No podia ser d'altra manera. Amb la gent sahrauí sempre hi han sorpreses, sempre hi ha algun moment en el que t'emociones.No podia ser d'altra manera, a Madrid, també.
Emoció, va ser la que vaig tenir quan em vaig retrobar amb na CHAIAA, una noia que em va acollir a casa seva, al Campament 27 de Febrer, amb la seva mare, quan vaig a Tifariti, el febrer passat.
Primer, no la vaig conèixer ... tant de sahrauís, al meu voltant i no la vaig saber conèixer ... i em va saber molt de greu. Segurament a ella aquesta situació li va suposar cert desconcert.
Després, vaig sentir molta alegria. Vaig poder estar una estona amb ella i el seu fill petit, en Mouloud.
Na Chaiaa, encara no parla castellà i ara viu a Albacete i la veritat m'agradaria mantenir el contacte amb ella.
Moltes vegades encara recordo amb quanta hospitalitat vam ser rebuts per ella i per la seva mare, amb quanta afectuositat vam ser tractats per en Mouloud (un marrec de tot just 2 anys) i na Hassina (de la que en podeu trobar una foto en el lateral del meu blog). La veritat, em van fer sentir com a casa.
Si algú te notícies d'ella o d'on viu li agrairia que em fes arribar la seva adreça ... sé que és difícil, però per provar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada