El camí cap a Tifariti (1)

Vam començar un viatge diferent la matinada del 24 de febrer. Un camí que ens havia de portar a TIFARITI, l'actual capital del Sàhara Occidental, a les zones lliures, controlades pel Frente Polisario. Per 3 dies, Tifariti, es convertiria en el centre de la solidaritat i la cooperació amb els sahrauís.

M'estalvio parlar del viatge, més que conegut, fins a Tindouf, amb la novetat, per a mi, de l'escala a Madrid i el seu grandiós aeroport, amb trenet inclòs dins de la nova T4.

Des del primer moment vaig estar acompanyat pel nucli de la delegació catalana, que a mida que anaven passant els dies s'ampliaria. Primer, la Núria (quina vitalitat i quines ganes de riure) la Txell (tots/es coneixeu la seva dolçor) l'Antònia (sempre vital) i després la Montse (la més sahrauí de tots nosaltres) en Miquel, en Francesc i la Cristina (quina força interior sota el seu aspecte de fragilitat). A Madrid també ens esperava l'Emboirik, que en tot moment, va estar amb nosaltres.

Un cop a Tindouf, "vam agafar" l'autobús i contra el que és el meu costum, no ens va portar a Smara, tot i que ho vaig intentar, aquesta vegada ens portaria al 27 DE FEBRER, ... per un cop, no dormiria a la haima de la meva família ... però si a una casa sahrauí, que com totes seria meravellosa.

Aquell primer dia i la primera nit la passariem a casa de na CHAIAA MOULOUD ((27 de febrero, b2) amb la seva mare i les seves nenes, na HASSINA, na FATMA i na LANA ... no voldria oblidar-me del petit, en BACHIR ... tots plegats ens van fer sentir com a casa nostra

Quan vam entrar a 27 DE FEBRERO, vaig sentir la mateixa emoció, aquelles petites llàgrimes que em vénen als ulls, quan entres als Campaments. El més curiós es aquesta vegada entravem a un Campament iluminat amb electricitat (fet que de nit li treu al seu cel certa espectacularitat). Jo estic ac ostumat als Campaments de les plaques solars, de les iluminacions tèbies i de pcos mitjans lumínics.

Al 27 DE FEBRERO, trobem electrodomèstics elèctrics, com a rentadores, TVs o neveres ... tot i així, els sahrauís d'aquí son els mateixos, ... , la duresa del desert de la Hamada de Tindouf, igual, l'escasetat de mitjans i en l'alimentació ... que us he de dir ... Això si, la mateixa hospitalitat i aquella sensació de que tot el que hi ha al teu voltant, també es teu.

Tot i això, la sensació era que aquesta vegada no anavem a fer el mateix que sempre ... el cos, en canvi, s'anava acomodant a les condicions de vida ... notaves com t'anaves acomodant a les colxonetes, a l'hospitalitat i com a partir del primer te, ben aviat, esperes el següent.

L'estimació de les nenes de la casa, el passeig pels voltants de la nostra haima, la pujada al turonet del darrera buscant la cobertura telefònica, la trobada amb algun sahrauí conegut i/o que ha estat per Catalunya ... tot com sempre ... LA MATEIXA LLUITA, LA MATEIXA ESTIMACIÓ.

Com sempre, quan vas a dormir, penses que els sahrauís es mereixen un

SÀHARA LLIURE