diumenge, d’agost 13, 2006

Més colònies. Més projectes

Ja torno a ser aquí, després d'uns dies d'estar a fora i en els que en certa mesura he recorregut Catalunya de Nord a Sud, a partir d'avui em torno a connectar a la xarxa.

Avui quan obria l'ordinador, el primer que he fet ha estat repassar el correu i obrir el meu blog. Els que em seguiu, potser recordareu, que en la meva última entrada feia uns comentaris a l'entorn del projecte de colònies, per tal d'acompanyar un petit video-clip realitzat per Agaila, l'estudiant sahrauí que actualment viu als Estats Units i que aprofita els recursos de la xarxa per tal de donar a conèixer la causa del seu poble, el sahrauí.

Recordo que deia que calia recuperar l'orgull de participar en tots els projectes i en concret, en el de colònies i avui continuo pensant el mateix. En aquesta entrada, hi tinc 2 comentaris, un d'ells d'en Ferran, a qui he d'agrair el comentari, però també el fet de que jo sigui en aquest mon (a ell i a la seva família) dels sahrauís i també el que hagi viscut, amb ells, alguns dels millors moments dels últims estius ... i algun moment d'angoixa, que ara no ve al cas.

Potser, en aquest comentari es sobrevalora la meva posició dins d'ACAPS Mataró i segur que comparteixo el fet que s'hagi d'evitar convertir les famílies acollidores en una mena d'Hotels per a Nens Sahrauís.

Quan dic que es sobrevalora la meva posició, ho dic amb totes les conseqüències. No renuncio al meu compromís amb el poble sahrauí i el meu compromís amb la gent que m'acompanya en aquest camí. Forma part d'aquest compromís el fer córrer la informació, donar a conèixer la situació en que viu el poble sahrauí, a vegades amb escrits i fotos de situacions que semblen tretes de les pitjors èpoques del Segle XIX i que en canvi, es permeten en ple Segle XXI, tant des de l'ONU com per França, els Estats Units o Espanya, quan no compleix amb les seves obligacions històriques.

El que us voldria dir és que allà on sóc, intento treballar en equip, però cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats, jo mai les defujo. Us puc assegurar que les famílies acollidores que han pogut venir a través meu, saben molt be el que fan quan acullen un nen o una nena sahrauí. Saben molt be, la història d'aquest poble i quins problemes viuen tant als Campaments de Tindouf com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. I a les que vénen a través d'altres vies, també s'intenta que arribi la informació. Segur que els comentaris d'en Ferran van per altres vies, i d'aquests, en cal aprendre.

És important, fer un exercici d'autocrítica, que a més de sa, ajuda a millorar les nostres accions. Cal tenir present que aquest any, el projecte de colònies, el vam començar a treballar tard, molt tard. Pels problemes interns d'ACAPS Catalunya, que en Junta del 4 de febrer acordava suspendre TOTS els projectes fins el 31 de març, fet que va obligar a retardar la signatura del conveni amb l'ajuntament de Mataró fins a finals de març (després de consultar i amb el permís de la direcció que llavors hi havia a ACAPS Catalunya) però també tenint present que l'organització de colònies a Catalunya, no es va acabar de definir fins el més d'abril i que la informació no es va poder concretar fins a última hora. Aquests fets han obligat a centrar els esforços en aconseguir famílies per tal d'assegurar que hi haguessin les mateixes que l'any anterior a la zona de Mataró, Argentona, Cabrera i Cabrils ... crec que s'ha aconseguit.

Segurament han faltat aquells actes que cohesionen el projecte. El primer sopar de famílies i els actes al carrer ... es veritat ... però també es veritat que les 5 famílies noves a Mataró han concretat el seu compromís el mes de juny (algunes d'elles, ben avançat aquest mes i una, no va saber que efectivament tindria nen fins ben entrat el mes de juliol). A la junta d'ACAPS s'han proposat activitats, com la parada de Sant Jordi i d'altres i que no s'han fet perque la Junta no ho ha cregut convenient ... les activitats es fan amb la participació de tothom i amb el compromís de tothom sino no tenen sentit. Podem sortir al carrer els 4 de sempre i es clar que és positiu però el que realment ens dona presència és el compromís de tothom

Però també seria injust que ens quedéssim amb aquesta imatge. Crec que aquest curs ha estat especialment intens en quan a activitats per ACAPS Mataró, d'entrada podria citar 5 actes públics diferents a Mataró i Argentona, centrats sobretots en la denúncia de la situació en que viu el poble sahrauí ... no és el moment ara de fer-ne una relació, però seria molt fàcil fer-la ... penso que caldria tirar molts anys enrera per trobar un ritme d'activitats tant important i no sé si en trobaríem cap

En els actes organitzats per ACAPS Catalunya o pel Comitè Aminetu Haidar a Barcelona, la delegació més nombrosa sempre ha estat la de Mataró (i Argentona) i tots eren actes de denuncia de la situació dels sahrauís als Campaments o al Sàhara Occidental ocupat i en tots ells, la demanda més important era la de demanar la independència pels sahrauís i molts dels assistents per Mataró eren famílies acollidores de l'últim any ... potser algú havia passat la informació, potser algú havia explicat la situació dels sahrauís, potser algú reivindica els projectes i perque es fan, potser hi tenen a veure els que treballen a l'associació i segur que d'aquestes coses es parlen a les juntes d'ACAPS Mataró

Potser les queixes poden anar per altres bandes, també ho sé, però crec que amb més participació es podrien fer tots els actes que volguéssim, fins i tot el de clavar una haima a la platja de Mataró (o en un altre lloc) al voltant de la qual es podria desenvolupar una festa oberta a la ciutat i dins d'ella, es podria trobar el te sahrauí i informació sobre el conflicte ... per cert, famílies acollidores d'aquest any estarien disposades a col·laborar-hi ... segur que s'els ha explicat el projecte i el conflicte en el que ha de viure el poble sahrauí

Potser les crítiques es poden dirigir al tractament de les dades del projecte i les relacions entre famílies, ... ja ho sabeu, jo no coordino colònies, ... , de totes formes voldria ressaltar la dificultat de fer-ho, de la dificultat d'intentar mediar sobre les relacions entre persones, d'intentar que tothom estigui content, ... , son masses aspectes i aquest sols és un espai d'un blog d'una persona particular. Si algú pensa que cal millorar, cal que ho faci en el lloc que toca, a la reunió de balanç de colònies o a les juntes de l'associació.

Potser algú pot dir que en Toni podria haver fet més, jo també ho penso, però molts i moltes de vosaltres sabeu que estat involucrat en processos que toquen molt personalment, el tancament de la fàbrica on treballes, no és fàcil d'afrontar, encara que ara sembla que puc mirar el futur amb cert optimisme ... però no deixa de ser un cop. Dins del mon sahrauí, la meva participació en la Gestora d'ACAPS nacional (a algú de vosaltres ja he explicat per les dificultats que es van passar en aquest procés, en el que ara no entraré) i en la posterior formació de la Junta Nacional, ... , en fi, cadascú ha de viure el que de viure i a vegades no pot estar per tot ... aquí s'hauria de veure la pinya, la participació de tothom

Ara, us convido a participar en les activitats de la tardor i l'hivern. Cal donar relleu al projecte de Tarbies, potser cal pensar en algun acte, a més de parlar si fem la loteria ... tinc alguna proposta al cap, si algú també vol pensar-hi i participar, ja sabeu, una trucada, un cafè i MOLTA SOLIDARITAT. Ha de ser un acte oberta la ciutat, amb pretensions d'arribar on calgui.

Segur que si és per la gent de Mataró i del Maresme, el Marroc no pot guanyar la guerra. Per nosaltres el Sàhara Occidental, seria un país independent, amb capital a El Aaiun, demà mateix

6 comentaris:

Anònim ha dit...

EN HORA BUENA:
EL CAMBIO ES BUENO MIENTRAS LAS INTENCIONES SEAN PARA TIRAR ADELANTE UN PROYECTO COMO ESTE. EN HORA BUENA LA NUEVA JUNTA DIRECTIVA DE LA ACAPS. AHORA ES EL MOMENTO PRECISO PARA UNIR NUSTRAS FUERZAS Y INTENSIFICAR NUESTRO TRABAJO Y AMORTIGUAR LO QUE ESTABA HACIENDO CON NUEVAS PERSPECTIVAS Y GANAS SIEMPRE CARACTERIZADO CON LA TRANSPARENCIA Y LA BUENA FE.

EL SAHARA OCCIDENTAL ES UN PAIS COMO CUALQUIER OTRO, PARA NOFICAR DICHA AFIRMACION MIREN LA RESISTENCIA DE UN GRUPO DE PERSONAS EN MEDIO DE UN DESIERTO INOSPITO DURANTE MAS DE TREINTA AÑOS. ESO ES BASTANTE PARA QUE OS DAIS CUENTA QUE EL SAHARA SI EXISTE.

ANIMO

ABDELAHE ALI AHMED

ANNA ha dit...

SI LES VIES DE LES QUE PARLEU, SON LES FAMILIES NOVES DE AQUET ANY , US PUC ASSEGURAR QUE ESTAN MOLT BE INFORMADES I QUE TENEN CONEIXEMENT DE LA SITUACIÒ EN QUE VIU EL POBLE SAHARAHUÍ. CREC QUE EL PROJECTE DE COLONIES HA ESTAT DEVALUAT ELS ULTIMS ANYS I GRACIES A LA CONSTANCIA DE GRAN PART DE ACAPS MATARO, DONAM XERRADES A NIVELL DE COLEGIS I A NIVELL PERSONAL, I AMB TOTES LES CONTRARIETAS QUE ENS EM TROVAT AQUET ANY...S'HA ACONSEGUIT ENTRE TOTS QUE LES COLONIES, SI MES NO, SIGUIN IGUAL QUE ELS DARRERS ANYS. NO MES XERRAN AMB AQUESTES NOVES FAMILIES I POSSAN UNA MICA D'INTERES EN LES SEVES PROPOSTES I EN LA SEVA EMPENTA, ENS DEMOSTRAN QUE ENTENEN EL PROJECTE I LA SITUACIO DELS SAHARAUIS PERFECTAMENT. CREC QUE TOTS EN DE FER UNA MICA D'EXAMEN DE CONCIENCIA I SEGUR QUE TROVAREM, COSETES QUE NO ESTAN DINTRE DEL PROJECTE....I TORNO A DIR, TOTS. SOC UNA MARE ACULLIDORA QUE ESTIMO MOLTISSIM A LA NENA QUE TINC A CASA DESDE FA 4 ANYS...SI PER AIXO NO SE COM FUNCIONA EL PROJECTE, HO SENTO PERO NO PENSO CAMBIAR ...PERQUE DAVANT DE TOT SOC UNA PERSONA AMB SENTIMENTS I A VAGADES EN DE SENTIR EL QUE FEM...I MES AMB LA SOLIDARITAT, QUE NINGU M'EXPLIQUI DE QUE ES TRACTA , PERQUE ES LA MEVA SOLIDARITAT I LA VULL SENTIR AMB EL COR, QUE AL CAP I LA FI ES EL QUE JO TROVO MES IMPORTANT DE TOT, EL BON SENTIMENT DE LA GENT . CREC QUE TOTHOM TE DRET A VIURE LA SOLODARITAT CON VOL I NINGU HA DE DIR SI ES PITJOR O MILLOR LA SEVA MANERA,AL MENS JO NO SOC CAPAÇ DE FER AQUESTA VALORACIO, SUPOSSSO QUE HI HA GENT AMB MOLTA MES EXPERIENCIA QUE JO, QUE SI TE EL NIVELL PER FER-HO. ESTIC CONVENÇUDA QUE CAP DE LES FAMILIES D'AQUET ANY, ES UN HOTEL PER EL NEN. PERO SI EN SABEU D'ALGUNA, NO TINC INCONVENIENT EN ANAR A EXPLICAR LA SITUACIÓ DEL SAHARA...FINS I TOT PUC PORTAR PEL-LICULES I MOLTA EXPERIENCIA EN XARRADES.
LA MEVA LLUITA I LA MEVA SOLIDARITAT ES PER UN SAHARA LLIURE PER UN SAHARA QUE CON DIU EL ABDELAHE: UN SAHARA QUE SI EXISTE.
PETONS DOCTOR, AMB EL COR
ANNA

Carla ha dit...

Normalment em reservo les opinions ja que se del cert que poden no ser ben rebudes i en ocasions mal interpretades, però avui faré un excepció.
Es curiós que algú pugui assegurar, de fet posaré les paraules textuals "...)LES FAMILIES NOVES DE AQUET ANY , US PUC ASSEGURAR QUE ESTAN MOLT BE INFORMADES I QUE TENEN CONEIXEMENT DE LA SITUACIÒ EN QUE VIU EL POBLE SAHARAHUÍ." Bé doncs jo,aquest mateix any, me trobat en la situació de que una de les families noves no coneixia gairebé res dels campaments ni de la situació del poble saharauí, i el més greu de tot, que ningú de la organització els hi havia explicat res. Jo personalment vaig encarregar-me de la feina d'informar, un plaer d'altre banda, doncs com a d'altres parlar del poble saharauí i la seva lluita ni em molesta ni em cansa ans tot el contrari.
De fet haig de dir que m'encantaria poder-vos donar la raó i afirmar amb vosaltres que tot va com una seda, que segueix igual o millor que sempre i que som els millors del món, però malauradament jo no ho veig així.
Les colònies d'aquest any no han estat ni de bon tros iguals que les dels darrers anys, potser per un cercle reduït que segurament té la paella pel mànec si (tot i que si es posen analitzar objectivament penso que trobariem molts punts d'acord)però sigui com sigui no han estat iguals per tots. La comunió entre les families ja no existeix. Anteriorment ser un familia acollidora t'unia gent molt diversa a la que t'aproximaves sense crear divisions, actualment entre les families hi ha moltes divisions. I deixeu-me confessar que m'entristeix.
Penso que és molt important que la gent senti la causa per la que lluita, podriem dir que és quasibé essencial, però també és cert que a les bones intencions se les ha de guiar pel bon camí, i tothom necessita que l'ensenyin. Ningú té el saber absolut i tothom s'equivoca, i per tant és molt bò el treball en equip. I suposo que ja us debeu sentir en un bon equip però em refereixo a un equip ampli on les opinions concordin o no, perquè quan hi han diferències d'opinions i s'analitzen conjuntament es quan el col·lectiu millora. També és cert, que es precisa transparencia absoluta, i més en temes de solidaritat, i no se si realmet no la teniu o si simplement en doneu l'efecte.
Ningú s'hauria de prendre tant malament les opinions dels altres sino procurar aprendre d'elles.
Hi ha moltes coses que no van bé, jo ho afirmo.
Salut!

storico ha dit...

Be, potser el que no entenc sóc jo. Reconec que quan s'escriu no es pot matitzar les expressions com quan parles, però crec que de la meva entrada al blog ningú pot interpretar que estic enfadat o que critico a algú, sols constato que hi ha algú que creu que no tot va be i l'únic que demano a qui fa les crítiques que les socialitzi allà on s'ha de fer, simplement per millorar.

Potser matitzo la meva posició dins de l'associació i lamento no poder haver fet més perque les coses siguin millors del que son, ... ho torno a dir, ... la vida és la vida i s'ha d'afrontar tal com ve i potser a mi, aquesta última temporada m'ha tocat viure moments prou complicats.

Crec que és injust dir, que aquest any les colònies hagin anat especialment malament o que les famílies hagin estat millor o pitjor informades que altres anys o que si les famílies d'aquest any poden saber millor o pitjor que les d'altres anys, situar els campaments de Tindouf en un mapa o la problemàtica del poble sahrauí ... recordo que quan jo vaig fer les primeres colònies poca gent em podia donar notícies sobre aquests aspectes i en les reunions poques vegades es parlava de sahrauís a les presons o de la problemàtica concreta dels refugiats. Sempre tenies el recurs dels/les responsables si volies saber més o si volies col·laborar més. Exactament igual que ara.

Del projecte en si, poques coses han canviat, sobretot en el tema d'informació a les famílies noves: el protocol és el mateix que fa 4 o si voleu 8 anys: es fa una primera visita, s'informa del projecte i de la problemàtica del poble sahrauí (S'EXPLICA PER QUINA RAÓ VENEN ELS NENS). Quan la família confirma el seu interès, es fa una segona entrevista i es torna a preguntar pels dubtes o aclariments que calen, tant del projecte com de la problemàtica del poble sahrauí, ... es pot opinar si es fa millor o pitjor, qüestionar els resultats, però no es pot dir que no es fa.

Sobre la consistència o la pinya entre famílies, exactament igual. Aquest any 5 dimarts seguits, les famílies s'han trobat, s'han comunicat entre elles, han preguntat sobre aspectes personals dels nens o sobre la problemàtica del poble sahrauí. La participació ha estat de pràcticament del 90% de les famílies de Mataró i Argentona, més baixa entre les de Cabrera i Cabrils, però també han vingut i han participat i crec que han gaudit ... potser cal arribar al 100%

Ja en l'entrada explico les dificultats del projecte aquest any, víctima d'unes circumstàncies difícilment subsanables localment i que ho expliqui no vol dir que em molesti fer-ho ... m'encanta, perque de les coses que no han anat be del tot, cal aprendre'n i actuar d'una altra manera ... però es clar ... qui podia pensar que les coses anirien així fa 9 mesos??

Quan Ana diu que les famílies d'aquest any estan millor informades, vol dir que aquestes famílies han participat en activitats de forma prèvia a les colònies, fet que crec que és molt positiu, ja que almenys 2 - 3, han acollit després de conèixer que hi ha 170000 persones refugiades després de 30 anys i que al Sáhara Occ. hi ha persones empresonades i torturadees per defensar els drets del su poble. És una altra forma de fer ... no es confia tant en el projecte de colònies a l'hora de donar a conèixer els problemes dels sahrauís, però és un projecte central, com sempre ha estat.

Potser ha faltat una parada amb material o el sopar de benvinguda, es veritat, però ja aclareixo a l'entrada del meu blog les raons i si valorem .... ,

En quan a la manca de transparència, no sé el que es vol dir i no m'ho puc ni tant sols imaginar. Crec que a les reunions de junta tothom pot preguntar per tots els aspectes que es considerin oportuns. S'intenta donar raons a tots els dubtes, preguntes, suggeriments, ...

Però el que és innegable és que l'associació porta un ritme de treball ... és fa la loteria de Nadal (pel projecte de Tarbies) la Caravana, s'informa dels actes solidaris amb el pobles sahrauí a nivell dee Catalunya i Espanya, a més la participació dels associats en tots aquests actes és important ... es munten exposicions, xerrades, s'impulsen projectes des de Mataró (el setembre en pot concretar un de nou on s'involucren estudiants, professors i AMPA'S, dirigit als joves i les joves que viuen als Campaments) es creen contactes amb d'altres associacions mataronines i del Maresme, per tal de'intercanviar informació i col·laborar en termes solidaris. Però sobretot, així es capten famílies que saben el que van a fer, quí és el poble sahrauí

Que tot això no és perfecte ... és evident. Que no és un desastre ... és evident. Sols amb l'autocrítica podem avançar, és el meu sistema de treball i potser a vegades, utilitzant l'autocrítica, hi ha gent que no m'enten ... potser sembla que critico als altres, no és veritat, però potser cal aclarir-ho.

L'assocació a Mataró, no és perfecta, és evident. Que camina per altres camins, també ho és i que és pot millorar, es la més gran de totes les evidències, però per això cal que tothom hi posi de la seva collita

ANNA ha dit...

CARLA...MOLTES GRACIES PER INFORMAR A LA FAMILIA DE LA QUE PARLES. ES TRACTA D'AIXO DE FER LES COSES ENTRE TOTS I AMB MOLTA TRANSPARENCIA...PER AIXÓ NO ENTENC QUE VOLS DIR EN EL TEU COMENTARI...I NO SE SI REALMENT VULL SABER...CREC QUE TOT S'HA DE PARLAR TRANQUILAMENT I A VEGADES ELS ESCRITS NO TENEN TONS, I ES PODEN AGAFAR DE LA MANERA INCORRECTE. EL QUE VULL QUE QUEDI MOLT CLAR ES QUE JO NO SOC QUI PER DONAR LLIÇONS A NINGÚ, QUE TINC MOLT PER APRENDRE, I QUE JO DECIDEIXO HO QUE M'INTERESA AGAFAR DE CADESCÚ, I DE TOT AIXÓ ESTIC APRENEN MOLTISSIM.

David i Montse ha dit...

Hola amics,

Aquesta és la primera vegada que escric en aquest blog i és molt probable que també sigui la última, si el tema del blog no se centra en el recolzament al poble sahrauí.

Crec que l’únic comentari que val la pena és el de l’ABDELAHE, que reflexiona sobre el problema real del Sahara, tots els demés giren entorn a una ciber-discussió (n’hi diré així, perquè estic convençut que aquest enfrontament només té lloc al món virtual de la xarxa i que no s’hagués produït mai en el món del cara a cara) fonamentada en treure les paraules de cadascú del context en que han estat escrites (és per això que no m’agrada parlar aquí)

La millor solució potser seria fer els comentaris pertinents a la reunió de valoració de colònies que és la propera que hi haurà, tot i que ja sabem que a aquesta reunió no hi assistirà tothom. No importa, no entraré a valorar la correcció d’aquesta decisió, però el que si que penso és que el millor per tots seria que ens deixéssim de missatges amb missatge (valgui la redundància) i ens trobéssim per veure que ens ha portat a aquesta ciber-discussió.

Ara podria fer com vosaltres i començar a enumerar les coses que al meu entendre heu dit malament i us han portat a aquesta ciber-discussió, però faré una cosa que penso que és millor, o com a mínim més pacificadora. Ja sabeu que nosaltres us apreciem molt i us oferim casa nostra per prendre un te o un cafè i tirar-nos els draps bruts (que segur que són ben pocs) a la cara, i poder continuar treballant plegats per un Sahara lliure, i unes colònies en pau.

Esperant que tot se solucioni,
DAVID i MONTSE

PD: Dubtar de la transparència d’una associació és una frase que potser hauríem de defugir, doncs realment pot portar a malentesos de difícil solució.