En el taller sobre patrimoni i cultura sahrauí, en el que vaig participar a l'EUCOCO 2006, es van tractar temes molt interessants.En primer terme es va fer un estat de la qüestió de la cultura sahrauí, reflexions sobre els seus mecanismes de transmissió i els riscos en els que corre el patrimoni cultural sahrauí, tenint present aspectes com la natura, la transmissió oral com a eina bàsica i la destrucció humana.
Es va tenir present, que la cultura és l'aspecte més íntim de la preservació de les identitats nacionals i també, com no podia ser d'altra manera, de la preservació de la identitat nacional sahrauí.
Entre els aspectes bàsics que cal tenir present a l'hora de definir la cultura sahrauí, és el seu caràcter de cultura nòmada, amb molta personalitat però al temps i fruit del seu contacte amb d'altres cultures, amb molta capacitat d'integració.
Els Campaments de Tindouf, son al temps, un lloc de preservació de la cultura sahrauí, però al temps, la posa en perill, ja que en certa forma, els sahrauís que hi viuen renuncien al seu caràcter nòmada. La població dels Campaments de Tindouf, permeten una bona recopilació cultural, fruit de que es disposa del temps necessari, per tal de compilar una cultrura basada, sobretot, en la transmissió oral ... com no podia ser d'altra manera.
Per aquest caràcter central de la cultura en la definició de la identitat sahrauí respecte dels pobles veins, és pel qual el Regne del Marroc, la vol destruïr. Aquests últims anys coneixem la destrucció sistemàtica per part de les forces d'ocupació colonials marroquines, d'edificis, patrimoni arqueològic (permetent l'expoliació dels jaciments prehistòrics de Tiris) i perseguint la llengua pròpia dels sahrauís (el hassania) i la d'adopció (el castellà) forçant els joves sahrauís a integrar-se en el mon de la francofonia.
Molts de nosaltres coneixem la voluntat dels sahrauís del Sàhara Occidental ocupat, de mantenir el castellà com a signe d'identitat enfront dels intents dels marroquins d'imposar el francès. Molts de nosaltres sabem, la voluntat dels joves sahrauís de vestir i pentinar-se com a sahrauís, com afet diferencial, com a forma de reinvindicar una cultura i una nació pròpia.
Els que coneixem els sahrauís, allà on siguin, coneixem el seu orgull de pertànyer a una nació, a un poble, a una cultura ... no els deixarem sols en la seva lluita.
Què podem fer?
Més enllà del significat estalinista de la pregunta, hi ha moltes coses a fer. En primer terme, cal que en tots els nostres actes, reservem un espai a la cultuira sahrauí, en qualsevol de les seves formes (música, pintura, ball, ...) més enllà dels tòpics.
Cal promoure la compilació cultural, col·laborant amb el Ministeri de Cultura de la RASD, aconseguint beques de treball per investigadors i estudiants, que a més de fer la seva feina com a cientìfics, caldria que s'esforcessin en formar investigadors sahrauís, que serien els que entendrien millor la seva cultura i a la fi, els que realment l'haurien de preservar.
Cal compilar el patrimoni arqueològic, per tal de poder compartir-lo amb el conjunt de la comunitat científica internacional, forçant a aquesta, a defensar-lo de l'expoliació
La preservació de la cultura ha de ser un altre front en la defensa dels drets dels sahrauís com a poble i com a persones. Cal denunciar la pasivitat d'institucions com la UNESCO, que mai s'ha significat per la defensa dels drets culturals dels sahrauís, així com també cal denunciar la manca d'interès de les institucions europees i espanyoles, per aquests aspectes.
Us he de dir, que he escrit aquestes línies escoltant música tradicional sahrauí ... quina millor companyia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada