diumenge, de juliol 29, 2012

No volem que ens retallin el nostre dret a cooperar amb els sahrauís

La situació dels sahrauís cada cop es pitjor i no sols pel pas del temps que ja es un motiu prou important sino que a més són víctima de situacions creades per tercers. Aviat farà 36 anys que una part important dels sahruís viuen en l'exili en Campaments de Refugiats en mig del desert i aquells que haurien de formar part de la solució no sols no ho fan, sino que cada vegada generen més problemes. El govern d'Espanya enlloc de buscar una solució ràpida i justa per als refugiats, ara no sols retalla els ajuts si no que a més fa marxar a aquelles persones que treballen als Campaments per tal de millorar la situació del dia a dia dels nostres amics. Segur que si el govern d'Espanya s'apliqués a buscar una solució justa pels refugiats sahrauís i fos tan eficient com ho ha estat avui, la RASD, seria una realitat en tot el territori del Sàhara Occidental. El problema no son els cooperants, el problema és el manteniment d'una situació injusta com la que viuen els sahrauís.

Avui hem vist i tots i totes ens hem queixat de  l'expatriació dels cooperants espanyols que estaven treballant als Campaments de Refugiats Sahrauís de Tinduf i tots i totes hem coincidit en dir que no hi ha motius per fer-ho, que els que treballem amb els sahrauís sabem a que ens exposem quan anem a fer cooperació amb els nostres amics sahrauís. Que la decissió del govern espanyol sols afavoreix als terroristes i als que volen que es desmuntin els Campaments de Tinduf i per tant, afavoreix directament als que volen acabar amb la causa sahrauí i al final afavoreix al Marroc.

Cal explicar i això no ho fem, com afecta la retirada dels cooperants als sahrauís en si mateixos. En primer terme perden aquelles persones que els ajuden en el dia a dia: els metges, els que treballen en els projectes solidaris, ja siguin de caràcter social, educatiu o sanitari, però sobretot perden el contacte amb el món, amb el moviment solidari, amb tots els que creiem que els sahrauís tenen raó i no  volem que la seva veu es perdi al desert, tal com passa en els Territoris Ocupats pel Marroc.

Les famílies sahrauís ara tenen por no sols de que la seva sitaució empitjori radicalment, que ja fa dies que es pitjor, perque els que ara retiren els cooperants, abans han "retallat" els projectes solidaris i els recursos que es destinen a l'alimentació. Els sahrauís ara també temen que ara als solidaris no ens deixin anar a visitar-los i que a ells i elles també s'els "retalli" una de les raons per les quals ells lluiten.

Els solidaris i solidàries amb el poble sahrauí cal que anem als Campaments i que exigim que a nosaltres no s'ens retalli el nostre dret d'anar a cooperar, que no s'ens retalli la nostra solidaritat i el nostre acompanyament als amics sharauís.

Ara més que mai cal lluitar per un Sàhara Occidental lliure i independent!!!!

La policía marroquí arremete contra un taxi: una saharaui en coma.


La policía marroquí arremete contra un taxi, una saharaui en coma.

El jueves 26 de julio, sobre las 23h, el microbus de una patrulla de policía marroquí en persecución de jovenes manifestantes saharauis arremetió violentamente contra un taxi.
A consecuencia del choque lateral derecho, una mujer mayor está en  coma.

Sra.Lalla El Bakai,  una ciudadana saharaui de 68 años, sentada al lado del taxista en el momento del choque, fue trasportada sin conocimiento al hospital Hassan Ben El Mehdi de El Aaiún (Sahara Occidental), en donde permanece todavía en  coma en el servicio de asistencia intensiva.

El microbus de la policía, con matricula 164031 - ش circulaba demasiado rápido y no respetó el stop.
Pese a este fallo reiterado, y, la responsabilidad evidente de la policía marroquí, según dirigentes locales marroquíes, las numerósas patrullas presentes en el lugar, intentaron achacar la responsabilidad del accidente al conductor saharaui del taxi.

Por otro lado, dos jóvenes activistas saharauis fueron detenidos el miércoles 25 de julio 2012 despues de una manifestación pacífica que reivindicaba el respeto del derechos a la autodeterminación y pedía la liberación inmediata de los presos políticos saharauis.
En un testimonio a través de video,  Mohamed Sabeg de 20 años y Hamza Essahraoui de 19 años dicen que ellos sufrieron la tortura en la jefatura y declaran que los investigadores concentraron las preguntas en su relación con la activista de derechos humanos y antigua presa política saharaui Nguia El Haouassi.
Sres Sabeg y Essahraui fueron puestos en libertad tras seis horas de interrogatorio continuo

ASVDH, Sahara Occidental, el 28 de julio 2012

dijous, de juliol 26, 2012

Policía marroquí rodea la casa del sindicalista saharaui Ahmed Eddaia y ataca violentamente a las familias de los presos políticos saharauis de Gdaim Izik.


Policía marroquí rodea la casa del sindicalista saharaui Ahmed Eddaia y ataca violentamente a las familias de los presos políticos saharauis de Gdaim Izik.

Nueve saharauis fueron heridos la tarde del 23 julio del 2012, cuando intentaban asistir a una reunión de la coordinación Gdaim Izik que se celebraba en la casa del sindicalista saharaui Ahmed Eddaia en la ciudad de El Aaiún (Sahara Occidental).
La Policía marroquí rodeó las calles que se dirigen a la casa y atacó contundentemente a los ciudadanos saharauis para impedirles llegar y participar en la reunión.
La lista provisional de los heridos es la siguiente:
Sra. Fatma Sa'aidi, de 50 años, herida en la cabeza. Es la madre de Sba'ai Ahmed, activista de derechos humanos detenido en la prisión de Salé 2 en Marruecos (grupo Gdaim Izik) .
Ali Saadouni, herido en la cara.
Fueron herido en el cuerpo :
Limam Saaidi
Brahim Ahraim
Mohamed Fadel Sbaai
Belao Eddaya
Ahmed Baba Elmousaoui
De igual modo Said Hadad, un minusválido, y La'arousi Saaidi, un ciego, fueron golpeados. La policía no hizo ningún caso de su condicion de inferioridad.


ASVDH, Sahara Occidental, el 25 de julio 2012

dilluns, de juliol 23, 2012

MAHJUBA


            Totes i tots els que hem estat en contacte amb el moviment solidari amb el poble solidari hem conegut la força d’una dona, na Mahjuba, que sempre ens animava a continuar lluitant, a treballar per tal que els sahrauís puguin retornar a casa seva, lliures i independents.
            Seria injust només parlar de na Mahjuba dels esdeveniments públics i també cal parlar de la dona que era una mena de gran mare per tots els sahrauís que  viuen o passaven per Catalunya. Tots ells i elles sabien on era la casa de la Mahjuba i la Juera, ja fossin activistes d’un costat o l’altre del mur, malalts o simplement gent de pas. També, la gent del moviment solidari, sabíem que podíem contar amb ella per qualsevol acte o esdeveniment que donés a conèixer la causa del poble sahrauí.
            Ella ara ens ha deixat, allà al desert de la Hammada de Tinduf, a la terra de l’exili dels sahrauís, sabem que la seva il·lusió era tornar a veure la seva casa, la seva terra, abans de morir i no ha estat possible. Cal que treballem perquè els sahrauís, TOTS i TOTES, puguin retornar a casa seva. Sabem que seria la seva màxima il·lusió. La Mahjuba (ella era una gran creient) segur que ho veurà molt a prop d’Al·là.
            Des de l’ACAPS Federació, volem fer arribar el nostre condol a la família i a tots els sahrauís de Catalunya, Espanya i el món i esperem que l’exemple de na Mahjuba ens ajudi, a tots plegats, a continuar la lluita per la llibertat del poble sahrauí fins la victòria final.


Núria Salamé  i  Toni Guirao
Federació ACAPS

dissabte, de juliol 21, 2012

WSRW requests UN to refrain from paying for Moroccan King in Western Sahara



WSRW requests UN to refrain from paying for Moroccan King in Western Sahara

The UN’s Clean Development Mechanism has been considering supporting the work of the Moroccan King in occupied Western Sahara. WSRW has asked the UN to reconsider.

At the same time that the UN is working hard to create trust between the parties to negotiate a solution to the conflict, the same UN is now considering to finance the King of Morocco’s personal companies doing business in the occupied territory. 

The Clean Development Mechanism (CDM) was established under the Kyoto protocol to promote clean development in developing countries.

1.                  Foum El Oued Wind Farm Project

The CDM mechanism is considering an application to finance the construction of the Foum El Oued Wind Farm Project. A Project Design Document details the proposed construction and operation of forty-four 2.3 megawatt turbines in “a 100 megawatt (MW) grid-connected wind farm in the municipality of Laayoune, 9 km east of the wharf in the south of Morocco [sic]”. 

However, the mentioned municipality is not in Morocco, but in the territory that Morocco illegally occupies in Western Sahara, under UN condemnation. 

NAREVA Holding, a Moroccan industrial and financial group is to own and operate the wind farm. According to a recent book regarding the Moroccan king’s personal wealth, Nareva is controlled by the royal family. 

The project currently remains at the validation stage and so at the present time has not yet been granted final approval. CDM financing is said to be required to ensure that the project is attractive to NAREVA Holding by revenues through the sale of Certified Emissions Reductions (CERs).

The highly questionable project has been questioned by many - including by Polisario, Western Sahara's liberation movement. Polisario is currently in peace talks with Morocco, exactly on the issue of natural resources management. 

Western Sahara Resource Watch believes that CDM now risks to directly undermine the very same peace talks that UN is facilitating. “The project would be done in a territory illegally occupied by Morocco and held by armed force”, stated a letter from WSRW to the UNFCCC secretariat 14 May 2012. “We respectfully request that validation of the Foum el Oued wind park project be withheld”, the letter stated.

WSRW’s complete request to have CDM reconsider the involvement in Western Sahara is available via the webpages of the UNFCCC.



2.                  The fish industry

A solar project called "Greenhouse Gas Emission in the Fish Meal Industry in Morocco - Central Steam Production Plant" is currently under validation by the UN’s climate initiative Clean Development Mechanism (CDM), just as the case of Nareva for the wind power project at Foum el Oued outside el Aauin.

One argument in the Project Design Document illustrates how off-course that the CDM currently is in relation to the rest of the UN.

“It is nearly impossible to find a foreign investor for that kind of project, especially in this area of Morocco (keyword: Western Sahara-conflict)”, the document notes, which underlines that the project “received the blessing” of the king of Morocco - who’s predecessor occupied the territory in 1975.

Western Sahara Resource Watch calls on CDM to stop the funding, exactly of the same reasons why other investors have refuted establishing in the territory. 

“Numerous private investors refuse to invest in Western Sahara, precisely to prevent undermining the UN’s efforts to solve the conflict, and in respect of the legal opinion of the UN. How ironic is it then, that the Clean Development Mechanism considers supporting it because private investors refuse due to consideration of the UN legal office and international law?”, stated Sara Eyckmans of Western Sahara Resource Watch.

If the project becomes validated, it will indirectly receive funding through the UN Framework Convention on Climate Change, CDM/UNFCCC.

The UN has stated that the exploiting of natural resources in Western Sahara is in violation of international law. The former UN legal counsel, Hans Corell who wrote a legal opinion on the topic, has on a number of occasions highly criticized the international fisheries industry in the territory. In his letter to the Security Council, he underlined how the similar case of the Non-Self-Governing territory of Namibia, under South African occupation, had been placed under UN sanctions. 

No reference is made in any point through the document as to how the project is in accordance with “the wishes and interests of the people of Western Sahara”, as the UN legal office requires. There are no references to Saharawi groups, nor of Saharawi people’s representative Frente Polisario, which is in UN talks with Morocco – exactly over the issue of natural resource management.

“How can the UN credibly facilitate peace talks in Western Sahara – particularly on the natural resources management – if a UN institution were to illegally support the Moroccan plunder with the blessing of the Moroccan king? Would the CDM support energy projects in other illegally occupied parts of the world also?” asks Eyckmans of WSRW. The last Security Council resolution of Western Sahara specifically makes reference to the natural resources talks between the parties.

Instead of underlining consultation with the Saharawis, the project document merely states that the Moroccan king has “blessed” the project, and that there have been “personal discussions” between the project developers and different national and local authorities and business interests.”

Read the Project Design Document here, outlining the fish meal project.

The project is expected to benefit 8 fish meal factories in Western Sahara: Copelit, Delta Ocean, KB Fish, Laayoune Elevage, Laayoune Proteine, Sepomer, Somatraps, Sotragel. The contact person, Mr. Sentissi al Idrissi, is the president of the association of Moroccan fish meal and fish oil producers, ANAFAP.

The certification company currently validating the project is German company TÜV SÜD Industrie Service GmbH. 

See also this earlier version of the Project Design Document, dated a few months before the one already mentioned. The strange Western Sahara reference above is here stated somewhat differently “It is nearly impossible to find a foreign investor for that kind of project in Morocco”.


3.                  Morocco preparing more applications for UN funding

WSRW can reveal that two more “green projects” are on their way through the same pipeline, directly contributing to maintain Morocco’s illegal and brutal occupation of Western Sahara. 

If any project were to receive funding through CDM – it would be in stark contrast to other UN institutions such as the UN Development Programme (UNDP). By coincidence, the UNDP is a key partner of CDM in Morocco

The UNDP has expressly stated that it does not intend to support programmes south of the internationally recognised border between Morocco and the territory it annexed in 1975. All agreements they have with the Moroccan government “explicitly state that the projects’ activities are restricted to particular localities north of the UN line”. The UNDPs programmes “are limited to the internationally recognised borders of Morocco”, states the organisation. The UN qualifies that it would be in violation of international law, while the International Court of Justice has clearly rejected Morocco’s claims to the territory.

“We urge the Clean Development Mechanism to follow the opinion of the UN legal services, as well as the UNDP, and not allow funding to projects in Western Sahara”, stated WSRW coordinator Sara Eyckmans.

See the conclusion of the 2002 UN legal opinion on such industries to the right.

The webpages of CDM Morocco tells about two more projects planned in Western Sahara:

1. Energy for cement production

The current production is carried out by the Moroccan company Ciments du Maroc (a subsidiary of the Italian group Italcementi). A Project Information Note for a 10 MW Wind Power project by Ciments du Maroc has been approved by the CDM board of Morocco, but the further validation processes appear to have not yet started. A “Project Information Note”, is a first project outline, communicated between the applying company and the CDM national board.

2. Energy for phosphate production
OCP is the Moroccan state owned phosphate company exploiting phosphate resources in Western Sahara. A number of international investors have divested from the trade of ethical reasons. The Norwegian government pension fund, for instance, has concluded that the company’s operation “represents particularly serious violations of fundamental ethical norms”. Three private importing companies have stopped the imports after being made aware of the controversies surrounding international law, the UN's efforts to decolonise the territory and the controversial aspects of the trade.
A "Project idea" for a 'wet port' in El Aaiun has been drafted by OCP for the Moroccan CDM board. El Aaiun harbour is used to export the Saharawi phosphate wealth from the Bu Craa mines.



dijous, de juliol 19, 2012

ACAPS CELEBRA L'ALLIBERAMENT DE L'ENRIC, L'AINHOA I na ROSSELLA


ACAPS CELEBRA L'ALLIBERAMENT DE L'ENRIC, L'AINHOA I na ROSSELLA

Barcelona, 19 de Juliol de 2012

Enric Gonyalons, ONG Mundubat
Ainhoa Fernández, Associació d'Amics del Poble Saharaui d'Extremadura
Rossella UrruONG CISP (Comitato Internazionale per lo Sviluppo dei Popoli)
 
La Federació ACAPS expressem la nostra alegria per l’alliberament dels cooperants Enric Gonyalons, Ainhoa Fernández i Rossella Urru. Tots tres han sofert la violència del segrest i de la manca de llibertat, per culpa d’un grup armat, mafiós, violent, sectari i fonamentalista. Cap ideologia o creença religiosa justifica un segrest i cal condemnar-ho enèrgicament quan succeeixi i donar suport a les víctimes i al seu entorn personal. Desitgem que s’aclareixin els fets, que es jutgin els culpables i que es doni suport a les víctimes, si bé mai serà prou reparat i recompensat. Una exigència que fem extensible a totes i tots el presos polítics sahrauís segrestat, empresonats o desapareguts per les forces d’ocupació marroquines.

D’altra banda, volem manifestar el ferm propòsit de continuar cooperant amb el poble sahrauí, en projectes de cooperació i de solidaritat, donant suport als activistes sahrauís de la zona ocupada, denunciant les polítiques contra la legalitat internacional que duguin a terme els governs locals, autonòmics, estatals, Europa o l’ONU. Exigim que l’ONU exerceixi el mandat per la qual va ser creada, que la MINURSO vetlli pel respecte dels drets humans i que es dugui a terme inapelablement el referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí.

L’Enric, l’Ainhoa i la Rossella han estat víctimes d’un segrest, ell i elles ens donen la força necessària per ser més que mai solidaris amb el poble sahrauí, decidits i sense por.

Benvingut, benvingudes i una abraçada, company i companyes.

Visca el Sàhara lliure!
Federació ACAPS

Presos políticos saharauis, tribunal de apelación y huelga de hambre


Presos políticos saharauis, tribunal de apelación y huelga de hambre

El 12 de julio 2012, se produjo el juicio de apelación de los seis estudiantes saharauis, Brahim Chleih, Lahbib Mansour, Ahmed Ayoub, Mohamed Barak, Sleima El Mousaa e Abaili Said, en el Tribunal de apelación de Rabat de segunda instancia y anunció que la sentencia será pública el 23 de agosto.

Los presos fueron arrestados el 16 de abril 2011 tras las manifestaciones pacíficas en la residencia universitaria Mohamed V en Rabat que reprimió la policía morroquí
El pleito se empezó a las 10h del 12 de julio, y  se desarrolló en presencia de dos observadores españoles, Dolores Travieso Darias e Ines Miranda Navarro, que representan al consejo general de abogados de España.
Los acusados, Brahim Chleih, Lahbib Mansour, Ahmed Ayoub, Mohamed Barak, Sleima El Mousaa e Abaili Said, niegan categoricamente las acusaciones del procurador general: pertenencia a una banda criminal, obstrucción del tráfico y de las vías públicas, daño a la propiedad pública y posesión de armas blancas.

En su informe, los abogados denuncian numerosas irregularidades y violaciones legales a lo largo del procedimiento policial y judicial.
Los detenidos pasaron más de 48 horas detenidos sin justificación; dos de ellos no estaban en el lugar cuando sucedieron los acontecimientos.
Brahim Chlaih ha subrayado que es un juicio político porque tras su arresto, los seis fueron sometidos a palabras y actos discriminatorios y racistas por parte de la policía judicial, con motivo de su identidad de saharauis en el sur de Marruecos.
Los seis jóvenes saharauis fueron condenado en primera instancia el 27 de febrero 2012 a tres años de prisión firme. (Ver información ASVDH del 27 de febrero 2012)

Por otro lado, los detenidos politicos saharauis encarcelados en la prisión de Salé 2 han empezado una huelga de hambre de 48 horas en solidaridad con Essahel Rtimi, preso político saharaui en huelga de hambre ilimitada desde hace 37 días en la prisión de Ait Meloul en Marruecos.

Rtimi, condenado a cuatro años de prisión. fue detenido el 3 de diciembre 2009 despues de su participación en una manifestación pacífica.

Sus condiciones de detención son muy duras y discriminatorias, la indiferencia de las autoridades penitenciales a sus legítimas peticiones de mejora han empujado a Rtimi a la huelga de hambre como protesta, único método a su disposición.


ASVDH, Sahara Occidental,  el 19 de julio 2012

Los turistas no son bienvenidos en el Sahara Occidental.


Los turistas no son bienvenidos en el Sahara Occidental.

El lúnes 16 de julio 2012, en el control sur de la ciudad de El Aaiún (Sahara Occidental), la policía marroquí detuvo a dos jóvenes activistas saharauis y a los cinco españoles que les acompañaban.

Karakoub Omar conducía el taxi de transporte y estaba acompañado de su colega Aziz Meftah. Estában en ruta para llevar a los turistas españoles Eider Aldia, Itxaso Ganboa, Anaitz Igoa, Oskar Biteri e Oihana Milika a la playa de Foum El Ouad.

Fueron detenidos por un grupo de hombres compuesto por el Bacha de la ciudad, oficiales del servicio de inteligencia y de la dirección de vigilancia del territorio DST,  tras lo cual fueron retenidos e interrogados durante más de tres horas.
Los responsables marroquís señalaron a los españoles que no debían visitar a los sospechosos (es decir, a los activistas saharauis) a menos que quisieran arriesgarse a ser expulsados del territorio (saharaui bajo ocupación).
  
La misma semana, las autoridades marroquíes se desplazaron hasta la cabaña de playa de la Sra. Djimi El Ghalia y de su marido, en Boulma'airdat, al suroeste de El Aaiún, reseñándoles la prohibición de hacer camping.
El Ghalia Djimi y su marido Dah Mustafa, utilizan ésta cabaña desde hace años, pero ésta vez invitaron a Sra. Michèle Decaster, secretaria general de la organización francesa AFASPA y su nieta Lilith, para mostrarles la playa durante su visita a los territorios del Sahara Occidental.
Probablemente, las autoridades decidieron hacer ésta visita repentina con el fin de obstruir la libertad de circulación y de estancia de las dos francesas.
ASVDH, Sahara Occidental, el 18 de Julio 2012
(A.S.V.D.H)