PESSOA I JOAN MARAGALL: La "Ciutat Ideal" i la "Ciutat Cremada" o que li passa a Deu quan es posa on no li demanen?

Amic Bassas, tens raó quan dius que a la nostra vida local es munten debats sobre problemes que no existeixen, el que passa i citant a Pessoa com tu fas, el problema no està en els versos del poeta sino en qui gossa en atorgar-se ser Deu. En qui s'atreveix a llençar als lleons al company que està treballant de forma honesta i qui està al govern per treballar per l'èxit d'un projecte, en el que molts encara creiem. Era d'això del que et parlava divendres i era d'això del que em queixava

Està be, que l'alcalde parli de transversalitats i sinergies en el seu blog particular, també ho podria fer jo i segur que tothom hi estaria d'acord. Us podria fer un discurs prou elaborat, prou consistent i fins i tot, podria anar molt més enllà dels Pere Pascual o dels Perecoll i potser si m'apreteu podria referir-me als inicis d'una política cultural catalana a principis del Segle XX, quan el noucentisme va voler concretar unes estructures polítiques i culturals destinades a la pervivència del català com a llengua i com a cultura, ..., o potser seria massa? o potser, com no seria d'altra manera, hi podrieu estar d'acord

Però hi ha una cosa que no puc fer, perque no soc regidor ni perque tampoc sóc l'alcalde: és mostrar la meva solidaritat amb un company o mostrar la meva autoritat a l'hora de salvaguardar la solidesa d'un govern ... altres si que ho podeu fer ...

Com pots haver comprovat, tan quan estavem a l'oposició com quan estem al govern, des de ICV no tenim les mateixes maneres polítiques del PP ni tant sols, les d'altres, ... nosaltres tenim una paraula, la de portar a terme els nostre programa polític, la de col·laborar, sempre que ens sigui possible, en un govern d'esquerres i plural de la nostra ciutat.

Podríem citar un altre poeta, en Joan Maragall, que tot i ser de dretes, a l'hora d'analitzar el trasvals polític de la Setmana Tràgica, animava als polítics de la Lliga Regionalista (de dretes com ell, es clar) a no criminalitzar les víctimes, les classes populazrs i a no avalar amb la seva postura, l'afusellament d'una persona, en Ferrer i Guardia, que era innocent i de l'únic que era "culpable" era de tenir una altra ideologia. Aquest cop el poeta, tot i creure en Deu, creia que els culpables estaven entre els creients, entre la gent que avalava la repressió, entre aquells que amb les seves postures, les seves filtracions i la seva posicó social, havien creat un clima social insostenible ... havien creat les condicions de la revolta, havien creat la necessitat de l'afusellament

I es que, per tal de fer realitat la "Ciutat Ideal" també s'han de crear les condicions socials i polítiques. I per aconseguir això no es pot mirar cap a una altra banda, no es poden donar lliçons del no res i si no, sols cal mirar que li va passar a la Lliga Regionalista, a finals de l'any 1909 i tot el 1910