S'AMUNTEGUEN LES IDEES, TREIEM A LA LLUM LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ

Aquests dies s'amunteguen moltes coses en el nostre mon, en el mon dels sahrauís. Algú dirà que no totes les emocions que ens arriben son positives, es veritat, i des de aquí us he de dir que sóc clarament favorable a que es facin les colònies, les VACANCES EN PAU. No podia ser d'altra manera.

No és que pensi que sigui la única via o la més important de la nostra solidaritat amb el poble sahrauí, n'hi ha d'altres i a vegades el projecte més petit, no deixa de ser molt important per moltes persones, no deixa de ser el nostre vincle amb un mon millor, al que arribem des de les emocions, des de les nostres ganes d'establir vincles amb gent que viu molt lluny d'aquí, amb una cultura molt diferent a la nostra.

Si, aquests dies s'han amuntegat moltes coses. Divendres, la presentació "oficial" del Comitè Aminetu Haidar: tot un èxit, tant per les idees que hi havia en el ambient i les paraules dels ponents, que ens van parlar de les dures condicions en que viuen els presos polítics sahrauís, les pantomimes que s'han anat muntant en forma de judicis, ... , la importància de la presència d'un centenar de persones amb ganes de participar d'aquestes idees, amb ganes de treballar de forma molt positiva i pel poble sahrauí

Dissabte, al matí, presentació del Projecte VACANCES EN PAU, un altre èxit ... també moltes persones disposades a participar i a muntar un projecte que, ara, no es pot qüestionar. Cal agrair el treball de les persones que estan al darrera del projecte i que van contribuïr d'entrada a l'èxit de la presentació. Voldria tenir unes paraules pel material, que presentat per l'Antònia i en Joan: tant l'escrit, com l'audiovisual, que son la mostra més clara d'un nou estil, d'una forma de solidaritat (ells crec que m'agrairan que m'enrecordi de la Cecília, que tant hi ha treballat).

Dissabte, per la tarda, xerrada Sitges. Què us he de dir de l'amic Paco i de la Juana. Qùe us he de dir d'en Pedro i l'Ana? En Paco, per muntar una xerrada en la que vaig tenir l'oportunitat de participar, en Pedro i l'Ana per venir des de Mataró a escoltar en Paco ... i de pas a l'Abdelahe i potser a mi.

Dissabte al vespre: la notícia de l'alliberament de 30 presos polítics sahrauís ... és per això que estem treballant però també vaig tenir la impressió de que estavem a mig camí, encara hi havia a la presó, encara hi és, l'Ali Salem Tamek i els seus 36 companys ... els sahrauís, en general, van sortir al carrer amb les seves banderes per protestar en contra de Mohamed VI (de res li ha servit tant de control, tanta policia, ... els nostres sahrauís son així ... els volem així ... LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ ... INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Podria continuar, he participat de moltes altres impresions, però aquestes son les més importants per a mi. Les positives, aquelles per les que estic aquí, escrivint sobre unes persones que mostren amb molt d'orgull la seva MELFA o el seu DARRAH

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU ... PER LA INDEPENDÈNCIA ... AMB EL POBLE SAHRAUÍ

NOTA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL COMITÈ AMINETU HAIDAR

Nota de premsa de la presentació del
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l’alliberament dels presos polítics sahrauís

El passat divendres, 24 de març, es va presentar el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, amb les intervencions de Cristina Navarro, Rosa Fabregat, Emboirik Ahmed i Raül Carretero. Un acte que va reunir prop d’un centenar de persones a la Casa Elizalde de Barcelona

- Cristina Navarro, membre de la Comissió d’Observació en els judicis als activistes sahrauís a El Aaiún, va destacar que els activistes sahrauís, són detinguts i empresonats per la policia del Marroc, arbitràriament i com a observadora en els judicis als que són sotmesos, destacava la manca de garanties processals i tot i això, destacava la professionalitat dels seus advocats defensors i la seva competència professional.

- Rosa Fabregat, escriptora, assenyalava la seva solidaritat amb la causa del poble sahrauí i el seu recolzament als qui mostren la seva solidaritat amb aquest poble

- Emboirik Ahmed, Delegat del Front Polisario a Catalunya, assenyalava la voluntat del poble sahrauí i del Front Polisario de continuar la lluita per la independència del Sàhara Occidental. També assenyalava la convicció amb la que lluiten els activistes sahrauís i el paper destacat de dones com Aminetu Haidar, que tot i tenir una aparença fràgil, porten les seves conviccions fins els últims extrems, tot i patir la violència i les tortures de la policia marroquina i les terribles condicions de les presons en que són tancats.

- Raül Carretero, president del Comitè Català Aminetu Haidar per l’alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, assenyalava que aquest comitè neix amb la voluntat de:
- Recolzar els presos polítics sahrauís en la seva lluita per la independència
- Promoure el desenvolupament de projectes, amb la intenció de millorar les condicions de vida dels refugiats sahrauís, que viuen des de fa 30 anys, en els Campaments de Tindouf (Algèria)
- Denunciar les condicions de vida i treball dels sahrauís que viuen en el Sàhara Occidental ocupat
- Denunciar l’explotació il•legal dels recursos naturals de territori del Sàhara Occidental, per part de les autoritats colonials marroquines
- Demanar al govern espanyol i a la comunitat internacional, que compleixin amb els seus compromisos de descolonització del Sàhara Occidental.

Amb aquest acte, el COMITÈ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, volíem donar a conèixer, sobretot, la greu situació política i social en la que viu el poble sahrauí.


COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
Per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís

PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS ALLIBERATS. MANIFESTACIONS INDEPENDENTISTES A EL AAIUN, SMARA, DAJLA I BOJADOR

Avui, tornant de viatge, he pogut veure, amb molta alegria, com han alliberat 30 presos polítics sahrauís, entre ells Hmad Hammad. Una bona notícia, sense dubte, però encara en falten 37 més, com Ali Salem Tamek, Brahim Dahan, Sidi Sayeli o Mohamed Mahmud Hadi Keinnan.

Aquests dies, també, mentre Mohamed VI "visitava" el Sàhara Occidental, s'han produït manifestacions a diferents ciutats del Sàhara occidental, en favor de la independència dels sahrauís i rebutjant els projectes del rei del Marroc d'annexionar-se el seu país, fins i tot, contra totes les resolucions de la ONU i d'altres organismes internacionals. Tot i la pressió de les forces d'ocupació marroquines, que tenien instruccions per tal d'evitar qualsevol manifestació independentista sahrauí, no han pogut evitar que ciutats com Dajla, s'omplissin de banderes sahrauís.

Tot i les notícies de l'alliberament dels presos polítics sahrauís, s'han produït noves detencions. A El Aaiun, relacionats amb les manifestacions independentistes, van ser empresonats Jamal Al Husseini, Jenhaui Habibu Allah, Tunsi Chej, Mansur Darif, Omar Bailal, Abdelghani Kabdana y Blal Saghri i la a vicepresidenta de la Associació Sahraui de Víctimes de Violacions Greus dels Drets Humans Comeses per l'Estat del Marruecos (ASVDHEM) i antiga desapareguda, Djimi el Ghalia. Aquestes detencions, com moltes altres vegades, van estar acompanyades per la violació dels domicilis dels sahrauís, després d'una jornada de manifestacions en contra de l'ocupació marroquina, a El Aaiun.

A Bojador, van ser detinguts Mohamed Mohamedu i Mariem Salek, acusats de repartir banderes sahrauís entre els manifestants contraris als ocupants marroquins. També van ser reprimits violentament els manifestants que participaven en una manifestació anti marroquina a Smara.

Ja veieu, els sahrauís, volen la independència i nosaltres els recolzarem fins que l'aconsegueixin.

Segur que ens veurem en la Festa per la Independència a El Aaiun

MANIFEST DEL COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR

El COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, neix amb la intenció de recolzar la lluita del poble sahrauí per la seva independència, així com també vol ser un punt de suport d’aquest poble a Catalunya, on vol iniciar, participar i organitzar activitats que han de tenir com a objectius bàsics:
- Lluitar per l’alliberament dels presos polítics sahrauís, tancats en presons per les forces d’ocupació del Marroc. Denunciant la violació constant dels drets humans, que pateixen
- Donar a conèixer i recolzar la lluita pacífica per la independència del Sàhara Occidental. Defensar el dret dels sahrauís a un referèndum d’autodeterminació, en les condicions ja establertes per la ONU
- Denunciar les condicions de vida i treball en que viuen els sahrauís al Sàhara Occidental ocupat, que pateixen constants pressions de les forces d’ocupació colonials marroquines
- Denunciar l’explotació dels recursos naturals del Sàhara Occidental ,que estan duent a terme el règim colonial marroquí i la complicitat de tots aquells que ignorant els drets del poble sahrauí, garantits per la ONU, signen acords de cooperació amb el regne del Marroc, que inclouen les aigües territorials i les terres del Sàhara Occidental
- Donar a conèixer i promoure la solidaritat amb els sahrauís que habiten en els Campaments de Tindouf, especialment ara que han patit les conseqüències d’una catàstrofe natural, que ha destruït el 50% de les infrastructures públiques i de les cases i haimes dels sahrauís exiliats.
- Promoure la cooperació amb el pobles sahrauí
- Difondre la lluita política del FRENTE POLISARIO i la legitimitat de la REPÚBLICA ÀRAB SAHRAUÍ DEMOCRÀTICA, únics interlocutors legítims dels sahrauís, tant dels que viuen en el Sàhara Occidental ocupat, com dels que viuen en els Campament de Refugiats de Tindouf, on ja fa 30 anys que hi son exiliats.

COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
Per l’Alliberament dels Presos Polítics Sahrauís

CONTRA LA VISITA DEL REI DEL MARROC AL SÀHARA OCCIDENTAL

Com molts de vosaltres ja sabeu, avui el rei del Marroc està de "visita" a El Aaiun. i com ja sabeu, més que una visita és una provocació, per fer pujar la tensió fins a límitis insospitats, ja que es vol portar fins a les últimes conseqüències l'ocupació colonial del Sàhara Occidental.

És una visita, que es veu acompanyada per mesures com la limitació de la circulació de les persones, per l'ocupació militar de les ciutats, per tal d'evitar el que és inevitable: la voluntat dels sahrauís d'aconseguir la seva independència.

És una visita que vol enganyar els incauts, ja que vol vendre la idea de l'autonomia ... A NOSALTRES NO ENS ENGANYARAN, contra la suposada autonomia, CAL RECOLZAR EL FRENTE POLISARIO I LA SEVA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Cal demanar, a més, a la ONU, que protegeixi els ciutadans sahrauís de la repressió marroquina. Cal que protegeixi i cal que donem a conèixer iniciatives com les dels ciutadans de Dajla, d'omplir la seva ciutat de banderes sahrauís. Aquests mateixos ciutadans demanen la retirada efectiva de les forces d'ocupació marroquines i per fi reclamen el dret a la autodeterminació i a la independència del poble sahrauí.

Des de aquí, des de Catalunya, cal recolzar les ànsies d'independència dels nostres amics sahrauís, cal denunciar tots els abusos que pateixen els sahrauís, l'empresonament dels activistes d'aquest poble, ...

Cal denunciar l'explotació indiscriminada dels recursos naturals del Sàhara Occidental, tan dels fosfats, com de la pesca, com del petroli.

Es per tot això que us demano que recolzeu el COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR per l'alliberament dels Presos Polítics Sahrauís, és per això que us convido a anar a la nostra presentació, el dia 24 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Casa Elizalde de Barcelona.

U S E S P E R E M

us esperem

24 de març
Presentació del
COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR
per l’alliberament dels presos polítics sahrauís
Amb intervencions de:
- Cristina Navarro, de la Comissió d’Observació en els judicis als activistes sahrauís)
- Emboirik Ahmed, Delegat del Frente Polisario a Catalunya

Lloc: Casa Elizalde – Carrer València, 302 – Barcelona
2/4 de 8 de la tarda

PESSOA I JOAN MARAGALL: La "Ciutat Ideal" i la "Ciutat Cremada" o que li passa a Deu quan es posa on no li demanen?

Amic Bassas, tens raó quan dius que a la nostra vida local es munten debats sobre problemes que no existeixen, el que passa i citant a Pessoa com tu fas, el problema no està en els versos del poeta sino en qui gossa en atorgar-se ser Deu. En qui s'atreveix a llençar als lleons al company que està treballant de forma honesta i qui està al govern per treballar per l'èxit d'un projecte, en el que molts encara creiem. Era d'això del que et parlava divendres i era d'això del que em queixava

Està be, que l'alcalde parli de transversalitats i sinergies en el seu blog particular, també ho podria fer jo i segur que tothom hi estaria d'acord. Us podria fer un discurs prou elaborat, prou consistent i fins i tot, podria anar molt més enllà dels Pere Pascual o dels Perecoll i potser si m'apreteu podria referir-me als inicis d'una política cultural catalana a principis del Segle XX, quan el noucentisme va voler concretar unes estructures polítiques i culturals destinades a la pervivència del català com a llengua i com a cultura, ..., o potser seria massa? o potser, com no seria d'altra manera, hi podrieu estar d'acord

Però hi ha una cosa que no puc fer, perque no soc regidor ni perque tampoc sóc l'alcalde: és mostrar la meva solidaritat amb un company o mostrar la meva autoritat a l'hora de salvaguardar la solidesa d'un govern ... altres si que ho podeu fer ...

Com pots haver comprovat, tan quan estavem a l'oposició com quan estem al govern, des de ICV no tenim les mateixes maneres polítiques del PP ni tant sols, les d'altres, ... nosaltres tenim una paraula, la de portar a terme els nostre programa polític, la de col·laborar, sempre que ens sigui possible, en un govern d'esquerres i plural de la nostra ciutat.

Podríem citar un altre poeta, en Joan Maragall, que tot i ser de dretes, a l'hora d'analitzar el trasvals polític de la Setmana Tràgica, animava als polítics de la Lliga Regionalista (de dretes com ell, es clar) a no criminalitzar les víctimes, les classes populazrs i a no avalar amb la seva postura, l'afusellament d'una persona, en Ferrer i Guardia, que era innocent i de l'únic que era "culpable" era de tenir una altra ideologia. Aquest cop el poeta, tot i creure en Deu, creia que els culpables estaven entre els creients, entre la gent que avalava la repressió, entre aquells que amb les seves postures, les seves filtracions i la seva posicó social, havien creat un clima social insostenible ... havien creat les condicions de la revolta, havien creat la necessitat de l'afusellament

I es que, per tal de fer realitat la "Ciutat Ideal" també s'han de crear les condicions socials i polítiques. I per aconseguir això no es pot mirar cap a una altra banda, no es poden donar lliçons del no res i si no, sols cal mirar que li va passar a la Lliga Regionalista, a finals de l'any 1909 i tot el 1910

SOLIDARITAT I MÉS SOLIDARITAT, SENSE RAONS, SENSE PREGUNTES, SENSE CODICIONS

Aquests dies no he tingut massa temps per reflexionar, he tingut altres afers, al marge dels sahraúís que m'han preocupat i que ara no explicaré ...

De tant en tant, he sentit l'aroma del desert, les ganes de reincorporar-m'he al meu mon solidari. Per desgràcia, aquests dies i en diferents fòrums he vist que la polèmica que està patint el mon sahrauí s'ha trasladat a les Colònies dels Nens Sahrauís (Colònies en Pau) i he vist com fin s i tot algú m'ha intentat donar lliçons de solidaritat.

Ahir mateix, parlava amb una de les nenes sahrauís, que ha estat a casa meva (com molta gent sap, no he repetit mai, un any per l'altre, cap infant sahrauí, per diverses raons que no venen al cas) i em demanava si aniria a veure-la (a casa de la seva tia, perque a casa seva ho han pertut tot, en els aiguats) ... també em preguntaven per les colònies ... Què he de contestar?

De les trucades que hem rebut dels campaments, N'he tret una sèrie de sensacions. La primera la de la solidaritat entre els sahrauís dels Campaments de Tindouf ... si algú ho perd tot, els familiars, els veins, els amics, TOTHOM l'ajuda, sense preguntar res, sense condicions, sense rancunies ni excuses ... els sahrauís administren el poc que tenen, ho administren i ho reparteixen entre ells, ... VOLEM UNA LLICÓ MÉS GRAN DE SOLIDARITAT? Ser solidari sense preguntes

Una segona constatació, és que aquesta solidaritat traspasa els telefons ... sembla que els sahrauís, ens ajuden a nosaltres i no nosaltres a ells, solidaritat sense condicions i sense fronteres

La tercera constatació és que a pesar de tot ens necessiten ... recollirem medicines, diners, menjar, ... i ara els direm que no a cuidar dels seus fills? Algú dirà que segurament no és un projecte essencial, vital però SI: és la mostra més important d'agermanament entre dos pobles, el CATALÀ i el SAHRAUÍ

Els nens i nenes, son els ambaixadors de la causa sahrauí a casa nostra, tal com hem anat dient desde fa anys i son la causa per la que molts i moltes estem en aquest mon, en el mon de la solidaritat amb el poble sahrauí, tant amb els que lluiten i pateixen la repressió dels ocupants marroquins al Sàhara Occidental, com els que mantenen viva la causa sahrauí als Campaments de Tindouf

PESQUEU EN UN ALTRE LLOC / PESCAD EN OTRA PARTE

Un aspecte que sovint no tenim present quan parlem del tema sahrauí, és el dels recursos naturals. L'explotació ilegal dels recursos naturals del territori del Sàhara Occidental, no sols vulnera els principis més elementals de la ONU, sino que ha d'avergonyir a qui signa acords amb el govern del Marroc, perque s'estan vunerant els drets dels sahrauís i estan justificant, en certa forma, la repressió marroquina en la terra dels sahrauís.

Per una vegada, els Estats Units actuen molt millor que la Unió Europea. Els Estats Units, quan fa poc van signar un Acord de Lliure Comerç amb el Marroc, van quedar exclòses les aigües territorials i el territori del Sàhara Occidental.

Ara, quan la Unió Europea, signa un acord pesquer amb el Marroc, no queden expresament excloses les aigües territorials sahrauís i sols la iniciativa dels serveis jurídics de països com Suècia, Alemanya i el Regne Unit, han fet arribar les seves reserves a aquest tractat.

Al mateix temps, grups d'activistes europeus han iniciat una campanya que sota el lema PESQUEU EN UN ALTRE LLOC / PESCAD EN OTRA PARTE, volen evitar que els vaixells europeus puguin arribar a pescar en aigües del Sàhara Occidental i volen denunciar la ilegalitat que aquest fet significa, ja que vulneren els Tractats Internacionals, que protegeixen els drets de pobles, que com a el sahrauí, pateixen la invasió i la colonització d'un país extranger

Cal recolzar aquest tipus de iniciatives, però ara mateix no sé com s'ha de fer. Potser per això sols se m'acudeix donar-hi difusió.

També estaria be, donar a conèixer aquestes inquietuts als nostres governs i demanar-los que es sumin als d'Alemanya, Suècia i Gran Bretanya, en la denúncia ... segur que tampoc és tan difícil

Amb 30 anys n'hi ha prou ... llibertat pel poble sahrauí

EL COLOR DE LA SORRA I AMINETU HAIDAR

EL COLOR DE LA SORRA, és el nom d’un llibre, d’un conte, que he anat regalant a la gent que estimem a casa i que més enllà de la trivialitat o la sencillesa dels arguments o del detall d’una molt bona edició, ens transporta, als que vivim des de dins el mon de la solidaritat amb el poble sahrauí, una sèrie de sensacions i de paraules que hem sentit en un moment donat de la nostra experiència amb la gent del Sàhara Occidental
No per trivials, repetides o conegudes, hem de despreciar aquestes experiències, que son fruit del nostre contacte amb una cultura que de sobte, hem començat a conèixer i a estimar. És potser allò que ens enganxa a aquest mon del desert, EL que les sensacions i les emocions son reals. Qui no s’ha emocionat amb un nen o nena o un home o una dona sahrauí? Qui ha anat als Campaments de Tindouf i no li ha caigut una llàgrima o a sentit aquella emoció d’estar vivint una experiència, nova, diferent ...?
Potser, aquells que porten molts anys en aquest mon, poden trivialitzar aquests sentiments, però crec que s’equivocarien si els volguessin amagar.
Cal parlar de dos tipus de solidaritat. Aquella petita i molt personal, que ens relaciona amb les persones, aquella que explica EL COLOR DE LA SORRA, i que nosaltres recordem a través de sensacions: el color d’una melfa, la de la sorra gelada sota els nostres peus al sortir d’una haima al matí, l’estimació d’un nen o nena ... potser és molt trivial, potser és molt personal i no podem muntar ONGs per canalitzar les nostres emocions i la nostra solidaritat amb unes persones concretes que viuen en qualsevol de les haimes dels Campaments de Tindouf, però sense cap dubte, faríem be de respectar-les i intentar entendre-les .... formen part del nostre mon i molts cops també de nosaltres mateixos
També, hi ha la gran solidaritat, la sensació de saber que a més de la “nostra” haima o de les 2, 3 o 4 amb les que ens relacionem, n’hi ha 50000 més, que estan on estan per una raó i que aquella gent, la nostra i tota l’altra, es mereix la nostra atenció, que de tant en tant es mereixen que sortim amb les nostres banderes i pancartes sahrauís, amb la nostra melfa o el nostre darrah. Que també hi ha aquella altra gent, que viu al Sàhara ocupat, aquells i aquelles activistes que son capaços de donar la seva vida per una causa justa com és la independència i la llibertat del seu poble
Uns i altres, mereixen la nostra solidaritat. Uns i altres, mereixen aquelles estones de complicitat, és per això, que han d’existir aquells marcs com el COMITÈ AMINETU HAIDAR, on es pugui parlar de la gran solidaritat amb els activistes i lluitadors sahrauís, per difondre les penúries que estan patint, les tortures, l’explotació ilegal dels recursos naturals del Sàhara Occidental per part de les autoritats colonials del Marroc ...
Us asseguro, que estic molt content de ser-hi, de saber que vaig a treballar amb gent que lluita pel mateix que jo, que té la mateixa il·lusió per tirar endavant un projecte amb el que et sents identificat
Per una banda, l’estimació i la solidaritat, per l’altra, a més, la solidaritat i la lluita per una causa justa O POTSER LES DUES JUNTES

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU .... INDEPENDÈNCIA PEL POBLE SAHRAUÍ

LA INDEPENDÈNCIA I LA SOLIDARITAT

Aquests dies en els que s'etan celebrant els 30 anys de la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) s'han produït tota una sèrie de reaccions, que no per esperades continuen creant en mi sentiments contradictoris.

El primer sentiment és el de l'alegria de saber que els sahrauís no estan sols en la seva lluita, començant pels molts països que reconeixen els drets dels sahrauís sobre la seva terra i continuant per tots aquells i aquelles , que fem de la seva causa, la nostra. D'aquells i aquelles que fem de la nostra solidaritat un aspecte central en les nostres vides.

Uns hem entrat en aquesta causa, al veure com viuen els nens i les nenes sahrauís que venen a l'estiu a casa nostra i que després hem tingut la sort de visitar-los als Campaments de Refugiats i hem vist amb els nostres ulls i els nostres sentiments, les dures condicions de vida dels sahrauís a Smara, 27 de Febrer, Ausserd, El Aaiun o Dajla. Els altres ho hem fet per una barreja de sentiments solidaris, de creure en la causa d'un petit poble que ara fa 30 anys va deixar abandonat Espanya, però sempre ho fem amb molts de sentiments, potser per això demanem respecte per la nostra lluita, potser per això sempre la tenim present.

Un altre sentiment, és el de ràbia, en contra d'aquells o que no fan res o molt poca cosa, per donar a cònèixer i per arbitrar en una situació que cal solucionar o sobretot de molta ràbia, per les declaracions del govern del Marroc, que no sols reprimeix violentament els activistes sahrauís que lluiten dins del Sàhara Occidental ocupat, si no que a més, de tant en tant, es dediquen s'atreveixen a criticar els refugiats sahrauís dels Campaments de Tindouf ...

No sé i no puc entendre (ni vull) com la comunitat internacional pot permetre que qui fa marxar els sahrauís a foc i sang de les seves cases, del seu país i els vol rematar després amb napalm i mines antipersona, pugui parlar dels sahrauís impunement. No puc entendre (ni vull) com la ONU, després de tant de temps no faci complir al Marroc les resolucions que l'obliguen a respectar els sahrauís i a reconèixer el seu dret a l'autodeterminació

Un altre sentiment, és el de les ganes de continuar amb la nostra solidaritat, primer en ajudar a superar la situació d'emergència creada en els campaments sahrauís, arrel de les pluges tropicals i que ha generat un moviment solidari molt important a Catalunya.

Ganes de pensar en el futur, de dirigir la nostra solidaritat a la reconstrucció dels Campaments, d'insistir en els agermanaments i en allò que ja proposen molts i moltes companyes del mon solidari, en la reconstrucció d'hospitals, escoles, tarbies, dels espais comunitaris, que tant de sentit donen a la voluntat del poble sahrauí de ser millor i preparar-se per tornar al seu pais independent, el Sàhara Occidental.

Ganes de donar a conèixer la lluita dels activistes sahrauís que no dubten en posar en joc la seva vida per tal de mantenir viva la lluita del pobloe sahrauí, d'aconseguir la seva independència.

Ah! continua viva la meva promesa d'anar a El Aaiun, per celebrar la independència del Sàhara Occidental, ja sabeu, podeu acompanyar-me

AMB 30 ANYS N'HI HA PROU,
INDEPENDÈNCIA PEL POBLE SAHRAUÍ

27 de Febrer: 30 anys de la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica

Amb els 30 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, també es commemoren 30 anys de lluita del poble sahrauí per la seva independència.
Són 30 anys d'exili dels refugiats sahrauís als Campaments de Tindouf
Són 30 anys d'una situació injusta, que afecta a tots els sahrauís, tant els que viuen i lluiten al Sàhara Occidental ocupat, com pels que viuen exiliats Tidouf.

Cal treballar per una sortida justa i ràpida, que ha de portar a la unificació i independència definitiva dels sahrauís i del Sàhara Occidental