Les paraules que podeu llegir en el color de la HENNA, les he publicat com a comentari, en la meva última, ara penúltima entrada, però després he cregut que el comentari es mereixia la categoria de POST i per això el trasllado a la portada del meu BLOG.
La guerra ens ha de fer molta por a tots i totes i els rumors que es van sentint no son massa bons, però deixarem decidir als sahrauís que han de fer, com han de lluitar per la Independència del Sàhara Occidental. Nosaltres, sempre hem d'estar al costat del FRENTE POLISARIO, recolzant la seva lluita ... fins la VICTÒRIA FINAL i aquesta sols serà posible amb LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL
Anna:
Crec que els sahruís ens han donat moltes lliçons, tot aquest temps en el que ens hem relacionat amb ells. Pensa que tots i totes les sahrauís que coneixem tenen familiars que han mort en la guerra contra el Marroc, directa o indirectament ... que en Salek o en Mohamed Mouloud, viuen als campaments des de que eren nens, que els seus fills i files no han vist el seu país ... que la Hassina, pensa que el seu país son els Campaments de Tindouf ... no sap que és "eso del Sáhara Libre" i no és tant petita, a l'escola li han explicat moltes vegades i ella és molt llesta i com ella, molts nens i nenes
Els sahrauís que viuen al Sàhara ocupat, han de viure cada dia les provocacions, poden anar a la presó per qualsevol motiu i tenir condemnes de molts anys en presons que nosaltres no resistiriem ni dos dies. La guerra és molt trista (tota la gent d'esquerres es pacifista, per definició) però les coses ténen uns límits i aquests s'han passat moltes vegades pel colonialisme marroquí ... els nostres sahrauís aguanten, la seva lluita continua essent pacífica i molt carregada de raons.
Fins quan? No ho sabem o potser no ho saben ni ells
Crec que és molt trist que la comunitat internacional, a més, responable de que no es faci el procés d'autodeterminació mantingui els magatzems d'aliments dels campaments buits ... els sahrauís veuen com cada dia tenen menys menajr quan no gens ... com els seus fills i filles van empitjorant el seu aspecte i la seva salut
FINS QUAN AGUANTARAN? NO HO SABEM
Però nosaltres sempre estarem al seu costat, amb por i sense por
La guerra ens ha de fer molta por a tots i totes i els rumors que es van sentint no son massa bons, però deixarem decidir als sahrauís que han de fer, com han de lluitar per la Independència del Sàhara Occidental. Nosaltres, sempre hem d'estar al costat del FRENTE POLISARIO, recolzant la seva lluita ... fins la VICTÒRIA FINAL i aquesta sols serà posible amb LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL
Anna:
Crec que els sahruís ens han donat moltes lliçons, tot aquest temps en el que ens hem relacionat amb ells. Pensa que tots i totes les sahrauís que coneixem tenen familiars que han mort en la guerra contra el Marroc, directa o indirectament ... que en Salek o en Mohamed Mouloud, viuen als campaments des de que eren nens, que els seus fills i files no han vist el seu país ... que la Hassina, pensa que el seu país son els Campaments de Tindouf ... no sap que és "eso del Sáhara Libre" i no és tant petita, a l'escola li han explicat moltes vegades i ella és molt llesta i com ella, molts nens i nenes
Els sahrauís que viuen al Sàhara ocupat, han de viure cada dia les provocacions, poden anar a la presó per qualsevol motiu i tenir condemnes de molts anys en presons que nosaltres no resistiriem ni dos dies. La guerra és molt trista (tota la gent d'esquerres es pacifista, per definició) però les coses ténen uns límits i aquests s'han passat moltes vegades pel colonialisme marroquí ... els nostres sahrauís aguanten, la seva lluita continua essent pacífica i molt carregada de raons.
Fins quan? No ho sabem o potser no ho saben ni ells
Crec que és molt trist que la comunitat internacional, a més, responable de que no es faci el procés d'autodeterminació mantingui els magatzems d'aliments dels campaments buits ... els sahrauís veuen com cada dia tenen menys menajr quan no gens ... com els seus fills i filles van empitjorant el seu aspecte i la seva salut
FINS QUAN AGUANTARAN? NO HO SABEM
Però nosaltres sempre estarem al seu costat, amb por i sense por
1 comentari:
Tenen tota la raó però en una taula, per a negociar s'ha de tenir quelcom que l'altre vulgui. Què tenen els sahrauís? Només a ells mateixos. Si el Govern marroquí vulgués la pau, de veritat, no la pau dels cementiris, encara.
L'informe de l'ONU és només una trampa i la posició de la UE una vergonya.
Això de tornar a la guerra ho he sentit moltes vegades amb el sentit de que era millor fer alguna cosa que no res. Esperar pot ser un exercici esgotador d'energies i d'esperances.
Estem al seu costat fins a la victoria final, en la pau o en la guerra, però com diu l'Anna jo també tinc molta por i molta indignació.
Els magatzems buits, responsabilitat d'ACNUR, mentrestant els donen la raó en l'informe de l'Alt Comisariat de l'ONU pels drets humans. Què vol dir tot plegat?
Una abraçada
Antònia
Publica un comentari a l'entrada