Una mirada per a Sultana• Una estudiant sahrauí es recupera a Barcelona de la pallissa que li van clavar diversos policies marroquins
• Un dels cops va fer que el globus ocular li esclatés
La recuperació Sultana, dimarts, en un pis a Barcelona.
Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
ANTONIO BAQUERO (BARCELONA)
Dues operacions i el pas per una clínica oftalmològica a Barcelona estan a punt de permetre-li omplir el buit a l'ull dret. Embolicada en una melfa rosa i amb un aparatós pegat a la meitat dreta de la cara, Sultana Jaya, una estudiant sahrauí de 27 anys, intenta recuperar-se de la brutal pallissa que la policia marroquina li va clavar el 9 de maig passat.
Aquell dia, mig miler d'estudiants sahrauís de la Universitat de Marràqueix es van aplegar en suport d'uns companys de la Universitat d'Agadir agredits per la policia. "Érem 500 i van aparèixer almenys 700 policies. Per mostrar la nostra actitud pacífica vam seure a terra. Però ells van llançar pots lacrimògens i es van abalançar sobre nosaltres com feres", recorda la noia, nascuda a Bujador.
"¡Fot-li a l'altre ull!"
Encegada pels gasos i el caos generat per la càrrega policial, Sultana es va veure de sobte envoltada per dos agents que van començar a apallissar-la al cap i a tot el cos amb les porres. Un dels cops va anar de ple a l'ull, que va esclatar com un globus d'aigua. La massa del globus ocular va caure a terra. Tot i els seus crits, els cops no van cessar. "Fot-li a l'altre ull", va cridar el policia a l'agent que li havia rebentat l'ull dret.
"Aini maxaat (El meu ull se n'ha anat)", diu amb estoïcisme Sultana, que explica com, tot i el seu estat, els agents la van seguir apallissant. Després, amb dues noies sahrauís més, la van ficar en una ambulància i les van portar a una comissaria a prop de la Djemaa el Fna, la mítica plaça de Marràqueix. "Des del calabós sentíem la música dels saltimbanquis", explica.
A la comissaria hi havia una trentena de sahrauís més. D'allà la van portar a un hospital on, una altra vegada, els agents que la conduïen la van agredir. "Em van pegar diverses puntades i vaig vomitar. Aleshores em van tirar a terra i em van cridar que em mengés el vòmit", relata, tot i que assegura que no l'hi van fer menjar. "Era només per espantar- me encara més", diu.
Una noia marroquina que tenia un familiar a l'hospital la va veure, es va apiadar d'ella i es va oferir a contactar amb algun conegut per dir-li on era. "Però la policia la va detenir, va trobar el telèfon que jo li havia donat i li van prohibir entrar a l'hospital", assenyala.
Al final, els seus camarades sahrauís la van trobar. Després d'aconseguir que se la sotmetés a una operació digna --"la policia havia ordenat al metge que es limités a cosir- me la parpella", explica-- va tornar a casa. Acusada de manifestació amb violència i d'espionatge a favor del Front Polisario, va ser jutjada i condemnada primer a vuit mesos de presó que, després d'apel.lar, van quedar en tres.
Una oenagé sueca
No obstant, no va haver de passar per la presó. Una oenagé sueca es va assabentar del cas i la va treure del Marroc. Després de passar per Suècia, va viatjar a Barcelona, on ha estat atesa a l'Institut de Microcirurgia Ocular. Allà, li van extreure les restes d'ull que van quedar a la conca i li han posat una pròtesi. Ara espera una nova fase en què s'embellirà aquesta pròtesi perquè quedi com l'ull esquerre.
"El metge m'ha dit que tot va bé. Jo ara només penso a curar- me. Després tornaré al Marroc a acabar els meus estudis", es confia Sultana. Ella és una dels centenars d'estudiants sahrauís que, des del maig del 2005, mantenen una revolta de baixa intensitat però permanent contra l'ocupació marroquina del Sàhara.
Des de fa més de dos anys, les universitats d'Agadir, Marràqueix o Rabat han estat escenari de forma cíclica de manifestacions independentistes on aquests nois i noies sahrauís, nascuts i criats sota l'ocupació marroquina, cridaven eslògans a favor del Polisario i de la independència del Sàhara. Encara que la seva revolta no ha aconseguit cridar l'atenció de la comunitat internacional, són un maldecap per a les autoritats marroquines, que veuen com s'esquerda el mur de temor que durant dues dècades havia mantingut acovardida la població sahrauí que s'havia quedat al territori.
És una revolta que té seqüeles en la vida universitària. "Molts estudiants han estat expulsats i alguns han estat suspesos injustament", diu Sultana. Reconeix que la relació amb els estudiants marroquins és tensa. "No obstant, alguns ens donen suport i altres, encara que no ens recolzin, creuen que les pallisses i les detencions són injustes".
• Un dels cops va fer que el globus ocular li esclatés
La recuperació Sultana, dimarts, en un pis a Barcelona.
Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
ANTONIO BAQUERO (BARCELONA)
Dues operacions i el pas per una clínica oftalmològica a Barcelona estan a punt de permetre-li omplir el buit a l'ull dret. Embolicada en una melfa rosa i amb un aparatós pegat a la meitat dreta de la cara, Sultana Jaya, una estudiant sahrauí de 27 anys, intenta recuperar-se de la brutal pallissa que la policia marroquina li va clavar el 9 de maig passat.
Aquell dia, mig miler d'estudiants sahrauís de la Universitat de Marràqueix es van aplegar en suport d'uns companys de la Universitat d'Agadir agredits per la policia. "Érem 500 i van aparèixer almenys 700 policies. Per mostrar la nostra actitud pacífica vam seure a terra. Però ells van llançar pots lacrimògens i es van abalançar sobre nosaltres com feres", recorda la noia, nascuda a Bujador.
"¡Fot-li a l'altre ull!"
Encegada pels gasos i el caos generat per la càrrega policial, Sultana es va veure de sobte envoltada per dos agents que van començar a apallissar-la al cap i a tot el cos amb les porres. Un dels cops va anar de ple a l'ull, que va esclatar com un globus d'aigua. La massa del globus ocular va caure a terra. Tot i els seus crits, els cops no van cessar. "Fot-li a l'altre ull", va cridar el policia a l'agent que li havia rebentat l'ull dret.
"Aini maxaat (El meu ull se n'ha anat)", diu amb estoïcisme Sultana, que explica com, tot i el seu estat, els agents la van seguir apallissant. Després, amb dues noies sahrauís més, la van ficar en una ambulància i les van portar a una comissaria a prop de la Djemaa el Fna, la mítica plaça de Marràqueix. "Des del calabós sentíem la música dels saltimbanquis", explica.
A la comissaria hi havia una trentena de sahrauís més. D'allà la van portar a un hospital on, una altra vegada, els agents que la conduïen la van agredir. "Em van pegar diverses puntades i vaig vomitar. Aleshores em van tirar a terra i em van cridar que em mengés el vòmit", relata, tot i que assegura que no l'hi van fer menjar. "Era només per espantar- me encara més", diu.
Una noia marroquina que tenia un familiar a l'hospital la va veure, es va apiadar d'ella i es va oferir a contactar amb algun conegut per dir-li on era. "Però la policia la va detenir, va trobar el telèfon que jo li havia donat i li van prohibir entrar a l'hospital", assenyala.
Al final, els seus camarades sahrauís la van trobar. Després d'aconseguir que se la sotmetés a una operació digna --"la policia havia ordenat al metge que es limités a cosir- me la parpella", explica-- va tornar a casa. Acusada de manifestació amb violència i d'espionatge a favor del Front Polisario, va ser jutjada i condemnada primer a vuit mesos de presó que, després d'apel.lar, van quedar en tres.
Una oenagé sueca
No obstant, no va haver de passar per la presó. Una oenagé sueca es va assabentar del cas i la va treure del Marroc. Després de passar per Suècia, va viatjar a Barcelona, on ha estat atesa a l'Institut de Microcirurgia Ocular. Allà, li van extreure les restes d'ull que van quedar a la conca i li han posat una pròtesi. Ara espera una nova fase en què s'embellirà aquesta pròtesi perquè quedi com l'ull esquerre.
"El metge m'ha dit que tot va bé. Jo ara només penso a curar- me. Després tornaré al Marroc a acabar els meus estudis", es confia Sultana. Ella és una dels centenars d'estudiants sahrauís que, des del maig del 2005, mantenen una revolta de baixa intensitat però permanent contra l'ocupació marroquina del Sàhara.
Des de fa més de dos anys, les universitats d'Agadir, Marràqueix o Rabat han estat escenari de forma cíclica de manifestacions independentistes on aquests nois i noies sahrauís, nascuts i criats sota l'ocupació marroquina, cridaven eslògans a favor del Polisario i de la independència del Sàhara. Encara que la seva revolta no ha aconseguit cridar l'atenció de la comunitat internacional, són un maldecap per a les autoritats marroquines, que veuen com s'esquerda el mur de temor que durant dues dècades havia mantingut acovardida la població sahrauí que s'havia quedat al territori.
És una revolta que té seqüeles en la vida universitària. "Molts estudiants han estat expulsats i alguns han estat suspesos injustament", diu Sultana. Reconeix que la relació amb els estudiants marroquins és tensa. "No obstant, alguns ens donen suport i altres, encara que no ens recolzin, creuen que les pallisses i les detencions són injustes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada