A l'Eucoco 2006

Aquest cap de setmana, he participat a l'Eucoco 2006 a Vitòria (la 32ª Conferència Europea de Coordinació del Recolzament al Poble Sahrauí) en la que s'ha constatat la delicada situació en que viu aquest poble, tant als Campament de Tindouf, com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.

Una de les conclusions a les que he arribat que tant la Caravana com el projecte de Tarbies, han de ser un èxit aquest any. Els magatzems d'aliments als Campaments, ja fa dies que han superat totes les alertes ... estan buits i els nens son els que primer patiran les conseqüencies de la situació.

També cal que ens plantejem, entre tots, que cal fer per tal de recolzar la lluita dels activistes sahrauís al Sàhara Occidental ocupat. Aquests dies, a Vitoria/Gazteiz, hem vist, ens han explicat, quin és el moment en que viu el poble sahrauí, com pateix l'ocupació colonial de l'estat marroquí.

En primer terme, constatar que hi tornen a haver 37 presos polítics sahrauís en les presons marroquines, on pateixen, com ja sabeu, les tortures, les vexacion de la policia, l'aïllament ilegal respecte els seus familiars i companys .... en fi, tot allò que denunciaríem en qualsevol país, la violació sistemàtica dels drets humans, l'ús de les tortures que esgarrifen quan s'expliquen (imagineu-vos si es pateixen)

Però no sols això, els sahrauís, pateixen una limitació sistemàtica dels seus moviments pel territori, ja sia al Sud del Marroc (zona habitada majoritàriament per sahrauís) com pel territori del Sàhara Occidental ocupat. Patint retencions fins i tot quan tenen permís per moure's, la confiscació dels seus vehicles, o detencions arbitràries en comisaries, pel sol fet de ser sahrauís.

Els joves sahrauís, son perseguits sistemàticament, detinguts i violats/des en les comisaries pel policies marroquins. Cada vegada son més frequents les violacions de fet i/o amb porres, fins deixar-los en condicions greus, per després ser llençats literalment en solars o al mig del desert, amb greu perill per la seva vida. També, cada cop son més freqüents, els intents d'expulsar-los cap a Espanya o en cas contrari son abandonats al mig del mar en pasteres, on moren sino tenen la sort d'arribar a les Canàries per qualsevol tipus de casualitat. Aquests fets han afectaqt a més de 500 joves l'últim any, el seu delicte, vestir o pentinar-se com a sahrauís o com a molt, per portar una bandera polisaria (la senyera nacional dels sahrauís)

De fet, el colonialisme marroquí, fa sentir sistemàticament una greu sensació d'aïllament als sahrauís, quan no deixen entrar al Sàhara Occidental, les diferents delegacions de parlamentaris, periodistes o persones vinculades al moviment solidari sahrauí. Tot això fa pensar en la necessitat de l'actuació de l'Exèrcit d'Alliberament Sahrauí.

Però el colonialisme marroquí no es conforma amb tot això, a més, expolia ilegalment les riqueses naturals del Sàhara Occidental, ja sia signant acords de pesca amb diferents països o amb la Unió Europea (quin cas, aquest, denunciat per parlamentaris com a Raül Romeva) contaminant una part important de la costa amb els fosfats tractats de Bucraa, destruïnt tota la riquesa marina, tota la riquesa costanera, destruïnt la forma de vida dels sahrauís de la zona

També cal denunciar la destrucció dels símbols culturals sahrauís, amb l'expoliació sistemàtica de la riquesa arqueològica de Tiris i d'altres zones, la destrucció de monuments relacionats amb la cultura sahrauí, reprimint tot acte cultural sahrauí, fins i tot, com ja explica més amunt, detenint els joves que volen demostrar la seva condició de sahrauís, a través del pentinat o dels seus vestits.

Cal continuar denunciant la situació dels sahrauís, cal continuar demanant al govern d'Espanya, de França o a la Unió Europea, que acabin amb el seu seguidisme respecte el Regne del Marroc. Cal demanar a la ONU que obligui al Marroc a complir amb les diferents resolucions que reconeixen al poble sahrauí el seu dret a l'autodeterminació. Cal exigir al govern d'Espanya, que encapsali el procés de descolonització que ha de portar al Sàhara Occidental cap a la independencia.

Cal que tots i totes, anem a la Manifestació de l'11 de novembre, a Madrid