El que sobta, és que aquesta mala pràctica s'estigui utilitzant des del mitjà de comunicació que va tenir un paper més rellevant en desmuntar la trama de l'11-M. Potser caldrà utilitzar els mateixos arguments per desmuntar una altra trama, la que vol ignorar el dret internacional en el tema sahrauí.
Els mitjans de comunicació no poden ignorar les opinions que publiquen dins les seves planes i encara que totes han de ser respectades, cal que dotin els seus lectors dels drets que tenen com a tals i entre aquests a mostrar el seu desacord amb les opinions i les línies mestres que les sustenten.
Els mitjans de comunicació no es poden amagar darrera dels títols dels seus col·laboradors ni utilitzar aquests per donar cobertura a l'opinió del govern o de qui sigui.
Cal que no oblidem que les opinions del Sr. Bernabé, donen cobertura als intents del regne del Marroc de dotar el Sàhara Occidental d'una autonomia que no té cap base real ni legal.
Cal que no oblidem que les opinions dels Sr. Bernabé, obliden les tortures que pateixen els sahrauís que s'atreveixen a opinar, que s'atreveixen a pensar i dir que son independentistes. Que s'atreveixen a dir que el FRENTE POLISARIO és l'interlocutor en un conflicte que enfronta un poble (el sahrauí) i una potència colonitzadora (el Marroc)
Cal no oblidar que darrera de les opinions del Sr. Bernabé, s'amaguen els interessos econòmics d'aquells que es volen enriquir amb les riqueses naturals del Sàhara Occidental (petroli, fosfats, pesca) i que si aquestes no existissin possiblement el conflicte ja estaria resolt.
No podem donar cobertura a aquells que darrera d'una ideologia nacionalista i imperialista, volen ocupar un país que des de fa més de 30 anys té reconegut el dret a ser lliure i independent. Espanya, per molt que dolgui al Sr. Bernabé, hauria de recolzar i guiar el procés d'autodeterminació del poble sahrauí. Hauria de liderar el referèndum i acabar amb la situació injusta en la que viuen quasi 200000 persones refugiades en el pitjor del deserts, així com també la situació injusta dels que viuen en l'interior del Sàhara Occidental, perseguides dia a dia per la policia colonial.
Els mitjans de comunicació poden publicar totes les opinions però també haurien de publicar les rèpliques. Aquí sota reprodueixo una nota dels que es queixen per no ser escoltats ... i porten més de 31 anys així
Nada más leer el artículo de Bernabé López García en las páginas de El País, acusando a todos de discriminar a los saharauis, de apoyar sólo a los saharauis de los campamentos de refugiados y olvidar a los de los territorios ocupados, pensamos en escribir un artículo de respuesta y en enviarlo a El País para su publicación. Lo hicimos con urgencia. Pero no fue publicado. Es sin duda revelador que El País difunda un artículo con una acusación tan grave e injusta, y que después no tenga el coraje de acoger en sus páginas ni siquiera una carta al director de las muchas que, nos consta, se han enviado. No publicaron el artículo de la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara, ni tampoco éste, lo cual viene a confirmar la intención del diario: preparar el terreno a Marruecos, que se dispone a presentar ante la ONU su enésimo proyecto de autonomía, eludiendo todas las resoluciones de la ONU. Y apoyar la posición del gobierno español que se abstuvo en la última votación de la ONU sobre el innegable derecho saharaui a la autodeterminación. Así, las cosas están claras. Una vez más, asumimos el papel de David contra Goliath, y tampoco olvidamos el final de la leyenda bíblica. Que no lo olviden tampoco ellos.
1 comentari:
Ni per un moment vaig pensar que El País publiqués ni una sola d'aquestes respostes.
Respostes que ha difós Poemario i que caldria, potser, difondre molt més.
Estan com molt bé dius preparant la presentació d'un pla d'autonomia sortit de la cuina de M6 en un intent desesperat de que la Comunitat Internacional legitimi una ocupació.
El moment suposo que és delicat i que estan en joc multitut d'interessos. Drogues, immigració, reivindicacions territorials i qui sap si talons gruixuts o algun riad a Marrakech. Amb la complicitat de França, no ho cal dir.
Cap de les persones que creiem amb la Causa Sahrauí tenim solucions màgiques si no és la de sempre: difussió,cooperació i testimoni.
Perquè quan algú creu en una Causa no pot veure'n cap altra.
Continuarem amb la nostra tasca, ara més que mai per molt que les medias més influents vagin pel camí contrari.
Nosaltres i molta gent sabem on és la raó i la continuarem proclamant pertot.
Salut i bon any nou Toni.
Una abraçada des de Lleida congelada i boirosa.
Antònia.
Publica un comentari a l'entrada