Momento crucial para el futuro del Sáhara

Avui no em puc estar de reproduïr l'escrit que va publicar José Taboada, al EL PAIS, de 26 d'octubre. Ho faig amb l'esperança de motivar a la participació de tothom que pugui a la MANIFESTACIÓ DE L'11 DE NOVEMBRE a Madrid

Ara, com us he estat explicant, els darrers dies, els sahrauís viuen moments difícils. No podem oblidar que el govern marroquí, està fent una veritable ofensiva diplomàtica, venent la seva idea d'autonomia pel Sàhara Occidental dins del Marroc, "oblidant" el drets dels sahrauís a decidir sobre el seu futur i els seus drets com a ciutadans i com a poble, a decidir a ser independents.

El futur del Sàhara Occidental, s'està decidint aquests dies i tots els que estimem el poble sahrauí, cal que ens mobilitzem en defensa dels seus drets, en defensa de la seva Independència

Amb 31 anys n'hi ha prou. Independència pel poble sahrauí

Momento crucial para el futuro del Sáhara
José Taboada Valdés (Presidente de la Coordinadora Estatal de Asociaciones de Amigos del Pueblo Saharaui)
EL PAÍS - Opinión - 26-10-2006

El próximo día 31, el Consejo de Seguridad tiene que aprobar una nueva resolución referente al conflicto del Sáhara Occidental. El nuevo secretario general de las Naciones Unidas, el surcoreano Ban Ki-moon, hereda de su antecesor, entre otros, el dossier del Sáhara. Antes de él, Kofi Annan, Butros Gali o Pérez de Cuéllar, no han sabido, podido o querido aplicar los principios básicos de la Carta de las Naciones Unidas y concluir con el último vestigio colonial en África.

A nadie le cabe ninguna duda de que la legalidad internacional reconoce y garantiza el derecho a la autodeterminación del pueblo del Sáhara Occidental para decidir libre y democráticamente su futuro. ¿Qué poderosas razones impiden aplicar por las Naciones Unidas la legalidad vigente en el Sáhara Occidental, que ha sido reafirmada en todos sus pronunciamientos?Después de 16 años de confrontación armada, de 15 años de arduas negociaciones políticas para buscar una solución justa y pacífica, aceptada por las dos partes y que fuera objeto de consenso internacional, ahora algunos pretenden hacer borrón y cuenta nueva y que el pueblo saharaui vuelva a desandar el camino recorrido en estos años.

Atravesamos un momento crucial, y ha llegado la hora de hablar claro: o se está con el que invadió un territorio y no quiere que se ponga en duda la legalidad de dicha ocupación, o se está con el pueblo saharaui y su derecho a la autodeterminación. El verdadero responsable de la grave situación actual, que no es otro que el inmovilismo de Marruecos, que ha decidido, de manera unilateral y desafiando todas las resoluciones y compromisos internacionales, intentar imponer "su solución", que consiste en el hecho consumado e irreversible de la ocupación ilegal del territorio, en el marco de una solución... "autonómica dentro de la soberanía marroquí sobre su incuestionable integridad territorial"...

La Unión Europea, y España en particular, se equivocarían si no pusieran todos los medios necesarios para influir en la posición marroquí y evitar el retorno a una solución similar a la de 1975. Sería una auténtica burla a la legalidad, a los esfuerzos desplegados por la Comunidad internacional y a los sentimientos de millones de ciudadanos de todo el mundo que desean ver resuelto el conflicto de acuerdo con la legitimidad y la soberanía del derecho internacional.

Delegacions de Galícia i de Noruega al Sàhara Occidental

Fa uns dies, que ens arribaven notícies de que una Delegació de Galícia, anunciava una roda de premsa, al tornar de EL AAIUN, Sàhara Occidental ocupat. donmarien una roda de premsa denunciant les greus condicions de vida en que viuen els sahrauís sota l'administració colonial marroquina.

Avui mateix, Duarte Correa (BNG) al Parlament de Galícia, denunciava el que ha qualificat com a veritable ocupació militar i l'hostigament constant al que es veuen sotmesos els sahrauís, dins del seu país, denunciant la presència de policia colonial, en cada cantonada de cada una de les ciutats del Sàhara Occidental

També ha denunciat la pràctica sistemàtica dels segrestaments dels activistes i joves sahrauís i la pràctica quotidana de la tortura, per part de la policia marroquina. Però la denuncia no acaba aquí, i tal i com hem vingut explicant, des de ja fa temps, els sahrauís es veuen discriminats a l'hora de treballar i a l'hora d'estudiar

La delegació gallega, ens demana que continuem denunciant la greu situació dels drets humans al Sàhara Occidental.

Però el que cal dir també, és que aquesta delegació va ser maltractada a l'Aeroport de El Aaiun, com també va ser maltractada una altra delegació de periodistes noruegs, Anne Torhild i Radmund Steinsvag, de REPORTERS SENSE FRONTERES, que avui mateix també denuncia que la, policia marroquina no els va deixar entrar a la terra dels sahrauís.

Aquests periodistes, que ningú pot dir que siguin polítics favorables als sahrauís o membres d'alguna associació solidària amb el poble sahrauí, no els van deixar pasar de l'Aeroport i per tant, NO ELS VAN DEIXAR FER LA SEVA FEINA.

Una feina que els hauria portat a parlar de la veritat, a denunciar la situació dels Drets Humans al Sàhara Occidental

Morocco, 25 October 2006

Two Norwegian journalists turned back on arrival in El Aaiún

Reporters Without Borders (RSF)

Reporters Without Borders today accused the Moroccan authorities of "administrative manipulation" after two Norwegian journalists were turned back on their arrival on 24 October at El Aaiún airport in Moroccan-controlled Western Sahara because they did not have press visas.

Anne Torhild Nilsen and Radmund Steinsvag had requested visas at the Moroccan embassy in Oslo in January without getting a response. Instead of openly refusing to give journalists visas, the Moroccan authorities often sit on applications indefinitely.

"These two journalists, who are known for their coverage of Western Sahara, have once again been the victims of the Moroccan government's bad faith," Reporters Without Borders said. "Any pretext will do in order to obstruct their work. They were prevented from working more than a year ago when making a documentary about the human right situation in the region."

When contacted by Reporters Without Borders, the Moroccan embassy in Oslo said it sent their visa applications to Rabat and was still waiting for a reply. The embassy said the decision whether to issue a visa to a journalist "depends on many criteria" but did not say what they were.

Nilsen and Steinsvag arrived in El Aaiún, the capital of Western Sahara, on a flight from Las Palmas in the Canary Islands but were stopped by immigration officials, who checked with their superiors and then told them to return to Las Palmas on the same plane and submit a visa request there. The plane's departure was delayed until the two journalists had reboarded.
Nilsen said: "The Moroccan ploy of not responding to journalists' visa requests is very clever. There is little you can do when they do not respond. We cannot denounce them because they have not told us were are banned from entering Morocco. A definitive 'no' would clearly show that impartial observers are not welcome and that the regime has things to hide."

____________ _________ _________ _________ ________
Source: http://www.rsf. org/article. php3?id_article= 19445
____________ _________ _________ _________ ________

Forwarded by:
____________ _________ _________ _________ ________
Norwegian Support Committee for Western Sahara
wsahara@online. no

*** Referendum now! ***

Els Drets dels Joves Sahrauís. Per la independència del Sàhara Occidental

Aquests dies que estem parlant de drets humans, i de la situació al Sàhara Ocidental, ocupat pel Marroc, continuen arribant notícies esfaraidores i que no sols demostren la manca de respecte als drets de les persones i als drets del poble sahrauí, que això ja ho sabiem, sino al nivell al que ha arribat la repressió dels ocupants colonials contra la població sahrauí.

En aquests moments, no contents amb empresonar i torturar els activistes sahrauís, d'actuar repetidament en contra de les famílies d'aquests i de les seves amistats, entrant i destruint les cases, mantenint-los en un estat constant de tensió, ara l'objectiu de la policia colonial marroquina, son els joves sahrauís que viuen en les ciutats ocupades, com ara Smara, El Aaiun, Bojador, ....

Quin és el delicte dels joves sahrauís? Creure que viure en un país, el Sàhara Occidental LLIURE, és posible.
Com ho demostren? Manifestant-se amb banderes del seu país, explicant al carrer quines son les seves idees, vestint i pentinant-se com a sahrauís, parlant hassania, però també castellà ...

Ara ens arriben notícies de que aquests joves no sols son perseguits, sino que son empresonats i carregats en pasteres en mig de l'Oceà Atlàntic ... ABANDONATS A LA SEVA SORT EN MIG DEL MAR ... a les autoritats marroquines els és igual si moren o arriben a la costa de Canàries, l'únic que volen es treure'ls dels carrers de les ciutats ocupades, que deixin de molestar ... ÉS UNA VEGONYA i després de saber això, encara callarem?

Cal que ens manifestem davant dels Consultats del Marroc i on faci falta. Cal demanar al Govern d'Espanya, que denuncii la situació i demani explicacions al Marroc.

Mentre tant, nosaltres parlem de Drets Humans, que està molt be, perque cal saber d'on partim, quin és el marc que considerem correcte ... sabem que a Europa, l'any 1789, algú va sortir reivindicant ser persones, per sobre de classes socials, nivell de renda o d'on vivia.

Avui al Sàhara Occidental, les persones no son tractades com a tals ... fins i tot, en la nostra societat opulenta, molt animals semblen tenir més drets, dels que les autoritats colonials marroquines, atorguen als joves sahrauís. NO HO PODEM PERMETRE

Amb 31 anys n'hi ha prou,
Independència pel poble sahrauí

De Servició de Comunicación Saharaui de Canarias:

Rescatan en aguas canarias una patera con 32 saharauis a bordo ondeando banderas de la RASD

Se confirma que Marruecos utiliza las mafias para deshacerse de los activistas saharauis, especialamente los jóvenes

Las Palma.- Los 32 ocupantes de una patera que navegaba a 15 millas del sur de Lanzarote fueron rescatados la noche del lunes por la Guardia Civil, informó el instituto armado. Los inmigrantes llegaron a la isla portando banderas del Frente Polisario. Activistas saharauis de Derechos Humanos han denunciado que Marruecos incentiva la salida de jóvenes independentistas del Sahara Occidental, según publica “CanariasAhora”.
Los inmigrantes, 32 hombres magrebíes, entre los había varios jóvenes de entre los 18 y 20 años, fueron trasladados hasta el Muelle de Puerto Naos en Arrecife, a donde llegaron pasadas las diez y media de la noche, todos en aparente buen estado de salud, explica la Guardia Civil.
Los inmigrantes manifestaron a su llegada que partieron durante la noche del domingo desde una playa cercana a la localidad de Tarfalla. Los inmigrantes fueron identificados por efectivos de la Guardia Civil y posteriormente puestos a disposición de la Policía para su ingreso en un centro de internamiento.
Según el informe remitido por activistas saharauis, “otras medidas importantes llevadas a cabo por el régimen marroquí es la presión y el chantaje que ejerce contra el gobierno español y la Comunidad Europea con el problemático asunto de la inmigración ilegal que parte de las costas saharauis”.
Las autoridades locales de ocupación reciben indicaciones concretas para que se haga “la vista gorda” de forma que continúe el flujo de pateras que suponen una fuente importante de ingresos de la que Marruecos no quiere prescindir. Por otro lado, si el flujo ilegal de inmigrantes se frenara, Marruecos dejaría de ser el primer interlocutor en materia de inmigración en la zona .
En otro nivel -continúa el informe-, los oficiales de la Gendarmería y de otros cuerpos de seguridad, en un acuerdo pactado con los patrones de las mafias, reciben una sustancial cantidad de dinero por cada inmigrante que sube a las pateras que parten desde las costas saharauis, como arancel por permitir la salida.
Como resultado, la inmigración ilegal supone para Marruecos una importante entrada económica que continuará a toda costa manteniendo considerables ganancias tanto para los oficiales como para los jefes de las mafias y lograra el abandono de los territorios ocupados por Rabat por parte de los jóvenes manifestantes saharauis. (SCSC)

Un comentari a un comentari del meu amic Miquel: LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ

Aquests dies, a banda, d'altres coses que pasen per la meva vida i que realment l'han de marcar, em trobo amb la sorpresa de trobar en el meu blog, una sèrie de comentaris que realment augmenten el nivell ... comentaris amb arguments i un desenvolupament que realment et fan reflexionar, que et fan pensar, que et fan posicionar sobre temes que realment son importants perque t'afecten com a persona i perque realment poden afectar a aquells i aquelles que estimes i que viuen als Campaments de Tindouf o al Sàhara Occidental ocupat.

El problema, no és la teva posició o el teu compromís, sino la forma en que pots concretar el teu compromís. Si hi ha un lema que m'ha impressionat en la meva vida , és aquell que es van inventar l'any 1789, una colla de francesos i que volent o sense voler van inventar la nostra societat contemporània, convertint una societat on les persones no tenien cap més dret que el que podien donar les seus títols o els seus diners a una altra on les persones, al marge del seu orígen o recursos, començaven a tenir drets. És el sentit del famós LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ, de l'orígen d'un nacionalisme molt diferent del que estem vivint a casa nostra. Un nacionalisme, contrari als orígens racials, religiosos o d'orígen.

Un nacionalisme que aposta per la convivència, per la voluntat de les persones de pertanyer a una societat, per la defensa dels drets individuals i col·lectius, sense preguntes, sense condicions.

Una societat així no pot fer més que valorar la convivència, la pau, la defensa dels drets col·lectius i dels individuals, per això la gent que ens considerem d'esquerres, som pacifistes, creiem en que les persones ténen drets individuals i les societats drets col·lectius.

Però si hi ha una cosa que cal tenir present del lema de la Revolució Francesa i de les posteriors repúbliques dels ciutadans (a França o fora de França) és que humanitza les societats i una societat humana, sigui quina sigui, necessita la PAU.

El problema dels sahrauís es que no poden escollir: han demostrat molt de temps la seva voluntat democràtica (accepten anar cap a un referendum d'autodeterminació) la voluntat d'acceptar la mediació de la ONU (que els dona la raó, però després buida els magatzems d'aliments dels Campaments de Tindouf) o del govern d'Espanya (que tot i les bones paraules, quan toca votar ho fa a favor del Marroc, de qui viola els drets de les persones i d'un poble com el sahrauí).

El problema dels sahrauís, es que bona part dels països i de les persones com nosaltres, els donem la raó en les seves reclamacions, en els seus drets com a poble, .... , però a l'hora de la veritat es troben sols ... Els sahrauís, per desgràcia, no poden decidir en quin tipus de societat poden viure, perque quan qualsevol d'ells s'atreveix a reclamar els seus drets com a persones o com a poble, son empresonats, torturats o "desapareguts" ... ho podeu preguntar a l'Aminetu Haidar, a l'Ali Salem Tamek, a Hmad Hamad i a molts d'altres.

Pels sahrauís, la pregunta no és decidir si poden viure en una societat pacífica i democràtica, la seva preocupació és saber si podran fer-ho. Pels habitants dels Campaments de Tindouf, si podran tornar a casa seva, si es podran tornar a reunir amb les seves famílies ... pels que viuen al Sàhara Occidental ocupat, si alguna vegada podran aixecar la seva bandera, sense que cap policia colonial estigui preparat per torturar-los, maltractar-los, ... això si, amb el permís de la ONU, davant la mirada de la MINURSO

Quan parlem del poble sahrauí, estem parlant d'un poble que fa 31 anys que viu una situació injusta i no sols això, viu tota mena d'injustícies com a poble i com a persones, se l'està portant cap a una situació insostenible, cap a una posició molt complicada on qualsevol sortida pot ser posible ... fins i tot tornar a la Guerra

El sahrauí, un poble que pot viure en el desert, que pot trobar aigua on nosaltres pensem que no n'hi ha, que ens estima com si fossim sahrauís (crec que molts de nosaltres ja ho som) cal que ens tinguin als seu costat, fins i tot quan decideixin sortides molt difícils ....

AMB 31 ANYS N'HI HA PROU, LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ

El dia 11 de novembre, MANIFESTACIÓ A MADRID, per la llibertat del poble sahrauí.
Cal que hi anem tots i totes. Confirmeu la vostra assistència a storico@telefonica.net

Un comentari a un comentari de la meva amiga Anna

Les paraules que podeu llegir en el color de la HENNA, les he publicat com a comentari, en la meva última, ara penúltima entrada, però després he cregut que el comentari es mereixia la categoria de POST i per això el trasllado a la portada del meu BLOG.

La guerra ens ha de fer molta por a tots i totes i els rumors que es van sentint no son massa bons, però deixarem decidir als sahrauís que han de fer, com han de lluitar per la Independència del Sàhara Occidental. Nosaltres, sempre hem d'estar al costat del FRENTE POLISARIO, recolzant la seva lluita ... fins la VICTÒRIA FINAL i aquesta sols serà posible amb LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL


Anna:

Crec que els sahruís ens han donat moltes lliçons, tot aquest temps en el que ens hem relacionat amb ells. Pensa que tots i totes les sahrauís que coneixem tenen familiars que han mort en la guerra contra el Marroc, directa o indirectament ... que en Salek o en Mohamed Mouloud, viuen als campaments des de que eren nens, que els seus fills i files no han vist el seu país ... que la Hassina, pensa que el seu país son els Campaments de Tindouf ... no sap que és "eso del Sáhara Libre" i no és tant petita, a l'escola li han explicat moltes vegades i ella és molt llesta i com ella, molts nens i nenes

Els sahrauís que viuen al Sàhara ocupat, han de viure cada dia les provocacions, poden anar a la presó per qualsevol motiu i tenir condemnes de molts anys en presons que nosaltres no resistiriem ni dos dies. La guerra és molt trista (tota la gent d'esquerres es pacifista, per definició) però les coses ténen uns límits i aquests s'han passat moltes vegades pel colonialisme marroquí ... els nostres sahrauís aguanten, la seva lluita continua essent pacífica i molt carregada de raons.

Fins quan? No ho sabem o potser no ho saben ni ells

Crec que és molt trist que la comunitat internacional, a més, responable de que no es faci el procés d'autodeterminació mantingui els magatzems d'aliments dels campaments buits ... els sahrauís veuen com cada dia tenen menys menajr quan no gens ... com els seus fills i filles van empitjorant el seu aspecte i la seva salut

FINS QUAN AGUANTARAN? NO HO SABEM
Però nosaltres sempre estarem al seu costat, amb por i sense por

per la independència del poble sahrauí

Arriben males notícies del Sàhara i no perque avui m'hagi arribat la notícia que adjunto a les meves paraules. Fa dies que vaig sentint que els sahrauís han arribat a un punt molt delicat en la seva lluita per la independència.
Als Campaments de Tindouf, els aliments cada dia son més escasos i les condicions de vida van empitjorant a mesura que va pasant el temps.
No sols podem parlar de la desesperança dels joves que viuen als Campaments, ara la mateixa ONU, ens parla de la desesperança dels joves sahrauís que viuen al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.
La mateixa ONU, també ens parla de la frustració de TOTS i TOTES les sahrauís davant l'estancament del conflicte, mentre que la mateixa ONU permet que el Marroc obstrueixi les resolucions aprovades en el seu si.
De que serveix que el Consell de la ONU, recomani que es concreti el procés d'autodeterminació del poble sahruí, si després es permet bloquejar aquest mateix procés al Marroc?
De què serveix denunciar les violacions dels drets humans que pateixen els activistes sahrauís, cada dia, si la comunitat internacional no actua.

Algú es pot preguntar quina sortida tenen els sahrauís davant aquesta situació?
Algú es pot extranyar que es comencin a produir atacs a les instal·lacions que extreuen la riquesa natural del sahrauís, tot i que la ONU prohibeix aquesta mateixa producció
Per fi, algú es pot preguntar si després de tot això no hi pugui haver alguns sahrauís que comencin a pensar que la sortida és el retorn a la lluita armada?

Es veritat, es una sortida molt dura, però aquí sols s'hi pot arribar per la desesperança, per l'abandonament dels que podrien ajudar a resoldre la situació, ja sigui la ONU, Espanya com a potència colonial administradora i tots aquells organismes i pobles que reconeixen el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí.

Els sahrauís, saben que nosaltres, els que creiem en la seva causa, sempre estarem amb ells i que quan arribi el dia, celebrarem la seva INDEPENDÈNCIA com si fos la nostra

(imatge que he extret del blog de la GOUFIA: http://goufia.blogspot.com/

LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ aMB 31 ANYS N'HI HA PROU



Informe ONU advierte posible resurgimiento lucha armada en Sahara
La 'frustración' que vive la población del Sahara Occidental por el estancamiento del conflicto podría derivar en un resurgimiento de la lucha armada, según recoge el último informe del secretario general, Kofi Annan.

El documento, al que tuvo acceso EFE, recoge las impresiones recabadas por el enviado personal de Annan, Peter van Walsum, quien en los últimos meses se ha reunido con representantes de Marruecos y del Frente Polisario.

Este movimiento independentista advirtió a Van Walsum de que, si bien está tratando de llamar a la calma a la población de los territorios ocupados, 'la frustración de los jóvenes saharauis que quieren luchar podría llegar a ser imposible de resistir'.

En el informe, de 17 páginas, Annan relata el duro estancamiento en el que se encuentra el conflicto, básicamente por la negativa de las dos partes a reanudar las negociaciones para hallar un acuerdo de paz firme y duradero.

Según explica, la posición del Consejo de Seguridad de la ONU es complicada, porque uno de sus preceptos es que no puede imponer ninguna medida, lo que significa que la solución que se alcance debe ser 'consensuada entre las partes'.

De este modo, ello impide al Consejo de Seguridad obligar a Marruecos a convocar en el Sahara un referéndum sobre la independencia de los territorios ocupados.

Además, el Consejo insta a las partes a que la solución que se alcance recoja, obligatoriamente, el derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación.

No obstante, Marruecos rechaza totalmente este precepto, y el Consejo de Seguridad no puede hacer nada al respecto, bajo la premisa de no imponer soluciones.

En este callejón sin salida, expone Annan, sólo hay dos alternativas, dejar que continúe el estancamiento o, como la ONU propone, que las dos partes reanuden unas negociaciones sin condiciones previas.

En este proceso, propone Annan, los dos países vecinos, Argelia y Mauritania, deben ser invitados a participar, y deben ser consultados en algunas cuestiones.

El Frente Polisario, según recoge el informe, ya ha dicho que prefiere que continúe el estancamiento antes que aceptar una negociación sin condiciones, aun a sabiendas de que ello puede llevar a un 'resurgimiento de la lucha armada'.

No obstante, Annan considera en el informe que el tiempo juega en contra del Frente Polisario, por dos motivos, entre ellos el hecho de que la comunidad internacional se está acostumbrando 'inevitablemente' a un Sahara bajo la soberanía de Marruecos.

Como ejemplo, menciona el acuerdo pesquero suscrito entre la Unión Europea y Marruecos en julio pasado.

Otro factor para que el Frente Polisario acceda a negociar es que, en este momento, todavía existe un consenso en el Consejo de Seguridad sobre que cualquier solución debe recoger el derecho de los saharauis a la autodeterminación.

No obstante, dado el estancamiento que se vive en este conflicto, el secretario general propone en su informe al Consejo de Seguridad que el mandato de la Misión de la ONU para el Referéndum en el Sahara Occidental (MINURSO) se extienda por seis meses mas, hasta abril del 2007.

MANIFESTACIÓN POR LA LIBERTAD DEL PUEBLO SAHARAUI. POR LA DESCOLONIZACIÓN E INDEPENDENCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL

MANIFESTACIÓN POR LA LIBERTAD DEL PUEBLO SAHARAUI
“Contra la tortura y la violación de los derechos humanos en el Sáhara”
POR LA DESCOLONIZACIÓN E INDEPENDENCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL

Teniendo en cuenta la continuidad de la represión en los territorios ocupados del Sahara occidental, llevados a cabo por la policía y el ejército
marroquí contra la población Saharaui y considerando que el gobierno de Marruecos viola los más elementales D.D.H.H. y libertades públicas que afectan a la población Saharaui en las zonas ocupadas, instaurando un verdadero estado de terror, impidiendo la libertad de movimiento y de expresión, y prohibiendo el acceso a la zona a observadores internacionales y medios de comunicación y recordando que el origen de este gravísimo conflicto está en la ocupación ilegal de Marruecos del Sahara Occidental, fruto de los ilegales acuerdos tripartitos de Madrid, incumpliendo todas las resoluciones de la ONU para la celebración de un referéndum de autodeterminación libre, transparente y democrático, permitiendo al pueblo Saharaui elegir libremente su futuro.
Condenamos la brutal represión qué el Gobierno de Marruecos continua ejerciendo en los territorios ocupados del Sahara Occidental, violando los más elementales Derechos Humanos, imponiendo un estado de sitio, encarcelando y torturando a la población saharaui en especial los huelguistas de hambre.
Solicitamos la intervención inmediata de la Comunidad internacional, en particular de la ONU, de la UE. y de la Unión Africana, para que se presione a Marruecos, en aras de restablecer la legalidad internacional y el respeto de los Derechos Humanos, en el territorio del Sahara Occidental. En este sentido expresar al Secretario General de la ONU, la necesidad de salvar la paz y la estabilidad, seriamente amenazados en esta frágil región, por la intransigente postura de Marruecos y su obstrucción a la legalidad internacional.
Exigimos a Marruecos la apertura del territorio y el acceso de observadores internacionales, representantes de organizaciones de defensa de los D.D.H.H. y prensa internacional, a la zona. Todo ello, de forma permanente, hasta la solución definitiva del conflicto.
Apoyamos legítimos derechos del pueblo Saharaui, a ejercer su reconocido y reiterado derecho de autodeterminación, mediante un referéndum libre y sin coacción de ningún tipo. Expresar el total apoyo al plan de arreglo y a la resolución 1495 del Consejo de Seguridad de la ONU, aprobados por unanimidad y que constituye el consenso de la Comunidad Internacional, para poner fin a esta tragedia, que ya dura más de 31 años.
Instamos al Gobierno español, a la defensa activa de los puntos anteriores, en los foros internacionales, ante las partes implicadas, ante los países de la región. Es la única manera de saldar una deuda histórica, jurídica y moral con los inocentes de esta tragedia, la población saharaui, respetar la legalidad internacional y propiciar en la región un clima de seguridad, desarrollo social y de respeto a la democracia y a los D.D.H.H. Instamos
al Gobierno también a incidir en la UE, con sanciones a Marruecos, por no respetar la legalidad internacional ni los D.D.H.H.

MANIFESTACIÓN POR LA LIBERTAD DEL PUEBLO SAHARAUI
“Contra la tortura y la violación de los derechos humanos en el Sáhara”
POR LA DESCOLONIZACIÓN E INDEPENDENCIA DEL SAHARA OCCIDENTAL
Madrid, sábado 11 de Noviembre a las 12 h. desde Atocha a la Plaza Mayor

Donant voltes a les notícies que arriben del Sàhara Occidental

Avui, he estat llegint alguna notícia de les que ens arriben del Sàhara Occidental i m'han deixat sensacions contradictòries, però totes elles, pateixen d'un mateix orígen, d'un mateix mal, l'ocupació ilegal per part del Marroc, del Sàhara Occidental.

La primera d'elles explicava l'arribada a les Canàries d'una barca amb joves sahrauís, morts pel camí. Camí que segur que van emprendre per la desesperació, de la marginació, per la pressió constant amb la que han de viure els sahrauí dins del seu país, per part d'una policia colonial que no els respecta i per part d'una administració colonial, que els margina, ... que moltes vegades els impedeixs, fins i tot treballar

L'altra, com recull Canarias.ahora.com, ens parla d'un aspecte nou (o al menys desconegut, fins ara) de la intifada sahrauí, el boicot a la producció de FOS BU-CRAA, dels fosfats que arriben al port d'El Aaiun, a través d'un a gegantina cinta de transport, que es va construir en l'època colonial espanyola.

Aquest sabotatge, que van realitzar 7 joves sahrauís, encapçalats per Elwali Midan, pot obrir una nova via de lluita, contra l'explotació ilegal dels recursos naturals del Sàhara Occidental. Aquests joves, han escollit aquesta via, davant la incapacitat de la comunitat internacional per tal de defensar els drets dels sahrauís.

Després de 31 anys d'ocupació colonial ... els sahrauís és mereixen la Independència

Se la mereixen i en tenen dret, com diu l'Antònia i afegeixo aquestes paraules perque no puc entendre com el govern d'Espanya ha pogut abstenir-se davant una resolució, a la ONU, on es reafermava el dret dels sahrauís al dret a l'autodeterminació. Espanya com a potència colonial administradora, no pot abstenir-se davant els drets dels sahrauís, no pot estar al costat dels repressors, dels que ignoren els drets individuals dels sahrauís de la mateixa forma que cada dia i ja fa 31 anys, violen, cada dia els drets col·lectius de tot un poble.

Cal recolzar els SAHRAUÍS, cal que participem en tots aquells actes que reforcin la seva causa, el dia 11 de Novembre cal estar a Madrid

Amb 31 anys n'hi ha prou

l'11 de novembre ... Manifestació a Madrid, per la independència del poble sahrauí

SAHARA LIBRE ¡YA!. Manifestació a Madrid l'11 de novembre

31 ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA ÀRAB SAHRAUÍ DEMOCRÀTICA (RASD)

Ja fa 31 anys de la proclamació de la RASD. 31 anys de l'ocupació colonial del Marroc. 31 anys de repressió i de lluita per la Independència del Sàhara Occidental. 31 anys que quasi 200000 persones viuen exiliades als Campaments de Refugiats de Tindouf. 31 anys que va començar la solidaritat de tots i totes les que creiem que la causa del poble sahrauí és justa i tots els que coneixem els sahrauís sabem que la seva causa és justa.

31 anys en els que hem tingut temps de conèixer la seva cultura, la seva voluntat, la seva solidaritat, la seva estimació, ... NO PODEM PERMETRE QUE AQUESTA SITUACIÓ S'ALLARGUI MASSA

AMB 31 ANYS N'HI HA PROU: LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ

Els que coneixem els sahrauís sabem que continuaran lluitant fins obtenir la seva independència i la voluntat dels que estem en el moviment de solidaritat amb el poble sahrauí, tant a Catalunya, com a Espanya, es participar d'aquesta lluita. Ben aviat tenim una oportunitat, anar a la MANIFESTACIÓ QUE ES FARÀ EL PROPER 11 DE NOVEMBRE A MADRID, per reivindicar els drets nacionals dels sahrauís i com cada any, la delegació catalana ha de ser important, qualitativa i quantitativament.

Cal participar en aquesta activitat, de la mateixa manera que participem en altres projectes. És per tenir el país ocupat que viuen els sahrauís dels Campaments de Tindouf en mig de la Hammada (el seu infern). És per la llibertat que lluiten els sahrauís de les ciutats i pobles ocupats del Sàhara Occidental. Son per aquests motius que nosaltres cal que continuem desenvolupant projectes pels Campaments i per aquests mateixos motius que cal que recolzem la LLUITA dels activistes sahrauís del Sàhara Occidental ocupat i és per això que cal difondre que a les ciutats de SMARA, EL AAUIN, BOJADOR, TANT TAN, .... és desenvolupa una INTIFADA, pacífica però persistent, en contra de l'ocupació colonial, per l'autodeterminació del POBLE SAHRAUÍ, per la independència del SÀHARA OCCIDENTAL.

Us adjunto, un seguit d'activitats que s'han desenvolupat al Sàhara Occidental, per commemorar el 31 aniversari de la proclamació de la RASD

la lluita continua ... podeu participar-hi

MANIFESTACIONES EN CONMEMORACIÓN DEL 31 ANIVERSARIO DE LA PROCLAMACIÓN DE LA UNIDAD NACIONAL SAHARAUI.

Todas las ciudades ocupadas del Sáhara Occidental, experimentan estos días, un gran despliegue policial en todas sus calles, en especial en los centros de enseñanza con motivo del 31º aniversario de la Proclamación de la Unidad Nacional Saharaui (concentración masiva de la población saharaui contra los planes anexionistas y divisorios de los gobiernos de Marruecos y Mauritania, el 12 de octubre de 1975).

Este aniversario ha sido conmemorado por los jóvenes de la Intifada a lo largo de todo el Territorio Ocupado y en el sur de Marruecos, con manifestaciones en las que se alzaron banderas y se corearon eslóganes contra la invasión, además de la exigencia de la celebración del Referéndum de autodeterminación, la independencia y la retirada de las tropas invasoras marroquíes.

En vísperas de esta conmemoración, se produjeron fuertes represalias que comenzó con la persecución a los manifestantes para terminar con la detención de decenas de jóvenes que, posteriormente, fueron conducidos a la comisaría para ser expedientados y torturados. Después de varias horas, a algunos de ellos se les abandonó en los suburbios de las ciudades.

CIUDAD OCUPADA DEL AAIUN.
Ayer día 11 de octubre, fueron detenidos en la ciudad ocupada del Aaiun, varios activistas saharauis de derechos humanos, entre los que se encontraban:

Naama Asfari
Cherif Mustafa
Otman Andur (ex-preso político)
Bousaula Sidati
Bousaula Larosi
Y otros.

En el día de hoy, 12 de octubre, fue detenido el ex – preso político:

Mohamed Salem Leila
Y,los hermanos

Hamad Hanafi y Hamad Suleiman

Por otra parte, también en el día de ayer, los presos políticos Hmada Dadi, Mousaui Ahmed, Chubeida Larosi, fueron enjuiciados en la sala del tribunal de apelación del Aaiun, pero por demanda de la defensa, ya que se obvió la presencia de los testigos en contra de la acusación infundada, la sesión fue aplazada, en pleno juicio, para el día 8 de noviembre próximo.

En las horas de la mañana, el hogar de Mohamed Embarek Amaidan, de 90 años de edad, ha sido asaltado por treinta vehículos de diferentes unidades del aparato represor marroquí, poniendo en peligro la vida de los miembros de la familia quienes fueron golpeados, arrastrados e insultados. Todos los enseres de la familia han sido destruidos.
En esos momentos, el activista saharaui de derechos humanos y ex - preso político Luali Amaidan, se encontraba en la casa. Entre los miembros de la familia se encuentran varios heridos y, según las primeras noticias, Luali Amaidan y su hermana han sido, una vez más, secuestrados.


CIUDAD OCUPADA DE BOJADOR.
El ex - preso político saharaui Mohamed Tahlil durante su vuelta de Nuadhidu (ciudad mauritana fronteriza con el Sahara Occidental), fue detenido en el cordón aduanero y policial cerca del muro defensivo, e interrogado durante cuatro horas, siendo posteriormente detenido por segunda vez a 40 Km. de la ciudad ocupada de Dajla. Una vez llevado a la comisaría de la policía judicial, le retuvieron 24 horas en las que fue insultado y golpeado a patadas mientras le interrogaban. Pasado ese tiempo, fue expulsado de la comisaría tras confiscarle todo su equipaje personal incluido el teléfono móvil y 2000 dirham.

Hoy 12 de octubre, con ocasión del aniversario de la unidad nacional, la ciudad amaneció cubierta de banderas saharauis en algunos de sus barrios como son,Leghbaibat , Colomina, y Alal ben Abdala. Pintadas en las paredes exigían la independencia del pueblo saharaui y la retirada del régimen invasor marroquí. Tanto la administración local como la policía, junto a trabajadores de la limpieza, emprenden cada mañana la tarea urgente de hacer desaparecer estas pintadas que diariamente se repiten en todas las ciudades ocupadas.

CIUDAD OCUPADA DE SMARA
Los barrios de la ciudad ocupada de Smara, se encuentran desde hace varios días, un continuo estado de alerta y una confrontación diaria entre los jóvenes manifestantes y la policía marroquí. Uno de esos enfrentamientos en la calle, cuerpo a cuerpo, entre los manifestantes y un destacamento de la policía, se produjo ayer por la noche a raíz del allanamiento de la casa de la familia Almazir y la detención del ciudadano Mnaizir. Los manifestantes llevaban banderas saharauis y coreaban eslóganes contra la invasión. A consecuencia de ello hubo varios heridos, entre ellos:
-Zainabou Omar Hanni
-Embarek Berkouh
-Hossein Mneissir
-Said Mohamed Hmednah

Además se produjo el allanamiento de la casa de la familia Mojtar Falah y la detención de los ciudadanos:
- Otman Ali Brahim
- Moussa Hmeim
Estas detenciones condujeron a los familiares a manifestarse frente a la comisaría de la policía marroquí.
(Ver fotos de la conmimeracion del aniversario de la unidad nacional por algunos jovenes)

CIUDAD OCUPADA DE DAJLA.
El movimiento estudiantil de la ciudad ocupada de Dajla, conmemoró hoy el 31º aniversario de la Unidad Nacional Saharaui alzando banderas sobre los edificios, pintadas y eslóganes a favor del Frente POLISARIO además de la exposición de pancartas que exigían la autodeterminación, la liberación de los presos políticos y la retirada de las tropas invasoras.

Varias salas de Cyber han sido clausuradas por los agentes secretos de la policía local con el objetivo de aislar a los ciudadano saharauis de esta ciudad, del mundo exterior.

TAN TAN.
En el marco de la represión extendida en todo el territorio, anoche se produjo la detención del militante Waban Suleiman, acusado, por parte de la policía marroquí, de ser el instigador de las manifestaciones que se han estado produciendo en Tan Tan. Suleiman ha sido perseguido durante varios días hasta ser detenido y conducido a la comisaría mediante porrazos e insultos. (Ver fotos del momento de su detención)

Por otra parte, hay que recordar que el preso político saharaui, Lefzan Lefkir, recluso nº 293/06, en la cárcel civil de Inzegan, fue presentado en la sala de lo penal, el martes día 10 de octubre, quedando aplazado su juicio para día 2 de noviembre a petición de la defensa.


GOULIMIN (Sur de Marruecos)
La mujer saharaui y las ciudades del sur de Marruecos conmemoran hoy el 31º aniversario de la Unidad Nacional Saharaui, a través de una carta de compromiso dirigida al frente POLISARIO, como representante legítimo del pueblo saharaui, renovando su determinación en la lucha hasta la restauración de un estado democrático e independiente del pueblo saharaui.

MHAMID GOUSLAN (Sureste de Marruecos)
Decenas de parados continúan en su sitting, que comenzó el día 4 de julio pasado delante del gobierno local, donde han colocado varias jaimas, exigiendo una vida digna trabajo,enseñenza, luz , agua y transporte, al mismo tiempo que el respeto a la libre determinación del pueblo saharaui.

RECUERDOS

Recuerdos
Mohamed Salem Abdelfatah (Ebnu)

Al maestro le bastaba con atravesar la puerta hacia dentro, para que un silencio de sarcófago se apoderase de la clase. Un silencio denso, que afianzaba su indiscutible protagonismo, e incrementaba el miedo, que tan solo su presencia provocaba.

Entraba con aire marcial, haciendo sonar sus tacones sobre el suelo de cemento. Recuerdo su constante ir y venir por el aula, se paseaba lentamente como si desfilaba. Se tardaba casi un minuto en recorrer el aula de punta a cabo, desde la pizarra hasta el mapa de España, incluyendo sus territorios de ultramar, colgado en la pared opuesta.

Recuerdo la primera vez que nos enseñó el mapa del Sáhara.

Lo recuerdo perfectamente porque, quizá fuese aquella la primera vez, que volvía la cabeza sin el temor de ser castigado.

“Esta es la provincia del Sáhara” dijo cuando todos nos volvimos “Yo vengo de aquí” continuó, mientras señalaba con una enorme regla de madera un punto del Levante español.

Ese día lo recuerdo, con mucha emoción, porque me liberó de un miedo que nació conmigo. Me enteré con suma satisfacción, que la tierra no terminaba en el horizonte, y que el mundo no se limitaba a la inmensidad del desierto; y que más allá del horizonte, no había ningún riesgo de precipitarse al vacío.

Me invadió un urgente deseo de llegar hasta el mismo horizonte y comprobarlo.

¿Cómo iba a saber yo, que en pocos años pasaría casi la mitad de mi vida al otro lado de mi mundo, y que iba a descubrir que el horizonte o los horizontes, por muy presentes que estén en todas partes, no son más que meros espejismos?

De vez en cuando evoco esos lejanos mundos de mi vida, intentando cada vez encontrarme con un recuerdo extraviado. Es la paradoja de recordar el olvido. Recuperar o rescatar, aunque sea un mínimo detalle de lo que un día ocurrió o dejó de ocurrir. Cuando se logra vislumbrar ese detalle, comienza la aventura de resucitar paso a paso una realidad, que no por añeja deja de ser verosímil. Es como restaurar la historia.

Nos convertimos en rastreadores, como los expertos nómadas deyara , del Tiris, o los baqueanos de la Pampa. Resueltos a encontrar e identificar la más intrincada de las huellas, que el viento va borrando. Sólo ellos saben encontrar los caminos que llevan a la meta definitiva.

Rastros que seguimos, sin saberlo, guiados por un simple instinto, un olor, un ruido, o una inexplicable sensación que brota de pronto, como si alguna extraña fuerza o razón suprema nos incitara a buscar entre los recovecos de nuestra memoria.

Comenzamos la pesquisa al interior del olvido, oteando desde las atalayas desperdigadas por la geografía de la memoria. Posando la mirada del recuerdo sobre la oscuridad pretérita de las entrañas del pasado. Mientras nos empeñamos en la búsqueda de un destello que nos indique el lugar exacto de un callado ruido, un marchito aroma, o un leve dolor gastado.

Lo intentamos una y otra vez hasta cansarnos.

De pronto, un día o una noche, a cualquier hora se ilumina el horizonte y a lo lejos un recuerdo rompe el cascarón del tiempo y emerge como un retoño.

Lentamente comienza a crecer y crecer, haciéndose gigante, vivaz e inexorablemente cruza la inmensa frontera del olvido.

El recuerdo más reciente que he rescatado, tiene casi mi misma edad y el tierno aroma de la melhfa de mi madre.

Mohamed Salem Abdelfatah (Ebnu). Nació en Amgala, Sahara Occidental, en 1968. Es licenciado en Lengua española y Literatura por el Instituto Superior Pedagógico de Pinar del Río, Cuba. Actualmente vive en España y ha participado en las antologías de poesía saharaui contemporánea “Añoranza” (Asociación de Amigos del Pueblo Saharaui de las Islas Baleares, 2002), “Bubisher” (Editorial Puentepalo. Las Palmas de Gran Canaria, 2003) y “Aaiun, gritando lo que se siente” (Universidad Autónoma de Madrid, 2006). La Universidad de Las Palmas de Gran Canaria publicó su poemario “Voz de fuego” en 2003. Es miembro fundador de la "Generación de la Amistad saharaui".
-------------------------------------------------------------

Rebut de
POEMARIO POR UN SAHARA LIBRE: http://poemariosahara.blogspot.com

Poesía saharaui:
http://tirisnoviadepoetas.blogspot.com/
http://generaciondelaamistad.blogspot.co

Los versos de la madera, llibre de Limam Boicha

“…Allí donde esté un saharaui, allí estará el Sáhara. Allí donde esté su voz, estará la voz de su pueblo. Los que luchamos por dar a conocer la realidad del pueblo saharaui, sabemos que sus poetas son su corazón, y que en la medida en que extendamos sus versos, estaremos llevando el latido del Sáhara al corazón del mundo. ”
M.J. Alvarado.

De Poemario por un Sáhara Libre, ens arriba la següent informació:

El poeta saharaui Limam Boicha, de la Generación de la Amistad Saharaui, presenta el seu llibre
Los versos de la madera

al
Centro de Iniciativas Culturales de la Caja de Canarias (CICCA)
Alameda de Colón, 1
35002 Las Palmas de Gran Canaria - Gran Canaria

Jueves, 19 de octubre de 2006, 20 horas

Tlf. 928 36 86 87


Mitología

Mi padre me dijo:

“Yo nací en año
de los dientes verdes
de los dromedarios”

Ahora yo me pregunto:
¿Qué hemos hecho de nuestros años,
tan lejanos y estrechos?

¿Cayeron malbaratados
entre el olvido de la tradición
y la sed de las dunas?

¿Se esfumaron en el aire
como haces de leña?

Buscad en la poesía,
huesos de la memoria,
como nuestros antepasados.

Nuestros años son versos,
como una lluvia de estrellas
como la hermosa yerba
o el parto de las abejas.

Estos son nuestros años
abandonados
esqueletos trágicos,
como grandes tormentas
como una lluvia roja
o un vendaval de langostas.
Y no son estos otros
Incipientes y artificiales
que ahora colgamos
del almanaque
de nuestros sueños.

Marroc mostra novament tics absolutistes

Us adjunto, íntegre el text del nostre eurodiputat RAÜL ROMEVA, que podeu trobar en el seu blog, en el que denuncia com una Delegació del Parlament Europeu, ha vist vetada la seva entrada al Sáhara Occidental ocupat pel Marroc. Una visita llárgament preparada (mesos de negociacions). El motiu, la pertenyensa de 3 dels 5 diputats a lIntergrup Pau al Sàhara del Parlament Europeu, entre ells, en Raül.

Si algú, com en Raül està treballant per la pau, com és que li neguen l'entrada al Sàhara Occidental? Els propis marroquins es contesten a si mateixos, la por a que puguin conèixer la realitat, que puguin escoltar, de primera ma, els arguments dels sahrauís que lluiten per la llibertat del seu país, tot i que evidentment, tal com explica en Raül Romeva, les posibles visites están més que controlades per les autoritats colonials marroquines ... els és igual, la delegació marroquina no enten de democràcia, no li interesa que es conegui la veritat. No volen cap solució al tema sahrauí. Tot el que fan està en la línia d'un país absolutista

Llibertat pel poble sahrauí



Demà dijous una delegació del Parlament Europeu havíem de marxar cap al Marroc (Rabat i Casablanca) i als territoris ocupats (El Aaiún). La maleta, però, tornarà a casa sense desfer. Avui mateix hem rebut una carta del President de la Cambra de Representants marroquina, Abdelwahad Radi (carta al final de l'apunt), cancel.lant al darrer minut el permís per a fer aquesta visita, la qual fa molts mesos que estem preparant amb ells, i havíem fins i tot consensuat diverses de les visites. L'argument que donen per cancel.lar la missió, però, és prou significatiu del tarannà de l'actual règim marroquí. Diu la carta que donat que la majoria de la delegació (tres dels cinc) formen (formem) part de l'intergrup Pau al Sàhara, l'informe que en sortiria seria només un recull de les tesis del Polisario. A més a més, (segueix...)

gosen demanar que, per tal d'acceptar la delegació, aquesta sigui més equilibrada (no especifiquen però què entenen per 'equilibrada').

Tot plegat és altament preocupant donat que, fins a data d'avui, la delegació no hem fet més que acceptar les peticions marroquines amb l'objectiu, precisament, de no donar arguments que impedissin la visita. De fet, la delegació ad hoc sobre el Sàhara Occidental va ser acordada a la resolució del Parlament Europeu el 27 d'octubre de 2005 després dels fets ocorreguts als territoris ocupats en què es van perseguir, detenir i torturar diverses persones defensores de drets humans. Ja llavors el règim marroquí, a través dels seus delegats a Brussel.les, va intentar que no s'aprovés la resolució, i gairebé ho aconsegueixen, sinó és perquè alguns/es dels/les diputats/des ens hi vàrem oposar en un llarg i tens estira i arronsa amb la presidència del Parlament. No cal dir que el fet que no s'hagués pogut debatre i votar una resolució d'urgència degut a les pressions del país mencionat (en aquest cas Marroc) hauria suposat un precedent alarmant.

Al llarg d'aquest any i mig la delegació no ha parat de rebre interferències de part dels delegats marroquins, pretenent definir el programa, la composició, el contingut dels debats o les persones convidades. Malgrat tot, donat que l'esperit de la delegació era en tot moment poder visitar les persones que viuen al Sàhara, vàrem acceptar moltes de les peticions que van fer fonts marroquines, inclosa la de comencar la delegació visitant Argèlia i els campaments de Tindouf, malgrat que en realitat aquestes visites no tenien res a veure amb el mandat de la delegació. Cal reconèixer i agrair la bona disponibilitat tant del Polisario com del govern argelià en aquest afer que contrasta frontalment amb l'absolutisme mostrat pel règim marroquí. Així mateix, la delegació mai s'ha negat a rebre ningú, i encara menys s'ha impedit entrar al Parlament Europeu a cap de les persones amb les qui se'ns ha demanat veure'ns, indiferentement de si estàvem més o menys d'acord amb les seves argumentacions. Som en un Parlament, i la nostra funció és parlamentar, amb tothom. Sembla però que la Càmera de Representants marroquina té criteris diferents en quant a parlamentarisme. Per tot plegat, l'argument de 'parcialitat' no només és inacceptable, és a més a més, i perdoneu la franquesa, insultant.

Al llarg dels darrers anys he vist molts gestos de part tant del Polisario com d'Argèlia en favor d'una solució justa i duradora al sàhara occidental, i en canvi sóc incapaç de recordar un sol gest de la part marroquina en el mateix sentit. Ans al contrari.

Ja fa temps que penso que desde les institucions europees i dels Estats membres se li estan permetent massa coses a les autoritats marroquines en nom de mantenir bones relacions. És evident que cal mantenir bones relacions amb els veins, només faltaria. Però és precisament aquesta necessitat, mútua per altra banda, la que ha de servir per marcar ben clarament certes línees roges que cal evitar que es creuin. La relació UE-Marroc, no ho oblidem, és privilegiada, i en canvi ja fa temps que el Marroc vulnera una i altra vegada, i de manera impune, principis fonamentals clars que la UE i els seus Estats membres abanderen arreu del món. I així, és clar, es veuen legitimats per obviar-los tantes vegades com faci falta.

Aquest darrer incident és segurament dels mes greus que he pogut viure darrerament, i lògicament les persones afectades i directament mencionades en la carta del President de la Cambra de Representants marroquina durem a terme les accions que considerem pertinents per tal que aquesta actitud de tall absolutista no quedi sense conseqüències. En tota relació privilegiada el respecte ha de ser mutu, i en aquest cas, és evident que el menyspreu marroquí cap a la les institucions europees mereix una reacció al més alt nivell.

Adjunto el contingut de la carta:

Monsieur le Député,

Dans le cadre des préparatifs de la visite de la délégation ad-hoc du Parlement Européen au Maroc prévue du 5 au 8 octobre 2006, et après avoir reçu la liste des membres de cette délégation, nous avons relevé qu'elle ne correspond pas à la liste initiale, et que la dernière liste est encore plus déséquilibré que sa précédente vu que la majorité de ses membres (trois sur cinq y compris le Président) appartiennent à l'intergroupe qui épouse sans réserve les thèses du polisario.

Par ailleurs, et d'après nos informations, la délégation ayant visité l'Algérie ne comprenait que la présidente de l'intergroupe qui se trouve aujourd'hui renforcée par deux autres membres de la même tendance.

Dans ce contexte, tout rapport de cette délégation ne serait qu'un plaidoyer des thèses de l'intergroupe. Pour toutes ces raisons nous vous demandons de bien vouloir reporter cette visite à une date ultérieure afin de nous mettre d'accord sur une composition équilibrée de cette délégation.

Je vous prie de croire, Monsieur le Député, en l'assurance de ma haute considération.

Le Président de la Chambre des Représentants

Abdelwahed Radi

cc: le Président du Parlement Européen

Le Président de la Commission des Affaires Etrangères au P.E.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/27147

Dajla, La novia del mar / Dajla, Arus Elbahar

Reprodueixo una poesia de Bahía Awah, del grup de poetes sahrauís La Generación de la Amistad, que li dedica a la seva ciutat, Dajla, que anomena com a Arus Elbahar, novia del mar en llengua hassaní, com explica Francesca Gargallo (escriptora i filòsofa) la reconeix muntafida, sublevada, i la recorda sota la Lluna, el gamar, del desert saharià, amb la nostàlgia dels emigrants i davant la presència dels exiliats, que converteixen cada dia, cada imatge, cada vers en un instant de la lluita. És la lluita per la llibertat el que mou a aquests poetes, és el compromís de la cultura amb el seu poble, amb aquells que lluiten pels carrers del seu país ocupat, per una potència colonial, el Marroc.

La poesia, també pot ser una arma, la que com explica Francesca Gargallo, defineix els lligams interns de tota una cultura, de tot un poble.

La novia del mar

Villa Cisneros, Dajla, península
ausente,
Arus Elbahar
camino de los cisnes blancos.

Esta es mi lejana ciudad amada
la que Francisco Bens
vio desnuda y libre
a plena luz del Gamar sahariano.

Esta novia de la mar y del desierto
también la contempló hermosa,
caminando descalza
entre las orillas y el vaivén
de sus olas atlánticas,
otro amante que se llamó
Emilio Bonelli.

Mi ciudad es gemela de Rosarito,
San Quintín, Santa Rosalía, Loreto,
Ensenada, San Lucas
y La Paz, su otra hermana Mexicana,
posada feliz en la mar pacífica.

Mi ciudad, mi novia, mi sirena
mi península,
está sublevada
está muntafida
está herida, tiene la mar atlántica triste
y soledad en las playas,
tiene sed de libertad como para saciar
el Océano Atlántico.

شباب السمارة المحتلة

شباب السمارة المحتلة
Vídeo enviado por AFAPREDESA

فيدو لعملية رفع الإعلام الوطنية، يقوم بها شباب الإنتفاضة الأشاوس بمدينة السمارة المحتلة من طرف النظام المغربي الغازي