dimecres, de novembre 01, 2006

Govern d'esquerres


Aquesta nit, d'alegria verda i vermella, no puc oblidar els problemes dels sahrauís (que es situen en el meu cor, lluny de la racionalitat que ens demana aquesta societat europea i occiental) però si cal que expressi la meva alegria pels resultats de la força política a la que pertanyo i estimo.

La meva alegria, depend de la racionalitat, de la necesitat de que hi hagi un govern d'esquerres que continui la tasca de l'anomenat Tripartit, que el marge de sorolls mediàtics, ha iniciat uns canvis en els paràmetres de govern, que el nostre petit país necessitava.

Després de 23 anys de govern de dretes, per primer cop s'han iniciat polítiques al voltant de l'habitatge, de l'ecologia i la sostenibilitat. Per primer cop, els nostres ajuntaments havien trobat interlocutors en el govern de la Generalitat ... s'havien iniciat polítiques que afavorien una escola pública i laica. Per primer cop, en molts anys, ens sentiem identificats amb els principis que estaven darrera de moltes de les actuacions de la Generalitat.

El cor i la racionalitat demanen un nou govern d'esquerres a Catalunya, un govern que hem reivindicat des de ICV, tota la campanya ... esperem que tant PSC com a ERC, estiguin del nostre costat, que ben aviat puguem dir que tenim govern d'esquerres, que la gent d'ICV, puguem sentir-nos orgullosos dels nostres consellers, tant, com dels nostres diputats i diputades.

I des de Mataró, que hem de dir, tenim a en Salvador Milà, al Parlament. És el millor que ens podia pasar i no perque en Salvador sigui mataroní, sino, que coneixent com el coneixem, sabem que aplicarà la seva capacitat de treball i la seva eficència política a la seva nova condició .... el Parlament de Catalunya, encara no sap quinb luxe és tenir en Salvador com a diputat, ben aviat ho sabrà

Ja veieu, estic molt content pel resultat d'ICV-EUiA, perque és un projecte d'esquerres, ecologista i integrador. Treballaré on sigui per aconseguir que a tot arreu sigui així

3 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Benvolgut Toni,
és cert, aquí l'únic partit que ha guanyat amb confiança ha estat iniciativa. A Lleida també estem contents perquè des de fa molts anys amb el PSUC no teníem cap parlamentari comunista.
Ara ens n'alegrem doblement perquè n'hi haurà un i perquè és el Francesc Pané, que és una bona persona. Sabem que treballarà per les Terres de Lleida i sabem que ho farà molt bé.
Felicitats a tots els "iniciativeros" de bona voluntat.
També dir-te que després d'una campanya on molts han perdut les formes, Iniciativa ha fet una campanya molt digna, la més digna gosaria dir.
Però també penso que tots els partits haurien de fer una profunda i seriosa reflexió pel que fa a la baixa participació en aquestes eleccions. És una dada molt procupant sobre tot per la gent que com la de la meva generació ens hem passat mitja vida sota una dictadura. Si algun polític em llegeix aprofito per dir-los que no només ens busquin quan hi ha campanyes que no es tanquin a la torre d'ivori quan tinguin l'acta de diputat.
També t'he de dir que ahir vaig escoltar en Mas i en Blanco a Madrid i allò que vaig llegir entre línies em fa ser bastant escèptica respecte del tripartit i tant de bo la meva lectura sigui equivocada. Ho pensava abans i ho continuo pensant: no crec que en Mas signés l'Estatut només per fer-se la foto amb ZP.
Una abraçada.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

salutacions des de premià, anem forts i cal racionalitzar la cosa, més que un partit som un espai de confluència i agregació de l'esquerra transformadora, radical i seriosa, verda i roja, Cal cuidar la criatura i fer organització perquè visqui els canvis futurs amb força!

storico ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

Es veritat que ICV s'ha de convertir en un punt de convergència de les diferents opcions radicals, verdes i de l'esquerra i que cal que treballem perque ho sigui

La gent de Premià, en aquest sentit, sou modèlics. A Mataró, encara que ho tenim més difícil que vosaltres, cal que treballem en aquesta via