també s'ha guanyat la nostra estimació

Era una nena que havia tingut MALA SORT, en les seves vacances, ... no havia aconseguit repetir mai en cap família, a pesar de que es mereixia fer-ho i fins tot havia tingut alguna estada no massa exitosa ... la seves vacances entre nosaltres podien ser les últimes i la seva esperança i la nostra és que aquest any podria venir, i per fi, repetir ... sortia a les llistes de repetidors ... però no a les dels Campaments i tot i que s'han mogut a casa seva, no surt, no ha pogut fer papers ... un altre cop la MALA SORT

A qualsevol persona que coneix a la Hassina, us parlarà de la seva alegria de la seva simpatia i fins fa poc jo també us hagués definit així a aquesta nena i potser us hagués explicat que és la que millor balla de tots els Campaments (que jo conegui, es clar)

Nosaltres la voliem visitar als Campaments i conèixer als seus pares a Ausserd. Els seus pares no hi son ... son a la zona de Tifariti, al Sàhara alliberat, un germà seu necessita un canvi de clima per curar-se d'una malaltia. Quantes desgràcies han portat els aiguats del febrer!

Ella ara viu amb un germana de la seva mare, a Smara, i mentre aquesta treballa, ha de cuidar el seu petit cosí de 10 mesos ... aquella nena que tant gaudeix del sortir, dels espais oberts, resulta que passa hores dins la haima ... a la seva edat també es fa responsable de que tot vagi be en la reconstrucció de la casa de la seva tieta ... qui ho anava a dir ... tant presumida, tant simpàtica i ara també tant responsable, no ens ho pensavem ... però sobretot, quina MALA SORT. També sap que a Mataró hi ha qui l'estima, crec que li hem desmostrat, però te la MALA SORT de no poder venir

Com la Hassina, als Campaments hi ha molts altres nens i nenes que pateixen les conseqüències dels aigüats, potser pateixen altres males sorts ... famílies que ho han perdut tot, famílies que han hagut de marxar cap els territoris alliberats per recuperar alguna de les coses que han perdut o per altres raons ... No seré jo qui us parli de les conclusions, prefereixo que us les feu vosaltres mateixos ... també les podeu escriure en els comentaris ... son molt importants ... el millor del meu blog

La SHEBEBA i la llibertat de la dona sahrauí

Ara quan ja fa uns dies que he tornat dels Campaments, em toca tornar a aturar-me.

Avui continuo amb les piles carregades per continuar amb la petita solidaritat, aquella que afecta directament a les persones i que crec que mai sabrem si ens fa millors a nosaltres o al que ara es denomina com a contrapart.

Avui, aquesta nit quan sortiem de la reunió dels que som solidaris amb el poble sahrauí a Mataró, parlavem de la necessitat i de la importància de fer arribar la nostra solidaritat directament a les persones. Jo els explicava, que en aquest viatge he conegut una noia d'uns 19 o 20 anys, la Shebeba, que ha hagut de tornar a casa seva, des de Algèria, per una barreja de necessitats familiars ... la més important d'elles, la malaltia de la mare.

Però la Shebeba, també em va demostrar que era una noia molt forta i tenia el convenciment de que tornaria als seus estudis, que aconseguiria una beca per anara a la Universitat ... segur que és la millor forma de que ella sigui lliure i de que el seu poble també ho sigui.

En aquell moment, en el que jo m'adonava d'aquest fet, li vaig oferir el meu suport i creieu-me, us asseguro que ben aviat va reaccionar ... es sentia recolzada per algú, que encara que aquella mateixa nit marxaria cap a Barcelona, ... l'havia escoltat ... li havia ofert aquella petita complicitat que ella necessitava per continuar creient en si mateixa, en el seu futur.

Quin recolzament? una carta, un paquet amb roba i articles que pugui necessitar allà on va a estudiar ... quasi res, però que li pot garantir que no ha de dependre de la seva família ... que no ha de demanar res a qui ho necessita

Per altra banda, la Shebeba, sap que el seu futur està lligat al del seu poble, no vol ni renunciarà a treballar per la independència del seu país. Sempre portarà, dins seu, la bandera de la RASD, aquella que ténen en alt a casa seva, aquella que els sahrauís estimen tant.

L'esperança de la Shebeba, és tornar al seu internat d'Algèria a estudiar i després a anar a la Universitat i a partir del 18 d'abril sap que hi ha algú, molt lluny, en una ciutat que es diu Mataró, que també ho vol.

La seva mare, a qui li va explicar en primer lloc aquesta esperança i el fet de que hi ha algú disposat a ajudar-la (o com diuen els i les sahrauís ... "yo también tengo una familia") evidentment l'ajudarà a tornar, tot i la seva malaltia ... és la gran força dels i les sahrauís, sobretot de les dones

Donar esperances a la Shebeba, també ha de formar part de la nostra relació amb el poble sahrauí, donar força i esperança a aquestes dones, que fa molts anys que ens demostren la seva força, és també ajudar en la lluita per l'alliberament del poble sahrauí

Ella ara no sap si vol portar la seva melfa ... segurament quan es senti lliure, la portarà com a símbol de la seva llibertat, com a signe de la seva voluntat de continuar en la lluita del seu poble

Llibertat pels presos polítics sahrauís. Llibertat pel Sàhara Occidental. Pel respecte al dret a l'autodeterminació del poble sahrauí

Aquest cap de setmana, també ens arriben notícies de caràcter molt diferent, des del Sàhara Occidental. Per una banda, ens arriba la notícia de l'alliberament dels 48 presos polítics sahrauís que encara estaven tancats a les presons del Marroc colonial.

Els mitjans de comunicació parlen d'indult per part del rei delMarroc i la implicació d'un suposat Consell Reial per Temes del Sàhara (conegut per CORCAS) i que és la pedra de toc, no podem oblidar aquesta perspectiva, per l'intent d'imposar una suposada autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc (alguns i algunes de vosaltres haureu rebut una carta en aquest sentit). És una forma de "demostrar" una voluntat de resoltre un conflicte, que tant el Marroc com la comunitat internacional, saben que no es pot solucionar sense respectar la voluntat dels sahrauís que volen viure en un país lliure i independent

El que tampoc podem oblidar, és que l'alliberament dels presos polítics sahrauís, és producte de la lluita dels que constantment surten al carrer a El Aaiun, Smara, Dajla, Bojador, Tan Tan i moltes altres ciutats i pobles on viuen els sahrauís. També es producte de la solidaritat internacional, tant dels països que reconeixen la RASD, com de tots aquells i aquelles que estem en el mon solidari, aquells que volem treballar pels sahrauís, que amb el nostre treball, amb el nostre deixar-nos sentir, no deixem que els nostres governs s'oblidin de les situacions injustes en que viuen els sahrauís.

Es veritat que estem contents de que homes com Ali Salem Tamek hagin pogut sortir de la presó, de que visquin lluny dels seus torturadors, però ara tampoc els podem deixar sols, perque tot i estar fora, continuaran visquent situacions injustes, ja que d'entrada, no tindran dret a un pasaport, no tindran dret a treballar, estaran constantment vigilats per les forces de seguretat marroquines, ...

Els presos polítics sahrauís continuaran lluitant per la llibertat del seu país, així ho asseguren només sortir de la presó i nosaltres, hem de continuar recolzant-los.

Per altra banda, hem rebut la notícia de que la ONU reconeix la violació dels dret humans per part del Marroc al Sàhara Occidental, tal com es pot llegir en l'informe de Kofi Annan i cita expressament l'actuació de les forces d'ocupació marroquines en contra dels sahrauís que es manifesten pel dret a la autodeterminació del Sàhara Occidental.

El mateix Kofi Annan, reconeix, en el seu informe el fracàs de la ONU al Sàhara Occidental i denuncia el boicot del Marroc a tots els intents perque els sahrauís puguin exercir el seu dret a la autodeterminació. L'últim intent de boicot als procés d'autodeterminació, és la proposta d'autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc.

El que no es pot acceptar la proposta de Kofi Annan de diàleg directe entre el Marroc i el govern de la RASD, ja que aquest sols perjudica a la part més dèbil, els sahrauís, ja que sols serveis per tornar 40 anys enrera en el conflicte. A perjudicar a aquells que han anat acceptant les ressolucions de la ONU, tot i que algunes d'elles els perjudicaven. A tenir que tornar a negociar un dret que està reconegut per la ONU, el dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Tampoc ho podem permetre.

Des de aquí us animo a mantenir obert erl debat, a continuar la lluita per la llibertat del Sàhara Occidental. Cal que el govern de la República Àrab Sahruí Democràtica i el FRENTE POLISARIO, tinguin el nostre recolzament

BE FREE. Sigues lliure, fes arribar la teva solidaritat

Com molts de vosaltres ja sabeu, acabo d'arribar dels Campaments, en concret, he estat a Smara.

Espero que el meu blog, us continui agradant tant com fins ara ... se que us he abandonat uns dies, millor dit he abandonat el meu blog, per estar amb els sahrauís, amb els nostres sahrauís, amb els meus i les meves sahrauís.

És un viatge, que ha reforçat les meves conviccions i potser les ha radicalitzat. En aquest viatge, he vist "in situ" moltes de les carències que han deixat els aiguats del més de febrer: cases caigudes, daires en les que pràcticament no es pot viure, haimes muntades a les afores d'Smara, ... , però també, famílies desestructurades, que ho han perdut tot i que per tornar a la normalitat, ténen que recórrer a mesures d'emergència .... marxar cap a la zona de Tifariti, buscant un clima més suau, deixant a fills i filles amb familiars ...

Una situació, que seria difícil d'assumir per la nostra societat opulenta i consumista i que en els campaments de refugiats pot contribuir a crear moltes desigualtats, a crear situacions injustes.

Potser em podreu dir que sóc molt exigent quan digui que aquestes situacions les podem contribuir a solucionar amb la nostra solidaritat, ajudant a les famílies, però sobretot treballant amb la contrapart, amb el FRENTE POLISARIO, cal treballar per acabar de reconstruir les infraestructures caigudes com escoles, tarbies i altres edificis públics ... cal treballar per contribuir a que TOTS els projectes siguin un èxit, començant pel de colònies.

Però avui, amb la meva reentrada, potser em tocaria parlar de sensacions, de vivències i us he de dir que com en tots els viatges al Campaments, aquestes son abundants, igual que les emocions, potser enlloc del mon en trobarem tantes ni tant concentrades en el temps ni en l'espai. Potser enlloc podem trobar tantes injustícies acumulades en contra d'un poble, en un espai tant obert

Potser enlloc, podem trobar el somriure tant obert d'un nen o d'una nena, ..., potser enlloc puc trobar tantes raons per continuar lluitant per un a causa tant justa com la del SÀHARA GARBIA, o potser si, en la força dels sahrauís per continuar amb la seva lluita, tant dels que aguanten les condicions de vida de la Hammada algeriana, com dels que fan front el règim repressiu del Regne del Marroc al Sàhara ocupat

Us deixo amb un sonriure, amb el de la Fatimetou, agafat per la càmara del millor fotògraf, que conec, del Sàhara, el meu amic Paco, què us sembla?

LA MIRADA TRANSPARENT

Després de molts de dies en els que us he parlat dels sahrauís que estan patint la repressió al Sàhara Occidental ocupat, avui, us parlaré dels sahrauís dels Campaments de Tindouf i del meu viatge a Smara, i potser, també a Ausserd.

Molts de vosaltres ja sabeu que marxo dimecres, en el vol xarter de Setmana Santa, cap els Campaments i és inevitable, que des de fa uns dies, pensi en tota la gent que trobaré allà.

Moltes de les persones que trobaré seran nens i nenes que han estat a casa o per Mataró. Sols per parlar d'algú podria citar a la Hassina, a El Aiza, a Minetou i d'altres o les de casa meva, allà a Smara, de na Fatimetou i les seves germanes, naTzulum, na Sàgala o na Lijet i potser alguna més que l'any passat estava a Algeria estudiant. Altres són gent que he conegut abans com en Mohamed Mouloud, na Chaiaa, en Salek i d'altres que segur que coneixeré i començaré a estimar des del primer te que prendrem junts

Des del moment en que senti l'olor dels Campaments, quan tot just comenci a trepitjar la sorra, quan vegi aquells ulls tant penetrants i al temps tant transparents, serà quan s'enforitrà el meu convenciment de que cal continuar amb la solidaritat amb aquesta gent. De que cal continuar treballant perque tornin al seu país, de que després de 30 anys es mereixen la llibertat, de que cal que siguin independents.

També serà el moment de començar a aprendre dels nostres sahrauís, de la seva paciència, del seu donar tot, sense tenir res ... molts de vosaltres ja ho sabeu.

Segur que tornaré amb leds piles carregades, amb ganes de continuar treballant amb les sahrauís i amb el pobles sahrauí, segur que us trobaré a molts de vosaltres en el camí, un camí que ja ha començat ... i que passa per les Vacances en Pau ... quan vinguin els nens i les nenes de la mirada profunda ... de la mirada transparent

RECOLZEM LA INTIFADA SAHRAUÍ

Aquests dies, de suposats judicis contra activistes sahrauís, de detencions arbitràries al Sàhara Occidental ocupat, de violació sistemàtica dels drets individuals i col·lectius dels sahrauís, sols hi ha una paraula, sols hi hà una acció que cal recolzar ... la dels sahrauís resistint al carrer la violència colonial, ... la dels sahrauís que treuen les seves banderes per qualsevol ciutat o poble del Sàhara o fins i tot del Marroc. Sols tenim una paraula:

Pasó el rey de Marruecos y dejó una estela de sangre saharaui: Otra vez Smara

No he pogut estar-me. A vegades, unes poques paraules, poden explicar molt més que el més llarg dels discursos. És el que m'ha passat ara mateix quan llegia les paraules de SALKA EMBAREK, que podeu trobar en aquesta mateixa entrada.

M'imaginava en les condicions en que han viscut la visita del rei del Marrroc els sahrauís de les zones ocupades, m'imaginava on estaven ... a la seva ciutat, Smara, destruida per la barbàrie colonial marroquina

Com els sahrauís, compartien amb els seus amics i companys plens de sang, la casa destruida, la neguitessa de després de patir la pitjor de les injustícies i tot, per demanar el que és teu o potser, ni tant sols per això: pel sol fet de ser sahrauí.

No puc estar-me de reproduir, amb lletres del color de la HENNA, l'escrit de Salka Embarek :


Pasó el rey de Marruecos y dejó una estela de sangre saharaui

OTRA VEZ SMARA
SALKA EMBAREK
1ro de abril de 2006

El rey de Marruecos ha puesto punto y final a su visita de seis días a los Territorios Ocupados del Sáhara Occidental y tras de sí, ha dejado una estela de cientos de manifestantes heridos contra los que soltó a su séquito de perros furiosos.

Gendarmería Real, policías del GUS (Grupo de Intervención Rápida), policía secreta y un nutrido grupo de colonos dispuestos a arremeter contra los ciudadanos saharauis, se esparcieron como una plaga por cada una de las ciudades que llevan tiñendo de sangre treinta malditos años.
Muchos años, mucha sangre.

Hasta las seis de la mañana estuvieron buscando los cuerpos de los heridos.
Smara fue arrasada.

Adolescente torturado en su casa por tropas fascistas del rey Mohamed

Más de ciento treinta personas, ciudadanos saharauis, han sido detenidos y torturados en sus casas, en la calle y en la comisaría. Avergonzaron a las mujeres arrancándoles la melfa y dejándolas semidesnudas ante la indignación de un pueblo que las cubrió de pudor.

Todos querían agasajar a Otmani El-Lud Emman, que llegaba a casa después de ser liberado tras el indulto concedido por el representante de Dios en la Tierra, el rey de Marruecos, Mohamed VI. Salieron a la calle en manifestación para cubrirlo de banderas saharauis y aliviar así el sufrimiento padecido todo este tiempo en la cárcel por defender los derechos de su pueblo, pero apenas llegó a su hogar entre abrazos y besos, las fuerzas de seguridad marroquíes asaltaron su casa, lo golpearon hasta hacerlo perder el conocimiento y lo maniataron arrojándolo a la calle. Su madre estaba desesperada, sus ojos se anegaron de lágrimas y corrió a protegerlo del dolor, soportando en su espalda los golpes que dirigían hacia él. Quedó exhausta, junto a su hijo, en un baño de sangre.

Muchos años, mucha sangre. Más tarde supimos que otros cuatro hogares más fueron asaltados y destrozados.

Qué lentas pasaron las horas en la madrugada del lunes. El ejército y la gendarmería recibieron la felicitación del rey por su campaña de represión. Este es el precio que deben pagar los activistas saharauis de Derechos Humanos por ser incluidos en el tan anunciado indulto a 216 presos supuestamente saharauis, de los que sólo han sido liberados unos 30 presos políticos, el resto son presos comunes marroquíes y la mayoría traficantes de droga que han comprado su libertad a los funcionarios de la cárcel.

La decepción y el enfado popular por el engaño, no se ha hecho esperar.

Siguen en prisión 35 presos políticos saharauis y las revueltas en cárceles como Nador (al norte de Marruecos), la cárcel Negra de El Aaiún, cárcel de Tiznit, de Ait Mel-loul y la cárcel de Inzegan, traspasan ya los muros de la prisión en las que también los presos comunes saharauis están organizando sentadas y rechazan la comida como señal de protesta ante la burlona farsa del rey.

En Inzegan, los reclusos han iniciado ayer una huelga de hambre de 48 horas como antesala a otras acciones reivindicativas. Otros dos presos comunes saharauis, en la cárcel de Nador, han entrado en huelga de hambre abierta en protesta por su exclusión y como denuncia ante la gran mentira que el régimen marroquí pretende hacernos creer.

El rey se fue, pero antes de dar la espalda soltó a los perros y bajó el pulgar.

Otra vez Smara.

«Deprisa, deprisa, avisa a la prensa, esto es una masacre», minutos más tarde ya no volvimos a hablar con él.

Ha amanecido y el sol escuece en las miles de heridas abiertas anoche, ayer y siempre, en Smara, en El Aaiún, en Dajla, en Bojador... y en todas las ciudades asfixiadas por tantas heridas a uno y otro lado del muro.

El rey se fue, lo repito para que lo escuchen las familias saharauis a las que les fueron confiscados sus hogares, sí, ya podéis volver a casa.
Se marchó y no habló ni siquiera de su ridícula autonomía, que por otro lado, jamás aceptaremos puesto que exigimos nuestra independencia a través de un referéndum justo y democrático con las directrices establecidas por la ONU.

No habló de nada, se limitó a pasearse vestido de Armani por las calles de un territorio que le da miedo. Sus lamentables comentarios, lanzados sin argumentos sólidos, desorientan a la prensa internacional que tiene que desmentir a diario sus palabras...

Mohamed VI fue al Sáhara por lana y salió trasquilado, su visita supuso un acto despótico e insultante para las resoluciones de la ONU y una provocación para todos los ciudadanos saharauis que, a pesar del tupido despliegue policial, desafiaron pacíficamente su poder lanzándose a las calles conscientes de su desprotección pero seguros de su lucha.

Hace unos días levantó el pulgar y liberó a unos pocos presos políticos saharauis que su régimen condenó en juicios sumarios, encarceló y torturó con la naturalidad que lo hacen los gobiernos autoritarios y despóticos.

El domingo bajó el pulgar y arrasó Smara.

Habrá que cortarle la mano a este emperador romano.


Salka Embarek
Escritora y poeta saharaui


Cada suela de bota en tu espalda,
cada patada hinchada en tu pecho,
están marcadas en mi cuerpo.

NO TE ABANDONARÉ.

Por un Sáhara libre,

Salka Embarek

NOUS DETINGUTS EN DIVERSES MANIFESTACIONS AL SÀHARA OCCIDENTAL OCUPAT

Després de les notícies de l'alliberament de 30 presos polítics sahrauís, ningú podia pensar que la situació milloraria al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Es per això que no us pot extranyar la notícia que segueix.

Els que creiem en la causa del poble sahrauí, continuarem lluitant amb els mitjans que tinguem a ma per per posible la independència del seu país, per combatre les accions imperialistes del Regne de Marroc, per combatre la ideologia que les sustenta, i per denunciar les condicions a les que condemnen a viure els presos polítics sahrauís i a tota la població sahrauí, oprimida per les accions de la policia marroquina.

Us hem de dir, que estem molt contents pels sahrauís alliberats, les arribades als seus pobles, s'han convertit en grans festes, en moments en els que els sahrauís han tastat un petit instant de llibertat.

Oleada de detenciones y de violaciones de los Derechos Humanos en los territorios ocupados del Sáhara Occidental

El Aaiun (Territorios ocupados, Sáhara Occidental), 01/04/2006 (SPS) En la noche del viernes al sábado se registró una oleada de represión, detenciones y saqueos de los domicilios de los militantes saharauis, en las ciudades ocupadas del Sáhara Occidental, especialmente El Aaiun, Smara y Bojador, informa el corresponsal de SPS en el lugar.

En El Aaiun, las fuerzas de ocupación marroquíes procedieron a saquear los domicilios de los saharauis y a detener a más de 40 personas por haber reclamado el derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación y a la independencia y expresado su apoyo y su solidaridad con las víctimas de Smara, ha indicado la misma fuente.

Según el corresponsal, sólo cuatro ciudadanos saharauis han podido ser identificados entre los detenidos, sus nombres son Mahmud Ely El Hussein, Lefjir Chej, Zergui Limam y Ali.

Por su parte, en la ciudad ocupada de Smara dos jóvenes saharauis, El Hussein Daudit Hakim Mohamed Salem Sidi, fueron detenidos por las fuerzas represoras marroquíes cuando salían de un cibercafé. Las dos víctimas fueron conducidas a la comisaría de policía colonial de dicha ciudad, siempre según el corresponsal.

Aparte de lo cual, tres de los heridos saharauis entre los que fueron evacuados recientemente con urgencia a El Aaiun han debido sufrir operaciones quirúrgicas en el hospital de dicha ciudad ocupada. Se trata de Dahuar Mohamed Lamin, Mansur Hamadi Semlali y Ahmed Vall Mohamed Salem Amar.

Por último, en Bojador, los estudiantes de los diferentes centros escolares organizaron una gran manifestación el sábado por la noche, pidiendo la "retirada inmediata de la ocupación marroquí del Sáhara Occidental y rechazando la propuesta de autonomía presentada por Marruecos".

Las fuerzas de ocupación marroquíes intervinieron inmediatamente para dispersar a los manifestantes, que portaban banderas de la RASD y coreaban lemas en favor de la independencia del Sáhara Occidental.

Es de señalar que todas las ciudades saharauis bajo ocupación marroquí permanecen bao estado de urgencia, especialmente El Aaiun, Bojador y Smara, que son patrulladas por un imponente despliegue de las fuerzas de seguridad marroquíes, ha señalado la misma fuente. (SPS)

S'AMUNTEGUEN LES IDEES, TREIEM A LA LLUM LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ

Aquests dies s'amunteguen moltes coses en el nostre mon, en el mon dels sahrauís. Algú dirà que no totes les emocions que ens arriben son positives, es veritat, i des de aquí us he de dir que sóc clarament favorable a que es facin les colònies, les VACANCES EN PAU. No podia ser d'altra manera.

No és que pensi que sigui la única via o la més important de la nostra solidaritat amb el poble sahrauí, n'hi ha d'altres i a vegades el projecte més petit, no deixa de ser molt important per moltes persones, no deixa de ser el nostre vincle amb un mon millor, al que arribem des de les emocions, des de les nostres ganes d'establir vincles amb gent que viu molt lluny d'aquí, amb una cultura molt diferent a la nostra.

Si, aquests dies s'han amuntegat moltes coses. Divendres, la presentació "oficial" del Comitè Aminetu Haidar: tot un èxit, tant per les idees que hi havia en el ambient i les paraules dels ponents, que ens van parlar de les dures condicions en que viuen els presos polítics sahrauís, les pantomimes que s'han anat muntant en forma de judicis, ... , la importància de la presència d'un centenar de persones amb ganes de participar d'aquestes idees, amb ganes de treballar de forma molt positiva i pel poble sahrauí

Dissabte, al matí, presentació del Projecte VACANCES EN PAU, un altre èxit ... també moltes persones disposades a participar i a muntar un projecte que, ara, no es pot qüestionar. Cal agrair el treball de les persones que estan al darrera del projecte i que van contribuïr d'entrada a l'èxit de la presentació. Voldria tenir unes paraules pel material, que presentat per l'Antònia i en Joan: tant l'escrit, com l'audiovisual, que son la mostra més clara d'un nou estil, d'una forma de solidaritat (ells crec que m'agrairan que m'enrecordi de la Cecília, que tant hi ha treballat).

Dissabte, per la tarda, xerrada Sitges. Què us he de dir de l'amic Paco i de la Juana. Qùe us he de dir d'en Pedro i l'Ana? En Paco, per muntar una xerrada en la que vaig tenir l'oportunitat de participar, en Pedro i l'Ana per venir des de Mataró a escoltar en Paco ... i de pas a l'Abdelahe i potser a mi.

Dissabte al vespre: la notícia de l'alliberament de 30 presos polítics sahrauís ... és per això que estem treballant però també vaig tenir la impressió de que estavem a mig camí, encara hi havia a la presó, encara hi és, l'Ali Salem Tamek i els seus 36 companys ... els sahrauís, en general, van sortir al carrer amb les seves banderes per protestar en contra de Mohamed VI (de res li ha servit tant de control, tanta policia, ... els nostres sahrauís son així ... els volem així ... LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ ... INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Podria continuar, he participat de moltes altres impresions, però aquestes son les més importants per a mi. Les positives, aquelles per les que estic aquí, escrivint sobre unes persones que mostren amb molt d'orgull la seva MELFA o el seu DARRAH

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU ... PER LA INDEPENDÈNCIA ... AMB EL POBLE SAHRAUÍ

NOTA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL COMITÈ AMINETU HAIDAR

Nota de premsa de la presentació del
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l’alliberament dels presos polítics sahrauís

El passat divendres, 24 de març, es va presentar el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, amb les intervencions de Cristina Navarro, Rosa Fabregat, Emboirik Ahmed i Raül Carretero. Un acte que va reunir prop d’un centenar de persones a la Casa Elizalde de Barcelona

- Cristina Navarro, membre de la Comissió d’Observació en els judicis als activistes sahrauís a El Aaiún, va destacar que els activistes sahrauís, són detinguts i empresonats per la policia del Marroc, arbitràriament i com a observadora en els judicis als que són sotmesos, destacava la manca de garanties processals i tot i això, destacava la professionalitat dels seus advocats defensors i la seva competència professional.

- Rosa Fabregat, escriptora, assenyalava la seva solidaritat amb la causa del poble sahrauí i el seu recolzament als qui mostren la seva solidaritat amb aquest poble

- Emboirik Ahmed, Delegat del Front Polisario a Catalunya, assenyalava la voluntat del poble sahrauí i del Front Polisario de continuar la lluita per la independència del Sàhara Occidental. També assenyalava la convicció amb la que lluiten els activistes sahrauís i el paper destacat de dones com Aminetu Haidar, que tot i tenir una aparença fràgil, porten les seves conviccions fins els últims extrems, tot i patir la violència i les tortures de la policia marroquina i les terribles condicions de les presons en que són tancats.

- Raül Carretero, president del Comitè Català Aminetu Haidar per l’alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, assenyalava que aquest comitè neix amb la voluntat de:
- Recolzar els presos polítics sahrauís en la seva lluita per la independència
- Promoure el desenvolupament de projectes, amb la intenció de millorar les condicions de vida dels refugiats sahrauís, que viuen des de fa 30 anys, en els Campaments de Tindouf (Algèria)
- Denunciar les condicions de vida i treball dels sahrauís que viuen en el Sàhara Occidental ocupat
- Denunciar l’explotació il•legal dels recursos naturals de territori del Sàhara Occidental, per part de les autoritats colonials marroquines
- Demanar al govern espanyol i a la comunitat internacional, que compleixin amb els seus compromisos de descolonització del Sàhara Occidental.

Amb aquest acte, el COMITÈ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, volíem donar a conèixer, sobretot, la greu situació política i social en la que viu el poble sahrauí.


COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
Per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís

PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS ALLIBERATS. MANIFESTACIONS INDEPENDENTISTES A EL AAIUN, SMARA, DAJLA I BOJADOR

Avui, tornant de viatge, he pogut veure, amb molta alegria, com han alliberat 30 presos polítics sahrauís, entre ells Hmad Hammad. Una bona notícia, sense dubte, però encara en falten 37 més, com Ali Salem Tamek, Brahim Dahan, Sidi Sayeli o Mohamed Mahmud Hadi Keinnan.

Aquests dies, també, mentre Mohamed VI "visitava" el Sàhara Occidental, s'han produït manifestacions a diferents ciutats del Sàhara occidental, en favor de la independència dels sahrauís i rebutjant els projectes del rei del Marroc d'annexionar-se el seu país, fins i tot, contra totes les resolucions de la ONU i d'altres organismes internacionals. Tot i la pressió de les forces d'ocupació marroquines, que tenien instruccions per tal d'evitar qualsevol manifestació independentista sahrauí, no han pogut evitar que ciutats com Dajla, s'omplissin de banderes sahrauís.

Tot i les notícies de l'alliberament dels presos polítics sahrauís, s'han produït noves detencions. A El Aaiun, relacionats amb les manifestacions independentistes, van ser empresonats Jamal Al Husseini, Jenhaui Habibu Allah, Tunsi Chej, Mansur Darif, Omar Bailal, Abdelghani Kabdana y Blal Saghri i la a vicepresidenta de la Associació Sahraui de Víctimes de Violacions Greus dels Drets Humans Comeses per l'Estat del Marruecos (ASVDHEM) i antiga desapareguda, Djimi el Ghalia. Aquestes detencions, com moltes altres vegades, van estar acompanyades per la violació dels domicilis dels sahrauís, després d'una jornada de manifestacions en contra de l'ocupació marroquina, a El Aaiun.

A Bojador, van ser detinguts Mohamed Mohamedu i Mariem Salek, acusats de repartir banderes sahrauís entre els manifestants contraris als ocupants marroquins. També van ser reprimits violentament els manifestants que participaven en una manifestació anti marroquina a Smara.

Ja veieu, els sahrauís, volen la independència i nosaltres els recolzarem fins que l'aconsegueixin.

Segur que ens veurem en la Festa per la Independència a El Aaiun

MANIFEST DEL COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR

El COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, neix amb la intenció de recolzar la lluita del poble sahrauí per la seva independència, així com també vol ser un punt de suport d’aquest poble a Catalunya, on vol iniciar, participar i organitzar activitats que han de tenir com a objectius bàsics:
- Lluitar per l’alliberament dels presos polítics sahrauís, tancats en presons per les forces d’ocupació del Marroc. Denunciant la violació constant dels drets humans, que pateixen
- Donar a conèixer i recolzar la lluita pacífica per la independència del Sàhara Occidental. Defensar el dret dels sahrauís a un referèndum d’autodeterminació, en les condicions ja establertes per la ONU
- Denunciar les condicions de vida i treball en que viuen els sahrauís al Sàhara Occidental ocupat, que pateixen constants pressions de les forces d’ocupació colonials marroquines
- Denunciar l’explotació dels recursos naturals del Sàhara Occidental ,que estan duent a terme el règim colonial marroquí i la complicitat de tots aquells que ignorant els drets del poble sahrauí, garantits per la ONU, signen acords de cooperació amb el regne del Marroc, que inclouen les aigües territorials i les terres del Sàhara Occidental
- Donar a conèixer i promoure la solidaritat amb els sahrauís que habiten en els Campaments de Tindouf, especialment ara que han patit les conseqüències d’una catàstrofe natural, que ha destruït el 50% de les infrastructures públiques i de les cases i haimes dels sahrauís exiliats.
- Promoure la cooperació amb el pobles sahrauí
- Difondre la lluita política del FRENTE POLISARIO i la legitimitat de la REPÚBLICA ÀRAB SAHRAUÍ DEMOCRÀTICA, únics interlocutors legítims dels sahrauís, tant dels que viuen en el Sàhara Occidental ocupat, com dels que viuen en els Campament de Refugiats de Tindouf, on ja fa 30 anys que hi son exiliats.

COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
Per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís

CONTRA LA VISITA DEL REI DEL MARROC AL SÀHARA OCCIDENTAL

Com molts de vosaltres ja sabeu, avui el rei del Marroc està de "visita" a El Aaiun. i com ja sabeu, més que una visita és una provocació, per fer pujar la tensió fins a límitis insospitats, ja que es vol portar fins a les últimes conseqüències l'ocupació colonial del Sàhara Occidental.

És una visita, que es veu acompanyada per mesures com la limitació de la circulació de les persones, per l'ocupació militar de les ciutats, per tal d'evitar el que és inevitable: la voluntat dels sahrauís d'aconseguir la seva independència.

És una visita que vol enganyar els incauts, ja que vol vendre la idea de l'autonomia ... A NOSALTRES NO ENS ENGANYARAN, contra la suposada autonomia, CAL RECOLZAR EL FRENTE POLISARIO I LA SEVA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Cal demanar, a més, a la ONU, que protegeixi els ciutadans sahrauís de la repressió marroquina. Cal que protegeixi i cal que donem a conèixer iniciatives com les dels ciutadans de Dajla, d'omplir la seva ciutat de banderes sahrauís. Aquests mateixos ciutadans demanen la retirada efectiva de les forces d'ocupació marroquines i per fi reclamen el dret a la autodeterminació i a la independència del poble sahrauí.

Des de aquí, des de Catalunya, cal recolzar les ànsies d'independència dels nostres amics sahrauís, cal denunciar tots els abusos que pateixen els sahrauís, l'empresonament dels activistes d'aquest poble, ...

Cal denunciar l'explotació indiscriminada dels recursos naturals del Sàhara Occidental, tan dels fosfats, com de la pesca, com del petroli.

Es per tot això que us demano que recolzeu el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l'alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, és per això que us convido a anar a la nostra presentació, el dia 24 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Casa Elizalde de Barcelona.

U S E S P E R E M

us esperem

24 de març
Presentació del
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l’alliberament dels presos polítics sahrauís
Amb intervencions de:
- Cristina Navarro, de la Comissió d’Observació en els judicis als activistes sahrauís)
- Emboirik Ahmed, Delegat del Frente Polisario a Catalunya

Lloc: Casa Elizalde – Carrer València, 302 – Barcelona
2/4 de 8 de la tarda

PESSOA I JOAN MARAGALL: La "Ciutat Ideal" i la "Ciutat Cremada" o que li passa a Deu quan es posa on no li demanen?

Amic Bassas, tens raó quan dius que a la nostra vida local es munten debats sobre problemes que no existeixen, el que passa i citant a Pessoa com tu fas, el problema no està en els versos del poeta sino en qui gossa en atorgar-se ser Deu. En qui s'atreveix a llençar als lleons al company que està treballant de forma honesta i qui està al govern per treballar per l'èxit d'un projecte, en el que molts encara creiem. Era d'això del que et parlava divendres i era d'això del que em queixava

Està be, que l'alcalde parli de transversalitats i sinergies en el seu blog particular, també ho podria fer jo i segur que tothom hi estaria d'acord. Us podria fer un discurs prou elaborat, prou consistent i fins i tot, podria anar molt més enllà dels Pere Pascual o dels Perecoll i potser si m'apreteu podria referir-me als inicis d'una política cultural catalana a principis del Segle XX, quan el noucentisme va voler concretar unes estructures polítiques i culturals destinades a la pervivència del català com a llengua i com a cultura, ..., o potser seria massa? o potser, com no seria d'altra manera, hi podrieu estar d'acord

Però hi ha una cosa que no puc fer, perque no soc regidor ni perque tampoc sóc l'alcalde: és mostrar la meva solidaritat amb un company o mostrar la meva autoritat a l'hora de salvaguardar la solidesa d'un govern ... altres si que ho podeu fer ...

Com pots haver comprovat, tan quan estavem a l'oposició com quan estem al govern, des de ICV no tenim les mateixes maneres polítiques del PP ni tant sols, les d'altres, ... nosaltres tenim una paraula, la de portar a terme els nostre programa polític, la de col·laborar, sempre que ens sigui possible, en un govern d'esquerres i plural de la nostra ciutat.

Podríem citar un altre poeta, en Joan Maragall, que tot i ser de dretes, a l'hora d'analitzar el trasvals polític de la Setmana Tràgica, animava als polítics de la Lliga Regionalista (de dretes com ell, es clar) a no criminalitzar les víctimes, les classes populazrs i a no avalar amb la seva postura, l'afusellament d'una persona, en Ferrer i Guardia, que era innocent i de l'únic que era "culpable" era de tenir una altra ideologia. Aquest cop el poeta, tot i creure en Deu, creia que els culpables estaven entre els creients, entre la gent que avalava la repressió, entre aquells que amb les seves postures, les seves filtracions i la seva posicó social, havien creat un clima social insostenible ... havien creat les condicions de la revolta, havien creat la necessitat de l'afusellament

I es que, per tal de fer realitat la "Ciutat Ideal" també s'han de crear les condicions socials i polítiques. I per aconseguir això no es pot mirar cap a una altra banda, no es poden donar lliçons del no res i si no, sols cal mirar que li va passar a la Lliga Regionalista, a finals de l'any 1909 i tot el 1910

SOLIDARITAT I MÉS SOLIDARITAT, SENSE RAONS, SENSE PREGUNTES, SENSE CODICIONS

Aquests dies no he tingut massa temps per reflexionar, he tingut altres afers, al marge dels sahraúís que m'han preocupat i que ara no explicaré ...

De tant en tant, he sentit l'aroma del desert, les ganes de reincorporar-m'he al meu mon solidari. Per desgràcia, aquests dies i en diferents fòrums he vist que la polèmica que està patint el mon sahrauí s'ha trasladat a les Colònies dels Nens Sahrauís (Colònies en Pau) i he vist com fin s i tot algú m'ha intentat donar lliçons de solidaritat.

Ahir mateix, parlava amb una de les nenes sahrauís, que ha estat a casa meva (com molta gent sap, no he repetit mai, un any per l'altre, cap infant sahrauí, per diverses raons que no venen al cas) i em demanava si aniria a veure-la (a casa de la seva tia, perque a casa seva ho han pertut tot, en els aiguats) ... també em preguntaven per les colònies ... Què he de contestar?

De les trucades que hem rebut dels campaments, N'he tret una sèrie de sensacions. La primera la de la solidaritat entre els sahrauís dels Campaments de Tindouf ... si algú ho perd tot, els familiars, els veins, els amics, TOTHOM l'ajuda, sense preguntar res, sense condicions, sense rancunies ni excuses ... els sahrauís administren el poc que tenen, ho administren i ho reparteixen entre ells, ... VOLEM UNA LLICÓ MÉS GRAN DE SOLIDARITAT? Ser solidari sense preguntes

Una segona constatació, és que aquesta solidaritat traspasa els telefons ... sembla que els sahrauís, ens ajuden a nosaltres i no nosaltres a ells, solidaritat sense condicions i sense fronteres

La tercera constatació és que a pesar de tot ens necessiten ... recollirem medicines, diners, menjar, ... i ara els direm que no a cuidar dels seus fills? Algú dirà que segurament no és un projecte essencial, vital però SI: és la mostra més important d'agermanament entre dos pobles, el CATALÀ i el SAHRAUÍ

Els nens i nenes, son els ambaixadors de la causa sahrauí a casa nostra, tal com hem anat dient desde fa anys i son la causa per la que molts i moltes estem en aquest mon, en el mon de la solidaritat amb el poble sahrauí, tant amb els que lluiten i pateixen la repressió dels ocupants marroquins al Sàhara Occidental, com els que mantenen viva la causa sahrauí als Campaments de Tindouf

PESQUEU EN UN ALTRE LLOC / PESCAD EN OTRA PARTE

Un aspecte que sovint no tenim present quan parlem del tema sahrauí, és el dels recursos naturals. L'explotació ilegal dels recursos naturals del territori del Sàhara Occidental, no sols vulnera els principis més elementals de la ONU, sino que ha d'avergonyir a qui signa acords amb el govern del Marroc, perque s'estan vunerant els drets dels sahrauís i estan justificant, en certa forma, la repressió marroquina en la terra dels sahrauís.

Per una vegada, els Estats Units actuen molt millor que la Unió Europea. Els Estats Units, quan fa poc van signar un Acord de Lliure Comerç amb el Marroc, van quedar exclòses les aigües territorials i el territori del Sàhara Occidental.

Ara, quan la Unió Europea, signa un acord pesquer amb el Marroc, no queden expresament excloses les aigües territorials sahrauís i sols la iniciativa dels serveis jurídics de països com Suècia, Alemanya i el Regne Unit, han fet arribar les seves reserves a aquest tractat.

Al mateix temps, grups d'activistes europeus han iniciat una campanya que sota el lema PESQUEU EN UN ALTRE LLOC / PESCAD EN OTRA PARTE, volen evitar que els vaixells europeus puguin arribar a pescar en aigües del Sàhara Occidental i volen denunciar la ilegalitat que aquest fet significa, ja que vulneren els Tractats Internacionals, que protegeixen els drets de pobles, que com a el sahrauí, pateixen la invasió i la colonització d'un país extranger

Cal recolzar aquest tipus de iniciatives, però ara mateix no sé com s'ha de fer. Potser per això sols se m'acudeix donar-hi difusió.

També estaria be, donar a conèixer aquestes inquietuts als nostres governs i demanar-los que es sumin als d'Alemanya, Suècia i Gran Bretanya, en la denúncia ... segur que tampoc és tan difícil

Amb 30 anys n'hi ha prou ... llibertat pel poble sahrauí

EL COLOR DE LA SORRA I AMINETU HAIDAR

EL COLOR DE LA SORRA, és el nom d’un llibre, d’un conte, que he anat regalant a la gent que estimem a casa i que més enllà de la trivialitat o la sencillesa dels arguments o del detall d’una molt bona edició, ens transporta, als que vivim des de dins el mon de la solidaritat amb el poble sahrauí, una sèrie de sensacions i de paraules que hem sentit en un moment donat de la nostra experiència amb la gent del Sàhara Occidental
No per trivials, repetides o conegudes, hem de despreciar aquestes experiències, que son fruit del nostre contacte amb una cultura que de sobte, hem començat a conèixer i a estimar. És potser allò que ens enganxa a aquest mon del desert, EL que les sensacions i les emocions son reals. Qui no s’ha emocionat amb un nen o nena o un home o una dona sahrauí? Qui ha anat als Campaments de Tindouf i no li ha caigut una llàgrima o a sentit aquella emoció d’estar vivint una experiència, nova, diferent ...?
Potser, aquells que porten molts anys en aquest mon, poden trivialitzar aquests sentiments, però crec que s’equivocarien si els volguessin amagar.
Cal parlar de dos tipus de solidaritat. Aquella petita i molt personal, que ens relaciona amb les persones, aquella que explica EL COLOR DE LA SORRA, i que nosaltres recordem a través de sensacions: el color d’una melfa, la de la sorra gelada sota els nostres peus al sortir d’una haima al matí, l’estimació d’un nen o nena ... potser és molt trivial, potser és molt personal i no podem muntar ONGs per canalitzar les nostres emocions i la nostra solidaritat amb unes persones concretes que viuen en qualsevol de les haimes dels Campaments de Tindouf, però sense cap dubte, faríem be de respectar-les i intentar entendre-les .... formen part del nostre mon i molts cops també de nosaltres mateixos
També, hi ha la gran solidaritat, la sensació de saber que a més de la “nostra” haima o de les 2, 3 o 4 amb les que ens relacionem, n’hi ha 50000 més, que estan on estan per una raó i que aquella gent, la nostra i tota l’altra, es mereix la nostra atenció, que de tant en tant es mereixen que sortim amb les nostres banderes i pancartes sahrauís, amb la nostra melfa o el nostre darrah. Que també hi ha aquella altra gent, que viu al Sàhara ocupat, aquells i aquelles activistes que son capaços de donar la seva vida per una causa justa com és la independència i la llibertat del seu poble
Uns i altres, mereixen la nostra solidaritat. Uns i altres, mereixen aquelles estones de complicitat, és per això, que han d’existir aquells marcs com el COMITÈ AMINETU HAIDAR, on es pugui parlar de la gran solidaritat amb els activistes i lluitadors sahrauís, per difondre les penúries que estan patint, les tortures, l’explotació ilegal dels recursos naturals del Sàhara Occidental per part de les autoritats colonials del Marroc ...
Us asseguro, que estic molt content de ser-hi, de saber que vaig a treballar amb gent que lluita pel mateix que jo, que té la mateixa il·lusió per tirar endavant un projecte amb el que et sents identificat
Per una banda, l’estimació i la solidaritat, per l’altra, a més, la solidaritat i la lluita per una causa justa O POTSER LES DUES JUNTES

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU .... INDEPENDÈNCIA PEL POBLE SAHRAUÍ

LA INDEPENDÈNCIA I LA SOLIDARITAT

Aquests dies en els que s'etan celebrant els 30 anys de la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) s'han produït tota una sèrie de reaccions, que no per esperades continuen creant en mi sentiments contradictoris.

El primer sentiment és el de l'alegria de saber que els sahrauís no estan sols en la seva lluita, començant pels molts països que reconeixen els drets dels sahrauís sobre la seva terra i continuant per tots aquells i aquelles , que fem de la seva causa, la nostra. D'aquells i aquelles que fem de la nostra solidaritat un aspecte central en les nostres vides.

Uns hem entrat en aquesta causa, al veure com viuen els nens i les nenes sahrauís que venen a l'estiu a casa nostra i que després hem tingut la sort de visitar-los als Campaments de Refugiats i hem vist amb els nostres ulls i els nostres sentiments, les dures condicions de vida dels sahrauís a Smara, 27 de Febrer, Ausserd, El Aaiun o Dajla. Els altres ho hem fet per una barreja de sentiments solidaris, de creure en la causa d'un petit poble que ara fa 30 anys va deixar abandonat Espanya, però sempre ho fem amb molts de sentiments, potser per això demanem respecte per la nostra lluita, potser per això sempre la tenim present.

Un altre sentiment, és el de ràbia, en contra d'aquells o que no fan res o molt poca cosa, per donar a cònèixer i per arbitrar en una situació que cal solucionar o sobretot de molta ràbia, per les declaracions del govern del Marroc, que no sols reprimeix violentament els activistes sahrauís que lluiten dins del Sàhara Occidental ocupat, si no que a més, de tant en tant, es dediquen s'atreveixen a criticar els refugiats sahrauís dels Campaments de Tindouf ...

No sé i no puc entendre (ni vull) com la comunitat internacional pot permetre que qui fa marxar els sahrauís a foc i sang de les seves cases, del seu país i els vol rematar després amb napalm i mines antipersona, pugui parlar dels sahrauís impunement. No puc entendre (ni vull) com la ONU, després de tant de temps no faci complir al Marroc les resolucions que l'obliguen a respectar els sahrauís i a reconèixer el seu dret a l'autodeterminació

Un altre sentiment, és el de les ganes de continuar amb la nostra solidaritat, primer en ajudar a superar la situació d'emergència creada en els campaments sahrauís, arrel de les pluges tropicals i que ha generat un moviment solidari molt important a Catalunya.

Ganes de pensar en el futur, de dirigir la nostra solidaritat a la reconstrucció dels Campaments, d'insistir en els agermanaments i en allò que ja proposen molts i moltes companyes del mon solidari, en la reconstrucció d'hospitals, escoles, tarbies, dels espais comunitaris, que tant de sentit donen a la voluntat del poble sahrauí de ser millor i preparar-se per tornar al seu pais independent, el Sàhara Occidental.

Ganes de donar a conèixer la lluita dels activistes sahrauís que no dubten en posar en joc la seva vida per tal de mantenir viva la lluita del pobloe sahrauí, d'aconseguir la seva independència.

Ah! continua viva la meva promesa d'anar a El Aaiun, per celebrar la independència del Sàhara Occidental, ja sabeu, podeu acompanyar-me

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU,
INDEPENDÈNCIA PEL POBLE SAHRAUÍ

27 de Febrer: 30 anys de la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica

Amb els 30 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, també es commemoren 30 anys de lluita del poble sahrauí per la seva independència.
Són 30 anys d'exili dels refugiats sahrauís als Campaments de Tindouf
Són 30 anys d'una situació injusta, que afecta a tots els sahrauís, tant els que viuen i lluiten al Sàhara Occidental ocupat, com pels que viuen exiliats Tidouf.

Cal treballar per una sortida justa i ràpida, que ha de portar a la unificació i independència definitiva dels sahrauís i del Sàhara Occidental