El Cami cap a Tifariti (2). El viatge cap el Sàhara Occidental lliure

Semblava impossible, però havíem esmorçat a l'hora i estàvem preparats per marxar cap a 3/4 de 9 cap el punt de sortida del 27 de Febrero, on vam anar trobant amb les diferents delegacions: d'Itàlia, Galícia, Andalucia, Madrid, València, ... a Tifariti en trobaríem d'altres: d'Algèria, Sudàfrica, Kènia, Cuba, Venezuela, Colombia, Xile, Angola, Mèxic, ....

El Viatge
Després d'una espera que a algú se li va fer llarga, ,el viatge va començar, tranquil·lament, esperant una i altra vegada per sortir tots agrupats, contant 18 "Toyotas" davant nostre i uns quants més darrera.
La tècnica dels xofers és molt important en aquesta mena de viatges, el nostre en Ben Naser, és un gran conductor de vehicles que combina la perícia i la prudència, el coneixement del desert i l'estimació pel seu vehicle. La veritat, en Ben Naser, va ser molt important perque tinguéssim un bon viatge, sense més bots que els imprescindibles, tot i que anava constantment obrint noves vies. A més, entre nosaltres hi havia en Miquel (l'alcalde de Gelida) que l'any passat va tenir un accident (amb voltes de campana incloses) que ara el portava a demanar certa prudència i mesures de seguretat als organitzadors.

Ben aviat, vam començar a veure les gradacions del desert, vaig entendre els sahrauís quan parlen del desert i expliquen que és molt diferent segons on es troben.
Vaig entendre, ben aviat, perque nomenen com a INFERN la Hammada de Tindouf. Sols entrar a SAGUIA-EL-HAMRA, la vegetació, tot i que escassa i de climes àrids, s'anava fent cada cop més habitual. Fins i tot els arbres, anaven tenint continuïtat sobre el terreny.

Abans, havíem passat per la terra dels miratges, on els reflexes ens semblaven fer veure masses d'aigua sobre la llunyania. Després el desert gris i el negre. Quan baixavem, fins i tot, la vida animal es feia més evident, podíem veure les petjades dels petits ratolins de desert i de les aus que creuen el desert del Sàhara Occidental, fins i tot hi havia rastres de serps, ...

Quan anàvem arribant a la regió de Tifariti, les pedres es transformaven en roques negres i al fons, fins i tot alguna muntanya d'aquest color. La regió de Tifariti, tot i no perdre la duresa del desert, si que es feia més evident la vegetació, el clima més suau ... vam entendre el perque molts sahrauís venen aquí a millorar la seva salut i el perque de la ubicació de l'Hospital Navarra en aquestes terres

Tots aquests matisos, havien fet més agradable un viatge de 9 hores pel desert dels saharians, on constantment el nostre vehicle semblava obrir nous camins ...

Un cop arribats a Tifariti, ens van acomodar en haimes de 3 en 3. La Haima no sols seria el lloc de descans i on prendríem els tes, preparats per na SAÍDA (una sahrauí amb molt de caràcter) però sobretot on parlariem de llibres (Samarcanda d'Amin Malouf, Los Asesinos, La Ruta de Ispahan, .... ) o de cinema (La vida de los otros o de La Estrategia del Caracol) ... i de moltes altres coses acompanyats per l'Emboirik, na Sara i tots/es les companyes de viatge