dijous, de novembre 30, 2006

WILAIA SAHRAUÍ. Xarxa per un Sàhara lliure

Des de Horta i des de Lleida, han pres la idea de formar una WILAYA a la xarxa i vista la vitalitat d'uns i la de l'altra, ... doncs crec que acabarem per constituir-la.

Crec que la WILAIA Sahrauí, hauria de ser una eina però també un servei. Un servei d'informació, i no sols periodística. Hauria de ser un lloc on trobar recursos, opinions, gent solidària, ...

Us proposo que a més de constituir la XARXA SAHRAUÍ, aquesta quan disposi de recursos pugui fomentar el coneixement dels sahrauís a tots nivells ... dotant de recursos tant als que desconeixen aquest poble com pels que el vulguin estudir, glossar, defensar, ...

No estaria malamentque la WILAIA SAHRAUÍ, pugui fomentar un premi a l'estudi de la cultura, la música o la lluita política dels sahrauís ... un PREMI SARXA PER UN SÀHARA LLIURE, no estaria malament ... i podriem involucrar el mon universitari, el periodístic, ...

Potser us esteu preguntant, perque hi ha el logo de la UNION NACIONAL DE MUJERES SAHRAUÍS encapçalant aquesta entrada .... és que és un dels millors logos que he vist i no sols en el mon sahrauí ... és preciós. M'agradaria que el logo de la WILAIA SAHRAUÍ pugui tenir un caràcter similar.

La Xarxa per un Sàhara Lliure, ha de tenir un abast global i amb un missatge inequívoc: LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ i ha d'incorporar quelcom de similar al lema de la UNMS:

LUCHA, LIBERTAD, PROGRESO

La primera vegada que utilitzo un Mac

LEBÉS

Avui, faré una entrada banal. És la primera vegada que escric una entrada en el meu nou MAC i la primera vegada que utilitzo una meravella de la tècnica com aquesta per parlar dels sahrauís

No sé com sortirà i quin aspecte pot tenir però espero que pugui fer moltes entrades solidàries i contribuir a que la xarxa sahrauí s'extengui i pugui arribar cada vegada a més gent.

Espero veure-us demà a les COTXERES DE SANTS, en l'acte de presentació de la 13ª CARAVANA SOLIDÀRIA ... ja ho sabeu, és molt important que aquesta sigui un gran èxit ... cal que la nostra solidaritat es transformi en OLI, LLENTIES i SUCRE

dimarts, de novembre 28, 2006

Mort de joves sahrauís davant les costes de Canàries


Cal lamentar la mort de joves sahrauís que fugien de la repressió que pateixen en el Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. La desesperació en que viuen els sahrauís, porta als més joves, a intentar trobar les costes de Canàries. Son joves, que moltes vegades cuen en mans de màfies i segons, diuen, moltes vegades amb el consentiment, quan no son empenayts pels propis militars i policies colonials marroquins. Caldrà sumar, doncs, aquests 20 joves a les víctimes de la repressió .. a la injustícia en que viu un poble al que se li neguen els seus drets reconeguts en moltes ressolucions de la ONU Caldrà doncs, que continuem treballant per la llibertat del poble sahrauí


20 Nouvelles victimes de l'immigration clandestrine de la côte de Boujdour vers les îles canaries espagnoles(Goufia):

27/11/2006..selon de bonnes sources on denombre 20 nouvelles victimes des illusions de l'immigration clandestine +3jeunes sauvés qui sont dans un etat grave et critique menacé de la mort de tout temps ainsi qu'un dernier qu'on le recherche encore en vain ce qui fait un total de 24 autre victimes.
ces jeunes sahraouis se sont noyés en plein ocean dans la region de Boujdour en tentant de parvenir a l'autre coté de l'ocean: un tel rêve-illusion se dessine bien dans les imaginations des jeunes sahraouis avec les encouragements des gouvernement marocains de ces jeunes en les offrant parfois les frais de de ce voyage mortel et parfois on les insitant a prendre la chance en inventant des vagues de mensonges telque( l espagne offre les papiers pour les immigrant sans statut sur son territoire) e^t principalement le maroc en utilisant un excés de force et de brutalité contre les sahraouis independantistes pour les plier et les soumettre a son regime monarchique tortionnaire qui accumule les pouvoires et les richesses et appouvrant ces citoyens a la machiavélienne et en terrorisant a l extreme pour sauvgarder ses interets et sa trône.


Nota de Premsa de la CEAR: Comisión Española de Ayuda al refugiado
El creciente éxodo de jóvenes saharauis de los territorios ocupados se debe a la política represiva del régimen marroquí

Al menos 31 jóvenes saharauis murieron en la madrugada del domingo tras el naufragio de las dos pateras en las que viajaban frente a las costas de El Aaiún. Éste es hasta ahora el último episodio del éxodo de centenares de jóvenes saharauis, que huyen de las sistemáticas violaciones de los derechos humanos que la policía marroquí comete en el territorio de esta antigua colonia española, ocupado de manera ilegal desde el 16 de octubre de 1975. Entre las víctimas de estos últimos naufragios está el estudiante universitario Naji Dohatem, de 30 años, conocido activista por los derechos humanos.

La delegación de CEAR en Canarias presta asistencia jurídica a la mayor parte de los saharauis que solicitan el estatuto de refugiado y, debido a este trabajo, hemos podido detectar que en muchos casos las fuerzas policiales marroquíes instigan a estos jóvenes a subirse a las pateras, por lo que existe una responsabilidad directa de Rabat en la muerte de estos jóvenes.

Como expresó la saharaui Aminattou Haidar al recoger en mayo el V Premio Juan María Bandrés, que otorgan CEAR y la Fundación CEAR: “Desde el 21 de mayo de 2005 en los territorios ocupados por Marruecos en el Sáhara Occidental hay una gran sublevación popular. Sólo hemos pedido y pedimos que se acelere el proceso de referéndum y se haga efectivo el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui. Decidimos iniciar esta lucha de resistencia pacífica ante el desinterés de la comunidad internacional y después de constatar la complicidad de los gobiernos de España y Francia con Marruecos. Pero nuestras manifestaciones pacíficas han sido reprimidas con una violencia brutal por parte de las fuerzas de seguridad marroquíes, con el resultado de cientos de víctimas, decenas de prisioneros, numerosas casas destruidas y el asesinato de algunas personas”.

La muerte de los 31 jóvenes saharauis simboliza el naufragio de la comunidad internacional, absolutamente incapaz durante los 15 años de proceso de paz de imponer a Marruecos la celebración de un referéndum de autodeterminación para que el pueblo saharaui pueda decidir su futuro en libertad.

CEAR, que conoce de cerca el sufrimiento y la lucha del pueblo saharaui, continuará apoyando su causa y llama al Gobierno a exigir con decisión y de manera pública al régimen de Rabat que cese la represión en los territorios ocupados del Sáhara Occidental y acepte la autodeterminación de este pueblo.

dilluns, de novembre 27, 2006

La web de SÀHARA HORTA

Potser algú pot pensar que el naixement de noves webs relacionades amb el poble sahrauís, pot ser una casualitat o una coincidència en el temps...

Si he d'escollir una de les dues posibilitats, prenc la segona ... una coincidència en el temps ... una coincidència en la solidaritat.

Les nostres webs, han de ser una eina en el desenvolupament de la nostra solidaritat, una mostra que els sahrauís no estan ni estaran sols.

La veritat es que m'ha agradat molt aquesta nova web, els conceptes que la mouen i com en el cas de la web d'ACAPS GAVÀ, penso que és molt important començar a crear una veritable xarxa de webs sahrauís.

Podem crear una WILAYA internauta ... la WILAYA SAHRAUÍ, lliure, independent, tal com serà el Sàhara Occidental,

dissabte, de novembre 25, 2006

Els estudiants sahrauís en perill. Continua la repressió al Sàhara Occidental

Continuen els incidents al Sàhara Occidental i les persecucions als sahrauís. En aquests dies hem rebut notícies de l'acosament que estan patint els estudiants sahrauís que estan a Marrakech i Agadir. Us reprodueixo un comunicat que ens envia el COMITÈ AMINETU HAIDAR, però també podeu visitar el blog de na Goufia, que fa dies, des del Canadà ens informa d'aquestes persecucions.

Per altra banda, també continuen els judicis ilegals contra els activistes sahrauís, com els que pateixen Dadi Hmada i Ahmed Musaui, que ja fa 6 mesos van ser detinguts a Smara i que delegats del Consejo General de la Abogacía de España, denuncien la manca de garanties que han patit aquests activistes sahrauís


Ciudades ocupadas del Sahara y sur de Marruecos, 24/11/06- En estos últimos días la población Saharaui en las ciudades ocupadas, el sur de
Marruecos y los estudiantes saharauis en las universidades marroquíes, principalmente Marrakech y Agadir, viven un estado excepcional de acoso, por la respuesta represiva por parte de las unidades de intervención marroquíes contra los manifestantes. Las manifestaciones son pacíficas, y los participantes reclaman con banderas saharauis en la mano la celebración de un referéndum de
autodeterminación, y la retirada de los destacamentos del ejército y los
distintos cuerpos de opresión de las ciudades ocupadas, así como el cese de las agresiones, hostigamiento y persecución a los estudiantes universitarios.

Las autoridades de ocupación han trasformado las unidades del GUS en policía secreta, con ropa civil para disuadir a los ciudadanos y camuflarse entre los colonos, procediendo a la intervención en los momentos oportunos, para pasar desapercibidos ante los ojos de algún extranjero que logra visitar a las ciudades ocupadas, aunque las unidades militares y paramilitares siguen
estando en cada esquina y alrededor de las escuelas y lugares públicos.

Durante las primeras semanas del mes de noviembre (Mes de la vergüenza histórica del Acuerdo Tripartito de Madrid) se han endurecido los enfrentamientos y las intervenciones policiales contra población, destacando la campaña policial sin límite contra los estudiantes de las universidades, que ha dejado una decena de víctimas entre los estudiantes.

Los corresponsales en la zona citan el caso del Jalil Sleima Ahmed y Erguibi Amaidan, heridos grave por puñaladas durante una persecución policial en Marrakech, y la detención de otros en Agadir: Gailani Abdelwahab, Elmazmour Moustafa y Chein Ahmed. Mientras que en El Aaiún se han practicado más de treinta detenciones a jóvenes manifestantes y a niños a lo largo de la última semana, como es el caso de Brahim Buhada, Mansud Mnaha, Elgharrabi Mahjub, Sbai Hamza, Nueiser Hafed, Lajdar Mohamed y Leboihi Mohamed Salem.

Un juicio político
El 21 de noviembre se ha celebrado el juicio de los presos políticos Dadi Hmada y Ahmed Musaui, jóvenes manifestantes de la ciudad de Smara que fueron detenidos hace seis meses.

En el juicio han asistido como observadoras comisionadas del Consejo General de la Abogacía Española, siendo un juicio político por la intervención de los presos políticos y la contundente posición de la defensa, que ha demostrado la ilegalidad de los juicios haciendo referencia a las leyes procesales y haciendo referencias al informe del Alto Comisionado de Derechos Humanos de Naciones Unidas, lo que sacó de quicio al procurador, que se mostró como un gendarme real del sistema defendiendo al régimen invasor marroquí, alegando el “estado de derecho y democracia ejemplar de Marruecos”. El tribunal finalizó el juicio con una sentencia de 6 meses de cárcel para los presos políticos Dadi Hmada y Ahmed Musaui. Como ya habían cumplido seis meses encarcelados desde que fueron detenidos, fueron puestos en libertad por la tarde, y despedidos por todos los presos de la Cárcel Negra con banderas nacionales y eslóganes contra la ocupación, exigiendo la liberación de los presos políticos restantes en las cárceles marroquíes.

Por otra parte cabe señalar que la incitación y la ardua tarea de las mafias para hacer salir a los jóvenes manifestantes se intensifica cada día, sabiendo que los mismos gendarmes y agentes de las fuerzas auxiliares que montan las guardias en las costas de El Aaiun. Bojador, Tarfaya, Tantan y Sidi Ifni, están implicados en la salida de las pateras, en casos en que no llevan a inmigrantes subsaharianos, y con la condición de entregar la lista de los jóvenes saharauis que han dejado el territorio a las oficinas del pachá de El Aaiun.

dijous, de novembre 23, 2006

La Carvana Solidària i Tarbies

Aquest any, cal que tots nosaltres participem dels projectes de solidaritat amb els sahrauís dels Campaments de Tindouf. Tant la Caravana Solidària com Tarbies, han d'ajudar a mantenir la lluita del poble sahrauí, sabent que aquesta afirmació, és molt dura.

És molt dura, perque hi ha qui vol acabar amb la lluita dels sahrauís per inanició. Ja fa temps que hi han intents que van per aquest camí. Ja fa temps que hi ha qui teoritza que cal aqcabar amb els Campaments de Tindouf, pel que signifiquen de manteniment d'una situació que ja fa 31 anys que dura.

Des del Marroc continuament s'intenta desacreditar els sahrauís que viuen als Campaments de Tindouf, fins i tot amb arguments inversemblants i alguna vegada ha intentat influir sobre aquells que son els seus aliats.

El manteniment de la nostra solidaritat amb els sahrauís que viuen als Campaments de Tindouf, ajuda a mantenir viva la lluita dels sahrauís ... el manteniment de la "normalitat", el manteniment d'una idea per la que fa més de 31 anys lluiten tots aquells que pensen que el Sàhara Occidental ha de ser un país lliure i independent.

El manteniment dels projectes solidaris i participatius, com la CARAVANA SOLIDÀRIA i TARBIES, no sols tenen efectes sobre la moral dels sahrauís, sino també per la seva supervivència. Us animo a participar-hi

divendres, de novembre 17, 2006

L'Ateneu i Barcelona. 1 Segle i 1/2 d'acció cultural

Potser poc de vosaltres sabeu de les meves activitats com a historiador. En el meu blog hi ha poques rastres en aquest sentit, però avui, no puc estar-me.

Ahir a la tarda, amb els meus companys del GEHCI (Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals) també conegut com a Grup d'Historiadors de l'Ateneu Barcelonès, vam presentar el llibre col·lectiu L'Ateneu i Barcelona. 1 Segle i 1/2 d'acció cultural, editat per RBA-La Magrana.

En aquest llibre, la meva participació ha estat limitada. Molts de vosaltres sabeu de les turbulències de la meva vida i en el camp de la història, molts també sabeu, que estic acabant el llibre de la meva tesi doctoral. No es pot estar en tot i a tot arreu. Però tot i així us puc dir, que aquest petita participació m'ha ajudat molt i m'ha fet sentir el recolzament d'un grup de companys historiadors, amb els que porto, en la gran majoria, molts d'anys de relació.

En l'acte de prensentació, voldria destacar la gran aportació de Miquel Roca i Junyent, però sobretot, la del que ha estat i és el meu mestre en el mon de la història, en Jordi Casassas.

En Jordi Casassas, sempre ha estat una mena de resistent de les idees i ara uns quants anys després de coneixer-lo, ho continua essent. Ahir, ens va parlar de les limitacions de la memòria històrica, del seu caràcter personal i de la seva tendència a oblidar el que no li interessa. En Jordi Casassas, fa aquesta crítica, per tal de reivindicar el treball científic de l'historiador, que és l'únic que pot fixar el coneixement i li pot donar tota l'amplitut que necessita el nostre coneixement de la nostra societat i del nostre passat.

En tot cas, es un motiu d'alegria la meva participació, una vegada més, en un llibre col·lectiu del GEHCI, un llibre que estudia una institució molt important en la vida col·lectiva barcelonina i catalana per extensió. Un lloc que ha estat de resistència, en moments en els que ens ha mancat la llibertat i per molts de nosaltres, la casa on hem pogut formar-nos, estudiar, ... , la casa on vaig fer la meva tesi

dimecres, de novembre 15, 2006

La gran bandera sahrauí

Ja fa dies que des de Mataró i el Maresme, estem orgullosos de la gran bandera sahrauí, que ja fa dies va cosir el meu amic Pedro.

És un símbol per nosaltres, ja que ens obliga a anar la gent suficient per portar-la, tant a Madrid com a d'altres llocs.

Després sempre hi ha algú que s'apunta a portar-la, sempre hi ha qui vol disfrutar de fer-la ventar, sempre hi ha algú al nostre voltant que participa de la Manifestació on estem, l'any passat eren andalusos, aquest any catalans i sahrauís.

Però la gran bandera, el que ens ensenya és que la sahrauí, es una senyera que uneix, com un símbol de la lluita dels sahrauís i de la nostra implicació en ella.

Espero poder portar-la fins que el Sàhara Occidental sigui lliure i independent

La nova web d'ACAPS MATARÓ/ Solidaritat Sahrauí de Mataró



Avui la meva entrada al blog, és de certa autocomplaença. Aquests dies, hem estat treballant per tenir una web per la secció de Mataró. Segur que serà una eina que millorarà la comunicació de la nostra Secció amb els associats, amb la gent propera i les associacions del mon de la cooperació i de la solidaritat de la nostra ciutat i de Catalunya.

En aquesta web, trobareu documents, informacions sobre els refugiats als Campaments de Tindouf o sobre els activistes que lluiten al Sàhara Occidental ocupat. Podeu veure fotos, o en podeu incloure. De moment hi ha 4 fotogaleries, en podeu proposar de noves. Ens podeu proposar enllaços de webs o blogs, que us hagin agradat o que considereu útils, ...

És una eina força interactiva. També ens podeu fer suggeriments, us podeu associar; us podeu subscriure al nostre butlletí, que si ningú pensa el contrari, es dirà SMARA a Mataró. O potser us podeu perdre pels enllaços a videos que hem anat posant en algunes de les pàgines i us podreu introduir, per una petita finestra, al mon dels sahrauís

Esper, sobretot que la nova web sigui una eina útil i després que us agradi.

Aquí sota teniu l'enllaç, hi podeu entrar

http://acaps.entitats.mataro.cat/

dilluns, de novembre 13, 2006

SAHARA LIBRE ¡YA!. Manifestació a Madrid l'11 de novembre. Després de la manifestació




Un cop tornat de Madrid, i de participar en la manifestació de dissabte, 11 de novembre, us he de dir que aquesta m'ha deixat una sèrie d'impressions.

La primera, és l'àmplia participació de sahrauís a la manifestació. Dissabte, tots podiem veure molts sahrauís per tot arreu, demanant la indepèndencia pel seu país. És molt posible, que tinguin present que els toca viure un moment molt delicat i important pel futur del seu país. Molts d'ells i d'elles , preocupats per la situació en que viuen als Campaments, ... , ja sabeu, manca d'aliments, ... i per la situació al Sàhara Occidental ocupat, on cada dia també empitjoren les condicions de vida dels sahrauís, acosats continuament per la policia colnial marroquina.

La segona impressió, és que la de dissabte era una manifestació més conscienciada, que les d'altres anys, ... els lemes eren els mateixos ... no podia ser d'altra manera, però en l'ambient hi havia més coneixement de la situació en que vien els sahrauís, ... millor dit, potser hi havia més consciència entre tots plegats, de que cal continuar en la lluita.

En quan als participants, l'organització parlava de més de 20000 persones i la veritat és que es veia molta gent pel carrer d'Atocha i la Plaza Mayor, però sobretot, molta gent amb moltes ganes de participar, de lluitar per una causa justa.

Ah! les fotos les podeu trobar a la web de la Delegació del Frente Polisario a Catalunya (http://www.saharacatalunya.org) i de Sàhara Libre (http://www.saharalibre.es). Alla en trobareu moltes més

SÁHARA LIBRE, YA!

dimarts, de novembre 07, 2006

Reflexions sobre cultura sahrauí a EUCOCO 2006

En el taller sobre patrimoni i cultura sahrauí, en el que vaig participar a l'EUCOCO 2006, es van tractar temes molt interessants.

En primer terme es va fer un estat de la qüestió de la cultura sahrauí, reflexions sobre els seus mecanismes de transmissió i els riscos en els que corre el patrimoni cultural sahrauí, tenint present aspectes com la natura, la transmissió oral com a eina bàsica i la destrucció humana.

Es va tenir present, que la cultura és l'aspecte més íntim de la preservació de les identitats nacionals i també, com no podia ser d'altra manera, de la preservació de la identitat nacional sahrauí.

Entre els aspectes bàsics que cal tenir present a l'hora de definir la cultura sahrauí, és el seu caràcter de cultura nòmada, amb molta personalitat però al temps i fruit del seu contacte amb d'altres cultures, amb molta capacitat d'integració.

Els Campaments de Tindouf, son al temps, un lloc de preservació de la cultura sahrauí, però al temps, la posa en perill, ja que en certa forma, els sahrauís que hi viuen renuncien al seu caràcter nòmada. La població dels Campaments de Tindouf, permeten una bona recopilació cultural, fruit de que es disposa del temps necessari, per tal de compilar una cultrura basada, sobretot, en la transmissió oral ... com no podia ser d'altra manera.

Per aquest caràcter central de la cultura en la definició de la identitat sahrauí respecte dels pobles veins, és pel qual el Regne del Marroc, la vol destruïr. Aquests últims anys coneixem la destrucció sistemàtica per part de les forces d'ocupació colonials marroquines, d'edificis, patrimoni arqueològic (permetent l'expoliació dels jaciments prehistòrics de Tiris) i perseguint la llengua pròpia dels sahrauís (el hassania) i la d'adopció (el castellà) forçant els joves sahrauís a integrar-se en el mon de la francofonia.

Molts de nosaltres coneixem la voluntat dels sahrauís del Sàhara Occidental ocupat, de mantenir el castellà com a signe d'identitat enfront dels intents dels marroquins d'imposar el francès. Molts de nosaltres sabem, la voluntat dels joves sahrauís de vestir i pentinar-se com a sahrauís, com afet diferencial, com a forma de reinvindicar una cultura i una nació pròpia.

Els que coneixem els sahrauís, allà on siguin, coneixem el seu orgull de pertànyer a una nació, a un poble, a una cultura ... no els deixarem sols en la seva lluita.

Què podem fer?

Més enllà del significat estalinista de la pregunta, hi ha moltes coses a fer. En primer terme, cal que en tots els nostres actes, reservem un espai a la cultuira sahrauí, en qualsevol de les seves formes (música, pintura, ball, ...) més enllà dels tòpics.

Cal promoure la compilació cultural, col·laborant amb el Ministeri de Cultura de la RASD, aconseguint beques de treball per investigadors i estudiants, que a més de fer la seva feina com a cientìfics, caldria que s'esforcessin en formar investigadors sahrauís, que serien els que entendrien millor la seva cultura i a la fi, els que realment l'haurien de preservar.

Cal compilar el patrimoni arqueològic, per tal de poder compartir-lo amb el conjunt de la comunitat científica internacional, forçant a aquesta, a defensar-lo de l'expoliació

La preservació de la cultura ha de ser un altre front en la defensa dels drets dels sahrauís com a poble i com a persones. Cal denunciar la pasivitat d'institucions com la UNESCO, que mai s'ha significat per la defensa dels drets culturals dels sahrauís, així com també cal denunciar la manca d'interès de les institucions europees i espanyoles, per aquests aspectes.

Us he de dir, que he escrit aquestes línies escoltant música tradicional sahrauí ... quina millor companyia?

diumenge, de novembre 05, 2006

A l'Eucoco 2006

Aquest cap de setmana, he participat a l'Eucoco 2006 a Vitòria (la 32ª Conferència Europea de Coordinació del Recolzament al Poble Sahrauí) en la que s'ha constatat la delicada situació en que viu aquest poble, tant als Campament de Tindouf, com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.

Una de les conclusions a les que he arribat que tant la Caravana com el projecte de Tarbies, han de ser un èxit aquest any. Els magatzems d'aliments als Campaments, ja fa dies que han superat totes les alertes ... estan buits i els nens son els que primer patiran les conseqüencies de la situació.

També cal que ens plantejem, entre tots, que cal fer per tal de recolzar la lluita dels activistes sahrauís al Sàhara Occidental ocupat. Aquests dies, a Vitoria/Gazteiz, hem vist, ens han explicat, quin és el moment en que viu el poble sahrauí, com pateix l'ocupació colonial de l'estat marroquí.

En primer terme, constatar que hi tornen a haver 37 presos polítics sahrauís en les presons marroquines, on pateixen, com ja sabeu, les tortures, les vexacion de la policia, l'aïllament ilegal respecte els seus familiars i companys .... en fi, tot allò que denunciaríem en qualsevol país, la violació sistemàtica dels drets humans, l'ús de les tortures que esgarrifen quan s'expliquen (imagineu-vos si es pateixen)

Però no sols això, els sahrauís, pateixen una limitació sistemàtica dels seus moviments pel territori, ja sia al Sud del Marroc (zona habitada majoritàriament per sahrauís) com pel territori del Sàhara Occidental ocupat. Patint retencions fins i tot quan tenen permís per moure's, la confiscació dels seus vehicles, o detencions arbitràries en comisaries, pel sol fet de ser sahrauís.

Els joves sahrauís, son perseguits sistemàticament, detinguts i violats/des en les comisaries pel policies marroquins. Cada vegada son més frequents les violacions de fet i/o amb porres, fins deixar-los en condicions greus, per després ser llençats literalment en solars o al mig del desert, amb greu perill per la seva vida. També, cada cop son més freqüents, els intents d'expulsar-los cap a Espanya o en cas contrari son abandonats al mig del mar en pasteres, on moren sino tenen la sort d'arribar a les Canàries per qualsevol tipus de casualitat. Aquests fets han afectaqt a més de 500 joves l'últim any, el seu delicte, vestir o pentinar-se com a sahrauís o com a molt, per portar una bandera polisaria (la senyera nacional dels sahrauís)

De fet, el colonialisme marroquí, fa sentir sistemàticament una greu sensació d'aïllament als sahrauís, quan no deixen entrar al Sàhara Occidental, les diferents delegacions de parlamentaris, periodistes o persones vinculades al moviment solidari sahrauí. Tot això fa pensar en la necessitat de l'actuació de l'Exèrcit d'Alliberament Sahrauí.

Però el colonialisme marroquí no es conforma amb tot això, a més, expolia ilegalment les riqueses naturals del Sàhara Occidental, ja sia signant acords de pesca amb diferents països o amb la Unió Europea (quin cas, aquest, denunciat per parlamentaris com a Raül Romeva) contaminant una part important de la costa amb els fosfats tractats de Bucraa, destruïnt tota la riquesa marina, tota la riquesa costanera, destruïnt la forma de vida dels sahrauís de la zona

També cal denunciar la destrucció dels símbols culturals sahrauís, amb l'expoliació sistemàtica de la riquesa arqueològica de Tiris i d'altres zones, la destrucció de monuments relacionats amb la cultura sahrauí, reprimint tot acte cultural sahrauí, fins i tot, com ja explica més amunt, detenint els joves que volen demostrar la seva condició de sahrauís, a través del pentinat o dels seus vestits.

Cal continuar denunciant la situació dels sahrauís, cal continuar demanant al govern d'Espanya, de França o a la Unió Europea, que acabin amb el seu seguidisme respecte el Regne del Marroc. Cal demanar a la ONU que obligui al Marroc a complir amb les diferents resolucions que reconeixen al poble sahrauí el seu dret a l'autodeterminació. Cal exigir al govern d'Espanya, que encapsali el procés de descolonització que ha de portar al Sàhara Occidental cap a la independencia.

Cal que tots i totes, anem a la Manifestació de l'11 de novembre, a Madrid

dimecres, de novembre 01, 2006

Govern d'esquerres


Aquesta nit, d'alegria verda i vermella, no puc oblidar els problemes dels sahrauís (que es situen en el meu cor, lluny de la racionalitat que ens demana aquesta societat europea i occiental) però si cal que expressi la meva alegria pels resultats de la força política a la que pertanyo i estimo.

La meva alegria, depend de la racionalitat, de la necesitat de que hi hagi un govern d'esquerres que continui la tasca de l'anomenat Tripartit, que el marge de sorolls mediàtics, ha iniciat uns canvis en els paràmetres de govern, que el nostre petit país necessitava.

Després de 23 anys de govern de dretes, per primer cop s'han iniciat polítiques al voltant de l'habitatge, de l'ecologia i la sostenibilitat. Per primer cop, els nostres ajuntaments havien trobat interlocutors en el govern de la Generalitat ... s'havien iniciat polítiques que afavorien una escola pública i laica. Per primer cop, en molts anys, ens sentiem identificats amb els principis que estaven darrera de moltes de les actuacions de la Generalitat.

El cor i la racionalitat demanen un nou govern d'esquerres a Catalunya, un govern que hem reivindicat des de ICV, tota la campanya ... esperem que tant PSC com a ERC, estiguin del nostre costat, que ben aviat puguem dir que tenim govern d'esquerres, que la gent d'ICV, puguem sentir-nos orgullosos dels nostres consellers, tant, com dels nostres diputats i diputades.

I des de Mataró, que hem de dir, tenim a en Salvador Milà, al Parlament. És el millor que ens podia pasar i no perque en Salvador sigui mataroní, sino, que coneixent com el coneixem, sabem que aplicarà la seva capacitat de treball i la seva eficència política a la seva nova condició .... el Parlament de Catalunya, encara no sap quinb luxe és tenir en Salvador com a diputat, ben aviat ho sabrà

Ja veieu, estic molt content pel resultat d'ICV-EUiA, perque és un projecte d'esquerres, ecologista i integrador. Treballaré on sigui per aconseguir que a tot arreu sigui així