Be, avui us he de parlar d'un tema que em preocupa i és l'ofensiva marroquina per tal de donar a conèixer i promoure el seu projecte d'autonomia. És una batalla que els marroquins lliiuren a tots els nivells, tant dins del meu blog a França http://storico.unblog.fr/ com al Congrés dels Estats Units.
Si entreu al meu blog SAHARA veureu la gran quantitat de comentaris que em deixen els marroquins (sobretot un tal Smail) explicant les excelències del projecte d'autonomia i dels saharauis venuts al Marroc, que des del CORCAS, intenten legitimitzar aquest intent d'enganyar la Comunitat Internacional i d'intentar aturar el procés d'autodeterminació del poble sahrauí.
Ara fa pocs dies, un diari espanyol, EL PAIS, obria un debat internautic, on també trobareu un esforç pro marroquí, plantejar el tema de l'autonomia pel Sàhara Occidental, ja és en si, participar de la campanya del Regne del Marroc
Grups de pressió estan treballant per decantar el Congrés dels Estats Units cap a la sortida injusta plantejada pel Marroc, ignorant tota la legitimitat dels sahrauís quan plantejen caminar cap a la independència.
Cal fer front a aquesta campanya. El moviment solidari, potser, no pot fer gaire en el nivell diplomàtic, però si que pot treballar molt be els aspectes socials i nacional. No podem entrar en el debat de l'autonomia perque aquest no és el debat.
Cal que situem el debat en el seu punt just: en el de l'autodeterminació. Cal que el FRENTE POLISARIO es senti recolzat per nosaltres, ja que la seva posició, el manteniment del conflicte sense sortides desesperades, les seves propostes de diàleg, ... és la demostració de la noblesa i de la força de tot un poble.
El debat de l'autonomia, a més, tampoc contempla cap sortida pels refugiats sahrauís de Tindouf, ja que pel sol fet d'existir i de mantenir-se enmig de la HAMMADA, qüestionen cap altre sortida que no sigui l'autodeterminació
Traballem, doncs, per la independència del poble sahrauí
1 comentari:
Tens raó res de debats sobre la autonomia, hem de defensar l'opció de la independència però estic amoinada. El passat dia 30 d'abril en Bernabé va publicar un article indignant i avui m'ha arribat a les mans un altre d'en Darío Valcárcel, més barroer, mentider, insultant i provocador. El moviment solidari sembla que no ha reaccionat, no he vist cap carta-resposta de CEAS,per exemple.
Sé gairebé amb certesa que en Pallarés respondrà i que d'altres ho faran o bé ho farem però no n'hi ha prou que uns quants ho fem a títol personal. Ells tenen diaris de molta tirada però nosaltres tenim la xarxa a més de la raó i l'hauríem de fer servir. Els correus d'aquests personatges s'haurien de col·lapsar amb mails de resposta a les seves manipulacions i tergiversacions de la història i de la veritat.
Bé, em posa de molt mal humor llegir això que aquesta colla van pregonant.
Una abraçada Toni, bona nit.
Publica un comentari a l'entrada