Com molts de vosaltres ja sabeu, acabo d'arribar dels Campaments, en concret, he estat a Smara.
Espero que el meu blog, us continui agradant tant com fins ara ... se que us he abandonat uns dies, millor dit he abandonat el meu blog, per estar amb els sahrauís, amb els nostres sahrauís, amb els meus i les meves sahrauís.
És un viatge, que ha reforçat les meves conviccions i potser les ha radicalitzat. En aquest viatge, he vist "in situ" moltes de les carències que han deixat els aiguats del més de febrer: cases caigudes, daires en les que pràcticament no es pot viure, haimes muntades a les afores d'Smara, ... , però també, famílies desestructurades, que ho han perdut tot i que per tornar a la normalitat, ténen que recórrer a mesures d'emergència .... marxar cap a la zona de Tifariti, buscant un clima més suau, deixant a fills i filles amb familiars ...
Una situació, que seria difícil d'assumir per la nostra societat opulenta i consumista i que en els campaments de refugiats pot contribuir a crear moltes desigualtats, a crear situacions injustes.
Potser em podreu dir que sóc molt exigent quan digui que aquestes situacions les podem contribuir a solucionar amb la nostra solidaritat, ajudant a les famílies, però sobretot treballant amb la contrapart, amb el FRENTE POLISARIO, cal treballar per acabar de reconstruir les infraestructures caigudes com escoles, tarbies i altres edificis públics ... cal treballar per contribuir a que TOTS els projectes siguin un èxit, començant pel de colònies.
Però avui, amb la meva reentrada, potser em tocaria parlar de sensacions, de vivències i us he de dir que com en tots els viatges al Campaments, aquestes son abundants, igual que les emocions, potser enlloc del mon en trobarem tantes ni tant concentrades en el temps ni en l'espai. Potser enlloc podem trobar tantes injustícies acumulades en contra d'un poble, en un espai tant obert
Potser enlloc, podem trobar el somriure tant obert d'un nen o d'una nena, ..., potser enlloc puc trobar tantes raons per continuar lluitant per un a causa tant justa com la del SÀHARA GARBIA, o potser si, en la força dels sahrauís per continuar amb la seva lluita, tant dels que aguanten les condicions de vida de la Hammada algeriana, com dels que fan front el règim repressiu del Regne del Marroc al Sàhara ocupat
Us deixo amb un sonriure, amb el de la Fatimetou, agafat per la càmara del millor fotògraf, que conec, del Sàhara, el meu amic Paco, què us sembla?
6 comentaris:
ASI ME GUSTA, QUE LAS PILAS SE HAYAN RECARGADO A TOPE!.
Y GRACIAS POR CONSIDERARME EL MEJOR FOTOGRAFO DEL SÁHARA QUE CONOCES, PERO CREO QUE COMO YO,HAY MUCHOS MAS. TODOS INTENTAMOS CAPTAR LO MAS BONITO Y ESOS SENTIMIENTOS QUE SE NOS ACUMULAN Y NO SABEMOS TRASMITIR CON LA PALABRA
SITGESMARA
SOLIDARITAT I IMPLICACIÓ, CORRESPONSABILITAT, CONFIANÇA. felicitats, l'important és tenir les pil·les a tope i implicar-se,
Fa temps que llegueixo el blog, i el seguiré lleguint, però mai he fet cap comentari. M'agrada el que expliques, les teves reflexions i les teves vivències.
Jo aquest cop no he pogut baixar als campaments i veure la foto m'emociona.
Des d'on estic espero que es puguin tirar endavant les colònies, encara que no serà fàcil. I seguir endavant amb la Solidaritat amb el poble sahraui.
KNEITA, si creus, que ho teniu difícil per fer colònies, només m'has d'enviar un mail a
storico@telefonica.net
i mirarem que podem fer per ajudar-vos. La solidaritat també ha de funcionar entre nosaltres, entre els solidaris ... i segur que funcionarà.
Una altra posibilitat és que entris a la web del FRENTE POLISARIO a Catalunya i allà trobaràs telèfons de responsables de zona.
Però sobretot, et voldria agraïr que llegeixis el meu blog
FINS AVIAT
Em sembla una foto preciosa pels colors pel teu somriure que traspúa bondat per la cara de satisfacció de la nena...
Les teves paraules molt encertades, hem de continuar amb forces renovades amb la solidaritat.
Ara les colònies, les tarbies, la reconstrucció de les infraestructures.. I continuar amb el nostre recolzament als sahrauín de les zones ocupades.
Sobretot continuar amb la tasca de sensibilització de tota la societat per tal de trencar l'altre mur, el mur del silenci mediàtic.
Et desitjo un bona diada de S.Jordi, amb roses llibres i molt d'amor. Si són roses del desert encara millor.
Una abraçada
jajaajajajaj que m'agrada el blog..i els comentaris, quin grup mes soL-lidari ...PACO, TONI, ANTONIA , JORDI....I amb piles noves...cargades.
un peto
Publica un comentari a l'entrada