dissabte, de maig 20, 2006

ELS VERDS EUROPEUS, DEFENSEN ELS DRETS DELS SAHRAUÍS, sobre els recursos naturals del seu país


Cal destacar, que hi ha veus a Europa, que s'oposen a l'acord de pesca entre la Unió Europea i el Marroc que inclou les aigües territorials del Sàhara Occidental.
En aquest sentit, voldria fer evident la posició d'ELS VERDS Europeus, que en encapçalats per RAUL ROMEVA i Carl Schlyter, van declarar:


"Al aprobar el acuerdo de pesca con Marruecos que incluye las aguas del Sáhara Occidental, el Parlamento Europeo ha apoyado algo que es claramente ilegal. Marruecos no tiene ningún derecho para otorgar acceso a las aguas que no le pertenecen.

Al aprobar este acuerdo, el Parlamento se hace culpable de apoyar la ocupación neocolonial del Sáhara Occidental.


La ONU ha establecido que la ulterior explotación de los recursos naturales del pueblo saharaui violaría los principios del Derecho Internaconal y el representante del pueblo saharaui internacionalmente reconocido, el Frente POLISARIO, ha condenado el acuerdo, pero la UE ha optado por ignorarle.

El acuerdo UE-Marruecos se orienta a un reconocimiento "de facto" de la ocupación marroquí del Sáhara Occidental a cambio de derechos de captura de unos pocos peces.


En fechas tan recientes como octubre de 2005, el Parlamento adoptó una resolución que apelaba a apoyar los derechos del pueblo saharaui y a preservar las riquezas naturales del Sáhara Occidental. Hoy, sin embargo, ha aprobado una resolución que contradice abiertamente la anterior.

El Consejo tiene previsto aprobar este acuerdo la semana que viene, a pesar de la oposición de ciertos Estados miembros.

La aprobación de una declaración de que el acuerdo no prejuzga una solución política en el Sáhara Occidental sería una limitada satisfacción para el pueblo saharaui, pero hacemos un llamamiento a los Estados miembros para que apoyen esta iniciativa".

Des d'aquí voldria recolzar al nostre parlamentari a Europa, en Raül Romeva, tot esperant que la seva posició sobre el Sàhara, al costat dels dèbil i desfavorits, no podia ser d’una altra forma, es pugui estendre a altres forçes polítiques i que ben aviat siguin majoritàries al Parlament i en els governs europeus.
Seria una forma “d’obligar” al govern d’Espanya a complir amb les obligacions que té com a govern d’un país que ha de ser central en la descolonització definitiva del Sàhara Occidental i que ha d’estar al costat d’aquells que son els seus legítims representants (el Frente Polisario) i que ha de fer prevaleixer els drets dels seus habitants, els sahrauís.

Espero que els nostres amics al Parlament Europeu, continuin mantenint aquestes posicions, que son les més respectuoses amb la legalitat internacional, però sobretot, son les que han de protegir els drets del poble sahrauí a preservar, entre altres, els seus recursos naturals

2 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Vaig tenir la sort de conèixer al Jalil, l'any passat. Un home encantador que ens va dir que aquesta lluita en els Territoris Ocupats era imparable. Que no té tornada endarrera, que portarà la Llibertat que fa tants anys que esperen. Llegint l'entrevista em semblava sentir la seva veu una mica ronca pel tabac que fuma sense parar. I recordo els petons que ens va fer en saber que lluitàvem al seu costat.
No sabria com dir-vos l'entranyable que resulta i com se l'estima a la família que acull un dels seus fills, al Maresme.
És un home que no s'oblida encara que només hagis compartit unes hores amb ell.
L'entusiasme, la lluita i sobre tot la fe en que arribaran a la VICTÒRIA FINAL. I que nosaltres hi serem per a veure-ho.
D'altra banda acabo de llegir que les forces de seguretat marroquines han apallissat la filla de l'Aminetu, Hayat, una nena de dotze anys perquè dibuixava una bandera de la RASD.
I no puc parar de pensar en aquesta criatura que no té culpa de res i a la que també han fet sofrir, primer privant-la de la mare i ara, amb aquesta agressió.
Els botxins poden estar orgullosos de la seva feina i de la seva valentia.
Penso en les meves filles a les que si algú volgués fer mal jo els esgarraparia i penso en l'Aminetu i comparteixo, de mare a mare, encara que les nostres circumstàncies siguin tan diferents, la seva ràbia, el seu dolor i la seva preocupació.
Déu, una nena, només una nena que pinta un somni de LLibertat en un paper.
Maleïts siguin tots els que agredeixen un infant, i tots aquells que ho permeten.

Landahlauts ha dit...

Penosa la forma de actuar del Estado español y del resto de Europa en este tema: dejando pasar el tiempo mientras los saharauis se mueren de asco en mitad de la nada. ¡Que verguenza!

Saludos desde Andalucía.