dimecres, de gener 10, 2007

INTIFADA



Son imatges que no per ser repetides, son menys reals. La INTIFADA dels Sahrauís, va començar el maig de l'any 2005, ja estem al 2007 i tot la repetida denuncia de la repressió que pateixen els sahrauís ... la situació al Sàhara Occidental ocupat, segueix igual ... millor dit, pitjor, ja quie a força de ser reprimit, la situació empitjora.

Aquests dies, arriben notícies no gaire encoratjadores pels sahrauís, sobretot en el tema de l'abandonament per part de la ONU i de l'ACNUR de les seves obligacions envers un poble que es veu obligat a viure exiliat, per la incapacitat de la comunitat internacional de donar una sortida justa a la situació.

Fins i tot, els marroquins, s'atrevegen a "jugar" amb els sahrauís ... saben que sols rebran la indiferència de les institucions internacionals, saben que els mitjans de comunicació (o la majoria d'ells) ignoraran fets com la suposada voluntat de "fer arribar aliments" als sahruís que viuen als campaments de Tindouf des del Marroc.

Si el Marroc tant estima els sahrauís, que marxin, que els deixi decidir sobre el seu futur, que reconegui la RASD com a país independent. Que demostri la seva voluntat de no torturar els activistes sahrauís que amb la seva voluntat de donar a conèixer la seva causa desenvolupen una lluita pacífica, pacifista ... dins de la millor tradició de l'esquerra

independència pel Sàhara Occidental

1 comentari:

Antònia P. ha dit...

Hola Toni,
tens molta raó quan dius que l'ONU parla molt però no fa res.
Però la pressió de gent com tu, la pressió i la denúncia de tot el moviment solidari acabarà per tenir una resposta.
No podem abaixar la guàrdia. Hem de continuar, com continuen els sahrauís, als Territoris Ocupats i als Campaments, sempre endavant per aconseguir la Llibertat.
Això dels aliments és indignat a més d'una clara provocació que mereix una resposta contundent.
El Marroc està malalt de Sàhara i de molts problemes interns. Algun dia tot esclatarà com una bambolla de sabó i tant de bo sigui aviat.
Una abraçada, sàpigues que a Lleida et seguim amb molta atenció.
Una abraçada.
Antònia