dimarts, de desembre 30, 2008

2009, l'any de la independència del poble sahrauí


No havia penjat cap dessig pel proper any i potser no ho pensava fer, ja sabeu que demanaré demà, 31 de desembre a les 12 de la nit, però he rebut la següent felicitació d'una amiga d'Euskadi, amb la que coincideixo plenament. 

QUE EL 2009 SIGUI EL DE LA INDEPENDENCIA DELS SAHRAUÍS
PER UN SAHARA LLIURE I INDEPENDENT!!!!

cliqueu sobre la imatge

dimarts, de desembre 23, 2008

dimecres, de desembre 17, 2008

El govern espanyol traeix el poble sahrauí, una altra vegada

L'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí – ACAPS - volem expressar la nostra més absoluta indignació davant les declaracions fetes pel President del Govern espanyol, el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, després de la reunió d'alt nivell - RAN - celebrada entre els Governs d'Espanya i del Marroc.


El Govern presidit JL Rodríguez Zapatero acull amb interès la tesi marroquina de l'autonomia per al Sàhara Occidental i s'oblida del principi de la descolonització, de recordar el principi de respecte al dret del poble sahrauí a la lliure autodeterminació,  de recordar al Marroc els seus compromisos respecte a aquest principi i de demanar-li que compleixi els acords signats i acceptats al final de moltes i llargues negociacions.

 

Aquestes declaracions, que no ajuden a trobar una solució pacífica del conflicte del Sàhara Occidental, donen carta blanca al Govern del Marroc per continuar en la seva posició intransigent, ocupant per la força un territori que no li pertany, sense atendre les resolucions de les Nacions Unides, i violant els més elementals Drets Humans de la població civil sahrauí amb tota impunitat.

 

Espanya, igual que el Marroc, no pot decidir el destí del Sàhara Occidental i menys encara en contra de la voluntat del poble sahrauí i en oberta violació de la legalitat internacional. Espanya ha de limitar-se a donar suport al futur del Sàhara Occidental d'acord amb les resolucions de l'ONU.


Quan JL Rodríguez Zapatero va arribar al Govern declarà que en sis mesos esperava poder veure resolt el conflicte del Sàhara. Avui, cinc anys després, les seves aportacions no han contribuït a trobar cap solució: Falses solucions, dreceres o enganys, que no respecten la legalitat internacional ni el Dret a la Autodeterminació d'un Poble, en un procés de descolonització no acabat.


Dir que "l'experiència autonòmica espanyola és una molt bona experiència", com si pogués ser un exemple aplicable per solucionar aquest conflicte, és o desconèixer tot sobre el Sàhara Occidental, o tenir la intenció de vendre gat per llebre. L'Autodeterminació d'un territori considerat a les Nacions Unides com a "Territori no autònom, sotmès a un procés de descolonització", no té res a veure amb una configuració territorial de l'Estat espanyol.

 

Quan el president de l'Estat espanyol afirma "... un acord entre les parts, en el qual cal tenir la capacitat de cedir posicions ...", ens preguntem: en què més vol el President que cedeixi el Poble sahrauí, quan firmà ja fa 18 anys un alto al foc i un pla per a dur a terme un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental, mentre la població sahrauí està refugiada al desert o pateix una vulneració constant dels drets humans als Sàhara Occidental ocupat.

 

Recordem al Sr. President que avui, demà i sempre que sigui necessari, el moviment solidari amb el poble sahrauí ens oposarem que Espanya segueixi donant l'esquena al poble sahrauí. Denunciem que le Govern d'Espanya es limiti a obsequiar ajuda humanitària per als refugiats sahrauís, mentre s'ofereix al Marroc suport polític, diplomàtic i militar, així com financer, que li permet seguir violant la legalitat internacional i els drets humans en el Sàhara Occidental.

 

dimarts, de desembre 16, 2008

Sahara: la traició que no acaba mai. Un comunicat de CEAS SAHARA

Em sap greu dir-ho i sobretot escriure-ho, m'agradaria, per un cop donar bones notícies i parlar d'un govern d'Espanya, disposat a col·laborar efectivament en la resolució d'un conflicte com el sahrauí, però com sempre, riuen les gràcies a qui està al davant, es igual si te o no té cap raó.

M'agradaria explicar, que el govern d'Espanya, ha donat suport a les iniciatives de la ONU, que pensa recolzar la opinió del poble sahrauí, un govern que denunciés les constants violacions dels drets humans al Sàhara Occidental que pateixen els sharauís en mans de les forces d'ocupació colonial marroniques.

M'agradaria veure menys propaganda com la que s'ha fet aquests dies en les celebracions del 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans i potser amb discreció, si voleu vosaltres, la denuncia de la seva violació

Però de moment, haurem d'esperar, haurem de continuar amb la nostra denúncia ... que hi farem, als catalans tampoc ens tracten gens be 



Desde Ceas-Sahara queremos expresar nuestra más absoluta indignación ante las declaraciones hechas por el Presidente del Gobierno, después de la Reunión de Alto Nivel-RAN- celebrada entre los Gobiernos de España y Marruecos

Desde CEAS Sáhara, le queremos expresar al Presidente, que sus declaraciones no ayudan a la búsqueda de una solución pacifica, que envalentonan y dan alas al Gobierno de Marruecos para seguir en su posición intransigente, de total impunidad, ocupando por la fuerza un territorio que no le pertenece, sin atender las Resoluciones de la Naciones Unidas  y violando los más elementales Derechos Humanos de la población civil saharaui.

 El Gobierno presidido por usted, en lugar de acordarse de sus posiciones de principio respecto al derecho del pueblo saharaui a la libre determinación, y recordarle a Marruecos sus compromisos respecto a dicho principio  y pedirle que cumpla lo que había firmado y aceptado al final de muchas y largas negociaciones anteriores, se olvida del principio de la descolonización y acoge con “interés” la tesis marroquí.

España, al igual que Marruecos,  no puede decidir el destino de un territorio que no le pertenece y menos todavía en contra de la voluntad del pueblo de ese territorio y en abierta violación de la legalidad internacional. España debe  en todo caso limitarse a apoyar cualquier decisión que tome el pueblo saharaui sobre su futuro y sobre el futuro del Territorio. Es una posición de mínimos que está justificada por una sencilla referencia a las resoluciones de la ONU.

Cuando Usted llegó al Gobierno declaró que “en seis meses esperaba poder ver resuelto el conflicto del Sáhara“ hoy cinco años después sus aportaciones no han contribuido a acercar una posible solución, SON MAS DE LO MISMO, son falsas soluciones, atajos o engaños, que no respeten la legalidad internacional,  principio básico y fundamental: el Derecho a la Autodeterminación de un Pueblo, en un proceso de descolonización inconcluso.

 

diumenge, de desembre 07, 2008

Diguem prou a l'assassinat de sahrauís, per part de la policia colonial del Marroc

Si, diem no a la violència colonial del Marroc al Sahara Occidental, als intents d'aniquilar al poble sahrauí, ja sia, per la violència física o per l'eliminació de tot signe cultural sahrauí.

Diem no a l'insultant repressió marroquina, que fins i tot s'atreveix a carregar contre els assistents dels funerals dels 2 joves morts quan es manifestaven pacíficament, per la llibertat del seu país, del Sahara Occidental

Recordeu:

Dimecres, 10 de desembre, a les 7 de la tarda, davant el Consolat del Marroc a Barcelona

dissabte, de desembre 06, 2008

Per la llibertat i la independència del poble sahrauí. Contra la violència indiscriminada i colonial del Marroc

CONCENTRACIÓ DE PROTESTA

DAVANT DEL CONSOLAT DEL MARROC A BARCELONA

 

L'ACAPS, Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí, convoquem el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant del Consolat General del Marroc a Barcelona (c/ Diputació, 68-70), per denunciar i manifestar la indignació i la protesta per l'assassinat de dos estudiants sahrauís.

 

Data:           Dimecres, 10 de desembre de 2008

Hora:           19h

Lloc:             Consulat General del Marroc a Barcelona (c/ Diputació, 68-70).

 

 

PROU ASSASSINATS I PROU REPRESSIÓ

CONTRA EL POBLE SAHRAUÍ

 

En el dia que es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, denunciem l'assassinat de joves estudiants, la brutal i la indiscriminada repressió i vulneració dels drets humans contra la població sahrauí indefensa dels territoris ocupats.

 

Denunciem la violència de les forces de repressió marroquines contra els joves estudiants sahrauís de les universitats del Marroc, que es manifesten pacíficament reclamant que es respectin els seus drets, la llibertat d'expressió i de manifestació, la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i el rebuig de més de 33 anys d'ocupació militar marroquina i d'espoliació dels recursos naturals del Sàhara Occidental.

 

 

NO PERMETEM MÉS ASSASSINATS.

QUE ES DETINGUIN I JUTGIN ALS CULPABLES.

 

EL GOVERN DEL MARROC, CULPABLE.

EL GOVERN D'ESPANYA, RESPONSABLE.

 

ATUREM EL GENOCIDI DEL POBLE SAHRAUÍ

 

LLIBERTAT I JUSTÍCIA, PER AL POBLE SAHRAUÍ, JA!!

dimarts, de desembre 02, 2008

Dos estudiantes saharauis mueren atropellados por un camión en Agadir cuando participaban en una sentada


Dos joves sahrauís van morir per defensar i movilitzar-se pels drets del seu poble. Cal que denunciem aquest fet. Però una vegada més, els drets personals i socials d'aquest poble han estat atacats per una potència colonial com ho és el Marroc.

Us deixo amb els escrits que m'han arribat denunciant aquests fets. És una vergonya!

Cal que ens movilitzem!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Otros dos permanecen graves mientras tres compañeros continúan detenidos por las fuerzas de seguridad marroquíes

Santa Cruz de Tenerife.- Dos estudiantes saharauis, El Houssein Kteif, de Tan Tan (Marruecos) y Baba Khaya, de El Aaiún (Sahara Occidental), fallecieron ayer, lunes en la Estación de Autobuses de la ciudad marroquí de Agadir cuando participaban en una sentada para demandar medios de transporte suficientes para poder celebrar la Fiesta del Cordero junto a sus familias, según ha podido saber el Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias (SCSC) de fuentes de la Asociación Saharaui de Graves Violaciones de Derechos Humanos Cometidas por el Estado Marroquí (ASVDH) confirmadas después por el Ministerio de los Territorios Ocupados y la Emigración del Gobierno saharaui.

Además, al menos dos compañeros de los fallecidos, Belkadi Marek y Bouh

Alkharrachi, permanecen graves, uno en estado de coma, por las heridas recibidas en  el mismo suceso y tres, Al Hadif Breiha, Al Asla Ahmed Salem y Moustapha Ben

Taleb, se encuentran detenidos después de ser arrestados en la intervención policial marroquí levada a cabo para disolver la sentada, que los testigos califican de “brutal”.

Los fallecidos cursaban estudios de Secundaria en la Universidad Ibn Zohr de Agadir, Marruecos. Los jóvenes saharauis y en especial los estudiantes saharauis en las Universidades marroquíes se incorporaron desde el primer momento y de forma activa a la lucha pacífica iniciada por los saharauis en mayo de 2005, denominada Intifada de la Liberación , que se expresa a través de acciones pacíficas de protesta.

Desde 2005, las fuerzas de seguridad marroquí han desplegado contra estos estudiantes numerosas acciones de “represión y brutalidad” contra estos estudiantes con un saldo de heridos y muertos que crece lenta pero inexorablemente, aseguran los activistas de Derechos Humanos en la zona.

El Houssein Kteif y Baba Khaya, muertos ayer, no hacen sino incrementar “la macabra lista de los muertos por demandar pacíficamente sus derechos”, indican los activistas al SCSC. Y  recuerdan que fue Hamdi Lembarki, asesinado mientras era torturado por las fuerzas marroquíes el 30 de octubre de 2005, el primero en abrir la lista. Likhlifi Abba Cheikh también falleció, “asesinado por un militar marroquí no lejos de su casa”, en diciembre de 2005.

Dada Ali Ould Hamma Ould Nafaa, también estudiante saharaui, fallecía en julio de 2007 en un hospital de Agadir por motivos similares y el último caso de un estudiante saharaui muerto “a manos de las fuerzas represivas marroquíes” fue Sidha Ould Abdelaziz Ould Lehbib, fallecido en una ambulancia que le trasladaba a un hospital psiquiátrico de Agadir en septiembre de 2007 después de sufrir “torturas salvajes” a manos de la policía marroquí, recuerdan las fuentes. (SCSC)

 

Basta de asesinatos y represión contra el pueblo saharaui

Ante los graves acontecimientos que tienen por escenario los territorios ocupados del Sáhara occidental, con la muerte de dos jóvenes saharauis y gravemente heridos varios mas, y ante la brutal represión e indiscriminada contra la población civil indefensa, en particular hacia los jóvenes estudiantes saharauis en las Universidades marroquíes, que solo reivindican en manifestaciones pacíficas, el respeto de sus derechos y la libertad de expresión y manifestación. Así como el rechazo de 30 años de ocupación militar marroquí, de violación de los derechos humanos y del robo de sus riquezas naturales.

La Coordinadora de Asociaciones Solidarias con el Pueblo saharaui, exige al Gobierno español:

Que deje de ser cómplice de esta represión por mas tiempo, y cese cualquier ayuda por su parte y de la Unión Europea, mientras exista esta grave situación de violación de los Derechos Humanos. Que cese la venta de cualquier material militar a un País que no respeta los mas elementales DDHH.

Que exija que se liberen a todos los presos políticos, cesen las torturas y se anulen los juicios sin ningún tipo de garantías procesales, se levante el estado de sitio impuesto en los territorios ocupados y se permita el libre acceso de una comisión de observadores y de los distintos medios de comunicación.

Que asuma su responsabilidad histórica sin mas demora, y presione al Gobierno marroquí para que cese esta brutal represión y no mire hacia otro lado, evitando tanto dolor y sufrimiento a un Pueblo que solo pide libertad y justicia y que dice basta a tantos años de abandonos, falsas promesas y Resoluciones incumplidas.

 

NO PERMITAMOS MAS ASESINATOS, CASTIGO A LOS CULPABLES                                    

LIBERTAD Y JUSTICIA YÁ !!! PARA EL PUEBLO SAHARAUI

 

dissabte, de novembre 29, 2008

Vuelo charter con ACAPS a los Campamentos de Tindouf

ACAPS – Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí -  organiza una nueva expedición solidaria a los campamentos de refugiados saharauis, en un vuelo chárter que partirá de Barcelona a las 0'45h del 28 de diciembre y volverá de Tindouf a las 19'30h del 5 de enero de 2009.
 
Las organizaciones o grupos de cooperantes que deseen participar para hacer un seguimiento de proyectos pueden solicitar reservas de plazas, en los correos acapsbarcelona@gmail.com o secretaria@acaps.cat lo más rápido posible.
 
Tel: 607506353 Cinta Moreso

diumenge, de novembre 23, 2008


Els que em coneixeu, sabèu de la meva estimació per na Sultana i avui he rebut la següent entrevista a través de POEMARIO, en aquest cas, no em sap greu reproduir-lo.

A Catalunya, tenim molts bons records de Sultana Khaya i espero que si és posible, torni aviat a viure entre nosaltres.

No descubriré el valor d'aquesta activista ni tampoc el que significa pels sahrauís. En tot cas, és molt interessant tot el que diu. Us recomano que ho llegiu


Servicio de Comunicación Saharaui de Canarias (SCSC). Santa Cruz de Tenerife.- El caso de Sultana no es único. La mujer saharaui ha sido desde la ocupación marroquí del Sahara Occidental en 1975 la piedra piramidal sobre la que se ha asentado la resistencia de su pueblo. Violaciones, torturas, malos tratos, detenciones arbitrarias, abortos forzosos, asesinatos de bebés, secuestro de sus hijos o desapariciones son las armas que se despliegan contra ellas un día tras otro desde hace 33 años, tal y como confirman organizaciones internacionales de tanta credibilidad como Amnistía Internacional o Human Right Watch. Sultana es una de ellas, un caso que simboliza la tragedia de todas y cada una de las mujeres saharauis, sus madres, sus hijas y sus hermanas, una tragedia que apenas despierta el interés de la comunidad internacional y de aquellos gobiernos que se denominan democráticos.

El 9 de mayo de 2007, Sultana Jaya, una joven saharaui natural de Bojador “desterrada” por las autoridades de ocupación en el Sahara al territorio marroquí por su participación en manifestaciones pacíficas en defensa de los derechos humanos, participaba en una sentada junto con sus compañeros estudiantes de la Universidad de Marrakech. Súbitamente, centenares de unidades antidisturbios cargaban contra las pocas decenas de estudiantes saharauis que coreaban consignas y Sultana era “salvajemente golpeada”. Fruto de “la paliza” la bella joven saharaui perdía un ojo.

Sujetándolo en sus propias manos, era trasladada a la comisaría de Jamaa Lafnaa. Sin recibir asistencia médica alguna, Sultana era interrogada durante horas al borde de la inconsciencia. Aún así, todavía recuerda a uno de los policías decirle a un compañero que le pegara más para que perdiera su entonces ya único ojo y le viene a su mente la imagen de los gatos de la comisaría lamiendo su sangre mientras permanecía tirada en el suelo. Hoy, recuperándose en España de las secuelas de la salvaje agresión, sólo espera volver al Sahara mientras intenta dar a conocer la situación que viven los saharauis en su propia tierra.

¿Por qué decidió ir a estudiar a Marrakech?

“Fui desterrada a Marruecos por mi implicación en la Intifada que iniciamos en mayo de 2005. Decidí proseguir mis estudios de francés en una academia de cierto prestigio y la más cercana era la de Marrakech”.

¿Mantenía actividades políticas antes de su detención?

“Por supuesto, yo al igual que muchos jóvenes saharauis hemos mantenido un compromiso con nuestra causa nacional y llevamos a cabo actividades políticas y de defensa y reclamación de nuestros derechos humanos”.

¿Qué clima existía en la comunidad de estudiantes saharauis en Marrakech los meses y días anteriores a ser detenida?

“De ebullición. A diario llevábamos acabo actividades dentro del campus. Sentadas, manifestaciones solidarias con los presos políticos saharauis y las victimas de las agresiones de los destacamentos de intervención marroquíes en las ciudades saharauis ocupadas y en el sur de Marruecos. El régimen marroquí debía tener constancia de nuestra presencia y lucha diaria”.

¿Cómo pudo abandonar el territorio controlado por Marruecos y cómo ha sido el proceso de su recuperación?

“Gracias a una ONG sueca me fue otorgado un visado humanitario sin el conocimiento de las autoridades marroquíes. Estuve una semana en Estocolmo, dando charlas y testimonio de lo que está ocurriendo en las zonas ocupadas y la falta de garantías en materia de derechos humanos. El 9 de septiembre llegué a finalmente Barcelona donde fui sometida a una operación muy delicada para colocarme una prótesis ocular. A día de hoy, sigo con revisiones periódicas, sufriendo dolores intensos en la cabeza y las secuelas de los golpes”.

¿Tiene previsto volver a vivir al Sahara?, ¿cuándo?

“Por supuesto, ardo en deseos de reanudar mi lucha diaria donde la dejé, junto a mis compañeras y compañeros y lo haré en cuanto consiga el alta médica”.

La tragedia que vivió y la forma de enfrentarse a ella le han llevado de ser una anónima estudiante saharaui en el campus de la universidad de Marrakech a convertirse en un símbolo para su pueblo. ¿Cree que su vida en el Sahara volverá a ser igual alguna vez?, ¿en qué cambiará?

Mi vida cotidiana es la misma y mi sacrificio es por una causa justa, la causa de nuestro pueblo. Yo no soy un símbolo, símbolos son los caídos en combate y en las mazmorras marroquíes. Sólo cambiará que desde ahora y en adelante veré al régimen marroquí con un solo ojo, pero preciso e intenso, y no escatimaré ningún esfuerzo para luchar sin tregua hasta la victoria final”.

Sabe que si vuelve las autoridades marroquíes volverán a intentar callar su voz por los medios más efectivos posibles ¿No tiene miedo?

“No tengo miedo. Estoy segura de que mi vida no vale más que la de otros compatriotas”.

Después de que Marruecos haya estado 30 años intentando privar a las nuevas generaciones saharauis de conocer su historia y borrar cualquier signo de su propia identidad, los jóvenes saharauis se han convertido en el elemento más activo de la lucha del pueblo saharaui por su libertad, ¿cómo han vivido los estudiantes, los jóvenes, incluso los niños saharauis, esta toma de postura activa en la lucha de su pueblo?, ¿cómo cree que se ha producido el proceso?

“Marruecos se equivocó pensando que con el tiempo esto se acabaría. Subestimó la fuerza y la voluntad de nuestro pueblo y el potencial que forman las nuevas generaciones de saharauis. Nosotros tenemos la convicción de que la justicia basa la causa que defendemos”.

Tras la decidida e inesperada toma de postura de los jóvenes saharauis que ha convulsionado toda la sociedad saharaui desde su interior así como el proceso histórico y político en el que está sumido su pueblo, ¿se puede decir qué diferencias se existen entre su planteamiento y el que hasta ahora han mantenido las generaciones que lucharon antes que ustedes por la causa de la liberación saharaui?

“No existe tal diferencia, sólo se trata de una adaptación a la nueva situación. Después de esta espera tan larga, había que actuar y la Intifada era la alternativa más lógica. Es un método más para arrebatar nuestros derechos legítimos a quien nos los usurpó”.

¿Siendo niña era ya usted consciente de la situación que vivía su pueblo?, ¿cómo lo percibía?

“Todos, desde la más tierna infancia, hemos vivido el terror y la persecución diaria de nuestros mayores, este hecho nos hace perder la inocencia propia de la infancia y madurar de forma apresurada”.

Tanto el Frente Polisario como la sociedad saharaui en general recibe presiones enormes de los jóvenes para reanudar la lucha armada, ¿qué opina sobre este posible regreso a la guerra?

“Nadie desea la guerra, somos un pueblo que ama la paz. La invasión nos obligó a empuñar las armas porque era la única alternativa que nos quedaba”.

Desde su detención y especialmente desde su llegada a España y su actitud de denuncia de la situación del pueblo saharaui en los territorios ocupados en numerosos foros en los que ha intervenido, ¿ha sido su familia que permanece allí objeto de alguna amenaza, presión o agresión por parte de las autoridades marroquíes?

“Sí, los mantienen en un estado de vigilancia permanente y les aplican un boicot económico para silenciar mi voz y la de los demás activistas”.

Usted mantiene contacto habitual con los territorios saharauis ocupados por Marruecos, ¿cómo es la situación en estos momentos?

“Sigue la represión y las continuas violaciones de los más mínimos derechos, las detenciones diarias, los juicios sumarios, y maltrato continuo”.
 

dijous, de novembre 20, 2008

Vistes de El Aaiun




Aquestes fotografies ens mostren, des de fora, com és la PRISIÓN NEGRA de El Aaiun on son tancats i torturats els activistes sahrauís que lluiten des dels Territoris Ocupats del Sahara Occidental.

També podeu veure altres perspectives de El Aaiun, la Catenària on vivien alguns dels militars espanyols o els carrers plens de banderes marroquines ... després resulta que la provocació és portar banderes sahrauís ... que hi farem ... tothom veu provocacions on no hi son i intenta amagar la provocació convertint-la en normalitat

Les fotos d'uns amics als que estic molt agrait

dilluns, de novembre 17, 2008

Conferència Internacional sobre els DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL a Màlaga

Aquesta és una iniciativa que cal recolzar des de tot el moviment solidari amb el Sàhara.

És veritat que estem carregats de raó, però moltes vegades, a més, cal dir-ho i demostrar-ho. 

A aquesta conferència, malgrat els que ens volen ignorar, vindran els millors especialistes sobre el tema.

Us deixo amb l'escrit que m'han enviat des de FANDAS:


Estimados/as amigos/as:

Con motivo de la conmemoración del 60 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, se va a celebrar en la ciudad de Málaga una Conferencia Internacional sobre los Derechos Humanos en el Sahara Occidental (http://www.conferenciaddhhsaharamalaga2008.org), los próximos días 12 y 13 de diciembre de 2008, desarrollándose la misma en la sede del Colegio Oficial de Abogados de Málaga.

Las Asociaciones Solidarias con el Sáhara, nos sumamos a esta iniciativa de Naciones Unidas con el objetivo de fomentar la concienciación respecto a la Declaración y su importancia para los pueblos del mundo  y  tratar de hacer de este documento una realidad para todas y todos, incluido el pueblo saharaui

Siguiendo las palabras de Ban Ki-moon, Secretario General de las Naciones Unidas: “Es nuestro deber garantizar que esos derechos se hagan efectivos en la realidad - que sean conocidos, comprendidos y disfrutados por todos, en todos los lugares del mundo” (también en el Sahara Occidental), y dentro de nuestro ámbito de actuación, queremos poner nuestro grano de arena en la defensa de los Derechos Humanos, con esta Conferencia.

Esta Conferencia Internacional será organizada por la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara (CEAS-Sahara), la Federación Andaluza de Asociaciones Solidarias con el Sahara (FANDAS-Sahara) y la Asociación de Amistad con el Pueblo Saharaui de Málaga (AMAPS), y cuenta con la colaboración de la Diputación, el Ayuntamiento, la Universidad y el Colegio de Abogados de Málaga, así como de la Mancomunidad de Municipios de la Costa del Sol Occidental y la Revista El Observador.

 

Participarán representantes de organizaciones de Derechos Humanos, de diferentes instituciones públicas y privadas, y personas de reconocido prestigio en materia de Derechos Humanos.

Contaremos con el testimonio directo de personas que han roto el silencio impuesto por Marruecos,  han vencido la dificultad de acceder al Sáhara Occidental y luchan contra el vacío informativo en los medios de comunicación.

Os animamos a participar en esta Conferencia que cierra el programa de acción llevado a cabo por el Movimiento de solidaridad con el Pueblo Saharaui, durante el 2008, año internacional por la defensa de los derechos humanos en el Sahara Occidental.

CONTACTO

Oficina Técnica de la Conferencia

 Federación Andaluza de Asociaciones de Solidaridad con el Sahara (Fandas-Sahara)

María José Valenzuela 

C/ Panaderos nº 10 – 2º    Oficina 204

29005 Málaga 

Telf.: 00 34 952 211 288

Movil: 00 34 608 347 347

Fax: 00 34 952 211 288 

email:  organizacion@saharandalucia.org

 

 

INSCRIPCIÓN ASISTENTES 

El precio de la Inscripción es de 50,00 €, a ingresar en la cuenta del BBVA: 0182-7560-36-0200326467. La cuota de inscripción a la conferencia incluye carpeta con documentación y comidas.

 

El plazo de inscripción será del 17 noviembre al 5 Diciembre 2008.-

  

La matriculación será válida una vez se haya recibido el Boletín de Inscripción, acompañado del justificante bancario, por fax al 952211288, o por e-mail a: organizacion@saharandalucia.org

 

Saludos solidarios,

CEAS-Sahara

diumenge, de novembre 16, 2008

20000 persones de tota Espanya pel Sàhara a Madrid. Als mitjans de comunicació no els interessa les mobilitzacions pacífiques








Als mitjans de comunicació no els interessa que 20000 persones es manifestin per una causa justa com la sahrauí. Ahir a Madrid, SI, érem 20000 persones que vingudes de tota Espanya ens vam trobar per recolzar una causa justa: LA LLIBERTAT I LA INDEPENDÈNCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL.
Evidentment, com és normal, quan arribes a casa, el dia següent, tens la sensació d'haver participat en una mobilització important ... no crec que en cap altre lloc del mon, 20000 persones es mobilitzin per una causa justa, sense cap mena d'interès personal directe. La causa del poble sahrauí ens queda lluny físicament, encara que la portem molt endins els que estimem aquest poble.
En canvi, els nostres mitjans de comunicació ens ignoren, no els interessa o potser millor, sembla ser que hi ha motius per pensar que hi ha qui els diu que no els ha d'interessar.
Algú ahir, deia, hi ha molta gent coneguda i amb una mobilització tan important, sense cap dubte, la més important dels últims anys, segur que sortirem en algun racó de la premsa escrita, dels mitjans de comunicacíó visual
La realitat, és una altra, ni EL PAIS ni EL MUNDO treuen res (aquest ho fa a la versió digital). EL PERIÓDICO, ho fa en un escrit que escasament arriba a les 2 línies, això si,, al menys parla de milers de persones ... és la millor nota que ha tret en molts anys d'aquesta mobilització que ja fa masses anys que es repeteix i que ho farà mentre els sahrauís no siguin independent.
Potser als mitjans de comunicació els interessaria més que reunissim 500 persones i tallessim la M 80 o una Ronda a Barcelona. Llavors, aprofitaríen, a més, per omplir alguna pàgina per debatre si cal o no cal tallar carreteres i provocar retencions kilomètriques entre la gent que ve o va a treballar. En fi, algun dia arribarem a aquesta conclusió

Per un Sahara lliure!!!

Ah, les fotos del millor fotògraf dels sahrauís, l'amic PACO

dimarts, de novembre 11, 2008

Una altra política a l'Afganistan es posible. Una article d'Alejandro Pozo i Arcadi Oliveres

Augmentar el compromís amb Afganistan retirant les tropes  11/11/2008

        El recent i lamentable atac sobre un comboi militar espanyol, afganès i nord-americà que ha ocasionat dos morts i quatre ferits espanyols mereix dedicar unes línies a abordar tres qüestions amb l'ànim d'aportar claredat sobre allò que fa l'exèrcit espanyol a Afganistan. En primer lloc és necessari insistir que l'operació militar ISAF (Força Internacional d'Assistència a Afganistan), liderada per l'OTAN i participada per 780 soldats espanyols, no és una operació de Nacions Unides, com defensen el PSOE i bona part dels mitjans de comunicació. No hi ha a Afganistan un sol casc blau. Encara que autoritzada per l'ONU, ISAF és una operació de l'OTAN, està dirigida per l'OTAN (no per l'ONU) i respon als interessos i maneres d'actuar de l'OTAN. Què fa llavors l'OTAN (i Espanya) a Afganistan? El Ministeri de Defensa assegura que es tracta d'una operació de pau; per a l'opinió pública espanyola són labors d'assistència humanitària i reconstrucció; i l'amalgama d'arguments contradictoris esgrimits pels diferents grups parlamentaris al Congrés convida a concebre la falta de transparència com a característica base d'aquesta missió. Això sí, totes les parts insisteixen a diferenciar-se de les operacions de combat que realitzen altres països (esment a part mereixen les recents declaracions del portaveu popular Gustavo de Arístegui de fusionar la ISAF i Llibertat Duradora, l'operació antiterrorista d'EEUU contrària al dret internacional). No obstant això, el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, va indicar, com no podia ser d'altra manera, que només hi ha una OTAN a Afganistan (i una sola estratègia global), i Condolezza Rice, titular d'Exteriors d'EUA, país que lidera l'OTAN, la ISAF i Llibertat Duradora, va manifestar que “la població [europea] ha de comprendre que no és una missió de pau”. Si els Estats Units, l'actor que controla i dirigeix, no diferencia actuacions ni operacions militars, englobades en el seu conjunt en la denominada “Guerra contra el Terror” (el segon pilar del qual és la intervenció a l'Iraq), que a Espanya pretenguem establir límits, àdhuc suposant bones intencions, resulta ingenu.

         La segona pregunta apunta a si és raonable atribuir tots i cadascun dels atacs a les tropes internacionals als taliban. En aquest país operen més de 800 grups armats diferenciats, molts d'ells vinculats als taliban, però molts altres no relacionats i fins i tot contraris a les seves pràctiques. Les connexions entre polítics (alguns d'ells taliban), comerciants, barons de la droga i senyors de la guerra, tant dintre com fora de les fronteres afganeses, són tan evidents com reconegudes (Human Rights Watch va assegurar que un 60% dels legisladors tenen relacions amb senyors de la guerra). D'altra banda, cal insistir que una part dels grups organitzats armats s'han constituït com a resposta a l'equivocada i condemnable estratègia militar occidental d'atacs i bombardejos indiscriminats sobre nuclis habitats (els “danys col·laterals” dupliquen les morts de l’11-S). Fins i tot els grups taliban són ”contractats” per les seves bases de suport perquè els defensin d'agressions externes, tant occidentals com afganeses –Estats Units ha finançat i armat diversos grups de senyors de la guerra com a contrapartida pels suports rebuts en la recerca d'elements taliban i de Al Qaeda. D'acord amb el New York Times, Afganistan s'ha convertit entre 2006 i 2008 en el primer importador d'armament d'EUA, i és molt probable que part dels 11.400 milions de dòlars en armes transferits (el PIB del país és de tot just 7.000 milions) vagi a parar a algun dels grups que combaten contra les tropes occidentals. En el clima general de corrupció, xarxes mafioses i, en particular, el rebuig al que es percep com una ocupació militar estrangera, és difícil identificar clarament els autors de l'atac a les tropes espanyoles (al costat de les afganeses i nord-americanes), sobretot si tenim en compte que aquest va ocórrer a Shindand, el districte en el qual a l'agost un bombardeig nord-americà va acabar amb la vida de noranta civils afganesos, segons ha corroborat l'ONU.

        Finalment, cal preguntar-se sobre les presumptes bones intencions pel que fa a la reconstrucció d'Afganistan i la millora de les condicions de vida de la seva població. 92 de cada 100 euros de la contribució mundial oficial a Afganistan fins al 2006 són de caràcter militar, i la proporció sembla mantenir-se en l'actualitat. La situació és més greu, si fos possible, en el cas espanyol: en assumptes militars (més de nou de cada deu euros), Espanya no n’ha dedicat cap a programes de desarmament, desmobilització i reintegració de combatents, i només ha proporcionat el 0,68% dels fons internacionals per al desminatge. Pitjor és el panorama sobre les crisis humanitàries: Espanya no ha aportat un sol euro a les tres crides urgents de 2008 a l’Afganistan, destinades, entre altres aspectes, a pal·liar els efectes de la permanent sequera i la pujada del preu dels aliments. Entre 2000 i 2008, tot just ha donat el 0,31% de les contribucions internacionals a crisis humanitàries i, d'acord amb el Ministeri de Finances afganès, Madrid només a aportat el 10,11% dels fons promesos per a la reconstrucció des de 2001, cosa que la situa en la posició 26, només per davant de Turquia i per darrere de Xina, Índia o Iran. Davant d’aquest panorama, és legítim afirmar que, per als governs del món occidental i Espanya en particular, Afganistan només és una prioritat en qüestions militars: les d'Occident. Els indicadors bàsics de desenvolupament a Afganistan no han millorat, i la població segueix morint de les mateixes banalitats evitables que abans. És raonable pensar que aquesta situació continua sent desastrosa perquè no s'ha realitzat cap esforç significatiu per revertir aquestes condicions. L'ocupació a Afganistan no respon a les necessitats de la seva població sinó als interessos militars d'Estats Units i els seus aliats.

        Espanya hauria de retirar les seves tropes d'Afganistan, però no oblidar-se d'aquest país. És necessari que ocupi un rol determinant per a convèncer la resta de països per invertir les prioritats. En primer lloc, és necessari acabar amb les incursions militars, els bombardejos i l'obsessió de captura de presumptes terroristes. Segon, ha de fomentar-se el diàleg amb tots els grups armats (com pretén el Govern afganès i impedeix EUA), prioritzant les converses amb les seves bases de població, amb les nombroses estructures civils fins ara oblidades i les mesures diplomàtiques amb els països veïns (per a evitar la seva històrica i perniciosa ingerència en els assumptes afganesos a través del suport a les diferents faccions). Tercer, ha de mostrar una implicació sincera i compromesa i promoure la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població. El PIB afganès és cinc vegades inferior a la despesa militar anual d'EUA a Afganistan. Si aquestes quantitats es dediquessin als afganesos i afganeses i no a satisfer les necessitats militars d'Occident, Afganistan seria un país molt més segur per als seus habitants. 

També l'he publicat al meu altre blog: l'ull de la llibertat

dilluns, de novembre 10, 2008

Atenció amb la pell, si vas al metge. Si la tens massa fosca potser no et visitin

Avui adjunto, el text que hem posat a la queixa que hem presentat davant l'ICS, per les escenes patides l'altre dia. La signa na Mireia, qui va patir, junt amb na Fatimetou i na Irina (13 anys) els improperis

Documentació adjuntada: Informe d’assistència, Targeta caducada errònia (NO EN SOM CULPABLES) Targeta renovada.

El dijous 30 d’Octubre la meva germana acollida, Fatimetou, va patir una caiguda en una activitat escolar de patinatge sobre gel, i es va donar un cop a l’ hombro  que li provocava   dolor lleuger. El dimarts dia 4 al vespre, vam veure  com cridava quan feia moviment brusc amb el braç i ens va dir que al llarg del dia li havia passat dos cops més. Vam decidir portar-la al servei d’urgències del Camí del Mig, doncs no vam veure la necessitat d’anar a l’hospital. La vaig acompanyar amb la meva germana de 13 anys.

Com que els meus pares no van trobar la targeta sanitària original, em  van donar una fotocòpia, el Passaport i la targeta de Residència. Un cop vam ser al Servei, li vaig entregar la fotocòpia a l’auxiliar administrativa. Vam presenciar una lliçó de males formes i poca educació: la senyora en qüestió es va molestar per vàries coses, i ho va manifestar utilitzant un alt to de veu, renyant-nos i interrompint-nos  cada vegada que preteníem donar una explicació:

ü  La fotocòpia de la targeta Sanitària estava caducada i tenia una codificació errònia (va ser la primera que li vam fer fa dos anys quan va arribar a Catalunya).

ü  Li va qüestionar que no hagués anat al seu metge.

Va donar-nos un tracte tan denigrant que, finalment li vaig dir  que ja me n’anava si havia de ser un problema. Va tornar a parlar malament  i em va demanar  explicacions de per què ho havia dit, doncs ella només estava fent la seva feina. Finalment, quan va sortir el nom de la Fatimetou a l’ordinador, havia sigut un error.  Apareixia un 0 (d’home) i el segon cognom equivocat :NO ERA CULPA NOSTRA. Va deixar anar vàries “perles” dirigides a la Fatimetou (és difícil transcriure  textual les frases , i no van ser les úniques. Tota l’ estona utilitzava un to i unes paraules inadequades): “Ja ets prou grandeta com per saber solucionar els teus problemes i per informar-te’n” (ella te 15 anys). “Tots veniu igual”.

Van entrar un fill amb el seu pare, directament sense previ reclam de la documentació. Per què a ell no i a nosaltres si? Hi havia dos metges disponibles.

Les 3 vam tenir una sensació de mal tracte bastant important, sobretot per la manera amb la que es dirigia cap a nosaltres. No es pot fer sentir tant malament a una persona per  utilitzar un servei públic, doncs els seus pares acollidors paguen els seus impostos. Per altra banda, la Sanitat al nostre País és un dret Universal al qual tots hi tenim accés, independentment de quin sigui el seu origen.

Extret de L'ull de la llibertat

diumenge, de novembre 09, 2008

Raül Romeva: “La Unió Europea no pot continuar fent ulls cecs la situació del Sàhara Oriental”

L’eurodiputat d’ICV ha mostrat la seva preocupació mitjançant dues preguntes parlamentàries, on ha advertit que la direcció actual de les negociacions per a l’Estatut avançat reforça la postura de Marroc, contrària a la legalitat internacional

Raül Romeva, eurodiputat i vicepresident de l’intergrup parlamentari per al Sàhara Occidental, ha presentat aquesta setmana dues preguntes al Consell i la Comissió Europea en relació al conflicte del Sàhara Occidental. En la primera d’elles, l’europarlamentari d’ICV urgeix la Comissió a actuar diligentment enviant partides d’ajuda humanitària als camps de refugiats saharauis de Smara i Auserd, a la zona d’Assa-Zag, que han quedat àmpliament afectats després de les pluges torrencials i les conseqüents inundacions recents.

Per altra banda, Romeva ha preguntat la Comissió i al Consell pel tractament que es fa de la situació del Sàhara Occidental en les negociacions per a un Estatut avançat en les relacions UE-Marroc, a banda d’incidir en la qüestió general sobre les clàusules de condicionalitat per a l’aplicació de l’acord en matèria de respecte als drets humans. L’eurodiputat ecosocialista ha apuntat que “calen reformes constitucionals profundes, però més enllà d’això el Marroc ha de demostrar que realment està disposat a donar coses importants a canvi per tal de beneficiar-se d’un acord preferent amb la Unió Europea. I la UE no es pot permetre desaprofitar l’oportunitat que el marc negociador ofereix per exigir el compliment de la legalitat internacional, sinó que ha d’exercir la seva responsabilitat per tal d’arribar a una solució justa, legítima i duradora del conflicte”.

Entrant més en detall en la situació del Sàhara, Romeva ha denunciat la postura immobilista de Rabat, que continua essent una potència ocupant il·legal al Sàhara Occidental, violant més de 100 resolucions de la ONU que reclamen el dret a la autodeterminació del poble sahrauí i que denuncien que el Sàhara Occidental es un territori ocupat i annexionat. Així mateix, la Cort Internacional de Justícia ha rebutjat les reclamacions infundades de Marroc sobre el Sàhara Occidental y la ONU considera el cas del Sàhara Occidental com una qüestió de descolonització. Així doncs, ha dit Romeva, “la Unió Europea estaria violant el dret internacional en caso que la cooperació no se cenyeixi a les fronteres internacionalment reconegudes a Marroc, és a dir, en cap cas al sud del para·lel 27 ° 40'N.”

L’eurodiputat d’ICV també ha insistit a recordar “les constants traves” de Marroc vers la resolució del conflicte, la darrera d’elles amb relació a la nominació del nou enviat especial de Nacions Unides. El candidat Christopher Ross ha estat acceptat per totes les altres parts implicades –incloent-hi el Frente Polisario- però Rabat està supeditant la seva designació, clau per a la represa de les negociacions de Manhasset, a què aquestes tinguin com a punt de partida el seu pla d’autonomia. “Aquesta condició és difícilment acceptable per les altres part implicades –en especial el Frente POLISARIO- amb el què s’entra en un cercle viciós de difícil sortida. Si hi ha una part que no està mostrant cap disposició a resoldre el conflicte de manera racional aquesta és Marroc. I al final els qui més acaben sofrint les conseqüències d’aquest bloqueig són els més vulnerables, els refugiats i refugiades, que estan vivint en condicions deplorables des de fa dècades”, ha recordat Romeva.

Donades les circumstàncies, el diputat al Grup Verds/ALE del Parlament Europeu ha expressat els seus recels a una millora de les condicions de cooperació sobre les bases actuals: “Si la UE continua mantenint una posició ambigua i evitant la discussió a fons de la situació del Sàhara -en el millor dels casos- estarà en gran mesura emetent un senyal de complicitat amb Marroc davant l’opinió pública mundial en relació a l’ocupació il·legal dels territoris del Sàhara Occidental”. Romeva considera important que es plantegi la possibilitat d’una major cooperació de veïnatge amb el Marroc, però sempre sobre la base de garantir el respecte als drets humans i la legalitat internacional. Per això Romeva afirma que “un eventual acord no pot sota cap concepte tenir àmbit d’aplicació en territori sahrauí.” 

dimarts, de novembre 04, 2008

Més racisme, ara també quan vas al metge. Aixafem el FEIXISME


L'altre dia vaig veure en el blog de na Zel, aquesta imatge, i avui em serveix per denunciar el feixisme quotidià que pateixen tots aquells que tenen un color de pell que pot resultar perillós per segons qui.

Avui, a na Fartimetou se li ha dislocat l'espatlla 2 vegades i com que ja era tard i si demanes hora al CAP, te la poden donar per uns quants dies més enllà, hem decidit portar-la a URGÈNCIES NO HOSPITALÀRIES, enteniem que el que tenia no era prou urgent com per anar a l'hospital.

La sorpresa, li han donat a ella i a la meva filla gran, na Mireia al CAP del Camí del Mig (Mataró) les anaven arraconant, mentre tant, anaven entrant gent de pell blanca, que eren atessos correctament. Al final, ja cansades d'esperar i de veure que no sols no eren atesses sino que tothom els passava al davant, na Mireia ha anat a comunicar a la persona encarregada de rebre els malalts que marxava.

Aquí han començat les males maneres, perque llavors aquesta persona que es suposa que està per atendre temes mèdics sols s'ha interesat per la nacionalitat de na Fatimetou i per dir-nos que que feiem allà i que no era ell lloc d'acudir per aquest tipus de persones (més fosques i magribines, es clar) ... males maneres, racisme, feixisme, ... QUINA VERGONYA que això passi a la meva ciutat ... espero que aquesta vergonya sigui col·lectiva i es treballi per acabar amb el racisme latent que m'arriba últimament.

El tema de no deixar entrar al CLAP a un noi saharaui, és queda en quasi una anècdota (per mi evidentment no ho és) al costat de persones que han d'atendre malalts i que de forma aleatòria i vergonyant decideix donar entrada a la gent pel seu color de pell.

Al final, han visitat a na Fatimetou, no esperaven que la família d'en Toni, na Cristina, na Mireia, na Irina i na Fatimetou, fos una família magribina que parlés tan be el CATALÀ (perque com en altres casos i quan anem amb na Fatimetou, patim el fet de tenir una nena immigrant a casa) ... potser si aquesta família sols parlés àrab o amazigh o malparlés el castellà o el català, encara estari veient com els ALTRES, eren atessos mentre ells estaven allà esperant i aguantant els xàfecs de qui s'erigeix jutje i no en professional mèdic.

Per cert, la metgessa, perfecte

També podeu trobar aquest text a L'ULL DE LA LLIBERTAT