Declaracions d'aminetu Haidar i Raül Romeva al Parlament Europeu

Tal com ja us havia informat, Aminetu Haidar, avui mateix ha visitat el Parlament Europeu, acompanyada per Raül Romeva. Us adjunto un resum d'Europa Press de la roda de premsa

31 May 2006
Europa Press - Servicio Nacional
BRUSELAS, 31 (EUROPA PRESS)

La activista saharaui Aminatou Haidar consideró hoy "lamentable" la actitud del Gobierno español con respecto a la situación del Sáhara Occidental y denunció su "silencio imperdonable" ante las violaciones de Derechos Humanos que denunció por parte de las fuerzas militares de Marruecos y de las que ella misma ha sido víctima.

Haidar indicó que el pueblo saharaui está "decepcionado por muchos gestos del Gobierno español que no son bien entendidos, sobre todo en Derechos Humanos". "Puedo entender que (España) busque una solución política adecuada, pero es imperdonable que se mantenga en silencio ante la violación de Derechos Humanos".

La activista hizo estas declaraciones en la rueda de prensa que ofreció en el Parlamento Europeo, donde este miércoles llevó un "grito de dolor", con la intención de "trasmitir el mensaje urgente a la UE" de la violencia que, según explicó, inflingen las "fuerzas de ocupación de Marruecos" sobre el pueblo saharaui que habita en el denominado "Sáhara ocupado", la parte del Sáhara Occidental que sigue bajo la administración de Marruecos.

Acompañada por representantes del Frente Polisario en Bruselas, Haidar explicó a eurodiputados --entre los que se encontraba el español de IPC-Verds Raül Romeva-- la "tortura" que ella y muchos otros saharauis han sufrido por demandar la independencia del Sáhara Occidental.

Asimismo, reclamó el apoyo de la UE para hacer respetar los Derechos Humanos en el Sáhara Occidental. "La UE tiene que exigir a Marruecos el respeto de la ley internacional" e insistió en que la UE "tiene poder para hacerlo".

Por otra parte, reprochó la "generosidad" de la UE, que "ha firmado un acuerdo de pesca (con Marruecos) que es ilegal porque incluye las aguas del Sáhara Occidental", por lo que "tiene una enorme responsabilidad en nuestro drama porque es partícipe en la justificación del drama que sufre el pueblo saharaui desde hace más de 30 años".

Por su parte, Romeva recordó de manera concreta su "doble responsabilidad" para trabajar desde el Parlamento Europeo por la resolución del conflicto que enfrenta desde hace 30 años a Marruecos y el Frente Polisario.

En primer lugar, afirmó que "como español, por la responsabilidad española sobre la cuestión del Sáhara Occidental" y también "como europeo", porque constató la UE tiene cada vez más relaciones con los países del Magreb y con Marruecos en particular.

"Hay cuestiones de pesca pero también otras relativas a los derechos humanos", por lo que consideró que la política europea hacia "un territorio tan próximo" como el Sáhara Occidental "no es sólo una cuestión de justicia y derechos humanos, sino de responsabilidad histórica y futura".

THE GREENS EUROPEAN FREE ALLIANCE (ELS VERDS EUROPEUS) en contra de l'acord de pesca Unió Europea / Marroc . Aminetu Haidar al Parlament Europeu

Es ben clar, el que podem llegir a sota (encara que sigui en anglès) que l'Acord de Pesca Unió Europea / Marroc és ilegal, encara que s'hagi votat majoritàriament, com també és molt clara la voluntat de The Greens / European Free Alliance de denunciar l'acord i el que significa de reconeixement "de facto" d' una situació il·legal d'ocupació colonial del Sàhara Occidental per part del Marroc i de violació de la legislació internacional, que encapçalada per les Nacions Unides, impedeix l'explotació dels recursos naturals, dels territoris pendents de descolonitzar

Aminetu Haidar, el 31 de maig, visitarà el Parlament Europeu on podrà fer sentir la seva veu i el mateix dia l'Intergrup Pau per al Sàhara, també farà una roda de premsa, on intervindrà en Raül Romeva, que denunciarà la situació dels presos polítics sahrauís, la violació dels drets humans al Sàhara Occidental, l'explotació il·legal dels recursos naturals al Sàhara Garbia ... com no, és un parlamentari d'esquerres i ecologista de debò, d'aquells que tenen una cama a les institucions i una altra al carrer, d'aquells que escolten al carrer i porten la veu dels desfavorits al Parlament, ...

Us reprodueixo en anglès la roda de premsa dels Verds Europeus on denunciaven l'il·legalitat de l'Acord Pesquer entre la Unió Europea i el Marroc


Strasbourg 16.05.2006
EU-Morocco fisheries agreement: Parliament supports the plundering of Western Saharan fish

Green MEPs today condemned the vote in the European Parliament, approving the EU-Morocco fisheries agreement, which would enable fishing by EU vessels in the waters of occupied Western Sahara. Speaking after the vote, Swedish Green MEP Carl Schlyter and Spanish Green MEP Raul Romeva said:

"By approving the fisheries agreement with Morocco, which includes Western Saharan waters, the European Parliament has supported what is clearly an illegal agreement. Morocco has no right to grant access to waters that do not belong to it. By approving this agreement, the Parliament is guilty of supporting the neo-colonial occupation of Western Sahara.

"The UN previously ruled that further exploitation of the natural resources of the Saharawi people would violate the principles of international law and the internationally-recognised representatives of the Saharawi, the Polisario Front, have condemned the agreement, yet the EU has chosen to ignore them. The EU-Morocco agreement amounts to de facto recognition of the Moroccan occupation of Western Sahara in exchange for rights to catch a few fish - a paltry trade-off.

"As recently as last October, the Parliament adopted a resolution that called for support for the rights of the Saharawi people and the preservation of the natural resources of Western Sahara. It has today endorsed an agreement, which is directly in conflict with this resolution. The Council is now set to approve this agreement next week despite the opposition of certain Member States. A proposed declaration - that the agreement should not prejudge a political solution in Western Sahara - to be adopted in conjunction with the agreement will be of limited solace to the Sarahawi people but we call on all Member States to support this initiative."

Cal escollir energia neta

Aquests dies, GREENPEACE, està tirant endavant una campanya que crec que és molt important. Està donant a conèixer el seu Informe ELEGIR ENERGÍA LIMPIA, que podeu trobar en versió resumida a la següet adreça:

http://www.greenpeace.org/espana/reports/elegir-electricidad-limpia-c

En aquest informe podeu trobar les diferents formes de produïr energia neta:
- La termosolar
- Biomasa
- Eòlica
- La fotovoltaica
- Mini hidraulica
- Geotèrmica

I totes aquelles formes de produir energia, que per definició no son contaminants, però el que és més important, que ens allunyen de la dependència actual respecte l'energia nuclear i que poden fer front al fenòmen que pateix el nostre planeta del CANVI CLIMÀTIC. Per tant l'energia neta, és la que es produeix amb energies renovables i que son la millor forma de fer front a la destrucció que s'està duent a terme del nostre plan eta, a través de l'explotació d'energies brutes (nuclear, carbó, ... )

L'informe de GREENPEACE, ens alerta d'aquelles ofertes de les comanyies productores i destribuidores d'electricitat, que ens ofereixen tarifes d'energies renobables, sense que aquest fet signifiqui cap garantia sobre l'orígen de l'energia que consumim, ja que la xarxa no discrimina ni pot discriminar l'orgien de l'energia elèctrica que consumim a les nostres cases

Per tal de que amb els nostres diners no es pugui finançar l'emnergia "bruta" cal exigir el que s'anomena com a contracte bilateral, amb el que legalment s'asseguraria que els nostres diners van efectivament a la producció i distribució de l'energia neta. Cal assegurar que realment la distribuidora d'electricitat amb la que tenim contractada l'electricitat, ens justifiqui on compra i quin cost té l'energia que ens ofereix, que no barregi l'energia "bruta" amb la "neta".

Actualment no hi ha cap distribuidora que pugui garantir l'orígen verd de l'energia que consumim

També poden dir que no hi ha cap garantia pública d'aquest orígen

No hi ha una suficient separació entre producció i comercialització, fet que dificulta les garanties al consumidor

Cal un "etiquetat verd" de l'energia que consumim i una participació democràtica dels consumidors. Però sobretot calen polítiques favorables a les activitats mediambientals.

Ah! si realment en voleu saber més. Us podeu llegir l'informe de GREENPEACE

cal denunciar l'ocupació colonial del Sàhara Occidental, cal denunciar la repressió que pateixen el activistes sahrauís

Ara feia dies uns dies que escribia un post al meu blog ... les ocupacions ... les preocupacions ... de tot una mica

Potser la indignació de veure com el Ministre d'Exteriors d'Espanya, en Moratinos, que torna a voler promoure una solució al problema sahrauí que no es correspon ni a les responsabilitats d'Espanya com a potència colonial legal ni a les resolucions de la ONU, que reconeixen el dret del poble sahrauí a la autodeterminació, és el que em mou a tornar a escriure.

Les declaracions del Ministre d'Exteriors, demanant solucionar el probema sahrauí dins del marc del Magreb, entre el Marroc i Algèria, no fa més que donar oxígen al règim colonial marroquí, no fa més que justificar la ocupació il·legal del Sàhara Occidental, per part del Regne del Marroc i a la fi, no fa més que justificar la repressió dels sahrauís que clamen per la seva independència de forma pacífica.

Avui, com molts altres dies ens arriben notícies de detencions de sahrauís que demanen la independència del seu país. Notícies que a més ens parlen de mals tractes, de tortures, de saqueig de cases d'innocents, de detencions d'infants, ...

Enlloc de demanar l'aplicació de la legalitat internacional en temes com l'explotació dels recursos naturals del Sàhara, Espanya, participa de la seva explotació ... recordem que seria molt fàcil denunciar l'acord pesquer entre la Unió Europea i el Marroc, que de forma il·legal, també, inclou les aigües dels sahrauís.

Seria molt fàcil denunciar a tots aquells que participen del saqueig del territori sahrauí ... enlloc d'això ... es proposen solucions al marge de la legalitat internacional ... ignorant el paper històric d'Espanya en aquest conflicte, ignorant la solidaritat que des de Catalunya, Andalucia, València, Euskadi i de tots els racons d'Espanya amb el poble sahrauí, ignorant que els sahrauís, tant els que viuen als Campaments de Tindouf, com els que ho fan dins del Sàhara ocupat pel Marroc, son víctimes de tots aquests despropòsits, del mal paper d'Espanya, de l'ocupació colonial marroquina, ...

Cal fer cas a Aminetu Haidar, cal continuar denunciant les tortures, la repressió indiscriminada, l'empresonament d'infants, la destrucció de les cases dels sahrauís, l'explotació il·legal dels recursos naturals del Sàhara Occidental i als que ho permeten

Donar a conèixer aquestes situacions és la nostra obligació i és el que en molts casos, permet continuar la lluita, permet que la mateixa Aminetu, pugui sortir a Espanya i Europa, per tal d'explicar les situacions injustes en que viuen els presos polítics sahrauís, pñermet donar a conèixer la lluita dels activistes sahrauís

ELS VERDS EUROPEUS, DEFENSEN ELS DRETS DELS SAHRAUÍS, sobre els recursos naturals del seu país

Cal destacar, que hi ha veus a Europa, que s'oposen a l'acord de pesca entre la Unió Europea i el Marroc que inclou les aigües territorials del Sàhara Occidental.
En aquest sentit, voldria fer evident la posició d'ELS VERDS Europeus, que en encapçalats per RAUL ROMEVA i Carl Schlyter, van declarar:

"Al aprobar el acuerdo de pesca con Marruecos que incluye las aguas del Sáhara Occidental, el Parlamento Europeo ha apoyado algo que es claramente ilegal. Marruecos no tiene ningún derecho para otorgar acceso a las aguas que no le pertenecen.

Al aprobar este acuerdo, el Parlamento se hace culpable de apoyar la ocupación neocolonial del Sáhara Occidental.

La ONU ha establecido que la ulterior explotación de los recursos naturales del pueblo saharaui violaría los principios del Derecho Internaconal y el representante del pueblo saharaui internacionalmente reconocido, el Frente POLISARIO, ha condenado el acuerdo, pero la UE ha optado por ignorarle.

El acuerdo UE-Marruecos se orienta a un reconocimiento "de facto" de la ocupación marroquí del Sáhara Occidental a cambio de derechos de captura de unos pocos peces.

En fechas tan recientes como octubre de 2005, el Parlamento adoptó una resolución que apelaba a apoyar los derechos del pueblo saharaui y a preservar las riquezas naturales del Sáhara Occidental. Hoy, sin embargo, ha aprobado una resolución que contradice abiertamente la anterior.

El Consejo tiene previsto aprobar este acuerdo la semana que viene, a pesar de la oposición de ciertos Estados miembros.

La aprobación de una declaración de que el acuerdo no prejuzga una solución política en el Sáhara Occidental sería una limitada satisfacción para el pueblo saharaui, pero hacemos un llamamiento a los Estados miembros para que apoyen esta iniciativa".

Des d'aquí voldria recolzar al nostre parlamentari a Europa, en Raül Romeva, tot esperant que la seva posició sobre el Sàhara, al costat dels dèbil i desfavorits, no podia ser d’una altra forma, es pugui estendre a altres forçes polítiques i que ben aviat siguin majoritàries al Parlament i en els governs europeus.
Seria una forma “d’obligar” al govern d’Espanya a complir amb les obligacions que té com a govern d’un país que ha de ser central en la descolonització definitiva del Sàhara Occidental i que ha d’estar al costat d’aquells que son els seus legítims representants (el Frente Polisario) i que ha de fer prevaleixer els drets dels seus habitants, els sahrauís.
Espero que els nostres amics al Parlament Europeu, continuin mantenint aquestes posicions, que son les més respectuoses amb la legalitat internacional, però sobretot, son les que han de protegir els drets del poble sahrauí a preservar, entre altres, els seus recursos naturals

SOBRE LA LLUITA DELS DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS AL SÀHARA OCCIDENTAL: llibertat pel poble sahrauí

Les coses es comencen a moure al Sàhara i no perque els sahrauís no ho hagin intentat els últims 30 anys.

La visita de la delegació de la ONU als territoris ocupats pel Marroc, del Sàhara Occidental, és un dels fruits de la INTIFADA que es desenvolupa des de fa un any i de la lluita dels activistes sahrauís. Des de la ONU i des de altres estaments de la comunitat internacional no es poden ignorar les violacions constants als drets humans que estan cometent els ocupants colonials marroquins. És una constant, la violència de la policia i l'exercit marroquí en contra dels manifestants pacífics sahrauís que l'únic que fan és reclamar els seus drets com a persones i com a poble.

Per això no puc fer més que donar difusió a les declaracions del ministre Jalil Sidi Mohamed, en les que defensa la validesa i l'autoritat moral de la lluita pacífica del poble sahrauí, enfront de la violència dels ocupants marroquins. On podem veure la maduresa del Frente Polisario i la seva voluntat de lluitar per la independència del Sàhara Occidental

La resistencia pacífica traerá la independencia del Sáhara Occidental, según EL Ministro de Territorios Ocupados, Jalil Sidi Mohamed

Chahid El Hafed, 19/05/2006 (SPS) La resistencia pacífica es ''más fuerte'' que la lucha armada y por ella vendrá la independencia del Sáhara Occidental, asegura el ministro saharaui de Territorios Ocupados, Jalil Sidi Mhamed, estimando que ''La lucha pacífica ha provocado una ruptura política y moral entre el ocupante y el ocupado''.

El balance de las manifestaciones, que aún siguen, es pesado : ''Dos muertos, centenares de heridos y centenares de presos'', indica en una entrevista concedida a APS, con motivo del primer aniversario del comienzo de la ''Intifada''.

Esta resistencia ''ha mostrado que los saharauis rechazan y se oponen a la ocupación marroquí'', añade el ministro, a quien se ha entrevistado en su casa familiar de adobe, en el campamento de refugiados saharauis de El Aaiun.

''Ha mostrado igualmente que el problema del Sáhara Occidental no es 'importado' o artificial', como pretende Marruecos, porque es del fondo de los territorios ocupados desde donde los niños y los jóvenes, que nacieron bajo la ocupación marroquí, proclaman alto : viva la RASD'', continúa.

Denunciando la ''feroz represión marroquí contra los civiles saharauis'', Jalil Sidi Mhamed señala que las manifestaciones en los territorios ocupados han permitido ''desenmascarar el rostro llamado democrático del que Marruecos presume ante la comunidad internacional''.

La resistencia saharaui, afirma, es "un movimiento de ideas, por la libertad y la independencia, que no se puede parar encarcelando a sus líderes. Contra él, Marruecos no puede absolumente nada. Toda represión, en lugar de debilitarlo, lo refuerza".

''La lucha que mantiene el Frente Polisario, añade el ministro, siempre ha tenido una prolongación en los territorios ocupados, pero durante largo tiempo, ha sido ocultada. La prueba de ello son las tumbas colectivas, de las que Marruecos sólo ahora reconoce su existencia''.

''Los efectos de los años de plomo del reinado de Hassan II de Marruecos (1961-1999) se multiplican por cien en el Sáhara Occidental. Pero los escapados de la represión marroquí han formado una generación de saharauis aguerridos, políticamente despiertos'', dijo.

Preguntado sobre la génesis de la "Intifada", que comenzó el 21 de mayo de 2005 en El Aaiun (capital ocupada del Sáhara Occidental) y que se propagó rápidamente a todas las grandes ciudades saharauis ocupadas, Jalil Sidi Mhamed recuerda que ''el germen de las manifestaciones tuvo lugar en abril de 2004, cuando el rey de Marruecos, Mohamed VI, rechazó el principio del referéndum de autodeterminación''.

''Marruecos ha renegado de los compromisos que había tomado ante la comunidad internacional, lo que ha llevado al bloqueo. El Frente Polisario se encontró entoces que debía escoger : o volver a tomar las armas, o poner en juego una nueva carta'', dijo.

El 20 de mayo de 2005, con motivo de la celebración del 32 aniversario del comienzo de la lucha armada, el presidente de la RASD, Mohamed Abdelaziz, declaró que el Frente Polisario ''no podía quedar indefinidamente con los brazas cruzados. El movimiento explotó al día siguiente'', recordó.

Para Jalil Sidi Mhamed, Marruecos ''tiene todo el interés en aceptar lo antes posible el referéndum'' de autodeterminación, ya que la independencia del Sáhara Occidental es ''lógicamente ineludible''.

''Queriendo alargar las cosas, las debilidades del sistema marroquí se acentúan más, lo que le hace perder muchos tantos'', explicó aún.

''Marruecos se debilita día tras día, ya que está movilizando a miles de soldados y todos sus recursos económicos en el asunto del Sáhara Occidental, elevado al rango de absoluta prioridad'', continuó.

Volvienando sobre la historia de la lucha del pueblo saharaui contra la ocupación marroquí desde 1976, el ministro estima que Maruecos ''no ha dejado de retroceder'' y que la ''próxima etapa será la independencia''.

'' Cuando invadió el Sáhara Occidental en 1976, el antiguo rey de Marruecos Hassan II decía que el expediente estaba cerrado, que había conseguido imponer un hecho consumado. Desde entonces, Marruecos no ha dejado de retroceder, primero en 1981, cuando se vio obligado a decir en la cumbre africana de Nairobi que aceptaba el referéndum de autodeterminación, después en 1987, cuando aceptó que viniera la ONU para organizar el referéndum, y luego en 1991, cuando hubo el acuerdo de paz y el alto el fuego'', explicó.

''Hoy, Marruecos propone la autonomía (del Sáhara Occidental) después de 30 años de ocupación. Son retrocesos acumulados y el próximo retroceso será el referéndum de autodeterminación y la independencia'', predijo.

A una pregunta sobre la misión de la Comisión de la ONU para los Derechos Humanos, que actualmente se encuentra en los territorios saharauis ocupados, Jalil Sidi Mhamed estima que constituirá el ''comienzo de una nueva etapa''.

''No contamos mucho con la misión en sí misma, sino más bien con el efecto que producirá y el cambio psicológico, moral y político que desencadenará sobre el movimiento, el que producirá en el interior del Sáhara Occidental y el impactp que tendrá sobre el conflicto en general'', dijo.

Según él, la venida de la misión de la ONU es una ''prueba más'' de la fuerza de la resistencia pacífica. ''Los miembros de la Comisión de la ONU han venido contra el parecer de Marruecos, es la Intifada la que la ha traído'', se felicitó.

Esta misión fue decidida en octubre de 2005 por el Consejo de Seguridad de la ONU, a petición del Frente Polisario. Fue aplazada tres veces, por demandas de Marruecos.

Se trata de la tercera misión de información enviada por la ONU a los territorios ocupados saharauis, tras las de 1975 y 1987.

Las Naciones Unidas desplegaron en 1991 los cascos azules, en el marco de la Misión de la ONU para la Organización de un Referendum en el Sáhara Occidental (Minurso), decidida tras firmarse el acuerdo de alto el fuego entre Marruecos y el Frente Polisario, en septiembre de 1991. Quince años más tarde, el referéndum sigue sin haber tenido lugar.

''Marruecos tiene un adversario de talla : unos saharauis decididos que están dispuestos a sacrificarse por sus derechos, teniendo de su lado la fuerza de la justicia'', concluyó Jalil Sidi Mhamed. (SPS)

SEMPRE AMB TU, AMINETU

Avui mentre escric aquestes línies, estic escoltant les cançons d'un músic africà excepcional en TOUMANI DIABATÉ, en el seu disc Boulevard de l'Independance, que per a mi és una finestra oberta al mon.

El nom del disc no deixa de ser una evidència, per aquells països africans, molts de forma més retòrica que real, que han guanyat la seva independència, deixant enrera, els dies de la colonització, els dies de l'ocupació de la seva terra per països extrangers que l'únic que volien era expoliar el territori i mantenir lligats els seus habitants a unes estructures estatals, a una dominació política, mantinguda, si era el cas, per l'exèrcit i la policia colonial.

Crec que a tots i a totes ens agradaria veure una Avenida de la Independencia a El Aaiun, capital de la República Àrab Sahrauí Democràtica i que Mariem Hassan o qualsevol altre músic sahrauí li pugués dedicar un disc, o simplement, una bona cançó.

Per desgràcia, aquesta no és la situació al Sàhara Garbia. Aminetu Haidar, dissabte a l'Hospitalet, ens parlava de la situació en que viuen els sahrauís de les zones ocupades pel Marroc. Crec que molts de vosaltres, ja heu pogut llegir les següents paraules, que van recollir els meus companys del COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR:

…. quiero animar a los saharauis residentes en nuestro país a que participen más activamente en defender a sus hermanos y hermanas en los territorios ocupados

.....si lo hago yo, que estoy reprimida y sin libertad para expresarse, ellos, que están aquí libres, lo tienen que hacer todavía más.

....se espera una gran masacre en las zonas ocupadas cuando vuelva.

.....se que cuando vuelva, iré directamente del avión a la cárcel negra de el Aaiun.

.... por la libertad del pueblo saharaui soy capaz de dar mi vida y la de mis hijos.

...és el mejor acto que me han organizado desde que estoy en España, porqué se que lo habéis organizado con el corazón.

Quan Aminetu demana als sahrauís que viuen a Catalunya, que alcin les seves veus, crec que sap que també es pot dirigir a nosaltres, perque tots els que lluitem per la seva causa, TAMBÉ SOM SAHRAUÍS

Quan ens diu que sols arribar a El Aaiun, la portaran a la presó, crec que també sap que nosaltres farem el que puguem per treure-la

Quan diu que els actes a Catalunya, s'han fet amb el cor, diu la veritat Dissabte, vaig veure plorar a molts sahrauís i a d'altres que no ho som, d'escoltar les paraules de l'Aminetu i la seva determinació de continuar lluitant per la llibertat dels sahrauís. D'escoltar la seva voluntat, si cal, de morir abans d'acceptar la derrota de les seves idees.

Crec que a tots i totes, que vam escoltar, veure, abraçar o estar al costat de l'AMINETU HAIDAR, en va enfortir.

Però hi ha un fet que ens ha de preocupar a tots, és l'avís que ens dona Aminetu, de que hi pot haver una massacre al Sàhara Occidental ocupat, per part de les forces d'ocupació marroquines, no sols per que, en si és un fet molt greu i que cal intentar aturar, sino també perque pot radicalitzar els propis sahrauís, cansar la seva paciència ... portar-los, en últim extrem a la guerra. Abans cal aconseguir que guanyin el referèndum per l'autodeterminació

LA LLUITA CONTINUA ... LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ .... INDEPENDÈNCIA PEL SÀHARA OCCIDENTAL

Als meus companys i companyes del Comitè Català Aminetu Haidar per l'Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís

Encara hi ha coses i moments en la meva vida, més enllà del que et toca més directament com son la família i els amics, que m’emocionen i ahir al vespre va ser un d’aquests moments.
Ahir vaig tenir la sort de compartir una estona amb l’AMINETU HAIDAR i d’altres companys i companyes preocupats pel tema sahrauí. Aquells companys i companyes que l’últim any hem treballat, dins de les nostres possiblitats, en el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR PER L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS SAHRAUÍS i que tot i venir de llocs i mons molt diferents,, si que som capaços de sentir-nos companys, de tenir il•lusió per una causa i treballar colce a colce sense condicions, de saber que qui està al nostre costat treballa en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions
Ahir a la nit, vam compartir emocions, teníem al costat una persona que ho està donant tot per una causa i que en molts moments ha estat disposada a donar fins i tot a donar la seva vida per la seva llibertat, per la llibertat de tots els sahrauís. Una persona que té unes esperances que nosaltres compartim des de la llunyania, des de la solidaritat.
Quan l’AMINETU HAIDAR, ens parlava, recordava la definició que més d’una vegada ha fet d’ella l’Emboirik: “una mujer con un cuerpo tan fragil, pero con una fuerza interior tan fuerte y tan clara que nos da fuerza a todos para seguir luchando”.
Potser el que ens deia no era tan diferent al que li vaig sentir dir a l’ALI SALEM TAMEK, quan fa un any va venir a Mataró, potser tots veiem en ella la mateixa força, la mateixa determinació quan ens animava a seguir lluitant per ells, quan ens deia que el nostre esforç tenia els seus fruits, que quan nosaltres difonem els patiments dels presos polítics sahrauís, quan denunciem les situacions injustes en que viuen, quan denunciem l’ocupació colonial per part del Marroc, els ajudem a continuar amb la seva lluita.
L’Aminetu, ens explicava, que sense el recolzament de gent com nosaltres, ella segurament continuaria a la presó o simplement estaria morta. Que la nostra denuncia constant i per tots els mitjans ajudava a molts sahrauís a no defallir, a saber que no estan sols, que hi hà algú, que des de lluny, que els recolza.
Però més que les paraules d’aquesta gran lluitadora, el que potser m’emonava més eren les cares i les paraules dels meus companys i companyes: d’en Joan, d’en Jordi., de la Fany, de l’Emboirik, en Maa, la Maima, l’Antònia, en Quim, la Neus, la Cristina, la Blanca, la Cristina Navarro, la Susanna, en Raul ... i d’altres que em sap greu no recordar o que ahir no hi eren.
A tots i totes, no puc fer res més que donar-los les gràcies per poder compartir aquests moments, per compartir la seva lluita i la seva solidaritat, ... algú diu que m’equivoco, però jo penso que m’agradaria equivocar-me sempre així, segur que tot aniria molt millor

UNA MUJER TAN FRAGIL, PERO CON UNA FUERZA INTERIOR TAN FUERTE, QUE NOS DA FUERZAS A TODOS PARA SEGUIR LUCHANDO ... segur que som nosaltres els solidaris?

Aminetu Haidar denuncia la "complicitat" de la ONU, Espanya i França en la crisi sahraui .... o dit d'una altra manera LA LLUITA CONTINUA

Avui ho tinc fàcil, per publicar una entrada. El sol fet de que arribin notícies de les activitats d' AMINETU HAIDAR, ja ha d'omplir aquest petit espai en el gran mon d'Internet.

Ja sabeu que és un espai dedicat majoritariament als sahrauís i quan es dona el cas, sobretot a la gran activista que és AMINETU HAIDAR, però també a tots aquells i aquelles que lluiten, al Sàhara Occidental ocupat, en contra de l'ocupació colonial marroquina.

Tots i totes sabeu que també dedico molts espais als i les sahrauís dels Campaments i a donar les meves impressions sobre els aspectes de la vida solidària sahrauí, sobre temes que ens preocupen a tots i totes. Però ara toca parlar de l'AMINETU HAIDAR i per això us he d'insistir en que recolzeu la seva lluita, que participeu en els actes on serà present, divendres i dissabte ... però sobretot, que participeu i doneu a conèixer la lluita dels activistes sahrauís ... que participeu de la lluita dels sahrauís per la INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Ella és el que faria per nosaltres, com també ho faria l'ALI SALEM TAMEK, us ho asseguro.

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL, PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ


Aminetu Haidar, en plena gira por España, recibe el V Premio Juan María Bandrés de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)

MADRID, 8 May. (EUROPA PRESS) - La activista saharaui de Derechos Humanos Aminetu Haidar aseguró hoy que la "gran sublevación pacífica" que protagoniza el pueblo saharaui desde mayo de 2005 es una respuesta a "la falta de interés de la comunidad internacional" por la crisis de Sáhara Occidental, en particular a "la complicidad" que a su juicio han mostrado la ONU y los Gobiernos de España y Francia con Marruecos en lo que respecta a la situación de los saharauis. Aminetu Haidar, quien se encuentra de gira por España para exponer la situación de los Derechos Humanos en Sáhara Occidental, recibirá esta tarde en Madrid el V Premio Juan María Bandrés a la Defensa del Derecho y Asilo y la Solidaridad con los Refugiados, otorgado por la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) y por la Fundación CEAR.

"Desde el 21 de mayo de 2005, hay una gran sublevación popular que lo único que pide es que se acelere el referéndum y el proceso de autodeterminación, es una lucha pacífica del pueblo saharaui debida a la falta de interés de la comunidad internacional", afirmó Haidar en la rueda de prensa previa a la recepción del premio.

"Hemos constatado la complicidad de la ONU y hemos constatado sobre el terreno la complicidad de los Gobiernos de España y Francia", prosiguió la activista, quien instó al Ejecutivo de Madrid a asumir "su responsabilidad histórica y legal respecto a Sáhara Occidental" y a reconocer "los crímenes cometidos sobre el pueblo saharaui". Para ello, añadió, España debería tener "una posición clara a favor de la autodeterminación".

Durante su gira por España, que durará dos semanas, Aminetu Haidar se reunirá con los Parlamentos autonómicos de Cataluña, País Vasco, Comunidad Valenciana, Andalucía y Extremadura, así como con representantes de los partidos políticos de ámbito estatal, con la Oficina de Derechos Humanos del Ministerio de Asuntos Exteriores y con la Comisión de Derechos Humanos del Congreso de los Diputados y del Senado.

DESAPARECIDA
Aminetu Haidar, de 39 años, se presentó a sí misma como "antigua víctima de la represión con el antiguo Rey Hassán II y víctima actual de la represión con el actual Rey Mohamed VI". Según la activista, desde las primeras fechas de la ocupación, en octubre de 1975, el Gobierno marroquí castigó a los saharauis "mediante bombardeos a inocentes con fósforo blanco y napalm, tirando a personas vivas desde helicópteros, con abortos forzados a las mujeres, con separaciones de niños de sus madres, el 99 por ciento de los cuales murieron, y con violaciones por igual a hombres y a mujeres".

En noviembre de 1987, Haidar fue detenida por participar en una protesta contra la ocupación del Sáhara Occidental con motivo de una visita a la zona de una comisión de observadores de la ONU. "Fueron detenidas hasta 400 personas, pero la mayoría de ellas fueron liberadas y nos quedamos 64, incluidas diez mujeres", explicó. Desde entonces permaneció desaparecida durante "tres años y siete meses", en los que sufrió torturas e interrogatorios, viviendo sin "ninguna relación con el mundo exterior" y en condiciones "infrahumanas".

"Mi familia no sabía nada de mí, ni siquiera podía preguntar dónde estaba", añadió. Esa misma situación "la pasaron miles de saharauis", hasta que en 1991 obtuvo la libertad junto a otras 378 personas, incluidas 78 mujeres. "Detrás de nosotros quedaron 54 muertos", aseguró Aminetu Haidar, quien precisó que "en la actualidad aún hay 500 saharauis desaparecidos".

Los activistas liberados tuvieron que pagar posteriormente otras "facturas" mediante "otros sistemas de tortura", prosiguió. "Se nos despidió del puesto de trabajo, a mí se me mantuvo 17 años sin pasaporte, se nos obligó a emigrar al interior de Marruecos, sufrimos persecuciones de la Policía, se nos han imputado crímenes que no cometimos, se nos ha amenazado de muerte", relató.

LA ÚLTIMA DETENCIÓN
El 17 de junio del año pasado, Aminetu Haidar fue detenida mientras participaba en una manifestación en la ciudad de Smara (norte), y el 13 de diciembre un tribunal marroquí la condenó a siete meses de prisión. Fue liberada el 17 de enero. Los procesos en que fueron condenados ella y otros 13 activistas fueron declarados irregulares por los observadores internacionales de Amnistía Internacional y del Consejo General de la Abogacía Española.

Aquel 17 de junio, relató, "fui violentamente golpeada en la calle y trasladada a un centro de urgencias para que me atendieran, y después de que me hicieran una cura de emergencia me llevaron desde el mismo hospital a una comisaría de policía para interrogarme, sin tener en cuenta mi estado de salud". "Fui interrogada durante tres días y tres noches", añadió, antes de ser trasladada a la Cárcel Negra de El Aaiún.

En la cárcel --donde se hacinan "personas inocentes que están viviendo una muerte lenta"--, ella y otros presos iniciaron una huelga de hambre que duró 51 días para reclamar una mejora de sus condiciones de presidio, pero "el Ministerio de Justicia no dio ninguna señal de querer dialogar". "Después de comprobar que lo que el Ministerio de Justicia quería era un suicidio colectivo, atendiendo a otras organizaciones de Derechos Humanos y a nuestras familias decidimos poner fin a la huelga de hambre", agregó.

"El sufrimiento sigue, las desapariciones siguen, las torturas siguen, pero los seguimientos por parte de los activistas de Derechos Humanos también siguen", aseguró Haidar, quien precisó que en la actualidad hay 13 presos políticos saharauis, 12 de ellos en la Cárcel Negra y el restante en un presidio de Agadir, en Marruecos.

"Estoy segura de que después de esta visita a España mi destino será el mismo que el de Alí Salem Tarek, a quien cogieron preso tras otra gira por Europa", declaró en referencia al activista detenido en julio de 2005 por la Policía marroquí a su llegada al aeropuerto de El Aaiún tras un periplo por España. "Para que otros vivan libres, por los niños inocentes que viven bajo la represión, por las familias divididas por el exilio, me sacrificaré a mí misma", añadió.

Aminetu Haidar restó valor al reciente indulto decretado por Mohamed VI en favor de un grupo de presos políticos saharauis detenidos y condenados a cárcel por los incidentes del pasado año, uno de cuyos beneficiarios fue el propio Salem Tarek.

"El Gobierno marroquí liberó a una serie de personas antes de la llegada a Sáhara Occidental de una comisión de observadores en Derechos Humanos de la ONU, prevista para el 15 de junio", aseguró. "Pero no ha sido un perdón, el mismo día de la liberación hubo torturas y violaciones de Derechos Humanos", añadió. Aparte, "son ellos los que nos deben pedir perdón a nosotros, ellos son los criminales y nosotros los inocentes", aseveró.

LA VISITA D'AMINETU HAIDAR, LA VEU D' ALI SALEM TAMEK I LA LLUITA DELS SAHRAUÍS PER LA SEVA INDEPENDÈNCIA

La visita d'Aminetu Haidar a Espanya i a Catalunya, és molt important i no sols per reforçar les conviccions dels que treballem en el mon de la solidaritat amb el poble sahrauí.

Aquesta visita ha servit, d'entrada, per reobrir el debat públic a l'entorn del dret a la independència dels sahrauís, al dret que ténen els sahrauís que pateixen l'ocupació colonial del Marroc a viure lliures en la República Àrab Sahrauí Democràtica independent. Al dret dels sahrauís que viuen exiliats als Campaments de Refugiats de Tindouf, a tornar a casa seva, després de 30 anys en la Hamada. Al dret de tot un poble a decidir lliurement sobre el seu futur, al dret dels sahrauís de construir un país.

La visita d'Aminetu Haidar i les manifestacions públiques d'Ali Salem Tamek, serveixen per afermar la condició del FRENTE POLISARIO, com a únic representant legítim del poble sahrauí (així ho explica Ali Salem Tamek, en l'entrevista que publicava ahir EL PAIS -d'on he extret la seva foto-).

També ha de servir per denunciar les mentides del règim colonial marroquí. En contra del que afirmen els representants colonials, encara queden 14 presoos polítics sahrauís en les infectes presons del Marroc, així com també encara queden 150 presoners de guerra i 500 sahrauís civils desapareguts

La visita d'Aminetu Haidar, ha de servir per denunciar les difícils condicions de vida que pateixen els sahrauís que viuen al Sàhara ocupat, que els porten a pensar, com podem llegir a EL PERIÓDICO d'ahir, a pensar que la única solució és la guerra.

En aquests moments difícils, cal recolzar més que mai, el FRENTE POLISARIO i el govern de la RASD, que han demostrat, al llarg de tots aquests anys, el seu respecte per la legalitat internacional i la seva voluntat de viure i treballar per un Sàhara independent.

El moviment solidari català amb el poble sahrauí, s'ha de mostrar més fort que mai, ha de fer arribar la seva veu al poble i al govern de Catalunya ... ha de continuar exigint al govern d'Espanya que es posicioni al costat dels sahrauís i del compliment de la legalitat internacional, que reconeix el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, cal que exigeixi la continuitat de la MINURSO en el territori i que actui, també, pel compliment de la legalitat internacional

Cal denunciar, els intents del Marroc per annexionar-se el Sàhara Occidental, sota una suposada autonomia, que no només viola els acords de les Nacions Unides, sino que també viola el dret dels sahrauís a decidir sobre el seu futur.

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL, PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ

AMINETU HAIDAR A CATALUNYA

Us faig arribar la invitació a la Festa de Benvinguda a Aminetu Haidar a Catalunya.

És important que aquesta dona que ha lluitat tant per la llibertat del poble sahrauí i que ha patit tota la cruesa de les presons i de les tortures dels ocupants marroquins, rebi a Catalunya, la més càlida de les acollides, que es trobi amb un poble, el català, disposat a demostrar la seva solidaritat amb el poble sahrauí.

No en va, el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR PER L'ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS, pren d'ella el seu nom. El nom de la gran lluitadora, del model que cadascú de nosaltres ha de prendre en la lluita per la llibertat del poble sahrauí, en la lluita per portar a terme la nostra solidaritat

Us esperem als actes del 12 i el 13 de maig. A la xerrada del 12 de maig i a la festa del 13

Us esperem a tots i totes. Allà hi seré, ens veiem

COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR PER L'ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS

Si, avui us parlaré de la HASSINA

Avui, us parlaré de la Hassina. Crec que tinc una predilecció especial per la Fatimetou, tothom que hem coneix o que simplement ha seguit el meu blog ho pot saber i no canviaré la meva opinió, al menys per ara ... i us aviso, serà molt difícil que ho faci ... les connexions que ha vegades s'establexen entre les persones fa que tinguem més afinitats amb unes i aquest és el cas d'aquesta nena, que per dirho molt fàcil, és la sahrauí "més hippy" que he conegut, la menys preocupada, per raons que en la nostra societat definim com a "supèflues".

Però avui, us parlo de la Hassina, la nena sahrauí que va estar a casa meva l'any passat i que també vaig veure en el meu últim viatge als Campaments. Una nena que a casa era oberta, alegre, amb ganes de sortir a tot hora i per qualsevol raó, ja fos per anar amb patinet o per anar a discutir amb no se quina iaia sobre temes que no vénen al cas i que des del primer dia jo sabia que simplement era l'excusa per sortir i relacionar-se ... ella sempre havia de ser el centre de tot el que passava al seu voltant i raons no li faltaven ... era i és guapa, simpàtica, presumida i sap ballar com ningú ... fins i tot la seva família a Mataró, ella deia, era la millor.

Era un protagonisme, per altra banda, que no era mai ofensiu. Però el fet més curiós es que era quasi tant coneguda com jo mateix, a Mataró ... a vegades sortíem i crec que hi havia dies que la saludaven i s'havia d'aturar més vegades que jo ... una marca difícil de superar us ho asseguro. Un estiu, el passat, en el que a casa nostra l'activitat no s'aturava. Crec que vàrem anar a totes les festes sahrauís de les que vam tenir coneixement, tant al Maresme com a fora ... i no en tenia prou ... i els de la casa l'acompanyaven en aquestes ganes de sortir, de conèixer, .... va ser un bon estiu per a tothom. La Hassina també s'ha guanyat la nostra estimació

Era una nena que havia tingut MALA SORT, en les seves vacances, ... no havia aconseguit repetir mai en cap família, a pesar de que es mereixia fer-ho i fins tot havia tingut alguna estada no massa exitosa ... la seves vacances entre nosaltres podien ser les últimes i la seva esperança i la nostra és que aquest any podria venir, i per fi, repetir ... sortia a les llistes de repetidors ... però no a les dels Campaments i tot i que s'han mogut a casa seva, no surt, no ha pogut fer papers ... un altre cop la MALA SORT

A qualsevol persona que coneix a la Hassina, us parlarà de la seva alegria de la seva simpatia i fins fa poc jo també us hagués definit així a aquesta nena i potser us hagués explicat que és la que millor balla de tots els Campaments (que jo conegui, es clar)

Nosaltres la voliem visitar als Campaments i conèixer als seus pares a Ausserd. Els seus pares no hi son ... son a la zona de Tifariti, al Sàhara alliberat, un germà seu necessita un canvi de clima per curar-se d'una malaltia. Quantes desgràcies han portat els aiguats del febrer!

Ella ara viu amb un germana de la seva mare, a Smara, i mentre aquesta treballa, ha de cuidar el seu petit cosí de 10 mesos ... aquella nena que tant gaudeix del sortir, dels espais oberts, resulta que passa hores dins la haima ... a la seva edat també es fa responsable de que tot vagi be en la reconstrucció de la casa de la seva tieta ... qui ho anava a dir ... tant presumida, tant simpàtica i ara també tant responsable, no ens ho pensavem ... però sobretot, quina MALA SORT. També sap que a Mataró hi ha qui l'estima, crec que li hem desmostrat, però te la MALA SORT de no poder venir

Com la Hassina, als Campaments hi ha molts altres nens i nenes que pateixen les conseqüències dels aigüats, potser pateixen altres males sorts ... famílies que ho han perdut tot, famílies que han hagut de marxar cap els territoris alliberats per recuperar alguna de les coses que han perdut o per altres raons ... No seré jo qui us parli de les conclusions, prefereixo que us les feu vosaltres mateixos ... també les podeu escriure en els comentaris ... son molt importants ... el millor del meu blog