ELS SAHRAUÍS I EL MAR

Avui, parlant amb l'Abdelahe i com a bon esportista que és, hem acabat parlant de com hauria de ser la camiseta de la selecció nacional del Sàhara Garbia (Sàhara Occidental, si voleu) i m'ha sorprès de veritat.

Em deia que el fons de la camiseta de la seva selecció nacional (de la nostra, en certa mesura) ha de ser el BLAU i sobre d'aquest fons una franja verda i una de negra, amb l'estel de 5 puntes i la lluna en vermell (els símbols de la solidaritat entre els musulmans).

Quina és la raó del BLAU? L'Abdelahe, m'explicava que el somni de tots els sahrauís dels Campaments de Tindouf, era anar al seu mar, l'aigua de l'Oceà Atlàntic que banya les costes del Sàhara Occidental. És el símbol de la seva llibertat.

I és que és curiós que en aquesta regió el desert, el Sàhara, arriba fins el mar, caient en alts acantilats, amb l'excepció d'algunes zones baixes com la que hi ha a prop de El Aaiun, un sector de costa ocupat per dunes blanques i sebkhas.

A vegades els acantilats també es trenquen en les desembocadures dels Oueds, com l'Oued Chebeika (al sud de Tan Tan). De El Aaiun, cap el Sud l'Acantilat sols es trencat en regions molt puntuals com la de Cabo Blanco.

És un mar, a més, molt ric en pesca. Cal recordar que per davant del Sàhara Occidental, pasen els Corrents de les Canàries, que són d'aigua freda i que corren de forma paral·lela a la Costa d'Àfrica. Davant de Dajla, aquest corrent s'endinsa cap el mar, permentent la pujada de les aigues de les profunditats, riques en nutrients i que per tant, son un reclam per una gran quantitat de plancton, invertebrats marins i dels peixos que es volen alimentar.

Ja veieu, un mar preciós, ferèstec però ric, el seu mar, el que volen arribar a veure en llibertat ... aquella llibertat que nosaltres hem sentit alguna vegada davant el nostre mar ...

En fi, tindrem la camiseta de la selecció del SÀHARA GARBIA i tindrà el fons BLAU