Marroc mostra novament tics absolutistes

Us adjunto, íntegre el text del nostre eurodiputat RAÜL ROMEVA, que podeu trobar en el seu blog, en el que denuncia com una Delegació del Parlament Europeu, ha vist vetada la seva entrada al Sáhara Occidental ocupat pel Marroc. Una visita llárgament preparada (mesos de negociacions). El motiu, la pertenyensa de 3 dels 5 diputats a lIntergrup Pau al Sàhara del Parlament Europeu, entre ells, en Raül.

Si algú, com en Raül està treballant per la pau, com és que li neguen l'entrada al Sàhara Occidental? Els propis marroquins es contesten a si mateixos, la por a que puguin conèixer la realitat, que puguin escoltar, de primera ma, els arguments dels sahrauís que lluiten per la llibertat del seu país, tot i que evidentment, tal com explica en Raül Romeva, les posibles visites están més que controlades per les autoritats colonials marroquines ... els és igual, la delegació marroquina no enten de democràcia, no li interesa que es conegui la veritat. No volen cap solució al tema sahrauí. Tot el que fan està en la línia d'un país absolutista

Llibertat pel poble sahrauí



Demà dijous una delegació del Parlament Europeu havíem de marxar cap al Marroc (Rabat i Casablanca) i als territoris ocupats (El Aaiún). La maleta, però, tornarà a casa sense desfer. Avui mateix hem rebut una carta del President de la Cambra de Representants marroquina, Abdelwahad Radi (carta al final de l'apunt), cancel.lant al darrer minut el permís per a fer aquesta visita, la qual fa molts mesos que estem preparant amb ells, i havíem fins i tot consensuat diverses de les visites. L'argument que donen per cancel.lar la missió, però, és prou significatiu del tarannà de l'actual règim marroquí. Diu la carta que donat que la majoria de la delegació (tres dels cinc) formen (formem) part de l'intergrup Pau al Sàhara, l'informe que en sortiria seria només un recull de les tesis del Polisario. A més a més, (segueix...)

gosen demanar que, per tal d'acceptar la delegació, aquesta sigui més equilibrada (no especifiquen però què entenen per 'equilibrada').

Tot plegat és altament preocupant donat que, fins a data d'avui, la delegació no hem fet més que acceptar les peticions marroquines amb l'objectiu, precisament, de no donar arguments que impedissin la visita. De fet, la delegació ad hoc sobre el Sàhara Occidental va ser acordada a la resolució del Parlament Europeu el 27 d'octubre de 2005 després dels fets ocorreguts als territoris ocupats en què es van perseguir, detenir i torturar diverses persones defensores de drets humans. Ja llavors el règim marroquí, a través dels seus delegats a Brussel.les, va intentar que no s'aprovés la resolució, i gairebé ho aconsegueixen, sinó és perquè alguns/es dels/les diputats/des ens hi vàrem oposar en un llarg i tens estira i arronsa amb la presidència del Parlament. No cal dir que el fet que no s'hagués pogut debatre i votar una resolució d'urgència degut a les pressions del país mencionat (en aquest cas Marroc) hauria suposat un precedent alarmant.

Al llarg d'aquest any i mig la delegació no ha parat de rebre interferències de part dels delegats marroquins, pretenent definir el programa, la composició, el contingut dels debats o les persones convidades. Malgrat tot, donat que l'esperit de la delegació era en tot moment poder visitar les persones que viuen al Sàhara, vàrem acceptar moltes de les peticions que van fer fonts marroquines, inclosa la de comencar la delegació visitant Argèlia i els campaments de Tindouf, malgrat que en realitat aquestes visites no tenien res a veure amb el mandat de la delegació. Cal reconèixer i agrair la bona disponibilitat tant del Polisario com del govern argelià en aquest afer que contrasta frontalment amb l'absolutisme mostrat pel règim marroquí. Així mateix, la delegació mai s'ha negat a rebre ningú, i encara menys s'ha impedit entrar al Parlament Europeu a cap de les persones amb les qui se'ns ha demanat veure'ns, indiferentement de si estàvem més o menys d'acord amb les seves argumentacions. Som en un Parlament, i la nostra funció és parlamentar, amb tothom. Sembla però que la Càmera de Representants marroquina té criteris diferents en quant a parlamentarisme. Per tot plegat, l'argument de 'parcialitat' no només és inacceptable, és a més a més, i perdoneu la franquesa, insultant.

Al llarg dels darrers anys he vist molts gestos de part tant del Polisario com d'Argèlia en favor d'una solució justa i duradora al sàhara occidental, i en canvi sóc incapaç de recordar un sol gest de la part marroquina en el mateix sentit. Ans al contrari.

Ja fa temps que penso que desde les institucions europees i dels Estats membres se li estan permetent massa coses a les autoritats marroquines en nom de mantenir bones relacions. És evident que cal mantenir bones relacions amb els veins, només faltaria. Però és precisament aquesta necessitat, mútua per altra banda, la que ha de servir per marcar ben clarament certes línees roges que cal evitar que es creuin. La relació UE-Marroc, no ho oblidem, és privilegiada, i en canvi ja fa temps que el Marroc vulnera una i altra vegada, i de manera impune, principis fonamentals clars que la UE i els seus Estats membres abanderen arreu del món. I així, és clar, es veuen legitimats per obviar-los tantes vegades com faci falta.

Aquest darrer incident és segurament dels mes greus que he pogut viure darrerament, i lògicament les persones afectades i directament mencionades en la carta del President de la Cambra de Representants marroquina durem a terme les accions que considerem pertinents per tal que aquesta actitud de tall absolutista no quedi sense conseqüències. En tota relació privilegiada el respecte ha de ser mutu, i en aquest cas, és evident que el menyspreu marroquí cap a la les institucions europees mereix una reacció al més alt nivell.

Adjunto el contingut de la carta:

Monsieur le Député,

Dans le cadre des préparatifs de la visite de la délégation ad-hoc du Parlement Européen au Maroc prévue du 5 au 8 octobre 2006, et après avoir reçu la liste des membres de cette délégation, nous avons relevé qu'elle ne correspond pas à la liste initiale, et que la dernière liste est encore plus déséquilibré que sa précédente vu que la majorité de ses membres (trois sur cinq y compris le Président) appartiennent à l'intergroupe qui épouse sans réserve les thèses du polisario.

Par ailleurs, et d'après nos informations, la délégation ayant visité l'Algérie ne comprenait que la présidente de l'intergroupe qui se trouve aujourd'hui renforcée par deux autres membres de la même tendance.

Dans ce contexte, tout rapport de cette délégation ne serait qu'un plaidoyer des thèses de l'intergroupe. Pour toutes ces raisons nous vous demandons de bien vouloir reporter cette visite à une date ultérieure afin de nous mettre d'accord sur une composition équilibrée de cette délégation.

Je vous prie de croire, Monsieur le Député, en l'assurance de ma haute considération.

Le Président de la Chambre des Représentants

Abdelwahed Radi

cc: le Président du Parlement Européen

Le Président de la Commission des Affaires Etrangères au P.E.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/27147