Aquests dies que estem parlant de drets humans, i de la situació al Sàhara Ocidental, ocupat pel Marroc, continuen arribant notícies esfaraidores i que no sols demostren la manca de respecte als drets de les persones i als drets del poble sahrauí, que això ja ho sabiem, sino al nivell al que ha arribat la repressió dels ocupants colonials contra la població sahrauí.En aquests moments, no contents amb empresonar i torturar els activistes sahrauís, d'actuar repetidament en contra de les famílies d'aquests i de les seves amistats, entrant i destruint les cases, mantenint-los en un estat constant de tensió, ara l'objectiu de la policia colonial marroquina, son els joves sahrauís que viuen en les ciutats ocupades, com ara Smara, El Aaiun, Bojador, ....
Quin és el delicte dels joves sahrauís? Creure que viure en un país, el Sàhara Occidental LLIURE, és posible.
Com ho demostren? Manifestant-se amb banderes del seu país, explicant al carrer quines son les seves idees, vestint i pentinant-se com a sahrauís, parlant hassania, però també castellà ...
Ara ens arriben notícies de que aquests joves no sols son perseguits, sino que son empresonats i carregats en pasteres en mig de l'Oceà Atlàntic ... ABANDONATS A LA SEVA SORT EN MIG DEL MAR ... a les autoritats marroquines els és igual si moren o arriben a la costa de Canàries, l'únic que volen es treure'ls dels carrers de les ciutats ocupades, que deixin de molestar ... ÉS UNA VEGONYA i després de saber això, encara callarem?
Cal que ens manifestem davant dels Consultats del Marroc i on faci falta. Cal demanar al Govern d'Espanya, que denuncii la situació i demani explicacions al Marroc.
Mentre tant, nosaltres parlem de Drets Humans, que està molt be, perque cal saber d'on partim, quin és el marc que considerem correcte ... sabem que a Europa, l'any 1789, algú va sortir reivindicant ser persones, per sobre de classes socials, nivell de renda o d'on vivia.
Avui al Sàhara Occidental, les persones no son tractades com a tals ... fins i tot, en la nostra societat opulenta, molt animals semblen tenir més drets, dels que les autoritats colonials marroquines, atorguen als joves sahrauís. NO HO PODEM PERMETRE
Amb 31 anys n'hi ha prou,
Independència pel poble sahrauí
De Servició de Comunicación Saharaui de Canarias:Independència pel poble sahrauí
Rescatan en aguas canarias una patera con 32 saharauis a bordo ondeando banderas de la RASD
Se confirma que Marruecos utiliza las mafias para deshacerse de los activistas saharauis, especialamente los jóvenes
Las Palma.- Los 32 ocupantes de una patera que navegaba a 15 millas del sur de Lanzarote fueron rescatados la noche del lunes por la Guardia Civil, informó el instituto armado. Los inmigrantes llegaron a la isla portando banderas del Frente Polisario. Activistas saharauis de Derechos Humanos han denunciado que Marruecos incentiva la salida de jóvenes independentistas del Sahara Occidental, según publica “CanariasAhora”.
Los inmigrantes, 32 hombres magrebíes, entre los había varios jóvenes de entre los 18 y 20 años, fueron trasladados hasta el Muelle de Puerto Naos en Arrecife, a donde llegaron pasadas las diez y media de la noche, todos en aparente buen estado de salud, explica la Guardia Civil.
Los inmigrantes manifestaron a su llegada que partieron durante la noche del domingo desde una playa cercana a la localidad de Tarfalla. Los inmigrantes fueron identificados por efectivos de la Guardia Civil y posteriormente puestos a disposición de la Policía para su ingreso en un centro de internamiento.
Según el informe remitido por activistas saharauis, “otras medidas importantes llevadas a cabo por el régimen marroquí es la presión y el chantaje que ejerce contra el gobierno español y la Comunidad Europea con el problemático asunto de la inmigración ilegal que parte de las costas saharauis”.
Las autoridades locales de ocupación reciben indicaciones concretas para que se haga “la vista gorda” de forma que continúe el flujo de pateras que suponen una fuente importante de ingresos de la que Marruecos no quiere prescindir. Por otro lado, si el flujo ilegal de inmigrantes se frenara, Marruecos dejaría de ser el primer interlocutor en materia de inmigración en la zona .
En otro nivel -continúa el informe-, los oficiales de la Gendarmería y de otros cuerpos de seguridad, en un acuerdo pactado con los patrones de las mafias, reciben una sustancial cantidad de dinero por cada inmigrante que sube a las pateras que parten desde las costas saharauis, como arancel por permitir la salida.
Como resultado, la inmigración ilegal supone para Marruecos una importante entrada económica que continuará a toda costa manteniendo considerables ganancias tanto para los oficiales como para los jefes de las mafias y lograra el abandono de los territorios ocupados por Rabat por parte de los jóvenes manifestantes saharauis. (SCSC)
Los inmigrantes, 32 hombres magrebíes, entre los había varios jóvenes de entre los 18 y 20 años, fueron trasladados hasta el Muelle de Puerto Naos en Arrecife, a donde llegaron pasadas las diez y media de la noche, todos en aparente buen estado de salud, explica la Guardia Civil.
Los inmigrantes manifestaron a su llegada que partieron durante la noche del domingo desde una playa cercana a la localidad de Tarfalla. Los inmigrantes fueron identificados por efectivos de la Guardia Civil y posteriormente puestos a disposición de la Policía para su ingreso en un centro de internamiento.
Según el informe remitido por activistas saharauis, “otras medidas importantes llevadas a cabo por el régimen marroquí es la presión y el chantaje que ejerce contra el gobierno español y la Comunidad Europea con el problemático asunto de la inmigración ilegal que parte de las costas saharauis”.
Las autoridades locales de ocupación reciben indicaciones concretas para que se haga “la vista gorda” de forma que continúe el flujo de pateras que suponen una fuente importante de ingresos de la que Marruecos no quiere prescindir. Por otro lado, si el flujo ilegal de inmigrantes se frenara, Marruecos dejaría de ser el primer interlocutor en materia de inmigración en la zona .
En otro nivel -continúa el informe-, los oficiales de la Gendarmería y de otros cuerpos de seguridad, en un acuerdo pactado con los patrones de las mafias, reciben una sustancial cantidad de dinero por cada inmigrante que sube a las pateras que parten desde las costas saharauis, como arancel por permitir la salida.
Como resultado, la inmigración ilegal supone para Marruecos una importante entrada económica que continuará a toda costa manteniendo considerables ganancias tanto para los oficiales como para los jefes de las mafias y lograra el abandono de los territorios ocupados por Rabat por parte de los jóvenes manifestantes saharauis. (SCSC)
1 comentari:
Toni:
T'afegeixo un comentari publicat al blog de l'Antònia sobre el mateix tema:la repressió dels drets del poble sahrauí i les estratègies de lluita de tots NOSALTRES (dels sahrauís i dels moviments de solidaritat). El debat continua.
I SI HA DE SER, QUE SIGUI CAP A ÍTACA
Aquesta discussió que va encetar el Toni en el seu blog no és còmoda ni agradable, però és valenta i necessària. Cal felicitar-li. La situació als territoris ocupats i als campaments de Tindouf ha arribat a un punt tal de gravetat, sumada als 31 anys d’espera indefinida -tot plegat una veritable ‘guerra de desgast’- que es fa difícil romandre impassibles per més temps.
Cap de NOSALTRES, ni els sahrauís ni el moviment solidari, vol que s’incrementi el dolor ni la violència d’un ‘conflicte’ desigual. Això és evident. Però tot poble oprimit té dret a defensar-se, sobretot quan les vies democràtiques no existeixen i el terror marroquí regna impunement sense que ningú s’interposi, sense que la suposadament ‘democràtica comunitat internacional’ faci res per evitar-ho.
Si els sahrauís decideixen canviar l’estratègia de lluita, tant de bo ho facin amb saviesa i sàpiguen mantenir -en circumstàncies extremes- el cap fred i l’esperit pur, tant de bo no embrutin gaire els seus cors ni perdin la noblesa que caracteritza el seu comportament.
Mentrestant, el moviment de solidaritat amb la causa sahrauí haurà de començar a reflexionar sobre la possibilitat d’un nou escenari, car necessitarem estar preparats si això succeeix finalment.
Antònia, tant tu com el Toni crec que teniu molt clar el camí a seguir. El moviment de solidaritat ha d’intensificar les campanyes de denuncia de la violació constant dels drets individuals i col·lectius que pateixen els sahrauís: la repressió al Sàhara Occidental, les mancances alimentàries i d’altra mena als campaments de refugiats, els impediments per a realitzar un referèndum d’autodeterminació lliure i amb garanties...
Els vostres blogs són un magnífic exemple d’una tasca de contrainformació, reflexió i sensibilització reivindicativa que requereix créixer i estendre’s. Penso que els esmentats objectius han d’esdevenir prioritats indiscutibles de l’agenda de treball del nostre moviment, doncs són tant importants com els projectes o els intercanvis que realitzem. Si no ho fem, acabarem sent còmplices involuntaris de la repressió.
En aquest recorregut, el debat sobre la ‘guerra’ o la ‘pau’ al Sàhara em sembla que, hores d’ara, és ja, malauradament, indefugible.
Per mi també, són els sahrauís i les sahrauís els qui han de decidir el seu propi destí. A nosaltres tant sols ens correspon acompanyar-los solidàriament, caminant al seu costat fins a la llibertat.
I si ha de ser, si l’estratègia de lluita ha de prendre un altre rumb, que sigui com en el poema de Kavafis:
‘Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels...’
Totes i tots a la manifestació del 11 de novembre a Madrid!
Sàhara Lliure!
Miquel,
des de Sàhara Horta
Publica un comentari a l'entrada