Avui adjunto, el text que hem posat a la queixa que hem presentat davant l'ICS, per les escenes patides l'altre dia. La signa na Mireia, qui va patir, junt amb na Fatimetou i na Irina (13 anys) els improperis
Documentació adjuntada: Informe d’assistència, Targeta caducada errònia (NO EN SOM CULPABLES) Targeta renovada.
El dijous 30 d’Octubre la meva germana acollida, Fatimetou, va patir una caiguda en una activitat escolar de patinatge sobre gel, i es va donar un cop a l’ hombro que li provocava dolor lleuger. El dimarts dia 4 al vespre, vam veure com cridava quan feia moviment brusc amb el braç i ens va dir que al llarg del dia li havia passat dos cops més. Vam decidir portar-la al servei d’urgències del Camí del Mig, doncs no vam veure la necessitat d’anar a l’hospital. La vaig acompanyar amb la meva germana de 13 anys.
Com que els meus pares no van trobar la targeta sanitària original, em van donar una fotocòpia, el Passaport i la targeta de Residència. Un cop vam ser al Servei, li vaig entregar la fotocòpia a l’auxiliar administrativa. Vam presenciar una lliçó de males formes i poca educació: la senyora en qüestió es va molestar per vàries coses, i ho va manifestar utilitzant un alt to de veu, renyant-nos i interrompint-nos cada vegada que preteníem donar una explicació:
ü La fotocòpia de la targeta Sanitària estava caducada i tenia una codificació errònia (va ser la primera que li vam fer fa dos anys quan va arribar a Catalunya).
ü Li va qüestionar que no hagués anat al seu metge.
Va donar-nos un tracte tan denigrant que, finalment li vaig dir que ja me n’anava si havia de ser un problema. Va tornar a parlar malament i em va demanar explicacions de per què ho havia dit, doncs ella només estava fent la seva feina. Finalment, quan va sortir el nom de la Fatimetou a l’ordinador, havia sigut un error. Apareixia un 0 (d’home) i el segon cognom equivocat :NO ERA CULPA NOSTRA. Va deixar anar vàries “perles” dirigides a la Fatimetou (és difícil transcriure textual les frases , i no van ser les úniques. Tota l’ estona utilitzava un to i unes paraules inadequades): “Ja ets prou grandeta com per saber solucionar els teus problemes i per informar-te’n” (ella te 15 anys). “Tots veniu igual”.
Van entrar un fill amb el seu pare, directament sense previ reclam de la documentació. Per què a ell no i a nosaltres si? Hi havia dos metges disponibles.
Les 3 vam tenir una sensació de mal tracte bastant important, sobretot per la manera amb la que es dirigia cap a nosaltres. No es pot fer sentir tant malament a una persona per utilitzar un servei públic, doncs els seus pares acollidors paguen els seus impostos. Per altra banda, la Sanitat al nostre País és un dret Universal al qual tots hi tenim accés, independentment de quin sigui el seu origen.
Extret de L'ull de la llibertat
1 comentari:
Heu fet el que calia fer.
Ara el mes important es que Fatimetou es curi bé de la seva lesio. Aixó es el mes important.
Paco
Publica un comentari a l'entrada