Avui mateix, he rebut la següent notícia del COMITÈ CATALÀ AMINETU HAIDAR PER L'ALLIBERAMENT DE TOTS ELS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS, que al temps la recollia de la web: http://www.kaosenlared.net
Potser cal destacar la determinació amb la que lluiten els sahrauís, aquests dies que ens arriben notícies de que els presos polítics sahrauís en vaga de fam, van perdent el coneixement, ja que ja fa una setmana que estan en una vaga de fam molt estricta. Entre aquests es troben l'activista Mohamed Mulud Elhajaj, el defensor dels Drets Humans, Sbai Ahmed, que pateix una malaltia cardíaca crónica i l'antic pres polític, Tubali Elhafed.
La Revista de Estudios Estratégicos, destaca que la intifada sahrauí enceta una nova lluita contra la tirania, del que pensen que poden ocupar un petit país, com el Sàhara Occidental, amb impunitat i una lliçó per tots aquells que pensen que posant-se al costat del poderós, salven els seus interessos.
Cal fer veure a la ONU, a la comunitat internacional i a l'estat espanyol, que sols recolzant una sortida justa pels sahrauís pot arribar la pau definitiva a l'Àfrica Occidental. L'altre dia llegia en una notícia que enviava el Norwegian Support Committee for Western Sahara, una entitat molt activa, favorable a una sortida justa i favorable als sahrauís, que l'únic interès del Marroc per ocupar el Sàhara Occidental, és l'explotació de les riqueses naturals que conté aquest territori (petroli, banc pesquer, ...) és per això que son molt actius en la denúncia de les activitats de multinacionals, que signen acords il·legals amb el govern del Marroc i influents en el seu país, on aquestes multinacionals, veuen que les seves activitats son qüestionades des del govern del país i boicotejades per la població.
El Segle XXI, ha de ser el dels drets de les persones i dels pobles. El dret del poble sahrauí es a ser independent, cal que el el recolzem en la seva determinació. Mentre tant, també denunciarem la situació injusta que pateixen els presos polítics sahrauís, els recolzarem en la seva determinació de continuar les vagues de fam que han emprès, però sobretot, RECOLZAREM LA INTIFADA SAHRAUÍ, que és una mostra de com un poble pacífic, amb una identitat i amb un sentiment nacional, es capàs de lluitar utilitzant la PAU i la NO VIOLÈNCIA, en la resistència civil contra la tirania del colonialisme.
Segur que al Sàhara Occidental, els violadors dels drets humans, veuran com la seva nau s'embarrancarà com aquesta que encara es pot veure a les costes del Sàhara Occidental ocupat, a La Güera, molt a prop de Nouadhibou
Potser cal destacar la determinació amb la que lluiten els sahrauís, aquests dies que ens arriben notícies de que els presos polítics sahrauís en vaga de fam, van perdent el coneixement, ja que ja fa una setmana que estan en una vaga de fam molt estricta. Entre aquests es troben l'activista Mohamed Mulud Elhajaj, el defensor dels Drets Humans, Sbai Ahmed, que pateix una malaltia cardíaca crónica i l'antic pres polític, Tubali Elhafed.
La Revista de Estudios Estratégicos, destaca que la intifada sahrauí enceta una nova lluita contra la tirania, del que pensen que poden ocupar un petit país, com el Sàhara Occidental, amb impunitat i una lliçó per tots aquells que pensen que posant-se al costat del poderós, salven els seus interessos.
Cal fer veure a la ONU, a la comunitat internacional i a l'estat espanyol, que sols recolzant una sortida justa pels sahrauís pot arribar la pau definitiva a l'Àfrica Occidental. L'altre dia llegia en una notícia que enviava el Norwegian Support Committee for Western Sahara, una entitat molt activa, favorable a una sortida justa i favorable als sahrauís, que l'únic interès del Marroc per ocupar el Sàhara Occidental, és l'explotació de les riqueses naturals que conté aquest territori (petroli, banc pesquer, ...) és per això que son molt actius en la denúncia de les activitats de multinacionals, que signen acords il·legals amb el govern del Marroc i influents en el seu país, on aquestes multinacionals, veuen que les seves activitats son qüestionades des del govern del país i boicotejades per la població.
El Segle XXI, ha de ser el dels drets de les persones i dels pobles. El dret del poble sahrauí es a ser independent, cal que el el recolzem en la seva determinació. Mentre tant, també denunciarem la situació injusta que pateixen els presos polítics sahrauís, els recolzarem en la seva determinació de continuar les vagues de fam que han emprès, però sobretot, RECOLZAREM LA INTIFADA SAHRAUÍ, que és una mostra de com un poble pacífic, amb una identitat i amb un sentiment nacional, es capàs de lluitar utilitzant la PAU i la NO VIOLÈNCIA, en la resistència civil contra la tirania del colonialisme.
Segur que al Sàhara Occidental, els violadors dels drets humans, veuran com la seva nau s'embarrancarà com aquesta que encara es pot veure a les costes del Sàhara Occidental ocupat, a La Güera, molt a prop de Nouadhibou
La Revista de Estudios Estratégicos canadiense califica la Intifada saharaui de “resistencia civil no violenta”
Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias (SCSC) [31.08.2006 15:03]
Chahid El Hafed/El Aaiún/Inzegan.- La Intifada de saharaui es una “verdadera resistencia civil no violenta” y una “tercera vía de gran alcance” entre la diplomacia y el conflicto armado, que podría proporcionar el ímpetu necesario para transformar este conflicto “insuperable” y para terminar una “ocupación represiva”, según un estudio publicado recientemente por la Revista de Estudio Estratégico y de Defensa canadiense.
La Intifada no violenta que los saharauis iniciaron a finales de mayo del 2005 representa una nueva estrategia asimétrica de la resistencia, entre la guerra y el diálogo, que reenfocó la atención internacional en un conflicto que ha desestabilizado esta importante región geoestratégica del norte de África durante más de tres décadas, afirman en su estudio la Dra. María J. Stephan y Jacob Mundy.
El estudio analiza la transformación de la estrategia del movimiento pro independencia saharaui partiendo de la lucha armada y la diplomacia conducidas ambas por el Polisario, a una nueva estrategia basada en la resistencia civil no violenta protagonizada por los saharauis que viven en los territorios ocupados y en el sur de Marruecos.
Los autores aseguran que la Intifada de la Independencia saharaui constituye “un momento crucial dramático en la lucha por la autodeterminación del pueblo saharaui” debido al “alcance, la intensidad y la implicación civil total” en las manifestaciones nacionalistas que cogieron por sorpresa a las fuerzas de ocupación marroquí que vienen dominando el Sahara Occidental mediante el uso de “la violencia y la intimidación”.
Los habitantes del Sahara Occidental, gente tradicionalmente nómada con una lengua y una cultura propias, se enfrentaron a sus opresores “no con las armas ni las bombas”, sino utilizando Internet como medio de comunicación diaria para promover la no violencia y la coordinación del movimiento para efectuar manifestaciones pacíficas, sentadas y otras formas de lucha no violenta, reivindicando su derecho a la autodeterminación y a la independencia, señalan los autores.
La gran fuerza del movimiento pro independista saharaui reside en “la legitimidad de sus demandas de ponerse de acuerdo con el derecho internacional, el alto nivel de la ayuda internacional que ha logrado la RASD, la cohesión de la población saharaui, y los mecanismos progresistas en la gestión democrática que ha alcanzado el pueblo saharaui que vive bajo la ocupación y en el exilio”, añaden.
Por otro lado, seis presos comunes marroquíes atacaron el jueves pasado a un preso político saharaui, Salek Laaseri, internado en la cárcel marroquí de Kenitra, haciéndolo caer desde su cama al suelo y causándole graves daños en el cuerpo, informa una fuente digna de confianza.
El preso político saharaui fue agredido a causa de tener pintada en su celda la bandera saharaui y conservar un retrato del presidente saharaui, Mohamed Abdelaziz, que había recortado de un periódico marroquí, subraya dicha fuente.
Ante dicha agresión las autoridades penitenciarias no intervinieron para proteger el preso político saharaui, sino que convocaron al procurador del rey marroquí en la ciudad de Kenitra para castigar nuevamente a Laaseri, añade el informador.
Mientras, los presos políticos saharauis en Inzegan y Ait Mellul comenzaron una huelga de hambre de 48 horas ayer miércoles, en protesta por el trato inhumano al que se ven sometidos por parte de la administración penitenciaria marroquí y sus agentes, indica un comunicado hecho público ese mismo día, una copia del cual ha llegado a SPS.
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=22752&nc=2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada