dimecres, d’agost 02, 2006

Les colònies i la solidaritat: juntos podemos

Juntos Podemos
Potser, el que no he escrit en el meu blog son les meves impressions sobre les colònies i els projectes de solidaritat amb el poble sahrauí. Crec que a aquestes alçades tothom sap que en sóc favorable, que he treballat per l'èxit de les colònies, que a casa meva hi ha una nena sahrauí (una altra diferent, la que m'ha "tocat" com diria la meva filla petita: una nova experiència, però igual de positiva, com cada any).

Potser el que trobo a faltar, en molta gent, és l'orgull ... el projecte de colònies, tots i totes sabem que toca una fibra molt delicada, la de les relacions entre les persones, ... un aspecte que moltes vegades és meravellós i d'altres és problemàtic i quan hi han problemes, molts cops són delicats d'afrontar.

Però la reflexió que em feia, era una altra, CAL RECUPERAR L'ORGULL de participar en aquest projecte, és tant important com els altres. La solidaritat amb els sahrauís també es demostra treient els seus fills de l'infern, l'estiu. Muntant festes com les de Vilassar de Dalt o Arenys de Munt, on a més de gaudir, es donen a conèixer els problemes pels que passa el poble sahrauí i a més, ... s'arriba a molta gent ... moltes ONGs voldrien tenir el nostre capital humà, voldrien tenir les nostres posibilitats, tot i que els nostres recursos son molt limitats, és veritat.


Ningú pot confondre la nostra solidaritat, ningú pot confondre les nostres ganes de treballar amb i pel poble sahrauí ... a través dels nens, podem donar a conèixer que hi ha 200000 persones que fa més de 30 anys que son exiliades ... que hi ha activistes sahrauís que lluiten contra el Regne del Marroc, que ocupa el seu país ilegalment, que lluiten per aconseguir la independencia del Sàhara Occidental ... NOSALTRES ELS RECOLZAREM, ESTAREM AMB ELLS SEMPRE, que ningú ho dubti.

Ara, cal aconseguir recuperar el prestigi dels projectes de solidaritat amb el poble sahrauí, aquesta és una part important de la nostra força, de la nostra capacitat d'nfluir i de fer arribar el nostre missatge a tota la societat catalana. Cal que estem TOTS i TOTES ben junts, fent força, fent pinya

Ara, si us sembla podem gaudir de les imatges recollides per la AGAILA

2 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Toni,
com molt bé dius cal que recuperem l'orgull de treballar pels infants.
És més crec que la persona o persones que van endegar aquest projecte de vacances algun dia els sahrauís li faran un reconeixement. Són els infants els que serven la flama de la Causa del Poble Sahrauí. Sense la seva presència i la seva alegria molts de nosaltres mai no hi hauríem arribat.
Per tant, estic molt orgullosa, en el bon sentit, de treballar en aquest projecte.
Tots els esforços s'ho valen.
Una abraçada.

Ferran Lindström ha dit...

Toni, suposo que com cap visible d'ACAPS Mataró has de ser prudent en els teus comentaris. M'agrada que deixis entreveure que hi ha una problemàtica que avui viu , almenys localment (que és el que jo sento) la nostra ONG.
La manca de cohesió d'entre les famílies acollidores. La manca d'una orientació en l'acció i la trasnformació d'alguna d'aquestes famílies en pures gestores dels hotels dels nens, és un fet més que preocupant.
L'idea original s'anat deteriorant amb el pas del temps. El regne del Marroc ens està guanyant la partida.
Mai ens haviem trobat en la necessitat d'explicar a una familia acollidora l'història i la lluita del poble del nen que tenen acollit.
Sabem que l'història l'explica qui la guanya.
Salut i força