Entre moltes situacions injustes que ens podem trobar, hi ha la dels immigrants sense papers que viuen entre nosaltres. Estem en una societat injusta, ja ho sabem tots plegats (o això m'agradaria pensar) que sempre castiga els més dèbils i entre aquests també hi ha els que ho passen pitjor.
Parlo de la gent que a més de no tenir papers, aspiren a l'estatus de REFUGIAT POLÍTIC i entre aquests conec a algun sahrauí que el nostre govern no vol concedir aquest estatus. És una vergonya que a l'any 2008, els sahrauís hagin de demostrar que han estat a una presó marroquina per tal de demostrar que son refugiats polítics. Qui és el funcionari que els pot expedir el certificat d'haver estat a la presó per motius polítics? O quin és el que a més pot certificar que se li ha oberta la panxa amb un ganivet, per tal que no es pugui moure? O quin és el que certifica que un pres polític sahrauí s'ha escapat d'una presó? O quin és el que està a peu de platja per tal de certificar que hagafa una "pastera"? Ningú a l'administració coneix que hi ha uns Camps de Refugiats Sahrauís a Tindouf? I que aquests Camps estan habitats per gent legalment "espanyols" als que la nostra administració els hauria de reconèixer un estatus especial EN POSITIU?
Aquestes son les preguntes sense resposta que es fan els refugiats polítics sahrauís que viuen entre nosaltres, que viuen amb la por al cos, perque en qualsevol moment els poden tornar al Marroc ... a la presó, per motius polítics.
Mentre tant, els nostres funcionaris els continuen demanant proves sobre les seves desgràcies i documents que no poden tenir, sota els criteris polítics, evidentment, que no els volen reconèixer com a el que son.
Mentre tant, els/les sahrauís continuen mal vivint, sense poder treballar, amb la por al cos, sense poder lluitar ni demanar legalitzar la seva situació. Fins quan?
Aquesta és la vida dels molts El Bekay, que tenim entre nosaltres.
Potser aquesta Nit de Reis, podríem haver demanat una millor vida pels sahrauís que viuen entre nosaltres i als governants, més seny per tal de solucionar aquests casos humanitaris sense tant entrebanc administratiu, sense tenir que demanar tanta paperassa sense sentit
4 comentaris:
De vagades, la burocracia pot ser terrible.
Amb una mica de retard et desitjo per a tu i per a tots els qui estimes un any ple de tot allò que més desitgis.
Una abraçada ben forta.
Antònia
Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.
Antònia:
Bon any per a tu i els teus
TONI
Hola familia,me ha gustado mucho tu comentario referente a nuestros saharauis,y sobre todo hacer
referencia a nuestro EL BEKAY.
Sabemos que todo esto no es facil ni para él ni para nosotros,pero el sabe que estamos ahí y no está sólo.
La noche de reyes fue la primera vez que no fui a la cabalgata y preferimos Jose y yo pasarla con él.
Fue duro pero,ahí estamos dandole todo el calor humano que se merece.
GRACIAS POR ESTAR TU Y CRISTINA JUNTO A NOSOTROS EN ESTO.
ESPERANZA Y MAS ESPERANZA JUNTO CON NUESTRA DEDICACION.
OS QUEREMOS
ANA RODENAS
Publica un comentari a l'entrada