les crimes du maroc au sahara occidental semara 26.12.07

AIXÍ TORTURA EL MARROC A LA POBLACIÓ SAHRAUÍ

Marruecos también reprime por Navidad. Detención de Said Elballal

Si alguien pensaba que estos días servirían para mejorar las condiciones de vida de los saharauís de los Campamentos de Tindouf, se equivocaba radicalmente.

Repasando los mensajes que he ido recibiendo estos días, he visto alguno que se atrevía a ser crítico con el Frente Polisario por haber celebrado su XII Congreso en Tifariti o perque en este su hubiese planteado, de una forma o de la otra, la posibilidad de volver al conflicto armado. Curiosamente, esta gente, no dicen ni una palabra de la represión que padecen los saharauís en el Sáhara Occidental ocupado por Marruecos. No dicen nada de que mientras los saharauis puedan luchar pacíficamente por sus derechos personales y como nación, su ejército, el marroquí continua, dia a dia, reprimiendo a la población saharaui, deteniendo arbitrariamente a los defensores de los derechos humanos. És un ejército en estado de guerra permanente ... y luego quieren vender la "idea" de la autonomía ... es increible.

La única salida es continuar apoyando la lucha de los sahrauís, tanto los que lo hacen de forma pacíficamente en el Sáhara Occidental ocupado ilegalmente por Marruecos, como a los que resisten en los Campamentos de Tindouf.



Hoy las noticias no son buenas. Hemos de hablar de nuevas represiones, de detenciones de actuaciones brutales de la policía marroquí, ... ¿Alguien aun se atreve a culpar a los saharauis de desestabilizar el Magreb?

Hoy como podemos ver hemos de hablar de la represión brutal de la policía marroquí contra las familias de 15 saharauís detenidos el 25 de diciembre de 2005 y de los que no se sabe nada desde entonces. Las familias, en lugar de recibir noticias de sus familiares, han recibido los golpes brutales de la policía en medio de la Avenida de Smara de El Aaiun ocupado.

Ayer, 26 de diciembre, también fue arrestado, Said Elballal. Su delito: ser un activista por los derechos del hombre en el Sahara Occidental y haber participado en movilizaciones que pedían pacíficamente, la independencia de su pais, el Sahara Occidental. La pena por participar en estas movilizaciones es la tortura y la condena a penas que van de 4 a 8 meses de prisión (o incluso puede que te hagan desaparecer)

Esta es la democracia y la contribución a la estabilidad del Magreb, de Marruecos

Le sit-in des familles des 15 sahraouis disparus depuis le 25 décembre 2005, a été violement réprimé hier, mardi 25 décembre 2007, à l’avenue Smara à EL-Ayoune. Les familles qui voulaient célébrer la mémoire de leurs 15 enfants ont fait l’objet d’intervention brutale et violente ce qui a causé plusieurs victimes avec différents degré de blessures :

- Hassan Ould Sidi Hiba

- Abdati Lebeich Ould Sidi Hiba

- Hiba

- Saleh Ould Salma Ould Bouchalga

- Souad Ment Lebeich Ould Sidi Hiba

- Elbacha Ment Babeit

- Ment Anna Lebeich Ould Sidi Hiba

- Rabab Ment Bachir Sidi Hiba

- Laaroussi Ould Elwali Ould Babou

- Said Mustapha Hadad

- Mohamed Ali Hadad

  En plus la maison de Mr. Sidi Mahmoud Ould Boutanguiza, qui est aussi un activiste syndical, a été encerclée toute la journée d’hier. Deux des 15 disparus sont les enfants de la famille Boutanguiza.

  Par ailleurs la police marocaine a arrêté, aujourd’hui mercredi 26 décembre 2007, à Smara, Mr. Said Elballal, qui est un activiste des droits de l’homme et un étudiant qui vient de terminer ses études supérieures à l’université Mohamed V à Rabat. La police prétend que Mr. Said Elballal est recherché depuis les évènements du moi de Mai dernier durant lesquels un groupe d’étudiants sahraouis à Rabat ont été arrêté et condamné à des peines variantes entre 4 et 8 mois.

  De même la maison du membre du bureau exécutif de l’asvdh, Mr. Mohamed Mayara, est mise sous control de la police marocaine depuis ce matin. La famille de Mr. Mayara affirme que certains agents de la police marocaine sont venus s’enquêtés sur leur enfant.

 
ورقة تعريفية
 
الاسم الكامل : سعيد مصطفى البيلال .
تاريخ و مكان الازدياد : 1978 بالعيون المحتلة/ الصحراء الغربية .
 لتحصيل الدراسي :
ü تلميذ : باكالوريا/ علوم سنة 1998.
ü طالب : الإجازة في العلوم السياسية سنة 2003 موضوع البحث : الدعاية السياسية والحرب على العراق .
ü طالب باحث : دبلوم الدراسات العليا المعمقة في العلوم السياسية سنة 2007 موضوع الرسالة : الإعلام الأمريكي بين الوظيفة والتوظيف : الحرب على العراق نموذجا.
ü أستاذ باحث : يحضر أطروحة الدكتوراه في موضوع : الإعلام والدعاية السياسية في الولايات المتحدة الأمريكية .
الصفة : أستاذ باحث و ناشط حقوقي ومسؤول الإعلام بلجنة الدفاع عن حق تقرير مصير شعب الصحراء الغربية Codapso .
 الأنشطة : شارك في العديد من الدورات التكوينية والندوات الدراسية من بينها دورة تكوينية للتربية على حقوق الإنسان من تنظيم مشترك بين جامعة محمد الخامس ومنظمات حقوقية مغربية وفرع منظمة العفو الدولية بالرباط، 2003، وبالجامعة الصيفية بالمغرب حول الإعلام و التنمية والانتقال الديمقراطي 2005، كما شارك في العديد من الندوات التي تعنى بالإعلام والدعاية السياسية، و بحقوق الإنسان بالمناطق المحتلة من الصحراء الغربية ، محلل سياسي وكاتب للعديد من المقالات الصحفية والدراسات والتقارير منشورة بالعديد من الصحف وعلى الشبكة العنكبوتية، اللغات : الانجليزية والفرنسية .
الإسم الإعلامي : مصطفى أيوب .
 
...................
 
عند قيامه بإجراء روتيني هو تغيير بطاقة التعريف لدى الدائرة الأولى للأمن بالسمارة المحتلة تم إلقاء القبض على الأستاذ الباحث و الناشط الحقوقي سعيد البيلال ولد المصطفى ولد الخيرعضو اللجنة الصحراوية للدفاع عن تقرير مصير شعب الصحراء الغربية على الساعة 11:00 صباحا بحجة مذكرة بحث صادرة في حقه على خلفية الإعتصام الذي كان يخوضه الطلبة الصحراويون بموقع الرباط الجامعي يوم 17 ماي 2007، وقد تجمهرت العديد من الجماهير الصحراوية المأزرة له ولعائلته ليتم نقله على الساعة 1و 14 دقيقة على متن سيارة للشرطة المغربية دون الإعتراف منها بأبسط حق من حقوق الإنسان ألا وهو الإخبار أو الإعلام لتنضاف هذه الحادثة إلى حوادث الإختطاف القسري التي تدعي السلطات المغربية أنها قد أقامت قطيعة معها و لكن يبقى الاستثناء دائما الصحراء الغربية.
 و لعل الشاهد على ذلك أيضا و كما هو معروف هو التدخل الهمجي الذي تعرضت له هذه الوقفة الاحتجاجية و التي أسفرت عن جرح 35 مواطنا صحراويا و دهم منزل أهل علي ولد النفاع بحي السكنى واتلاف جميع محتوياته
 
 

ZP y el Museo Nacional de Antropología de Madrid: la mirada perpleja

Estos dias, asisto perplejo a una discusión en la que se ven involucrados mis compañeros solidarios con la causa saharaui en España y la directora del Museo Nacional de Antropología, Pilar Romero.

El motivo de la lamentable discusión, és un mapa, que se puede ver en la 2ª planta de dicho museo, en el que el Sáhara Occidental, aparece entre paréntesis como marroquí. En una respuesta de Pilar Romero, justifica este gravísimo error, apelando a la situación actual del territorio del Sáhara Occidental, utilizando un lenguaje, que pretende ser científico y que seguramente es lo más parecido, salvando las distancias, al que utilizarían los creacionistas para revocar los argumentos darwinistas, ignorando las evidencias, ignorando, además en el caso de la directora del Museo Nacional de Antropología, la legalidad internacional vigente, que en último término, tendría que ser el baremo por el cual se debería medir el rasero en este caso.

En su respuesta, Pilar Romero, apela a la situación  actual del territorio, ocupado por Marruecos, nos dice. 

Pilar Romero olvida, no solo la división real del territorio y por tanto, la zona libre que ocupa el Frente Polisario sino también el estatus real i legal del Sáhara Occidental, aquel que le reconoce la ONU: que lo situa en la Lista de las Naciones Unidas de Territorios No Autónomos y por tanto, bajo mandato internacional.

Alegar que el Sáhara Occidental es Marruecos, por el hecho de estar ocupado ilegalmente por este reino, sería negar el derecho de los saharauis a organizar un referéndum de autodeterminación y a decidir vivir en un pais libre e independiente, la República Árabe Saharaui Democrática y nosotros, las personas y las asociaciones solidarias con el pueblo saharaui, no nos lo podemos permitir.

Deberíamos iniciar una campaña pública denunciando este hecho. Nadie puede alegar ignorancia y menos una profesional que con una sola entrada en la web de la Naciones Unidas, podría comprobar su error ... si se me apura, incluso en la WIQUIPEDIA.

Pero al final, no sé si es ignorancia o desprecio a la verdad. ¿Pero que podemos esperar en un pais en el que el presidente del gobierno se muestra feliz y a gusto, delante de un mapa donde Andalucía, Murcia y Canarias se muestran como territorios integrantes del Reino de Marruecos?

¿Podemos esperar que la directora del Museo Nacional de Antropología, sea rigurosa, precisa y científica cuando trate un tema tan simple como un mapa?

¿O quizás el Presidente Zapatero se rodea de colaboradores incapaces y que permitan lo que le pasó delante del rey de Marruecos o lo que nos contesta la directora del Museo Nacional de Antropología, respecto al mapa del Sáhara Occidental, en su institución?

Yo solo puedo decir que siento PERPLEJIDAD

Desde aquí quiero felicitar a las/los compañeros de SAHARALIBRE, POEMARIO POR UN SAHARA LIBRE y SAHARA RESISTE, por su caracter combativo y por mantener el pulso en un tema como este. A Sahara Resiste, las gracias por motivarme a escribir este post

Western Sahara Resource Watch

Ha nascut una nova web, en la que es denuncia l'explotació ilegal dels recursos naturals al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. És una iniciativa del Comitè Norueg de Suport a la Causa Sahrauí, que ja fa dies treballa de valent en aquesta línia i que ha de contar amb tot el nostre suport.

Entre d'altres iniciatives que han desenvolupat, podem citar la denuncia als intents d'iniciar l'explotació del petroli en territori sahrauí, les campanyes contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Marroc, que permetia l'explotació del banc de pesca saharià i el que de pas, reconeixia certs drets sobirans als marroquins.

La denuncia d'aquests fets, també és una part important del suport que podem donar al dret d'autodeterminació dels sahrauís

L'adreça opn podeu trobar aquesta web: http://wsrw.org

14ª CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SÀHARA

Des del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya, us presentem la 14ª CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SÀHARA. Si voleu més informació podeu fer arribar un mail a 

storico@telefonica.net       /        acaps@acaps.cat

o telefonar a TONI: 687 76 18 65 /  670 85 47 33

Us podeu baixar el tríptic o el cartell directament del blog, clikant sobre les imatges.

ESPERO QUE LA CAMPANYA SIGUI UN GRAN ÈXIT. El moviment català de solidaritat amb el poble sahrauí s'ho mereix

MAPA DEDICAT ALS / LES MEVES ALUMNES DE 2on d'ESO

Reconec que aixó de tenir un professor lligat al tema sahrauí comporta algun inconvenient als meus alumnes i les meves alumnes. Entre aquests, el saber on està el Sàhara Occidental.

Després de veure LAILA, i de demanar un petit resum sobre la película i la situació del poble sahrauí, us puc assegurar que son joves i MOLT SOLIDARIS

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (9 de desembre de 2007): L'INFERN SAHRAUÍ

Fermesa Fatma (esquerra) i Mamía Salek, a casa seva, a la localitat tenerifenca de La Laguna. Foto: ELISENDA PONS

Article de  JOSEP SAURÍ (LA LAGUNA)

  Alguns supervivents de les presons secretes marroquines recorden les atrocitats sofertes
• Dipositen les seves esperances de justícia en la investigació del jutge Garzón

Fatma i Mamia Salek semblen fràgils, però només ho semblen. Les desbordants ganes de viure d'aquestes dues germanes van vèncer el desmesurat dolor de 15 anys d'aïllament i tortures en presons secretes marroquines, en què van veure morir els seus pares. Avui, Fatma treballa en una empresa de neteja a Taco, el barri de La Laguna (Tenerife) on viuen. Mamia es va casar, i té una filla de tres anys. I s'il.lusionen amb el fet que la investigació oberta pel jutge Baltasar Garzón pugui aportar dades sobre el seu sofriment i el de milers de sahrauís, la mateixa llum que els cremava els ulls al deixar enrere el seu fosc infern.
El març del 1976, Fatma tenia 18 anys i Mamia, 14, i vivien al desert, entre Tarfaya i Aaiun. Amb la invasió marroquina, tres dels seus germans s'havien unit al Front Polisario. Una patrulla de la Gendarmeria es va emportar el seu pare, Salek, de 60 anys, i dues setmanes després van tornar per elles i la seva mare, Batul, de 58. A la comissaria central d'Agadir, al sud del Marroc, va començar una infàmia que va durar cinc anys a la presó secreta d'Agdez i 10 més a la de Kelà M'Guna, i que relaten amb una sorprenent fermesa: "El primer mes va ser el pitjor, els interrogatoris i les tortures eren constants. Ens despullaven i ens introduïen una ampolla per l'anus, o ens obligaven a seure sobre superfícies roents. Ens lligaven sobre una taula, ens pegaven i ens posaven àcid a les ferides. Ens fuetejaven amb cordes mullades, ens cobrien el cap gairebé fins a l'asfíxia amb una tela xopa de tòxics o d'orina. Ens penjaven de cap per avall i ens donaven descàrregues elèctriques als pits i als genitals". A més dels cops, puntades, patacades i assots "quotidians, des del primer dia fins a l'últim" del seu captiveri.
Només el pitjor dels records trenca l'aplom de Fatma i Mamia. "El maltractament més gran que vam patir va ser veure com torturaven els pares. Ens va deixar una empremta que no s'ha esborrat".
Els presoners no podien parlar entre ells, ni tan sols mirar-se a la cara. "Passàvem els dies com en una letargia, immòbils, assegudes a terra, sense saber si era de nit o de dia", expliquen. Encara que recorden totes les dates amb precisió: "Ens prohibien comptar el temps. Si deies quin dia era, et castigaven i t'interrogaven per esbrinar com ho sabies. Però ho fèiem".

Pastura de les malalties
Sense roba d'hivern, exposats al fred extrem de la nit i a la calor asfixiant del dia, gairebé sense menjar, sense veure el sol i sense higiene ni atenció mèdica, les malalties hi feien estralls. Dels 137 presos d'Agdez, en van morir 28, entre ells Batul, el 17 de juny del 1977. A Kelà M'Guna n'hi havia més de 200, i en van morir 14 més. També torturaven els malalts, i el 27 de maig del 1983 Salek no va resistir més.
¿Com s'aguanta una cosa així? "Amb fe. Fe que, encara que mo- ríssim, el Sàhara un dia seria lliure. I també fe en Déu".
La pressió internacional va forçar el seu alliberament, el juny del 1991, amb 320 presos més queRabat negava que existissin fins aquell moment. "No podíem ni obrir els ulls, la llum ens cremava", expliquen. Però el que finalment van veure va ser una ciutat ocupada per les forces de seguretat marroquines: "Vam descobrir que només havíem canviat una presó per una altra de més gran".
Fatma i Mamia encara van passar vuit anys més a Aaiun, "vigilades, interrogades sovint, perseguides. Només en volíem fugir". I finalment ho van fer. No coneixien el mar, ni tan sols sabien nedar, però van pujar a una pastera. "Ens feien més por els marroquins que l'Atlàntic". El 27 d'octubre del 1999, després de 36 angoixants hores a l'oceà, el seu bot, amb 13 persones a bord, va arribar a Fuerteventura.

Gossos atiats
Un altre d'aquells 322 presos, Brahim Dahan, presideix avui una associació de defensa dels drets humans d'Aaiun, amb ple coneixement de causa. Va passar tres anys i set mesos amb els ulls embenats als soterranis del temut PCCMI, l'antiga caserna d'Artilleria espanyola. "Odio explicar-ne els detalls, em fa mal. Però la gent ho ha de saber", diu abans de mostrar gràficament algunes de les formes de tortura que va patir, com el pollastre. "Ens lligaven així, ¿veus? Les mans amb els peus, les cames flexionades. Ens passaven un pal entre els braços i els genolls i ens penjaven de cap per avall, com un pollastre rostit". O l'avió, també penjat de cap per avall, per les mans --lligades a l'esquena-- i els peus: "Senties que se't trencava l'espinada. I et podien tenir així una hora i mitja, o més".
També deixaven anar gossos perquè els mosseguessin. "Les dones començaven a cridar, i els gossos bordaven cada vegada més fort. Pensava que el cap m'esclataria de tant de dolor acumulat", recorda. I és que en una presó secreta no hi ha regles ni drets dels presos: "No en saps res, de fora, ni ningú sap què se n'ha fet, de tu. Ens deien: 'Si et mors aquí, és com si morís una mosca. No passa res'".
Dimarts, Garzón prendrà les primeres declaracions sobre la querella contra responsables marroquins per genocidi, assassinats, lesions i tortures al Sàhara Occidental. "No sabem què passarà, però volem de tot cor que es faci justí- cia", diuen Fatma i Mamia. "Cal no oblidar que al Sàhara se segueix segrestant i torturant. Espero que un dia això s'acabi i vegem alguna mena de justícia, encara que sigui simbòlica. Perquè no torni a passar enlloc. No l'hi desitjo ni a l'enemic", afirma Brahim.

Declaració del Comitè per a la Protecció dels Presos Polítics Sahrauís a les Presons del Marroc

Reprodueixo una declaració del Comitè per la Protecció dels Presos Polítics Sahrauís a les Presons del Marroc, en la que denuncia la troballa i i l'intent de la policia marroquina d'amagar les proves del que va ser i és un veritable genocidi, perpretat en contra del poble sahrauí. En la declaració, podem llegir (encara que amb alguna dificultat) la troballa per part de treballadors sahrauís, dels ossos que correspondrien a presos polítics sahrauis considerats "desapareguts". El comunicat acaba amb una demanda, justa, als militants pels drets humans a denunciar la situació i a presionar perque les institucions internacionals iniciin investigacions per tal d'aclarir els fets i condemnar els responsables.

 

DECLARACION:

Mientras que los funcionarios de municipio de Aaiun ocupado, estaban iniciando sus trabajos publicos se encontraron con restos de cadaveres humanos vestidos de civil y enterrados colectivamente cerca de la terrible Carcel Negra.

Por consiguiente, la Comision de la Proteccion de los Presos Politicos Saharauis en las Cárceles de Marruecos, llevó a cabo una investigacion de campo, dentro de la Carcel Negra, en la que descubrieron las muertes de saharuis durante los trabajos iniciados el 1976 , después de ser avisados por un responsable de los trabajos higienicos iniciados en los pozos de la red de tuberias de la ciudad ocupada, que mientras que estaban trabajando, se encontraron por casualidad, con restos de cadaveres humanos dentro de la Carcel Negra de Aaiun ocupado, y que despues recibieron  una orden clandestina para que los restos de huesos humanos fueran tirados en el rio de SAGUIA EL-HAMRA.

La terrible carcel negra ha conocido varias etapas de detenciones, incluyendo  presos de Smara ocupado y los de Aaiun . Segun las declaraciones de los supervivientes del infierno de la carcel negra, durante el periodo de sus detenciones, fueron asesinados muchos Saharauis entre ellos ABYIY HATRI, mientras que muchos de los demas fueron dados por desaparecidos.

Por lo tanto, afirmamos desde la Comisión de los militantes para la Protección de los Presos Saharauis, en las carceles de marruecos, que la carcel negra y sus alrededores, han sido un cementerio colectivo para los desaparecidos saharauis .

Por lo tanto, desmentimos la propaganda de los medios de informacion marroqui y resposabilizamos al estado marroqui de querer falsificar la realidad de la situación, de esconder  lo que fue un genocidio colectivo sufrido en el Sahara occidental.

Invitamos a todas las personas, que defienden los derechos humanos en todas las partes del mundo, a que cooperen,  en la demanda de una investigacion internacional para el descubrimiento de la realidad y el procesamiento de los criminales.

El comité para la protección de los presos saharauis en las carceles de Marruecos.
 
  EL AAIUN OCUPADO 05.12.2007

SAHARA LIBRE. Por el derecho a la autodeterminación. Xerrada al SCI (Servei Civil Internacional de Catalunya)

 El 20 de desembre, l'SCI (Servei Civil Internacional de Catalunya) organitza una xerrada, sota el títol SÀHARA LIBRE. Por el derecho a la autodeterminación, en la que hi participarem en RAÜL CARRETERO, en TONI GUIRAO i posiblement, na SULTANA KHAYA (aquesta cal acabar de confirmar-la).

És una xerrada que vol tractar els diversos aspectes que relacionen la solidaritat catalana amb el Sàhara i el moviment d'alliberament dels sahrauís. Des del recolzament polític i social al procés d'autodeterminació del Sàhara Occidental, al desenvolupament de programes de cooperació als Campaments de Refugiats de Tindouf. Per fi, ens endinsarem en la greu situació que pateixen els activites que lluiten per l'alliberament del seu païs i les vexacions que sovint pateixen per exercir com a sahrauís. Cal anar a la xerrada

Cliqueu sobre la imatge. 

La xerrada es farà el 20 de desembre, al local de l'SCI, carrer del Carme, 95 - Barcelona

a les 7 de la tarda

Concentració a favor del poble sahrauí a LISBOA

 CONCENTRACIÓN EL SÁBADO 8 DE DICIEMBRE A LAS 14.30 H. CON MOTIVO DE LA CUMBREUNIÓN EUROPEA-UNIÓN AFRICANA EN LISBOA
Plaza de Camoes (Lisboa)

 
 Ante la próxima cumbre del 8 de diciembre entre la UE y África en Lisboa, a la que asistirán los Jefes de Estado y de Gobierno de Europa y Africa, para tratar distintos aspectos de la  Cooperación entre los dos Continentes, la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara, CEAS-Sáhara,  quiere manifestar:
 
Que esperamos que no se intente olvidar la grave situación por la que atraviesa el Pueblo saharaui, que lleva mas de 32 años intentando que se aplique la legalidad internacional y pueda ejercer su Derecho a la Autodeterminación e Independencia, como todos los demás Pueblos africanos que después de la Colonización decidieron libremente su futuro.
 
Que es una buena oportunidad para la UE y, especialmente para  España,  para que se asuman las responsabilidades que siguen existiendo en el proceso de descolonización del Sáhara Occidental, que fue obstruido por la invasión militar de Marruecos a este territorio en flagrante contradicción con la legalidad internacional, resoluciones de Naciones Unidas y con el Dictamen del Tribunal Internacional de Justicia de la Haya y se exija al Reino de Marruecos el cumplimiento de las múltiples resoluciones de Naciones Unidas y Unión Africana que reconocen el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.
 
Que esperamos que se exija a Marruecos el respeto de los Derechos Humanos de la población civil saharaui, y la libertad de todos los presos políticos y desaparecidos. La estabilidad y el progreso económico y social del norte de África, depende en gran medida de la solución justa y definitiva de un conflicto que lleva ya muchos años, y que impide la cooperación y el desarrollo de la región del Magreb. La cumbre de Lisboa debe propiciar el respeto a la Legalidad internacional, la necesidad de salvar la Paz y la seguridad, seriamente amenazados en esta frágil región, por la intransigente postura de Marruecos y su obstrucción a la búsqueda de una solución que respete el Derecho inalienable del Pueblo saharaui a decidir libremente su futuro.
 
 CONCENTRACIÓN EL SÁBADO 8 DE DICIEMBRE A LAS 14.30 H. CON MOTIVO DE LA CUMBRE
UNIÓN EUROPEA-UNIÓN AFRICANA EN LISBOA
 Plaza de Camoes (Lisboa) 

La Universitat de Girona (UdG) i la prehistòria dels sahrauís

De molts de nosaltres és coneguda la vinculació de la Universitat de Girona amb la terra dels sahrauís.

Una d'aquestes vinculacions, son els estudis que es porten a terme en les zones de Zemmur i de Lejoad, on es porten a terme unes excavacions arqueològiques, que ens parlen dels canvis climàtics en aquesta zona de la Terra.

Uns estudis que per altra banda tenen una llarga tradició, contant amb els treballs pioners de Norbert Font i des del 1995, amb els treballs dels doctors Narcís Soler, Joaquim Soler i Carles Serra, Gabriel Alcalde i Joan Lluís Alegret.

Reprodueixo l'article que publica la revista ENGEGA, editada per la Universitat de Girona i en el que es destaca la riquesa dels jaciments de la zona de Zemmur i sobretot, destaca la Cova del Diable.

Per poder llegir l'article. CLIQUEU SOBRE LES IMATGES.

Un estudiante saharaui de la Universidad de Agadir, muere tras ser agredido por dos coches

La muerte de Alkoumani Faisal Alhousien provoca nuevas movilizaciones de estudiantes saharauis en las universidades marroquíes

Santa Cruz de Tenerife.- El estudiante saharaui de la Facultad de Derecho de la Universidad de Agadir -sur de Marruecos-, Alkoumani Faisal Alhousien, de 20 años y natural de la capital del Sahara Occidental, El Aaiún, falleció en la noche de ayer, 26 de noviembre, después de que fuera atropellado por dos coches de forma consecutiva delante de la puerta de la residencia universitaria en la que vivía, informan activistas de derechos humanos en la zona.
 Según relataron los testigos presenciales, el primer vehículo, que no tenía marcas de identificación, se dio a la fuga después de la salvaje agresión parándose posteriormente el segundo para comprobar el resultado fatal de su acción.
 La policía acudió al lugar y desplegó un cordón defensivo ante la presencia de grupos de estudiantes saharauis que se acercaron al escenario del accidente saliendo de sus habitaciones y del recinto residencial cuando escucharon los gritos de la víctima y de los viandantes que se encontraban en la zona.
 Alkoumani Faisal Alhousien se mantuvo con vida más de veinte minutos antes de que falleciera sin recibir ningún auxilio médico, según denuncian sus compañeros. Al llegar la ambulancia, el cuerpo de la víctima ya se encontraba cadáver.
Sólo una hora más tarde, las fuerzas policiales marroquíes retiraron sus restos del pavimento en el que reposaban. Enseguida que se conoció la noticia y los estudiantes saharauis de Marrakech y Rabat secundaron las protestas ya iniciadas por sus compañeros saharauis en Agadir y anunciaron movilizaciones. (SCSC)

Bones notícies des de Sitges

Avui, aquesta nit he rebut una trucada que m'ha fet molta il·lusió, del meu amic Paco. Fruit del seu treball, l'Ajuntament de Sitges ha decidit subvencionar el projecte de TARBIES.

Aquest és un projecte que incideix directament sobre el benestar dels sahrauís que habiten als Campaments de Tindouf, sobretot a aquella població que pot patir més la siutació de precarietat que viuen els refugiats.

Hi ha qui pot pensar que és molt important treballar i rebre subvencions de les grans institucions, però cada dia estic més convençut que el més important son les petites accions, aquelles que fan les persones allà on estan.

Crec que si a cada ciutat o poble de Catalunya puguessim arribar amb el treball individual, els nostres projectes podríen ajudar molt més a millorar les condicions de vida dels sahrauís, dels nostres volguts sahrauís dels Campaments de Tindouf.

Cliqueu sobre la imatge i podreu llegir la notícia que publicava EL ECO DE SITGES, el 23 de novembre.

SOPAR SOLIDARI AMB EL SÀHARA A MONTBUI

HAMADA. Itàlia amb el poble sahrauí (2)

HAMADA. Itàlia amb el poble sahrauí

Mariem Hassan en II Festival 3 Culturas en Frigiliana

amb CHAIAA a Madrid

Abans de marxar un altre cop cap a Barcelona, vaig tenir la sort de tornar a coincidir amb na CHAIAA i en MOUOLUD.

Em va tornar a recordar la seva dolçor als Campaments, la seva voluntat d'acollida. Espero trobar-la de nou.

Fotos amb activistes sahrauís

Si, ara amb en BRAHIM DAHANE, el president de l'AVSDH i amb na SULTANA KHAYA.

És tot un honor poder estar al seu costat. Segurament molt pocs de nosaltres podríem aguantar el que ells han aguantat.

Segurament pocs de nosaltres continuaríem en la lluita com ho fan ells

10 N. Les meves primeres fotos amb na Sultana Khaya

Tot i haver compartit molts de moments amb na Sultana Khaya, no tenia cap foto amb ella, sembla increïble.

Na Sultana, converteix tota la seva força interior en una aureola que mostra tota la seva força.

És la força de les grans lluitadores sahrauís i de totes aquelles persones que tenen molt clar les seves idees.

Va ser a Madrid, on me les van fer i va ser el meu amic JOSE, qui les va fer. Qui millor? Amb qui millor?

PER ALS AMICS D'ANDARRUA

Els i les amigues de la batukada ANDARRUA, ens van donar tota una llicó. Després d¡aguantar un viatge que sols aguantem els més compromesos de la causa sahrauí, allà, a Madrid, van mobilitzar tot allò que es volia moure.

Amb el seu ritme, vam ballar tots i la megafonia de la manifestació, no va tenir altre remei que seguir el seu ritme ... es nota que a Mataró hi ha molta marxa

MOLTES GRÀCIES A ANDARRUA

(gràcies Ana, per les fotos)

Moments personals de la Manifestació

No podia ser d'altra manera. Amb la gent sahrauí sempre hi han sorpreses, sempre hi ha algun moment en el que t'emociones.

No podia ser d'altra manera, a Madrid, també.

Emoció, va ser la que vaig tenir quan em vaig retrobar amb na CHAIAA, una noia que em va acollir a casa seva, al Campament 27 de Febrer, amb la seva mare, quan vaig a Tifariti, el febrer passat.

Primer, no la vaig conèixer ... tant de sahrauís, al meu voltant i no la vaig saber conèixer ... i em va saber molt de greu. Segurament a ella aquesta situació li va suposar cert desconcert.

Després, vaig sentir molta alegria. Vaig poder estar una estona amb ella i el seu fill petit, en Mouloud.

Na Chaiaa, encara no parla castellà i ara viu a Albacete i la veritat m'agradaria mantenir el contacte amb ella.

Moltes vegades encara recordo amb quanta hospitalitat vam ser rebuts per ella i per la seva mare, amb quanta afectuositat vam ser tractats per en Mouloud (un marrec de tot just 2 anys) i na Hassina (de la que en podeu trobar una foto en el lateral del meu blog). La veritat, em van fer sentir com a casa.

Si algú te notícies d'ella o d'on viu li agrairia que em fes arribar la seva adreça ... sé que és difícil, però per provar ...

Alguns moments de la Manifestació pel Dret a l'Autodeterminació del Poble Sahrauí. Madrid, 10 de novembre 2007

Aquestes imatges, son un recull de moments que m'ha transmès l'amic Paco Delgado, de Sitges.

Aquest recull de fotos son el testimoni de totes aquelles persones que creiem i lluitem per la independència del poble sahrauí. Aquest any, la manifestació convocada per la CEAS, posava el seu accent en la denúncia a les violacions constants als drets humans, que pateixen els activistes sahrauís al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. D'aquí la impotància de la participació de Sultana Khaya, Hamad Hamad o Brahim Dahane i de la participació dels milers de sahrauís, espanyols i catalans que vam anar a Madrid.

Falten moltes fotos de molta gent. Les aniré penjant a mesura que ens vagin arribant. Aquest és un primer tast.

Cal que la lluita continui

A l'entorn del catalanisme

Fa dies que anem veient la proliferació d’idees i plataformes sobiranistes, d’intencions de refundar el catalanisme o propostes de mobilitzar la ciutadania al voltant dels maltractes i les ineficàcies que estem rebent de l’estat.

Són fets i propostes lògiques en un moviment, el catalanista, que des de fa més de 100 anys, protagonitza, d’una forma o de l’altra, la vida política d’una nació, la catalana, que tot i no tenir estat, sempre ha aspirat a tenir-lo i que en tot cas, l’ha simulat amb tota una xarxa institucional, que sempre ha treballat com ho fan els estat, pel manteniment d’una cultura i la cohesió social que permet sobreviure als pobles.

No és una tasca fàcil, la del catalanisme i la de la cultura catalana: sobreviure en un mon de cultures i pobles molt consolidats, per una banda, i al procés de globalització, que enforteix les propostes més dinàmiques, normalment, les que tenen més mitjans, per l'altra.

A l’hora de plantejar propostes de futur es troben a faltar aquelles que realment han de fer front la situació actual de la societat catalana, de la nació catalana. Cal dir-ho molt clar, estem en un moment delicat. A diferència d’altres moments claus, ara estem mancats d’un projecte polític global que enganxi, que doni solucions reals als problemes que planteja la supervivència d’una petita nació sense estat.

A l’època dels Prat de la Riba, Cambó, Coromines i d’altres, es va fer front a temes tant importants com la normalització de la llengua catalana (essencial per la supervivència de les llengües) o el bastiment d’un esquema institucional. Es va fer tot allò que feia possible la supervivència d’una cultura, sense mitjans però amb la voluntat de treballar amb les eines de cultures que llavors ja tenien el recolzament de l’estat … aquesta voluntat, aquesta estructura és la que bàsicament ens ha arribat fins quasi avui

A l’època de la Generalitat Republicana, les eines i les institucions van obtenir allò que els hi mancava, recursos i el recolzament de l’acció política. Poser els recursos eren molt migrats, però la voluntat institucional, era la d’incidir socialment.

Tant en una època com en l’altra, es va acumular prou-ta vitalitat com per impulsar la cultura i la nació catalana. Socialment el català i la voluntat de recuperar les institucions tenia prou força com per lluitar contra totes les adversitats, i socialment, la voluntat de ser català s’imposava. Algú ens dirà que en condicions no mancades de dificultats, es veritat, però la societat estava disposada a assumir els reptes que suposava mantenir la pròpia identitat.

Avui, els reptes son diferents. Catalunya i el catalanisme, han de fer front a molts reptes que no es poden resoldre en el marc dels partidismes. La gran virtut dels catalanismes d’èpoques anteriors, es que es sumaven esforços i encara que fos des de perspectives polítiques i socials molt diferents, el treball acabava essent dirigit en una mateixa direcció. Podem veure, amb el sols esforç d’obrir qualsevol llibre d’història, com a socialistes, comunistes, liberals o els nacionalistes més fervorosos coincidien en el treball de construcció d’una identitat.

Ara quan proliferen plataformes sobiranistes o propostes refundacionistes, aquestes no aconsegueixen trencar els diferents marcs partidistes. Quan tenim un marc polític favorable, amb unes competències com mai abans havíem tingut, això no serveix per aturar la visible aturada del sentiment català i veiem, també, com aquest cada cop té més dificultats per expandir-se cap a les noves comunitats que s’estan establint a casa nostra.

El catalanisme, cal que basteixi un projecte polític adaptat a les necessitats de la nova societat global, que sigui atractiu als nou vinguts, tal com ha estat fins fa poc i que sigui també atractiu a aquells i aquelles que som i ens sentim catalans.

Un projecte, el catalanista, que traspasi les fronteres partidistes i que sigui sensible a totes les sensibilitats polítiques i socials. Cal recuperar aquella voluntat de defensa de la identitat, però sense caure (aquesta ha estat molt de temps la gran virtut del catalanisme) en l’argumentari identitari tradicionalista, sino en aquell que vincula la pertanyensa a una comunitat a la lliure voluntat individual.

Un catalanisme que al temps s’ha de mostrar involucrat amb els problemes globals, que no pot ignorar temes com el canvi climàtic o les situacions injustes que es desenvolupen arreu del mon.

Que ha de fer front, als temes centrals que preocupen a la societat catalana del S. XXI.

Potser, algun dia, si aquest projecte es consolida, haurà de definir quin és el seu horitzó polític i si aquest ha de ser el que es planteja des del sobiranisme. PARLEM-NE

CALENDARIO SAHARAUI 2007-2008

Desde la Asociación de Amigos del Pueblo Saharaui se lanza por segundo año un calendario saharaui de mesa, este año dedicado al Sahara Ocupado.

Con él se quiere divulgar la resistencia pacífica saharaui en los territorios ocupados por Marruecos en el Sahara Occidental:

- informar de lo que está ocurriendo
- romper el bloqueo informativo
- recaudar fondos para poder ayudar a los heridos por la violación de los derechos humanos y encarcelados por manifestarse pacíficamente

Las imágenes muestran la situación actual en los territorios ocupados y el texto está extraido de poemas de la Generación de la Amistad Saharaui.

El calendario se compone de 15 meses (octubre 2007-diciembre 2008)
Cuesta 9 €.

Colabora con el proyecto haciendo los pedidos a carmenginer@gmail.com al móvil: 605626101


Hay una gota

Hay una gota de rabia
quemándonos las gargantas

La sangre corre a borbotones
salpicando los rostros y los pies descalzos,
los nidos y las escrituras.
por una palabra, sencilla y profunda,
la bandera en el aire,
la sangre corre a borbotones.

Hay un grito de rabia
que anuncia la tormenta,
y el miedo estalla
entre las manos de los verdugos.

El fuego se ha extendido
desbordando los cuerpos,
los atados versos dóciles,
y el culto a los retratos estúpidos.

Y aunque se han secado las fuentes
de la húmeda paciencia,
aún nos queda
una gota de rabia
quemándonos las gargantas.

Limam Boicha, (Aaiun gritando lo que se siente)

Roda de Premsa el 6N. Presentació de la Manifestació a Madrid del 10N en Solidaritat amb el Poble Sahrauí

L’Estat Espanyol, és històrica i políticament, responsable de la colonització que ha patit el poble del Sàhara Occidental, a l’haver ocupat i explotat els seus recursos més d’un segle. Aquesta responsabilitat no va acabar el 14 de novembre de 1975, quan es van signar els Acords Tripartits de Madrid que van representar, l’incompliment de tots els seus compromisos i el lliurament del territori i dels seus habitants al Marroc i Mauritània

Els diferents governs de la democràcia, no han assumit, ni han complert el seu compromís històric amb el Poble Sahrauí, i s’allunyen, cada cop més de la seva responsabilitat nacional i internacional en l’actual situació del conflicte. L’Estat Espanyol, té una assignatura pendent i un deute històric, moral i polític amb el Poble sahrauí; no podem parlar de llibertat, justícia o democràcia al nostre País, fins aconseguir posar fi, a tants anys de patiments d’aquest poble, i tancar un procés de descolonització que vam deixar sense tancar.

L’Ejercit del Marroc, continua, avui, ocupant un territori que va envair per la força. El Marroc, es nega a complir les resolucions aprovades per la ONU i pretén, senzillament, anexionar-se el Sàhara. I el nostre govern, parla de “diplomàcia activa” mentre contribueix a mantenir l’ocupació ilegal del territori, amb la venda d’armes i la signatura de tractacs de pesca i convenis preferents amb el Marroc, que afecten al Sàhara ocupat

Amb motiu de les properes Eleccions Generals, que es celebraran el mes de març, volem fer arribar als diferents Partits, la nostra preocupació per la greu situació que travessa el conflicte del Sàhara Occidental, i en particular la permanent violació dels Drets Humans de la població civil, a les zones ocupades, on els ciutadans sahrauís reivindiquen que s’organitzi un REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ al Sàhara Occidental i reclamant la INDEPENDÈNCIA, així com també, l’alliberament dels presos polítics i dels desapareguts sahrauís.

Des del moviment de solidaritat, instem al Govern d’Espanya, a implicar-se més, en la defensa dels legítims drets dels sahrauís, defenent el Dret a l’Autodeterminació i la Independència del Poble Sahrauí, sense maniobres. Som molts els ciutadans i ciutadanes a Catalunya i Espanya, que podem arribar a fixar les nostres posicions electorals, fixant-nos en temes que com el sahrauí, poden ser considerats en els programes electorals com a menors, i que afecten a diferents temes de la política nacional o internacional, però que porten una forta càrrega ètica i moral, i que poden marcar la diferència entre les diferents opcions en les properes eleccions, essent aquest, a vegades, l’únic argument i paper que s’ens deixa tenir en aquestes circumstàncies.

Per altra banda, veiem amb satisfacció la decisió del jutge Baltasar Garzón, diligències prèvies i obrir un procés per genocidi contra els responsables marroquins de l’intent de genocidi que pateix el poble sahrauí i de la política repressiva que pateix al Sàhara Occidental ocupat, que a pesar de la seva duresa, no ha aconseguit callar la veu del activistes que lluiten per l’AUTODETERMINACIÓ i la INDEPENDÈNCIA del Sàhara Occidental

ACAPS Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí

Adherida a

CEAS-Sahara COORDINADORA ESTATAL DE ASOCIACIONES SOLIDARIAS CON EL SAHARA Por la Descolonización y la Independencia del Sáhara

Garzón abre diligencias por un delito de genocidio de Marruecos contra el Sáhara Occidental

ELPAIS.com - Madrid - 30/10/2007

El juez de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, ha ordenado este mediodía la apertura de diligencias previas por los delitos de genocidio y torturas contra ciudadanos saharauis cometidos presuntamente por altos cargos de la seguridad marroquí en los setenta y ochenta. Garzón admite así a trámite la querella interpuesta en septiembre de 2006 por asociaciones de defensa de los Derechos Humanos y familiares de presos y de desaparecidos saharauis.

Estas organizaciones han contabilizado por el momento un total de 542 desaparecidos y culpan a 31 altos cargos de la seguridad marroquí (algunos de ellos ya fallecidos), de detención ilegal, torturas y asesinatos.

Entre la treintena de denunciados se encuentra el ex ministro de Interior marroquí Dris Bsri y el ex jefe de la Dirección General de Estudios y Documentación y consejero especial del rey de Marruecos Yassine Mansouri. También figuran otros responsables policiales y militares, entre otros el general mayor de las Fuerzas Armadas Reales, Husni Ben Sliman.

"Dominación extranjera"
Los hechos denunciados, se sitúan a partir del año 1975, cuando tras la firma de los Acuerdos Tripartitos de Madrid, "España se marchó de su provincia número 53, ocasionando la violenta invasión del Sahara Occidental por parte del reino de Marruecos", señala el escrito de los querellantes, según informaba Europa Press.

Éstos añaden que la invasión y masacre contra el pueblo saharaui duró 16 años, tiempo en el que sus integrantes han sido sometidos a la "dominación de una potencia extranjera" que les impide "el ejercicio del derecho a su libre determinación, reconocido por la Resolución 1514 de la Asamblea General de la ONU de diciembre de 1960, implicando con ello una denegación de los derechos humanos fundamentales".

En su querella relatan que desde el 31 de octubre de 1975 y hasta la actualidad "el ejército marroquí ha ejercido una permanente violencia contra el pueblo saharaui" en una guerra de invasión que obligó a abandonar sus hogares a 40.000 personas, que tuvieron que huir al desierto y fueron perseguidos y bombardeados por las fuerzas invasoras con Napalm, fósforo blanco y bombas de fragmentación.

Diligencias previas
Garzón acepta la competencia de la Audiencia Nacional sobre los hechos denunciados e incoa diligencias previas. En primer lugar, llama a declarar a los querellantes para los días 11 y 12 de diciembre. Además, el juez pide a Marruecos (en comisión rogatoria) que le informe de si los hechos están siendo investigados por la justicia marroquí o si existe procedimiento penal contra los querellados y si se conoce la identidad de las víctimas y el lugar en el que están enterradas.

Dos de los acusados fueron condecorados por el Gobierno español
Dos de los investigados por el juez Garzón fueron condecorados por el Gobierno español en enero de 2005. El consejo de ministros otorgó entonces, en vísperas de la visita de los Reyes a Marruecos, la Gran Cruz de Isabel la Católica a Hamidou Lanigri, director general de la Seguridad Nacional marroquí, y Housni Ben Sliman, general de la gendarmería real. La decisión fue acogida con protestas por parte de grupos defensores de los derechos humanos.

Precisamente el pasado 21 de octubre un juez francés dictó orden de detención internacional contra Ben Sliman por el caso Ben Barak, acontecido hace ahora 42 años. Ben Barka, líder opositor al régimen de Rabat, desapareció en París en 1965. Se supone que fue asesinado, aunque su cuerpo nunca fue encontrado. Ahora Ben Sliman no podrá salir de Marruecos sin tener problemas con la justicia.

Violació dels drets humans al Marroc: UNA MIRADA PER A SULTANA "El Periódico de Catalunya" de 29/10/2007

Una mirada per a Sultana

• Una estudiant sahrauí es recupera a Barcelona de la pallissa que li van clavar diversos policies marroquins

• Un dels cops va fer que el globus ocular li esclatés

La recuperació Sultana, dimarts, en un pis a Barcelona.

Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
ANTONIO BAQUERO (BARCELONA)


Dues operacions i el pas per una clínica oftalmològica a Barcelona estan a punt de permetre-li omplir el buit a l'ull dret. Embolicada en una melfa rosa i amb un aparatós pegat a la meitat dreta de la cara, Sultana Jaya, una estudiant sahrauí de 27 anys, intenta recuperar-se de la brutal pallissa que la policia marroquina li va clavar el 9 de maig passat.
Aquell dia, mig miler d'estudiants sahrauís de la Universitat de Marràqueix es van aplegar en suport d'uns companys de la Universitat d'Agadir agredits per la policia. "Érem 500 i van aparèixer almenys 700 policies. Per mostrar la nostra actitud pacífica vam seure a terra. Però ells van llançar pots lacrimògens i es van abalançar sobre nosaltres com feres", recorda la noia, nascuda a Bujador.

"¡Fot-li a l'altre ull!"
Encegada pels gasos i el caos generat per la càrrega policial, Sultana es va veure de sobte envoltada per dos agents que van començar a apallissar-la al cap i a tot el cos amb les porres. Un dels cops va anar de ple a l'ull, que va esclatar com un globus d'aigua. La massa del globus ocular va caure a terra. Tot i els seus crits, els cops no van cessar. "Fot-li a l'altre ull", va cridar el policia a l'agent que li havia rebentat l'ull dret.
"Aini maxaat (El meu ull se n'ha anat)", diu amb estoïcisme Sultana, que explica com, tot i el seu estat, els agents la van seguir apallissant. Després, amb dues noies sahrauís més, la van ficar en una ambulància i les van portar a una comissaria a prop de la Djemaa el Fna, la mítica plaça de Marràqueix. "Des del calabós sentíem la música dels saltimbanquis", explica.
A la comissaria hi havia una trentena de sahrauís més. D'allà la van portar a un hospital on, una altra vegada, els agents que la conduïen la van agredir. "Em van pegar diverses puntades i vaig vomitar. Aleshores em van tirar a terra i em van cridar que em mengés el vòmit", relata, tot i que assegura que no l'hi van fer menjar. "Era només per espantar- me encara més", diu.
Una noia marroquina que tenia un familiar a l'hospital la va veure, es va apiadar d'ella i es va oferir a contactar amb algun conegut per dir-li on era. "Però la policia la va detenir, va trobar el telèfon que jo li havia donat i li van prohibir entrar a l'hospital", assenyala.
Al final, els seus camarades sahrauís la van trobar. Després d'aconseguir que se la sotmetés a una operació digna --"la policia havia ordenat al metge que es limités a cosir- me la parpella", explica-- va tornar a casa. Acusada de manifestació amb violència i d'espionatge a favor del Front Polisario, va ser jutjada i condemnada primer a vuit mesos de presó que, després d'apel.lar, van quedar en tres.

Una oenagé sueca
No obstant, no va haver de passar per la presó. Una oenagé sueca es va assabentar del cas i la va treure del Marroc. Després de passar per Suècia, va viatjar a Barcelona, on ha estat atesa a l'Institut de Microcirurgia Ocular. Allà, li van extreure les restes d'ull que van quedar a la conca i li han posat una pròtesi. Ara espera una nova fase en què s'embellirà aquesta pròtesi perquè quedi com l'ull esquerre.
"El metge m'ha dit que tot va bé. Jo ara només penso a curar- me. Després tornaré al Marroc a acabar els meus estudis", es confia Sultana. Ella és una dels centenars d'estudiants sahrauís que, des del maig del 2005, mantenen una revolta de baixa intensitat però permanent contra l'ocupació marroquina del Sàhara.
Des de fa més de dos anys, les universitats d'Agadir, Marràqueix o Rabat han estat escenari de forma cíclica de manifestacions independentistes on aquests nois i noies sahrauís, nascuts i criats sota l'ocupació marroquina, cridaven eslògans a favor del Polisario i de la independència del Sàhara. Encara que la seva revolta no ha aconseguit cridar l'atenció de la comunitat internacional, són un maldecap per a les autoritats marroquines, que veuen com s'esquerda el mur de temor que durant dues dècades havia mantingut acovardida la població sahrauí que s'havia quedat al territori.
És una revolta que té seqüeles en la vida universitària. "Molts estudiants han estat expulsats i alguns han estat suspesos injustament", diu Sultana. Reconeix que la relació amb els estudiants marroquins és tensa. "No obstant, alguns ens donen suport i altres, encara que no ens recolzin, creuen que les pallisses i les detencions són injustes".