Els que hem anat al Campament d'Smara o a qualsevol altre (El Aaiun, Ausserd, Dakla) tindrà gravades a les seves retines, imatges com les que acompanyen aquestes lletres.Son fotos fetes per un amic, en Paco, de Sitges. Crec que ell i la Juana saben que a Mataró tenen una colla d'amics que sempre els tenen molt presents.
Per una banda, el desert pedregós de la Hamada de Tindouf, considerada com una de les regions més dures del Desert del Sàhara. Tant dur com a emmirallador.
Per altra banda, tot un mar de Haimes i de petites Dar (cases) que en conjunt formen els campaments de refugiats sahrauís. A Smara viuen unes 50000 persones, totes elles pendents de tornar al seu pais i després de 30 anys, amb la ferma intenció de no perdre l'esperança en la seva causa, que saben, és justa i que a la fi triomfarà (jo n'estic segur)
I per fi, la figura del nen (o la nena, en el seu cas) omnipresent en els campaments. Els que heu fet el viatge ho sabeu, hi ha nens i nenes per tot arreu.
Alguns d'ells, els coneixem de tenir-los a casa o d'estar per la nostra comarca, algun d'aquests estius. I segurament, pensarem, aquests son l'origen de la nostra Solidaritat, encara que després hagi crescut i s'hagi dirigit en altres direccións (en projectes de recolzament als hospitals, les escoles, ... , dels Campaments o donant a conèixer la lluita dels activistes sahrauís).Tant se val, tots i totes mreixen un lloc en el nostre cor
2 comentaris:
AQUET ES EL MEU DESERT, NO HI HA FRONTERES ENTRE ELS ESTELS I LA MEVA ANIMA
efectivamente.Primero son los niños. Después los campamentos, la luz cambiante, el colorido de las melfas, las miradas que te hablan...El frio de la noche y el amanecer, la arena fria bajo tus pies, los granos de la misma que te perforan la piel cuando el viento aumenta....El horizonte parecido al de la mar, la noche con el etallido de estrellas que tenemos olvidadas en estas latitudes, la inmensiadad de la luna llena y la luz que trasmite....Un té hecho en un pequeño fuego, abrigados con una manta en nuestras espaldas y por techo el estallido de estrellas,....La sonrisa constante de los niños, convivir en sus casas o jaimas, el choque de culturas i "estandares de vida" ....y sin darte cuenta ya estás impregnado de todo lo saharaui-
Publica un comentari a l'entrada