dissabte, de setembre 29, 2007

LA POLICIA MARROQUÍ TIENE ORDEN DE REBENTARNOS LOS OJOS A LOS SAHARAUIS (Sultana Jaya)

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Així de contundent començava aquesta tarda la seva xerrada na SULTANA JAYA a Girona.
Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket


Na Sultana, és una noia sahrauí, de Bojador (Sahara Occidental ocupat pel Marroc) que feia uns minuts m’havia trobat junt a 2 amigues sahrauís quan es dirigien al Centre Cívic, a Girona, per tal de parlar del seu Sàhara Occidental. Evidentment, ella no es va presentar com a tal i vaig anar amb ella, normalment, fins que vam arribar al Centre Cívic La Mercè. Allà l’esperaven les càmeres de TV3 (els amics Ricard i Walter) davant les quals, va parlar amb la mateixa naturalitat que ho havia fet amb mi. Després, va entrar, junt a la amiga CRISTINA NAVARRO, la nostra amiga i davocada, i va començar la xerrada.

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Na CRISTINA, ens va parlar de les irregularitats que han de patir els sahrauís dels Territoris Ocupats pel Marroc, ja que son detinguts per manifestar-se pacíficament, pel simple fet de portar un darrah o una melfa o per parlar en hassania. Un sahrauí pot ser detingut pel sol fet de ser-ho, així com pot patir tota mena de vexacions, violacions, pallisses, … , i tot amb el consentiment d’Espanya (potencia administradora del Sàhara Occidental) de la Unió Europea i de la ONU.

També ens va explicar les irregularitats que han de patir els/les sahrauís en els judicis, on es presenten amb la roba plena de la seva pròpia sang i on poden mostrar les ferides produides en els “interrogatoris” als observadors internacionals (aquesta és la impunitat dels marroquís). Impunitat que continua amb judicis que tracten com a delinqüents comuns a ciutadans, que en primer terme i segons la legislació internacional, no poden ser jutjats per les lleis marroquines i que en segon terme son jutjats com a delinqüents comuns, quan el que es preten és aniquilar a tot un poble.

Un altre fet molt greu, és l’acceptació dels informes judicials, FALSOS, com a úniques proves en uns judicis que son una pantomima, per tal d’atemorir a tot un poble. Sols així es poden entendre condemnes per fets ocorreguts al Sàhara Occidental a activistes com a ALI SALEM TAMEK, quan aquest ESTAVA A ALEMANYA. El jutje, en aquest cas i en d’altres, no accepta les proves de la defensa, fins i tot quan hi ha la disposició de periodistes, diputats, alcaldes, … , d’anar a declarar o es porta la premsa del país on estaven els activistes … A Catalunya i Espanya, aquesta actitud dels jutjes tindria una denominació, que jo m’estalvio d’escriure.

Però el que és més greu, aquests fets son denunciats per les ONGs de drets humans com a Aministia Internacional i d’altres i ni la potència administradora (Espanya) ni la gran valedora del Marroc (França) ni la U.E. ni la ONU fan res per evitar-ho … l’únics que s’els ocorre es elogiar un procés democratitzador al Marroc, que tothom sap està supeditat a la voluntat del rei i a les seves tupinades.

SULTANA JAYA, va començar per explicar la situació del seu poble, que ha de patir la pitjor de les admnistracions colonials. Ens explicava l’existència de 500 desapareguts (sahrauís) de com els joves sahrauís son obligats a “emigrar” sota amenaça de mort i d’amenaces contra tots els membres de les seves famílies (de violació de fills i filles o de mares, de destrucció física de les seves cases, … ). Ens explicava que els últims mesos coneixia directament 14 d’aquests casos que implicaven joves coneguts per ella i que les associacions de defensa dels drets humans, en teniem més de 400 de registrats.

Ens va parlar que a la ciutat d’SMARA, la POLICIA COLONIAL MARROQUINA, TE L’ORDRE DE REBENTAR ELS ULLS DELS SAHRAUÍS, i que qui ho vulgui veure trobarà a nens i nenes de 10 anys, joves i adults sahrauís, amb cops als ulls, molts d’ells amb èxit per la policia. Aquesta pràctica s’esta extenent i a ella mateixa li van rebentar un ull i quasi l’altre (li van trencar l’os de la cella). Aquesta és la democràcia i el respecte als drets humans dels marroquins, de la que ens parla el govern d’Espanya o França?

Ens va parlar amb tota cruesa de com havia estat agredida junt a 2 amigues seves, per un grup de policies colonials marroquins. El motiu: ser sospitosa de participar en una manifestació pacífica, junt a un grup d’estudiants sahrauís, en la que es reclamava l’autodeterminació del seu país, el Sàhara Occidental.

Ens va explicar, que com tot i tenir l’os de la cella trencat, l’ull rebentat i la mandíbula també trencada, no va ser portada a un hospital, tot al contrari, en el mateix vehicle que les va recollir, van ser torturades i vexades pels policies marroquins i com a l’arribar a comisaria, també van ser víctimes, un altre cop, de tortures, violacions, vexacions, …

Fins i tot, quan els companys i companyes de na Sultana, van aconseguir que aquesta fos traslladada a un hospital, va ser tancada en una sala amb un matalàs en un racó i quan va entrar algú va ser per tornar a ser apallisada i obligada a veure la seva pròpia sang, després d’haver-la vomitat a causa dels cops …

Crec que em puc estalviar els detalls dels processos judicials, de com na Sultana, els/les seus/ves campanys/es i altres activistes dels drets humans sahrauís van patir uns processos judicials completament irregulars, fins i tot, tenint present les lleis marroquines. De com van ser apallissats/des per tal de que signessin uns informes policials irregulars i com el jutje no els va permetre explicar-ho.

De com els militars marroquins no volien permetre la cura de les seves ferides. Deien que millor deixar l’ull malmès i les ferides, perque tothom veiés el que passa per expressar-se lliurement … en fi, us podeu imaginar … sols l’acció d’altres sahrauís i d’algun professional, posant en risc la seva posició, va evitar-ho

Per acabar vull donar les gràcies a ACAPS GIRONA, per treballar com ho fan, per organitzar actes com el d’ahir, … , gràcies, en particular a na Lluïsa, na Txell, en Ferran, l’Antoni i a tots aquells i aquelles que han participat i han contribuit a que els actes del 10è. Aniversari de l’Agermanament entre GIRONA i FARSIA siguin un èxit

1 comentari:

kneita ha dit...

Gràcies a tu Toni per venir a Girona, per publicar el post amb la rapidesa que et carecteritza.
Tant la Cristina com la Sultana ens van aportar un testimoni d'allò més enriquidor, vaig tenir el plaer de sopar amb elles i fer el te a casa fins les 3 de la matinada i poder sentir com desde el Sàhara Ocupat (a través d'un xat) preguntaven per la Sultana i ella els responia, increible la de gent que estava conectada en pro de la causa sahraui, ja us ho explicaré quan tingui un moment.
Una forta abraçada, ens veiem al concert de la MARIEM
Txell