divendres, de maig 12, 2006

Als meus companys i companyes del Comitè Català Aminetu Haidar per l'Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís


Encara hi ha coses i moments en la meva vida, més enllà del que et toca més directament com son la família i els amics, que m’emocionen i ahir al vespre va ser un d’aquests moments.
Ahir vaig tenir la sort de compartir una estona amb l’AMINETU HAIDAR i d’altres companys i companyes preocupats pel tema sahrauí. Aquells companys i companyes que l’últim any hem treballat, dins de les nostres possiblitats, en el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR PER L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS SAHRAUÍS i que tot i venir de llocs i mons molt diferents,, si que som capaços de sentir-nos companys, de tenir il•lusió per una causa i treballar colce a colce sense condicions, de saber que qui està al nostre costat treballa en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions
Ahir a la nit, vam compartir emocions, teníem al costat una persona que ho està donant tot per una causa i que en molts moments ha estat disposada a donar fins i tot a donar la seva vida per la seva llibertat, per la llibertat de tots els sahrauís. Una persona que té unes esperances que nosaltres compartim des de la llunyania, des de la solidaritat.
Quan l’AMINETU HAIDAR, ens parlava, recordava la definició que més d’una vegada ha fet d’ella l’Emboirik: “una mujer con un cuerpo tan fragil, pero con una fuerza interior tan fuerte y tan clara que nos da fuerza a todos para seguir luchando”.
Potser el que ens deia no era tan diferent al que li vaig sentir dir a l’ALI SALEM TAMEK, quan fa un any va venir a Mataró, potser tots veiem en ella la mateixa força, la mateixa determinació quan ens animava a seguir lluitant per ells, quan ens deia que el nostre esforç tenia els seus fruits, que quan nosaltres difonem els patiments dels presos polítics sahrauís, quan denunciem les situacions injustes en que viuen, quan denunciem l’ocupació colonial per part del Marroc, els ajudem a continuar amb la seva lluita.
L’Aminetu, ens explicava, que sense el recolzament de gent com nosaltres, ella segurament continuaria a la presó o simplement estaria morta. Que la nostra denuncia constant i per tots els mitjans ajudava a molts sahrauís a no defallir, a saber que no estan sols, que hi hà algú, que des de lluny, que els recolza.
Però més que les paraules d’aquesta gran lluitadora, el que potser m’emonava més eren les cares i les paraules dels meus companys i companyes: d’en Joan, d’en Jordi., de la Fany, de l’Emboirik, en Maa, la Maima, l’Antònia, en Quim, la Neus, la Cristina, la Blanca, la Cristina Navarro, la Susanna, en Raul ... i d’altres que em sap greu no recordar o que ahir no hi eren.
A tots i totes, no puc fer res més que donar-los les gràcies per poder compartir aquests moments, per compartir la seva lluita i la seva solidaritat, ... algú diu que m’equivoco, però jo penso que m’agradaria equivocar-me sempre així, segur que tot aniria molt millor

UNA MUJER TAN FRAGIL, PERO CON UNA FUERZA INTERIOR TAN FUERTE, QUE NOS DA FUERZAS A TODOS PARA SEGUIR LUCHANDO ... segur que som nosaltres els solidaris?

9 comentaris:

Susana ha dit...

Toni,

Prefereixo equivocar-me al teu costat i d'altres com tu, que no està al costat dels que es creuen que no s'equivoquen mai.

Gràcies per deixar-me compartir la teva solidaritat

Blanca ha dit...

no olvides que tu rostro
me mira como pueblo
sonríe y rabia y canta
como pueblo
y eso te da una luz inapagable.

ahora no tengo dudas
vas a llegar distinta y con señales
con nuevas, con honduras, con franqueza

sé que voy a quererte, sin preguntas
sé que vas a quererme, sin respuestas.

versos del poema Bienvenida de Mario Benedetti

No puc comprendre com hi ha persones que han oblidat això, Aminetu Haidar és el símbol de la lluita de tot el poble sahrauí que viu al Sàhara ocupat, per això no entenc com tants companys i companyes que es diuen solidaris amb la causa del poble sahrauí, no hagin estat al costat de Aminetu durant la seva estada a casa nostra. Personalment he tingut la fortuna de poder compartir estones amb ella , vaig assistir ahir a la seva conferència i realment després d’escoltar el seu testimoni tinc més clar que mai,que la seva lluita és també la meva lluita fins al final. Gràcies per poder compartir amb tots vosaltres la seva lluita i la seva solidaritat.

Anònim ha dit...

Estimat Toni:

personalment vull agrair-te les paraules que es dedicat al membres del Comitè Català Amonetou Haidar, i dir-te que per a mí si que es un veritable plaer treballar amb gent com tú i com TOTS/ES els companys que formem el Comitè.

Estic molt d'acord amb que conèixer personalment a Aminettou Haidar a estat un plaer, i que res d'aquest món farà que oblidi mai la seva dolçor, serenitat i la seva força interior; si hi haguessin més persones com ella, UN MÓN MÉS JUST ES POSSIBLE.

Antònia P. ha dit...

Algú, una companya, va definir el comitè com una alenada d'aire fresc, que s'agraeix.
És veritat, treballar per una causa justa amb alegria i entusiasme de manera desinteressada no crec que sigui cap equivocació, Toni.
I en el cas que ho fos, en cap cas serà la dels altres, serà la teva.
Comparteixo les paraules de la Susana i m'han emocionat els versos que ha penjat la Blanca.
Com m'emocionen les teves entrades cada cop que les llegeixo.
Un acte entranyable i fet amb tot l'amor, aixà és el que compta.
Gràcies per organitzar-lo i gràcies per deixar-nos-el compartir.

Anònim ha dit...

Vem arribar tard.
El malait trafic de les rondes de Barcelona....!La Juana va tenir que patir el meu malt humor en mig d'un trafic de divendres occidental....!

Pero vem arribar i vem estar per fer "pinya " i recoltza a l'Aminetu i els Sahrauis.
Tota ella trasmet una força molt personal: la seva veu, la seva mirada, les seves paraules, la seva seguritat, firmeza i tranquilitat quan va respondre a un marroquí convençut de la marroquinidad del sahara y la unitat del territori"....
Certament la definició de l'Emborik es molt, pero que molt encertada: Una figura de mujer fragil, pero que trasmite una gran fuerza......"
Ens ven quedar en les ganes d'escoltar tot el que va dir, pero malgrat arribar "molt tard", va ser gratificant gaudir de l'Aminetu Haidar, tant de prop.
Volia fer-li una "buena foto", pero........¡otra vez será!".

Sitgesmara

ANNA ha dit...

GRACIES PER COMPARTIR ELS SENTIMENTS AMB ELS QUE NO VAM POGUER ANAR...NO ES EL MATEIX, PERO M'HO PUC IMAGINAR...GRACIES

Anònim ha dit...

Per mi ha estat un privilegir poder acompanyar durant aquests dies a aquesta gran dona, però també ho és el compartir la meva dedicació a la causa del poble sahrauí amb gent com a vosaltres.

Gràcies Toni per les teves paraules i per la teva confiança. Gràcies a tots els meus companys del Comitè Català Aminetu Haidar; és un plaer equivocar-me amb vosaltres.

Fani

storico ha dit...

Jo estic segur que no m'he equivocat. Ho se perque estic amb vosaltres, amb gent que treballa tant i tant be pels sahrauis ... i el que és important, també, amb els sahrauís.
Dissabte, vaig veure plorar a molts i moltes sahraís ... a sahrauís que jo no pensava que els veuria plorar ... be si, sols un dia, EL DE LA INDEPENDÈNCIA.
I dissabte van plorar amb l'AMINETU, i vaig acabar d'entendre la força d'aquesta dona.
La seva força, també ha de ser la nostra

LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ

kneita ha dit...

Jo, com la Blanca, crec que hi faltava gent. Hi vaig trobar a faltar companys i companyes que han treballat per la causa sahraui i que em deien que m'equivoco. No puc comprendre que no hagin estat al costat de l'Aminetu, això si que ho trobo incoherent.
Com molt bé tu dius, Toni, jo també estic segura que no ens equivoquem.
Crec que era molt important acompanyar, escoltar i recolzar l'Aminetu Haidar, una de les dones més ferma, forta i coherent que he conegut, sens dubte.
Aquesta és la nostra lluita i ho serà fins el dia de la independència