L'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí – ACAPS - volem expressar la nostra més absoluta indignació davant les declaracions fetes pel President del Govern espanyol, el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, després de la reunió d'alt nivell - RAN - celebrada entre els Governs d'Espanya i del Marroc.
El Govern presidit JL Rodríguez Zapatero acull amb interès la tesi marroquina de l'autonomia per al Sàhara Occidental i s'oblida del principi de la descolonització, de recordar el principi de respecte al dret del poble sahrauí a la lliure autodeterminació, de recordar al Marroc els seus compromisos respecte a aquest principi i de demanar-li que compleixi els acords signats i acceptats al final de moltes i llargues negociacions.
Aquestes declaracions, que no ajuden a trobar una solució pacífica del conflicte del Sàhara Occidental, donen carta blanca al Govern del Marroc per continuar en la seva posició intransigent, ocupant per la força un territori que no li pertany, sense atendre les resolucions de les Nacions Unides, i violant els més elementals Drets Humans de la població civil sahrauí amb tota impunitat.
Espanya, igual que el Marroc, no pot decidir el destí del Sàhara Occidental i menys encara en contra de la voluntat del poble sahrauí i en oberta violació de la legalitat internacional. Espanya ha de limitar-se a donar suport al futur del Sàhara Occidental d'acord amb les resolucions de l'ONU.
Quan JL Rodríguez Zapatero va arribar al Govern declarà que en sis mesos esperava poder veure resolt el conflicte del Sàhara. Avui, cinc anys després, les seves aportacions no han contribuït a trobar cap solució: Falses solucions, dreceres o enganys, que no respecten la legalitat internacional ni el Dret a la Autodeterminació d'un Poble, en un procés de descolonització no acabat.
Dir que "l'experiència autonòmica espanyola és una molt bona experiència", com si pogués ser un exemple aplicable per solucionar aquest conflicte, és o desconèixer tot sobre el Sàhara Occidental, o tenir la intenció de vendre gat per llebre. L'Autodeterminació d'un territori considerat a les Nacions Unides com a "Territori no autònom, sotmès a un procés de descolonització", no té res a veure amb una configuració territorial de l'Estat espanyol.
Quan el president de l'Estat espanyol afirma "... un acord entre les parts, en el qual cal tenir la capacitat de cedir posicions ...", ens preguntem: en què més vol el President que cedeixi el Poble sahrauí, quan firmà ja fa 18 anys un alto al foc i un pla per a dur a terme un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental, mentre la població sahrauí està refugiada al desert o pateix una vulneració constant dels drets humans als Sàhara Occidental ocupat.
Recordem al Sr. President que avui, demà i sempre que sigui necessari, el moviment solidari amb el poble sahrauí ens oposarem que Espanya segueixi donant l'esquena al poble sahrauí. Denunciem que le Govern d'Espanya es limiti a obsequiar ajuda humanitària per als refugiats sahrauís, mentre s'ofereix al Marroc suport polític, diplomàtic i militar, així com financer, que li permet seguir violant la legalitat internacional i els drets humans en el Sàhara Occidental.
Em sap greu dir-ho i sobretot escriure-ho, m'agradaria, per un cop donar bones notícies i parlar d'un govern d'Espanya, disposat a col·laborar efectivament en la resolució d'un conflicte com el sahrauí, però com sempre, riuen les gràcies a qui està al davant, es igual si te o no té cap raó.
M'agradaria explicar, que el govern d'Espanya, ha donat suport a les iniciatives de la ONU, que pensa recolzar la opinió del poble sahrauí, un govern que denunciés les constants violacions dels drets humans al Sàhara Occidental que pateixen els sharauís en mans de les forces d'ocupació colonial marroniques.
M'agradaria veure menys propaganda com la que s'ha fet aquests dies en les celebracions del 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans i potser amb discreció, si voleu vosaltres, la denuncia de la seva violació
Però de moment, haurem d'esperar, haurem de continuar amb la nostra denúncia ... que hi farem, als catalans tampoc ens tracten gens be
Desde Ceas-Sahara queremos expresar nuestra más absoluta indignación ante las declaraciones hechas por el Presidente del Gobierno, después de la Reunión de Alto Nivel-RAN- celebrada entre los Gobiernos de España y Marruecos
Desde CEAS Sáhara, le queremos expresar al Presidente, que sus declaraciones no ayudan a la búsqueda de una solución pacifica, que envalentonan y dan alas al Gobierno de Marruecos para seguir en su posición intransigente, de total impunidad, ocupando por la fuerza un territorio que no le pertenece, sin atender las Resoluciones de la Naciones Unidas y violando los más elementales Derechos Humanos de la población civil saharaui.
El Gobierno presidido por usted, en lugar de acordarse de sus posiciones de principio respecto al derecho del pueblo saharaui a la libre determinación, y recordarle a Marruecos sus compromisos respecto a dicho principio y pedirle que cumpla lo que había firmado y aceptado al final de muchas y largas negociaciones anteriores, se olvida del principio de la descolonización y acoge con “interés” la tesis marroquí.
España, al igual que Marruecos, no puede decidir el destino de un territorio que no le pertenece y menos todavía en contra de la voluntad del pueblo de ese territorio y en abierta violación de la legalidad internacional. España debe en todo caso limitarse a apoyar cualquier decisión que tome el pueblo saharaui sobre su futuro y sobre el futuro del Territorio. Es una posición de mínimos que está justificada por una sencilla referencia a las resoluciones de la ONU.
Cuando Usted llegó al Gobierno declaró que “en seis meses esperaba poder ver resuelto el conflicto del Sáhara“ hoy cinco años después sus aportaciones no han contribuido a acercar una posible solución, SON MAS DE LO MISMO, son falsas soluciones, atajos o engaños, que no respeten la legalidad internacional, principio básico y fundamental: el Derecho a la Autodeterminación de un Pueblo, en un proceso de descolonización inconcluso.
Si, diem no a la violència colonial del Marroc al Sahara Occidental, als intents d'aniquilar al poble sahrauí, ja sia, per la violència física o per l'eliminació de tot signe cultural sahrauí.CONCENTRACIÓ DE PROTESTA
DAVANT DEL CONSOLAT DEL MARROC A BARCELONA
L'ACAPS, Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí, convoquem el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant del Consolat General del Marroc a Barcelona (c/ Diputació, 68-70), per denunciar i manifestar la indignació i la protesta per l'assassinat de dos estudiants sahrauís.
Data: Dimecres, 10 de desembre de 2008
Hora: 19h
Lloc: Consulat General del Marroc a Barcelona (c/ Diputació, 68-70).
PROU ASSASSINATS I PROU REPRESSIÓ
CONTRA EL POBLE SAHRAUÍ
En el dia que es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, denunciem l'assassinat de joves estudiants, la brutal i la indiscriminada repressió i vulneració dels drets humans contra la població sahrauí indefensa dels territoris ocupats.
Denunciem la violència de les forces de repressió marroquines contra els joves estudiants sahrauís de les universitats del Marroc, que es manifesten pacíficament reclamant que es respectin els seus drets, la llibertat d'expressió i de manifestació, la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i el rebuig de més de 33 anys d'ocupació militar marroquina i d'espoliació dels recursos naturals del Sàhara Occidental.
NO PERMETEM MÉS ASSASSINATS.
QUE ES DETINGUIN I JUTGIN ALS CULPABLES.
EL GOVERN DEL MARROC, CULPABLE.
EL GOVERN D'ESPANYA, RESPONSABLE.
ATUREM EL GENOCIDI DEL POBLE SAHRAUÍ
Otros dos permanecen graves mientras tres compañeros continúan detenidos por las fuerzas de seguridad marroquíes
Santa Cruz de Tenerife.- Dos estudiantes saharauis, El Houssein Kteif, de Tan Tan (Marruecos) y Baba Khaya, de El Aaiún (Sahara Occidental), fallecieron ayer, lunes en
Además, al menos dos compañeros de los fallecidos, Belkadi Marek y Bouh
Alkharrachi, permanecen graves, uno en estado de coma, por las heridas recibidas en el mismo suceso y tres, Al Hadif Breiha, Al Asla Ahmed Salem y Moustapha Ben
Taleb, se encuentran detenidos después de ser arrestados en la intervención policial marroquí levada a cabo para disolver la sentada, que los testigos califican de “brutal”.
Los fallecidos cursaban estudios de Secundaria en
Desde 2005, las fuerzas de seguridad marroquí han desplegado contra estos estudiantes numerosas acciones de “represión y brutalidad” contra estos estudiantes con un saldo de heridos y muertos que crece lenta pero inexorablemente, aseguran los activistas de Derechos Humanos en la zona.
El Houssein Kteif y Baba Khaya, muertos ayer, no hacen sino incrementar “la macabra lista de los muertos por demandar pacíficamente sus derechos”, indican los activistas al SCSC. Y recuerdan que fue Hamdi Lembarki, asesinado mientras era torturado por las fuerzas marroquíes el 30 de octubre de 2005, el primero en abrir la lista. Likhlifi Abba Cheikh también falleció, “asesinado por un militar marroquí no lejos de su casa”, en diciembre de 2005.
Dada Ali Ould Hamma Ould Nafaa, también estudiante saharaui, fallecía en julio de 2007 en un hospital de Agadir por motivos similares y el último caso de un estudiante saharaui muerto “a manos de las fuerzas represivas marroquíes” fue Sidha Ould Abdelaziz Ould Lehbib, fallecido en una ambulancia que le trasladaba a un hospital psiquiátrico de Agadir en septiembre de 2007 después de sufrir “torturas salvajes” a manos de la policía marroquí, recuerdan las fuentes. (SCSC)
Basta de asesinatos y represión contra el pueblo saharaui
Ante los graves acontecimientos que tienen por escenario los territorios ocupados del Sáhara occidental, con la muerte de dos jóvenes saharauis y gravemente heridos varios mas, y ante la brutal represión e indiscriminada contra la población civil indefensa, en particular hacia los jóvenes estudiantes saharauis en las Universidades marroquíes, que solo reivindican en manifestaciones pacíficas, el respeto de sus derechos y la libertad de expresión y manifestación. Así como el rechazo de 30 años de ocupación militar marroquí, de violación de los derechos humanos y del robo de sus riquezas naturales.
Que deje de ser cómplice de esta represión por mas tiempo, y cese cualquier ayuda por su parte y de
Que exija que se liberen a todos los presos políticos, cesen las torturas y se anulen los juicios sin ningún tipo de garantías procesales, se levante el estado de sitio impuesto en los territorios ocupados y se permita el libre acceso de una comisión de observadores y de los distintos medios de comunicación.
Que asuma su responsabilidad histórica sin mas demora, y presione al Gobierno marroquí para que cese esta brutal represión y no mire hacia otro lado, evitando tanto dolor y sufrimiento a un Pueblo que solo pide libertad y justicia y que dice basta a tantos años de abandonos, falsas promesas y Resoluciones incumplidas.
NO PERMITAMOS MAS ASESINATOS, CASTIGO A LOS CULPABLES
LIBERTAD Y JUSTICIA YÁ !!! PARA EL PUEBLO SAHARAUI
Estimados/as amigos/as:
Con motivo de la conmemoración del 60 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, se va a celebrar en la ciudad de Málaga una Conferencia Internacional sobre los Derechos Humanos en el Sahara Occidental (http://www.conferenciaddhhsaharamalaga2008.org), los próximos días 12 y 13 de diciembre de 2008, desarrollándose la misma en la sede del Colegio Oficial de Abogados de Málaga.
Las Asociaciones Solidarias con el Sáhara, nos sumamos a esta iniciativa de Naciones Unidas con el objetivo de fomentar la concienciación respecto a la Declaración y su importancia para los pueblos del mundo y tratar de hacer de este documento una realidad para todas y todos, incluido el pueblo saharaui
Siguiendo las palabras de Ban Ki-moon, Secretario General de las Naciones Unidas: “Es nuestro deber garantizar que esos derechos se hagan efectivos en la realidad - que sean conocidos, comprendidos y disfrutados por todos, en todos los lugares del mundo” (también en el Sahara Occidental), y dentro de nuestro ámbito de actuación, queremos poner nuestro grano de arena en la defensa de los Derechos Humanos, con esta Conferencia.
Esta Conferencia Internacional será organizada por la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara (CEAS-Sahara), la Federación Andaluza de Asociaciones Solidarias con el Sahara (FANDAS-Sahara) y la Asociación de Amistad con el Pueblo Saharaui de Málaga (AMAPS), y cuenta con la colaboración de la Diputación, el Ayuntamiento, la Universidad y el Colegio de Abogados de Málaga, así como de la Mancomunidad de Municipios de la Costa del Sol Occidental y la Revista El Observador.
Participarán representantes de organizaciones de Derechos Humanos, de diferentes instituciones públicas y privadas, y personas de reconocido prestigio en materia de Derechos Humanos.
Contaremos con el testimonio directo de personas que han roto el silencio impuesto por Marruecos, han vencido la dificultad de acceder al Sáhara Occidental y luchan contra el vacío informativo en los medios de comunicación.
Os animamos a participar en esta Conferencia que cierra el programa de acción llevado a cabo por el Movimiento de solidaridad con el Pueblo Saharaui, durante el 2008, año internacional por la defensa de los derechos humanos en el Sahara Occidental.
María José Valenzuela
C/ Panaderos nº 10 – 2º Oficina 204
29005 Málaga
Telf.: 00 34 952 211 288
Movil: 00 34 608 347 347
Fax: 00 34 952 211 288
email: organizacion@saharandalucia.org
INSCRIPCIÓN ASISTENTES
El precio de la Inscripción es de 50,00 €, a ingresar en la cuenta del BBVA: 0182-7560-36-0200326467. La cuota de inscripción a la conferencia incluye carpeta con documentación y comidas.
El plazo de inscripción será del 17 noviembre al 5 Diciembre 2008.-
La matriculación será válida una vez se haya recibido el Boletín de Inscripción, acompañado del justificante bancario, por fax al 952211288, o por e-mail a: organizacion@saharandalucia.org
Saludos solidarios,
CEAS-Sahara
Augmentar el compromís amb Afganistan retirant les tropes 11/11/2008
El recent i lamentable atac sobre un comboi militar espanyol, afganès i nord-americà que ha ocasionat dos morts i quatre ferits espanyols mereix dedicar unes línies a abordar tres qüestions amb l'ànim d'aportar claredat sobre allò que fa l'exèrcit espanyol a Afganistan. En primer lloc és necessari insistir que l'operació militar ISAF (Força Internacional d'Assistència a Afganistan), liderada per l'OTAN i participada per 780 soldats espanyols, no és una operació de Nacions Unides, com defensen el PSOE i bona part dels mitjans de comunicació. No hi ha a Afganistan un sol casc blau. Encara que autoritzada per l'ONU, ISAF és una operació de l'OTAN, està dirigida per l'OTAN (no per l'ONU) i respon als interessos i maneres d'actuar de l'OTAN. Què fa llavors l'OTAN (i Espanya) a Afganistan? El Ministeri de Defensa assegura que es tracta d'una operació de pau; per a l'opinió pública espanyola són labors d'assistència humanitària i reconstrucció; i l'amalgama d'arguments contradictoris esgrimits pels diferents grups parlamentaris al Congrés convida a concebre la falta de transparència com a característica base d'aquesta missió. Això sí, totes les parts insisteixen a diferenciar-se de les operacions de combat que realitzen altres països (esment a part mereixen les recents declaracions del portaveu popular Gustavo de Arístegui de fusionar
La segona pregunta apunta a si és raonable atribuir tots i cadascun dels atacs a les tropes internacionals als taliban. En aquest país operen més de 800 grups armats diferenciats, molts d'ells vinculats als taliban, però molts altres no relacionats i fins i tot contraris a les seves pràctiques. Les connexions entre polítics (alguns d'ells taliban), comerciants, barons de la droga i senyors de la guerra, tant dintre com fora de les fronteres afganeses, són tan evidents com reconegudes (Human Rights Watch va assegurar que un 60% dels legisladors tenen relacions amb senyors de la guerra). D'altra banda, cal insistir que una part dels grups organitzats armats s'han constituït com a resposta a l'equivocada i condemnable estratègia militar occidental d'atacs i bombardejos indiscriminats sobre nuclis habitats (els “danys col·laterals” dupliquen les morts de l’11-S). Fins i tot els grups taliban són ”contractats” per les seves bases de suport perquè els defensin d'agressions externes, tant occidentals com afganeses –Estats Units ha finançat i armat diversos grups de senyors de la guerra com a contrapartida pels suports rebuts en la recerca d'elements taliban i de Al Qaeda. D'acord amb el New York Times, Afganistan s'ha convertit entre 2006 i 2008 en el primer importador d'armament d'EUA, i és molt probable que part dels 11.400 milions de dòlars en armes transferits (el PIB del país és de tot just 7.000 milions) vagi a parar a algun dels grups que combaten contra les tropes occidentals. En el clima general de corrupció, xarxes mafioses i, en particular, el rebuig al que es percep com una ocupació militar estrangera, és difícil identificar clarament els autors de l'atac a les tropes espanyoles (al costat de les afganeses i nord-americanes), sobretot si tenim en compte que aquest va ocórrer a Shindand, el districte en el qual a l'agost un bombardeig nord-americà va acabar amb la vida de noranta civils afganesos, segons ha corroborat l'ONU.
Finalment, cal preguntar-se sobre les presumptes bones intencions pel que fa a la reconstrucció d'Afganistan i la millora de les condicions de vida de la seva població. 92 de cada 100 euros de la contribució mundial oficial a Afganistan fins al 2006 són de caràcter militar, i la proporció sembla mantenir-se en l'actualitat. La situació és més greu, si fos possible, en el cas espanyol: en assumptes militars (més de nou de cada deu euros), Espanya no n’ha dedicat cap a programes de desarmament, desmobilització i reintegració de combatents, i només ha proporcionat el 0,68% dels fons internacionals per al desminatge. Pitjor és el panorama sobre les crisis humanitàries: Espanya no ha aportat un sol euro a les tres crides urgents de
Espanya hauria de retirar les seves tropes d'Afganistan, però no oblidar-se d'aquest país. És necessari que ocupi un rol determinant per a convèncer la resta de països per invertir les prioritats. En primer lloc, és necessari acabar amb les incursions militars, els bombardejos i l'obsessió de captura de presumptes terroristes. Segon, ha de fomentar-se el diàleg amb tots els grups armats (com pretén el Govern afganès i impedeix EUA), prioritzant les converses amb les seves bases de població, amb les nombroses estructures civils fins ara oblidades i les mesures diplomàtiques amb els països veïns (per a evitar la seva històrica i perniciosa ingerència en els assumptes afganesos a través del suport a les diferents faccions). Tercer, ha de mostrar una implicació sincera i compromesa i promoure la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població. El PIB afganès és cinc vegades inferior a la despesa militar anual d'EUA a Afganistan. Si aquestes quantitats es dediquessin als afganesos i afganeses i no a satisfer les necessitats militars d'Occident, Afganistan seria un país molt més segur per als seus habitants.
També l'he publicat al meu altre blog: l'ull de la llibertat
Avui adjunto, el text que hem posat a la queixa que hem presentat davant l'ICS, per les escenes patides l'altre dia. La signa na Mireia, qui va patir, junt amb na Fatimetou i na Irina (13 anys) els improperis
Documentació adjuntada: Informe d’assistència, Targeta caducada errònia (NO EN SOM CULPABLES) Targeta renovada.
El dijous 30 d’Octubre la meva germana acollida, Fatimetou, va patir una caiguda en una activitat escolar de patinatge sobre gel, i es va donar un cop a l’ hombro que li provocava dolor lleuger. El dimarts dia 4 al vespre, vam veure com cridava quan feia moviment brusc amb el braç i ens va dir que al llarg del dia li havia passat dos cops més. Vam decidir portar-la al servei d’urgències del Camí del Mig, doncs no vam veure la necessitat d’anar a l’hospital. La vaig acompanyar amb la meva germana de 13 anys.
Com que els meus pares no van trobar la targeta sanitària original, em van donar una fotocòpia, el Passaport i la targeta de Residència. Un cop vam ser al Servei, li vaig entregar la fotocòpia a l’auxiliar administrativa. Vam presenciar una lliçó de males formes i poca educació: la senyora en qüestió es va molestar per vàries coses, i ho va manifestar utilitzant un alt to de veu, renyant-nos i interrompint-nos cada vegada que preteníem donar una explicació:
ü La fotocòpia de la targeta Sanitària estava caducada i tenia una codificació errònia (va ser la primera que li vam fer fa dos anys quan va arribar a Catalunya).
ü Li va qüestionar que no hagués anat al seu metge.
Va donar-nos un tracte tan denigrant que, finalment li vaig dir que ja me n’anava si havia de ser un problema. Va tornar a parlar malament i em va demanar explicacions de per què ho havia dit, doncs ella només estava fent la seva feina. Finalment, quan va sortir el nom de la Fatimetou a l’ordinador, havia sigut un error. Apareixia un 0 (d’home) i el segon cognom equivocat :NO ERA CULPA NOSTRA. Va deixar anar vàries “perles” dirigides a la Fatimetou (és difícil transcriure textual les frases , i no van ser les úniques. Tota l’ estona utilitzava un to i unes paraules inadequades): “Ja ets prou grandeta com per saber solucionar els teus problemes i per informar-te’n” (ella te 15 anys). “Tots veniu igual”.
Van entrar un fill amb el seu pare, directament sense previ reclam de la documentació. Per què a ell no i a nosaltres si? Hi havia dos metges disponibles.
Les 3 vam tenir una sensació de mal tracte bastant important, sobretot per la manera amb la que es dirigia cap a nosaltres. No es pot fer sentir tant malament a una persona per utilitzar un servei públic, doncs els seus pares acollidors paguen els seus impostos. Per altra banda, la Sanitat al nostre País és un dret Universal al qual tots hi tenim accés, independentment de quin sigui el seu origen.
Extret de L'ull de la llibertat
L’eurodiputat d’ICV ha mostrat la seva preocupació mitjançant dues preguntes parlamentàries, on ha advertit que la direcció actual de les negociacions per a l’Estatut avançat reforça la postura de Marroc, contrària a la legalitat internacional
Raül Romeva, eurodiputat i vicepresident de l’intergrup parlamentari per al Sàhara Occidental, ha presentat aquesta setmana dues preguntes al Consell i
Per altra banda, Romeva ha preguntat
Entrant més en detall en la situació del Sàhara, Romeva ha denunciat la postura immobilista de Rabat, que continua essent una potència ocupant il·legal al Sàhara Occidental, violant més de 100 resolucions de
L’eurodiputat d’ICV també ha insistit a recordar “les constants traves” de Marroc vers la resolució del conflicte, la darrera d’elles amb relació a la nominació del nou enviat especial de Nacions Unides. El candidat Christopher Ross ha estat acceptat per totes les altres parts implicades –incloent-hi el Frente Polisario- però Rabat està supeditant la seva designació, clau per a la represa de les negociacions de Manhasset, a què aquestes tinguin com a punt de partida el seu pla d’autonomia. “Aquesta condició és difícilment acceptable per les altres part implicades –en especial el Frente POLISARIO- amb el què s’entra en un cercle viciós de difícil sortida. Si hi ha una part que no està mostrant cap disposició a resoldre el conflicte de manera racional aquesta és Marroc. I al final els qui més acaben sofrint les conseqüències d’aquest bloqueig són els més vulnerables, els refugiats i refugiades, que estan vivint en condicions deplorables des de fa dècades”, ha recordat Romeva.
Donades les circumstàncies, el diputat al Grup Verds/ALE del Parlament Europeu ha expressat els seus recels a una millora de les condicions de cooperació sobre les bases actuals: “Si
