Avui, he estat llegint alguna notícia de les que ens arriben del Sàhara Occidental i m'han deixat sensacions contradictòries, però totes elles, pateixen d'un mateix orígen, d'un mateix mal, l'ocupació ilegal per part del Marroc, del Sàhara Occidental.La primera d'elles explicava l'arribada a les Canàries d'una barca amb joves sahrauís, morts pel camí. Camí que segur que van emprendre per la desesperació, de la marginació, per la pressió constant amb la que han de viure els sahrauí dins del seu país, per part d'una policia colonial que no els respecta i per part d'una administració colonial, que els margina, ... que moltes vegades els impedeixs, fins i tot treballar
L'altra, com recull Canarias.ahora.com, ens parla d'un aspecte nou (o al menys desconegut, fins ara) de la intifada sahrauí, el boicot a la producció de FOS BU-CRAA, dels fosfats que arriben al port d'El Aaiun, a través d'un a gegantina cinta de transport, que es va construir en l'època colonial espanyola.
Aquest sabotatge, que van realitzar 7 joves sahrauís, encapçalats per Elwali Midan, pot obrir una nova via de lluita, contra l'explotació ilegal dels recursos naturals del Sàhara Occidental. Aquests joves, han escollit aquesta via, davant la incapacitat de la comunitat internacional per tal de defensar els drets dels sahrauís.
Després de 31 anys d'ocupació colonial ... els sahrauís és mereixen la Independència
Se la mereixen i en tenen dret, com diu l'Antònia i afegeixo aquestes paraules perque no puc entendre com el govern d'Espanya ha pogut abstenir-se davant una resolució, a la ONU, on es reafermava el dret dels sahrauís al dret a l'autodeterminació. Espanya com a potència colonial administradora, no pot abstenir-se davant els drets dels sahrauís, no pot estar al costat dels repressors, dels que ignoren els drets individuals dels sahrauís de la mateixa forma que cada dia i ja fa 31 anys, violen, cada dia els drets col·lectius de tot un poble.
Cal recolzar els SAHRAUÍS, cal que participem en tots aquells actes que reforcin la seva causa, el dia 11 de Novembre cal estar a Madrid
Amb 31 anys n'hi ha prou
l'11 de novembre ... Manifestació a Madrid, per la independència del poble sahrauí
2 comentaris:
Hola Toni,
només una petita precisió, si em permets, se la mareixen i a més a més hi tenen DRET.
Una abraçada,
Antònia
Hola Toni, veo que tienes un alto concepto de España, pues no entiendes como puede desentenderse del problema del Sahara. Tú eres historiador y deberías saber que la debilidad de los gobiernos españoles en temas internacionales es endémica, además de histórica.
Siendo así, imagina con Marruecos que nos tiene la medida tomada desde siempre, además esta Ceuta y Melilla, esto último a nuestros gobiernos les da escalofríos.
Referente al apoyo del actual gobierno, creo que si dura otra legislatura, puede ayudar (sin querer) al pueblo saharaui, pues con su política exterior la cual nos separa cada vez más de los EEUU, esto le puede llevar al gobierno marroquí a sentirse fuerte hacía nosotros, y de esta manera hacer reclamaciones de dichas ciudades, lo cual obligaría al gobierno del PSOE (lo pongo con mayúsculas pero no se lo merecen), a tener una política más dura con nuestro vecino del sur, lo cual podría beneficiar a los saharauis.
Esto es un "sueño" mío.
Bueno Toni, un saludo y un beso a Cristina.
P.D.
No escribo mi nombre, porqué quiero volver al Sahara, y de esta manera quiero evitar que me prohíban la entrada.
Publica un comentari a l'entrada