dilluns, de maig 01, 2006

Si, avui us parlaré de la HASSINA


Avui, us parlaré de la Hassina. Crec que tinc una predilecció especial per la Fatimetou, tothom que hem coneix o que simplement ha seguit el meu blog ho pot saber i no canviaré la meva opinió, al menys per ara ... i us aviso, serà molt difícil que ho faci ... les connexions que ha vegades s'establexen entre les persones fa que tinguem més afinitats amb unes i aquest és el cas d'aquesta nena, que per dirho molt fàcil, és la sahrauí "més hippy" que he conegut, la menys preocupada, per raons que en la nostra societat definim com a "supèflues".

Però avui, us parlo de la Hassina, la nena sahrauí que va estar a casa meva l'any passat i que també vaig veure en el meu últim viatge als Campaments. Una nena que a casa era oberta, alegre, amb ganes de sortir a tot hora i per qualsevol raó, ja fos per anar amb patinet o per anar a discutir amb no se quina iaia sobre temes que no vénen al cas i que des del primer dia jo sabia que simplement era l'excusa per sortir i relacionar-se ... ella sempre havia de ser el centre de tot el que passava al seu voltant i raons no li faltaven ... era i és guapa, simpàtica, presumida i sap ballar com ningú ... fins i tot la seva família a Mataró, ella deia, era la millor.

Era un protagonisme, per altra banda, que no era mai ofensiu. Però el fet més curiós es que era quasi tant coneguda com jo mateix, a Mataró ... a vegades sortíem i crec que hi havia dies que la saludaven i s'havia d'aturar més vegades que jo ... una marca difícil de superar us ho asseguro. Un estiu, el passat, en el que a casa nostra l'activitat no s'aturava. Crec que vàrem anar a totes les festes sahrauís de les que vam tenir coneixement, tant al Maresme com a fora ... i no en tenia prou ... i els de la casa l'acompanyaven en aquestes ganes de sortir, de conèixer, .... va ser un bon estiu per a tothom. La Hassina també s'ha guanyat la nostra estimació

Era una nena que havia tingut MALA SORT, en les seves vacances, ... no havia aconseguit repetir mai en cap família, a pesar de que es mereixia fer-ho i fins tot havia tingut alguna estada no massa exitosa ... la seves vacances entre nosaltres podien ser les últimes i la seva esperança i la nostra és que aquest any podria venir, i per fi, repetir ... sortia a les llistes de repetidors ... però no a les dels Campaments i tot i que s'han mogut a casa seva, no surt, no ha pogut fer papers ... un altre cop la MALA SORT

A qualsevol persona que coneix a la Hassina, us parlarà de la seva alegria de la seva simpatia i fins fa poc jo també us hagués definit així a aquesta nena i potser us hagués explicat que és la que millor balla de tots els Campaments (que jo conegui, es clar)

Nosaltres la voliem visitar als Campaments i conèixer als seus pares a Ausserd. Els seus pares no hi son ... son a la zona de Tifariti, al Sàhara alliberat, un germà seu necessita un canvi de clima per curar-se d'una malaltia. Quantes desgràcies han portat els aiguats del febrer!

Ella ara viu amb un germana de la seva mare, a Smara, i mentre aquesta treballa, ha de cuidar el seu petit cosí de 10 mesos ... aquella nena que tant gaudeix del sortir, dels espais oberts, resulta que passa hores dins la haima ... a la seva edat també es fa responsable de que tot vagi be en la reconstrucció de la casa de la seva tieta ... qui ho anava a dir ... tant presumida, tant simpàtica i ara també tant responsable, no ens ho pensavem ... però sobretot, quina MALA SORT. També sap que a Mataró hi ha qui l'estima, crec que li hem desmostrat, però te la MALA SORT de no poder venir

Com la Hassina, als Campaments hi ha molts altres nens i nenes que pateixen les conseqüències dels aigüats, potser pateixen altres males sorts ... famílies que ho han perdut tot, famílies que han hagut de marxar cap els territoris alliberats per recuperar alguna de les coses que han perdut o per altres raons ... No seré jo qui us parli de les conclusions, prefereixo que us les feu vosaltres mateixos ... també les podeu escriure en els comentaris ... son molt importants ... el millor del meu blog

2 comentaris:

Anònim ha dit...

CREC QUE EN DE CUIDAR LA SOLIDARITAT A LES PERSONES. EN DEFINITIVA ES EL MOTOR QUE ENS FA LLUITAR. TENIN ELS NENS QUE ENS AJUDAN A POSAR LA VENCINA AL MOTOR...I SI , QUE PASSA? SON: "MI NIÑO".UN PETO,

Anònim ha dit...

Hassina no s'ho mereix, pero...malgrat la seva curta edat, penso que es prou "madura" per entendre la situació. Malgrat aixó segur que s'enrecorda, encara que no ho sembli, de la "gent" de Mataró.

Paco