Últimament, rebo "consells" des del Marroc. Consells dels que diuen que cal oblidar i que és més important uns societat sense història. És el que pretenen tots els moviments que com l'imperialisme marroquí, vol imposar una visió, un pensament únic.
Esborrar la història, esborrar del Sàhara Occidental, un poble com el sahrauí, és el millor que li podria passar a un règim que aspira a expandir-se per tot el Magreb, que ho vol fer ignorant la realitat política i cultural dels habitants de TRAB EL BIDAN.
La història, cada cop més, es mostra com una eina democràtica, una eina de lluita i mentre hi hagi algú disposat a recordar, una eina contra la mentida. Cal lluitar contra les falses propostes, contra la mentida, contra la autonomia.
La història ens diu, que ja fa 32 anys, un exercit, el marroquí, va entrar a foc i sang al Sàhara Occidental, on hi vivia, on hi viu, un poble disposat a emprendre el camí de la seva independència. Un camí, avalat per Espanya i per la ONU
La història, dona la raó als sahrauís i en canvi, els obliguen a exiliar-se, a viure sota constants amenaces d'unes forces colonials que els torturen, els empresonen i quan poden, els rebenten els ulls ... potser perque no puguin veure la realitat amb tota la cruesa o finalment, els obliguen a viure a la diàspora
Hi ha qui, vol trencar la història amb historietes, historietes cruels que son ridícules, però al temps son les que fonamenten tot un exili, totes les tortures, totes les mentides.
Jo em quedo amb la història i amb la solidaritat amb el poble sahrauí:
Esborrar la història, esborrar del Sàhara Occidental, un poble com el sahrauí, és el millor que li podria passar a un règim que aspira a expandir-se per tot el Magreb, que ho vol fer ignorant la realitat política i cultural dels habitants de TRAB EL BIDAN.
La història, cada cop més, es mostra com una eina democràtica, una eina de lluita i mentre hi hagi algú disposat a recordar, una eina contra la mentida. Cal lluitar contra les falses propostes, contra la mentida, contra la autonomia.
La història ens diu, que ja fa 32 anys, un exercit, el marroquí, va entrar a foc i sang al Sàhara Occidental, on hi vivia, on hi viu, un poble disposat a emprendre el camí de la seva independència. Un camí, avalat per Espanya i per la ONU
La història, dona la raó als sahrauís i en canvi, els obliguen a exiliar-se, a viure sota constants amenaces d'unes forces colonials que els torturen, els empresonen i quan poden, els rebenten els ulls ... potser perque no puguin veure la realitat amb tota la cruesa o finalment, els obliguen a viure a la diàspora
Hi ha qui, vol trencar la història amb historietes, historietes cruels que son ridícules, però al temps son les que fonamenten tot un exili, totes les tortures, totes les mentides.
Jo em quedo amb la història i amb la solidaritat amb el poble sahrauí:
El 10 de NOVEMBRE cal que anem a Madrid
Statement following Djimi Ghalia’s leave and foreing travel prohibition
El-Ayoune, Western Sahara, 12 October 2007
The Moroccan authorities have blocked ASVDH’s Vice-President, Ms. Djimi ELGHALIA, from traveling abroad by putting pressure on her employer. Ms. Ghalia’s employer refused to sign the forms permitting her leave, scheduled for October 15 to November 26, and allowing her to travel abroad.
Ms. Ghalia is to participate in a meeting with the International Orgaizations of Human Rights in Europe, which includes Frontline Defenders. She is planning to attend this conference in order to speak on behalf of ASVDH about the human rights situation in Western Sahara, the work of Sahrawi human rights defenders and the Moroccan government’s continuing refusal to recognize ASVDH as a legitimate organization.
This blockage comes shortly after two members of ASVDH participated in the 6th Session of the United Nations Human Rights Commission in Geneva.
This decision is a deliberate policy against human rights defenders, especially ASVDH.
The Provincial Director of Agriculture in El-Ayoune, for whom Ms. Ghalia works, justifies his refusal to sign forms allowing time-off and foreign travel on the necessity to work. However, since Ms. Ghalia resumed her position there in 1993, after her release from enforced ‘disappearance’ in 1991, she has not been assigned work and her presence is merely routine.
This decision is an outrageous punitive measure against Ms Ghalia and is an escalation of the intimidation, restrictions and prohibitions against ASVDH and all Sahrawi human rights defenders in general.
Signed,
Brahim DAHAN
President, ASVDH
3 comentaris:
Bon día Toni.
I la historia tambe te documents. I no es poden esborrar.Una forma de que no s'esborrin es fer la maxima difussio.
Sitgesmara
Hola Toni, per fi he pogut entrar al teu blog sense problemes a través d'un altre navegador. La història que cal recordar tants cops com sigui menester. No cal anar al Sàhara per trobar gent que volen oblidar-la, això si no l'expliquen com més els convé.
També crec que hem d'anar a Madrid però molta de la companyia que tindrem a mi no em plau gens ja que sí que volen recordar la història del Sàhara però els molesta la memòria de la nostra. I llavors penso que què dimoni hi faig jo allí, entre tota aquesta gent. No puc compartimentar i deixar el Sàhara en una habitació dins de l'ànima o el cervell i Catalunya en una altra cambra. No puc de cap manera. Visceralment dins meu el Sàhara i Catalunya estan tan enllaçats que si desfaig el nus quelcom es trenca.
Cal recordar, per dignitat, per justícia, perquè els ho debem als màrtirs de la Llibertat i aquesta no té fronteres.
Una abraçada molt i molt forta des de Ponent.
ANTÒNIA:
Ja et trobava a faltar. Benvinguda!!!!
Tens raó en la teva visió del problema català. Potser aquesta lluita ens porta a la saharaui
Publica un comentari a l'entrada