Una haima plantada en la terra dels homes i les dones lliures
dissabte, de novembre 29, 2008
Vuelo charter con ACAPS a los Campamentos de Tindouf
diumenge, de novembre 23, 2008
dijous, de novembre 20, 2008
Vistes de El Aaiun
Aquestes fotografies ens mostren, des de fora, com és la PRISIÓN NEGRA de El Aaiun on son tancats i torturats els activistes sahrauís que lluiten des dels Territoris Ocupats del Sahara Occidental.
dilluns, de novembre 17, 2008
Conferència Internacional sobre els DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL a Màlaga
Estimados/as amigos/as:
Con motivo de la conmemoración del 60 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, se va a celebrar en la ciudad de Málaga una Conferencia Internacional sobre los Derechos Humanos en el Sahara Occidental (http://www.conferenciaddhhsaharamalaga2008.org), los próximos días 12 y 13 de diciembre de 2008, desarrollándose la misma en la sede del Colegio Oficial de Abogados de Málaga.
Las Asociaciones Solidarias con el Sáhara, nos sumamos a esta iniciativa de Naciones Unidas con el objetivo de fomentar la concienciación respecto a la Declaración y su importancia para los pueblos del mundo y tratar de hacer de este documento una realidad para todas y todos, incluido el pueblo saharaui
Siguiendo las palabras de Ban Ki-moon, Secretario General de las Naciones Unidas: “Es nuestro deber garantizar que esos derechos se hagan efectivos en la realidad - que sean conocidos, comprendidos y disfrutados por todos, en todos los lugares del mundo” (también en el Sahara Occidental), y dentro de nuestro ámbito de actuación, queremos poner nuestro grano de arena en la defensa de los Derechos Humanos, con esta Conferencia.
Esta Conferencia Internacional será organizada por la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara (CEAS-Sahara), la Federación Andaluza de Asociaciones Solidarias con el Sahara (FANDAS-Sahara) y la Asociación de Amistad con el Pueblo Saharaui de Málaga (AMAPS), y cuenta con la colaboración de la Diputación, el Ayuntamiento, la Universidad y el Colegio de Abogados de Málaga, así como de la Mancomunidad de Municipios de la Costa del Sol Occidental y la Revista El Observador.
Participarán representantes de organizaciones de Derechos Humanos, de diferentes instituciones públicas y privadas, y personas de reconocido prestigio en materia de Derechos Humanos.
Contaremos con el testimonio directo de personas que han roto el silencio impuesto por Marruecos, han vencido la dificultad de acceder al Sáhara Occidental y luchan contra el vacío informativo en los medios de comunicación.
Os animamos a participar en esta Conferencia que cierra el programa de acción llevado a cabo por el Movimiento de solidaridad con el Pueblo Saharaui, durante el 2008, año internacional por la defensa de los derechos humanos en el Sahara Occidental.
CONTACTO
Oficina Técnica de la Conferencia
Federación Andaluza de Asociaciones de Solidaridad con el Sahara (Fandas-Sahara)
María José Valenzuela
C/ Panaderos nº 10 – 2º Oficina 204
29005 Málaga
Telf.: 00 34 952 211 288
Movil: 00 34 608 347 347
Fax: 00 34 952 211 288
email: organizacion@saharandalucia.org
INSCRIPCIÓN ASISTENTES
El precio de la Inscripción es de 50,00 €, a ingresar en la cuenta del BBVA: 0182-7560-36-0200326467. La cuota de inscripción a la conferencia incluye carpeta con documentación y comidas.
El plazo de inscripción será del 17 noviembre al 5 Diciembre 2008.-
La matriculación será válida una vez se haya recibido el Boletín de Inscripción, acompañado del justificante bancario, por fax al 952211288, o por e-mail a: organizacion@saharandalucia.org
Saludos solidarios,
CEAS-Sahara
diumenge, de novembre 16, 2008
20000 persones de tota Espanya pel Sàhara a Madrid. Als mitjans de comunicació no els interessa les mobilitzacions pacífiques
dimarts, de novembre 11, 2008
Una altra política a l'Afganistan es posible. Una article d'Alejandro Pozo i Arcadi Oliveres
Augmentar el compromís amb Afganistan retirant les tropes 11/11/2008
El recent i lamentable atac sobre un comboi militar espanyol, afganès i nord-americà que ha ocasionat dos morts i quatre ferits espanyols mereix dedicar unes línies a abordar tres qüestions amb l'ànim d'aportar claredat sobre allò que fa l'exèrcit espanyol a Afganistan. En primer lloc és necessari insistir que l'operació militar ISAF (Força Internacional d'Assistència a Afganistan), liderada per l'OTAN i participada per 780 soldats espanyols, no és una operació de Nacions Unides, com defensen el PSOE i bona part dels mitjans de comunicació. No hi ha a Afganistan un sol casc blau. Encara que autoritzada per l'ONU, ISAF és una operació de l'OTAN, està dirigida per l'OTAN (no per l'ONU) i respon als interessos i maneres d'actuar de l'OTAN. Què fa llavors l'OTAN (i Espanya) a Afganistan? El Ministeri de Defensa assegura que es tracta d'una operació de pau; per a l'opinió pública espanyola són labors d'assistència humanitària i reconstrucció; i l'amalgama d'arguments contradictoris esgrimits pels diferents grups parlamentaris al Congrés convida a concebre la falta de transparència com a característica base d'aquesta missió. Això sí, totes les parts insisteixen a diferenciar-se de les operacions de combat que realitzen altres països (esment a part mereixen les recents declaracions del portaveu popular Gustavo de Arístegui de fusionar
La segona pregunta apunta a si és raonable atribuir tots i cadascun dels atacs a les tropes internacionals als taliban. En aquest país operen més de 800 grups armats diferenciats, molts d'ells vinculats als taliban, però molts altres no relacionats i fins i tot contraris a les seves pràctiques. Les connexions entre polítics (alguns d'ells taliban), comerciants, barons de la droga i senyors de la guerra, tant dintre com fora de les fronteres afganeses, són tan evidents com reconegudes (Human Rights Watch va assegurar que un 60% dels legisladors tenen relacions amb senyors de la guerra). D'altra banda, cal insistir que una part dels grups organitzats armats s'han constituït com a resposta a l'equivocada i condemnable estratègia militar occidental d'atacs i bombardejos indiscriminats sobre nuclis habitats (els “danys col·laterals” dupliquen les morts de l’11-S). Fins i tot els grups taliban són ”contractats” per les seves bases de suport perquè els defensin d'agressions externes, tant occidentals com afganeses –Estats Units ha finançat i armat diversos grups de senyors de la guerra com a contrapartida pels suports rebuts en la recerca d'elements taliban i de Al Qaeda. D'acord amb el New York Times, Afganistan s'ha convertit entre 2006 i 2008 en el primer importador d'armament d'EUA, i és molt probable que part dels 11.400 milions de dòlars en armes transferits (el PIB del país és de tot just 7.000 milions) vagi a parar a algun dels grups que combaten contra les tropes occidentals. En el clima general de corrupció, xarxes mafioses i, en particular, el rebuig al que es percep com una ocupació militar estrangera, és difícil identificar clarament els autors de l'atac a les tropes espanyoles (al costat de les afganeses i nord-americanes), sobretot si tenim en compte que aquest va ocórrer a Shindand, el districte en el qual a l'agost un bombardeig nord-americà va acabar amb la vida de noranta civils afganesos, segons ha corroborat l'ONU.
Finalment, cal preguntar-se sobre les presumptes bones intencions pel que fa a la reconstrucció d'Afganistan i la millora de les condicions de vida de la seva població. 92 de cada 100 euros de la contribució mundial oficial a Afganistan fins al 2006 són de caràcter militar, i la proporció sembla mantenir-se en l'actualitat. La situació és més greu, si fos possible, en el cas espanyol: en assumptes militars (més de nou de cada deu euros), Espanya no n’ha dedicat cap a programes de desarmament, desmobilització i reintegració de combatents, i només ha proporcionat el 0,68% dels fons internacionals per al desminatge. Pitjor és el panorama sobre les crisis humanitàries: Espanya no ha aportat un sol euro a les tres crides urgents de
Espanya hauria de retirar les seves tropes d'Afganistan, però no oblidar-se d'aquest país. És necessari que ocupi un rol determinant per a convèncer la resta de països per invertir les prioritats. En primer lloc, és necessari acabar amb les incursions militars, els bombardejos i l'obsessió de captura de presumptes terroristes. Segon, ha de fomentar-se el diàleg amb tots els grups armats (com pretén el Govern afganès i impedeix EUA), prioritzant les converses amb les seves bases de població, amb les nombroses estructures civils fins ara oblidades i les mesures diplomàtiques amb els països veïns (per a evitar la seva històrica i perniciosa ingerència en els assumptes afganesos a través del suport a les diferents faccions). Tercer, ha de mostrar una implicació sincera i compromesa i promoure la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població. El PIB afganès és cinc vegades inferior a la despesa militar anual d'EUA a Afganistan. Si aquestes quantitats es dediquessin als afganesos i afganeses i no a satisfer les necessitats militars d'Occident, Afganistan seria un país molt més segur per als seus habitants.
També l'he publicat al meu altre blog: l'ull de la llibertat
dilluns, de novembre 10, 2008
Atenció amb la pell, si vas al metge. Si la tens massa fosca potser no et visitin
Avui adjunto, el text que hem posat a la queixa que hem presentat davant l'ICS, per les escenes patides l'altre dia. La signa na Mireia, qui va patir, junt amb na Fatimetou i na Irina (13 anys) els improperis
Documentació adjuntada: Informe d’assistència, Targeta caducada errònia (NO EN SOM CULPABLES) Targeta renovada.
El dijous 30 d’Octubre la meva germana acollida, Fatimetou, va patir una caiguda en una activitat escolar de patinatge sobre gel, i es va donar un cop a l’ hombro que li provocava dolor lleuger. El dimarts dia 4 al vespre, vam veure com cridava quan feia moviment brusc amb el braç i ens va dir que al llarg del dia li havia passat dos cops més. Vam decidir portar-la al servei d’urgències del Camí del Mig, doncs no vam veure la necessitat d’anar a l’hospital. La vaig acompanyar amb la meva germana de 13 anys.
Com que els meus pares no van trobar la targeta sanitària original, em van donar una fotocòpia, el Passaport i la targeta de Residència. Un cop vam ser al Servei, li vaig entregar la fotocòpia a l’auxiliar administrativa. Vam presenciar una lliçó de males formes i poca educació: la senyora en qüestió es va molestar per vàries coses, i ho va manifestar utilitzant un alt to de veu, renyant-nos i interrompint-nos cada vegada que preteníem donar una explicació:
ü La fotocòpia de la targeta Sanitària estava caducada i tenia una codificació errònia (va ser la primera que li vam fer fa dos anys quan va arribar a Catalunya).
ü Li va qüestionar que no hagués anat al seu metge.
Va donar-nos un tracte tan denigrant que, finalment li vaig dir que ja me n’anava si havia de ser un problema. Va tornar a parlar malament i em va demanar explicacions de per què ho havia dit, doncs ella només estava fent la seva feina. Finalment, quan va sortir el nom de la Fatimetou a l’ordinador, havia sigut un error. Apareixia un 0 (d’home) i el segon cognom equivocat :NO ERA CULPA NOSTRA. Va deixar anar vàries “perles” dirigides a la Fatimetou (és difícil transcriure textual les frases , i no van ser les úniques. Tota l’ estona utilitzava un to i unes paraules inadequades): “Ja ets prou grandeta com per saber solucionar els teus problemes i per informar-te’n” (ella te 15 anys). “Tots veniu igual”.
Van entrar un fill amb el seu pare, directament sense previ reclam de la documentació. Per què a ell no i a nosaltres si? Hi havia dos metges disponibles.
Les 3 vam tenir una sensació de mal tracte bastant important, sobretot per la manera amb la que es dirigia cap a nosaltres. No es pot fer sentir tant malament a una persona per utilitzar un servei públic, doncs els seus pares acollidors paguen els seus impostos. Per altra banda, la Sanitat al nostre País és un dret Universal al qual tots hi tenim accés, independentment de quin sigui el seu origen.
Extret de L'ull de la llibertat
diumenge, de novembre 09, 2008
Raül Romeva: “La Unió Europea no pot continuar fent ulls cecs la situació del Sàhara Oriental”
L’eurodiputat d’ICV ha mostrat la seva preocupació mitjançant dues preguntes parlamentàries, on ha advertit que la direcció actual de les negociacions per a l’Estatut avançat reforça la postura de Marroc, contrària a la legalitat internacional
Raül Romeva, eurodiputat i vicepresident de l’intergrup parlamentari per al Sàhara Occidental, ha presentat aquesta setmana dues preguntes al Consell i
Per altra banda, Romeva ha preguntat
Entrant més en detall en la situació del Sàhara, Romeva ha denunciat la postura immobilista de Rabat, que continua essent una potència ocupant il·legal al Sàhara Occidental, violant més de 100 resolucions de
L’eurodiputat d’ICV també ha insistit a recordar “les constants traves” de Marroc vers la resolució del conflicte, la darrera d’elles amb relació a la nominació del nou enviat especial de Nacions Unides. El candidat Christopher Ross ha estat acceptat per totes les altres parts implicades –incloent-hi el Frente Polisario- però Rabat està supeditant la seva designació, clau per a la represa de les negociacions de Manhasset, a què aquestes tinguin com a punt de partida el seu pla d’autonomia. “Aquesta condició és difícilment acceptable per les altres part implicades –en especial el Frente POLISARIO- amb el què s’entra en un cercle viciós de difícil sortida. Si hi ha una part que no està mostrant cap disposició a resoldre el conflicte de manera racional aquesta és Marroc. I al final els qui més acaben sofrint les conseqüències d’aquest bloqueig són els més vulnerables, els refugiats i refugiades, que estan vivint en condicions deplorables des de fa dècades”, ha recordat Romeva.
Donades les circumstàncies, el diputat al Grup Verds/ALE del Parlament Europeu ha expressat els seus recels a una millora de les condicions de cooperació sobre les bases actuals: “Si