dissabte, de febrer 25, 2006

LA IL·LUSIÓ PER LA SOLIDARITAT AMB ELS SAHRAUÍS


Quan a Mataró estem parlant de la solidaritat amb els sahrauís i estem treballant perque aquesta sigui molt important, m’arriben notícies que no entenc

Si, a Mataró, estem treballant per la solidaritat amb els sahrauís, el nostre treball i la solidaritat d’altra gent, ha portat que l’Ajuntament de Mataró, faci una donació de 9000 Euros per superar la situació d’emergència en que viuen els Campaments de Tindouf des del passat 11 de febrer. El nostre treball i persistència, també han despertat la solidaritat d’altres, ICV, com a partit ha aportat 600 Euros, una escola del barri de Cerdanyola 500 Euros, els pares d’aquesta escola i d’altres, cada dia fan evident la seva solidaritat, els companys i companyes que estan venent unes pulseres, deuen portar 600 o 700 Euros més (i ningú ha agafat cap pulsera a canvi de la seva solidaritat) altres socis i sòcies fan aportacions de moltes diverses quantitats … i d’altres a més i posen o i posem el treball. Segurament, entre una cosa o l'altra acomnseguirem més de 15000 euros, per aportar a la campanya d'emergència als Campaments de Tindouf ...

A la última junta d’ACAPS de Mataró, fins i tot es deia de demanar que s’avancés la vinguda dels nens i les nenes sahrauís … s’argumentava que en moments com aquests, sense casa, sense escola, …., potser seria millor per les famílies sahrauís per refer la seva vida, que els nens i les nenes vinguessin aquí, … una preocupació menys per les famílies, més possibilitats per normalitzar la seva vida.

Enteníem que no era possible, els projectes s’han de respectar i en tot cas caldria esperar les propostes de la contrapart … la reflexió final, era que les colònies, aquest any serien especialment importants, tant pels nens i nenes com per les famílies sahrauís i segurament per les d’aquí. Us asseguro que qui feia aquesta reflexió no te cap nen o nena en concret, cada any n’ha tingut de diferents i us asseguro que la seva solidaritat va molt més enllà de les colònies … és una persona que ha participat de les manifestacions a Madrid o a Barcelona, que ha treballat en les Caravanes, que quan se li ha demanat treball ha treballat i quan no, també l’ha fet ... us asseguro que aquesta persona i d’altres, estan a ACAPS per solidaritat, que participen dels projectes, de les manifestacions i es preocupen dels presos polítics sahrauís ...

Ara, m’arriben veus que hi ha qui diu i fa córrer que no s’han de fer colònies ... es veritat? Els que estem negociant amb els ajuntaments, els hem de dir que no volem els seus diners? A les famílies sahrauís ja els podem dir que no vindran els seus fills i filles? Qui ha pres aquesta decisió? O cal esperar que de cara l’estiu es normalitzi la situació

A vegades no entenc aquest mon sahrauí en el que jo hi soc per solidaritat. Entenc que els problemes s’han de resoldre ... però hi ha una cosa amb la que no es pot jugar: AMB LA SOLIDARITAT DE CADASCÚ i entre tots i totes cal treballar per fer-la possible i si tots i totes hi posem el que cal, ho aconseguirem, si cal jo seré el primer en arremangar-me

7 comentaris:

Antònia P. ha dit...

La immensa majoria de gent de l'ACAPS hi és per solidaritat i perquè fins ara era l'únic lloc on podia fer-se efectiva. Però quan la solidaritat es condiciona a d'altres interessos, quan s'utilitza com un arma vers aquells que l'han de rebre, quan es fa servir com un mètode per a fer pressió deixa de ser solidaritat. Molts socis i sòcies d'aquesta entitat treballen i han treballat de manera anònima en les Caravanes, en els actes de reivindicació política, en nombroses campanyes de sensibilització de la ciutadania, i tot aquest treball ha fet gran l'entitat.
Els problemes s'han de resoldre des de el diàleg i la bona voluntat però mai des del xantatge amb un projecte que no només ajuda els nens sinó a moltes famílies sahrauís amb les que es manté un contacte permanent i a les que es fa arribar l'ajut, família a família.
Els socis i sòcies encara no hem pogut parlar en una assemblea oberta ni hem pogut dir què pensem de tot aquest afer.
Si serveix d'alguna cosa l'opinió d'una persona com jo que vaig entrar en aquest món de la ma d'un infant i per ell vaig implicar-me fins al moll dels ossos en la lluita per la llibertat d'aquest poble, penso que les colònies s'han de portar a terme i s'han de fer com sempre s'han fet amb generositat i sense exclusions. Dins de l'ACAPS o fora. Amb l'ACAPS o sense l'ACAPS.
M'han arribat veus que s'ha endegat una campanya de recollida de medicaments de la qual algunes zones de Catalunya han estat excloses.
Els medicaments segueixen sent medicaments vinguin d'on vinguin i guareixen malalties encara que les reculli un disident.
Francament, ja no entenc res de res. Si és aquesta la SOLIDARITAT que l'ACAPS exerceix, s'haurien de replantejar una pila de qüestions.
T'enviem una abraçada a la vegada que aprofitem l'avinentesa per a felicitar-te pel teu tremp ja que poses per escrit, en un lloc públic, allò que només es va dient boca a boca amb ànim, més que de solucionar d'enverinar.

abdelahe ali ha dit...

hola estimados solidarios:
-la verdad que la situacion de mi pais esta en una fase critica y ya no solo por otros seres humanos que en esta caso yo no les llamaria seres humanos (indeseados y oportunista), ahora es la pura naturaleza que es como la muerte no distingue entre quienes somos o donde estamos, pero lo que si tengo claro que los saharauis saldran adelante con poco y con mucho. quizas ese espiritu o afan de superacion es lo que nos hizo soportar mas de tres decadas en condiciones infrahumanas.
-hoy y despues de dos semanas casi vi unas imagines sobre mi tierra querida, vi gente alegre pero me pregunto que hay detras de esa alegria (un vacio y a la vez orgullo de ser saharaui).

he visto mucha gente que apoya a mi causa y he visto tambien gente que ha dejado hasta sus hijos para viajar a los campos de refugiados pero lo que si no he visto todavia es el afan y el amor puro y real de personas como mi querido y estimado TONY que en su cara se refleja la pura solidaridad y se nota que tiene ideales claros.

animo y espero que hay mas como ese señor

abdelahe ali ahmed

abdelahe ali ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Quim Carreras ha dit...

sDavant de les inundacions, potser seria més adient que tot el moviment de solidaritat amb el poble sahrauí, endeguéssim una campanya de captació de fons, no tant sols per pal•liar la situació d’emergència actual, ja que aquesta la pot o la ha d’assumir els organismes oficials. La campanya que proposo seria per la reconstrucció dels espais comunitaris de les daires: tarbies, dispensaris, etc, cal recuperar aquests espais el més aviat possible, a partir dels agermanaments que diferents municipis i entitats tenim actualment. Cal que entre tots i totes unim esforços per tal de que el poble sahrauí que viu en els camps de refugiats recuperin el més aviat possible la normalitat.
PD: Toni, felicitats pel teu blog.

ANNA ha dit...

EL OTRO DIA EN LA TELE DIJERON QUE LOS CAMPAMENTOS SE ESTABAN DESHACIENDO COMO TERRONES DE AZUCAR....QUIZAS EL QUE LO DIJO NO SE DIO CUENTA, PERO PARA MI, ES UNA DEFINICION ACERTADA. Y ME HACE ENDULZAR UN POCO EL CLAVARIO DE MIS HERMANOS SAHARAUIS. YA NO QUIERO LLORAR MAS, PORQUE LAS LAGRIMAS SON SALADAS, Y ME RECUERDAN LA LLUVIA....
SEGUIMOS LA LUCHA, AHORA MAS QUE NUNCA...CON AZUCAR Y FUEGO, PARA QUE NO SE DESHAGA Y SE COMBIERTA EN CARAMELO....

storico ha dit...

Crec que és molt encertada la proposta d'en Quim, de iniciar una campanya de llarg abast per reconstruir els espais comunitaris. Què us sembla a la gent que llegiu aquestes notes?

Antònia P. ha dit...

A mi em sembla molt encertat. Cal que els ajudem a reconstruir tot allò que les pluges han malmès. Entre tots hen de fer que la vida als Campaments torni a ser possible.
Com sempre, en Quim, aporta serenitat i seny als debats.
Salutacions per a tots.