Murmur
Vídeo enviado por medias-soustitres
dijous, d’agost 31, 2006
dimecres, d’agost 30, 2006
Una poesia d'EBNU, poeta sahrauí
Avui no m'he pogut estar de reproduir la poesia SI UN DIA ME PREGUNTAS, del poeta sahrauí EBNU. És una mostra de la importància de la cultura pel poble sahrauí.
Els poetes, moltes vegades, son els grans oblidats de la solidaritat. Potser caldria recordar a Miguel Hernández i a molts altres lluitadors que tenien com a arma el seu llapis o la seva ploma ... al final la paraula és el que té més valor
SI UN DÍA ME PREGUNTAS
Si un día me preguntas
y no te digo nada,
será porque me fui
tras la sombra del olvido,
será porque me he perdido
tras las huellas
de una noche desvelada,
será porque madrugué
huyéndole al polvo
que envenena mis pasos,
será porque me marché
a cazar en la oscuridad
de una cordillera lejana,
será porque le crecieron alas
a la sonrisa,
a los ojos que alumbran mi vida,
y se perdieron allende
la inmensidad del universo,
será porque ya tus senos
no cabalgan sobre mi llanura
y como dos rosas se marchitaron
entre las hojas de una madrugada.
Si un día me preguntas
y te respondo ausente la mirada,
será porque me fui
más allá de las riberas del tiempo,
donde se extravió la primavera
y la intimidad
de las hojas secas del otoño.
informació extreta de http://www.ariadna-rc.com/numero25/sahara/sahara021.htm
Els poetes, moltes vegades, son els grans oblidats de la solidaritat. Potser caldria recordar a Miguel Hernández i a molts altres lluitadors que tenien com a arma el seu llapis o la seva ploma ... al final la paraula és el que té més valor
SI UN DÍA ME PREGUNTAS
Si un día me preguntas
y no te digo nada,
será porque me fui
tras la sombra del olvido,
será porque me he perdido
tras las huellas
de una noche desvelada,
será porque madrugué
huyéndole al polvo
que envenena mis pasos,
será porque me marché
a cazar en la oscuridad
de una cordillera lejana,
será porque le crecieron alas
a la sonrisa,
a los ojos que alumbran mi vida,
y se perdieron allende
la inmensidad del universo,
será porque ya tus senos
no cabalgan sobre mi llanura
y como dos rosas se marchitaron
entre las hojas de una madrugada.
Si un día me preguntas
y te respondo ausente la mirada,
será porque me fui
más allá de las riberas del tiempo,
donde se extravió la primavera
y la intimidad
de las hojas secas del otoño.
M O H A M E D
S A L E M
A B D E L F A T A H
( E B N U )
Mohamed Salem Abdelfatah (Ebnu). Ebnu es el nombre por el que se conoce a Mohamed Salem Abdelfatah, poeta saharaui, nacido en la pequeña ciudad de AGMALA (Sáhara Occidental) en 1968, es decir, la época en que el Sáhara era provincia española, iniciando, por tanto, sus primeros años escolares con un maestro español.S A L E M
A B D E L F A T A H
( E B N U )
informació extreta de http://www.ariadna-rc.com/numero25/sahara/sahara021.htm
diumenge, d’agost 27, 2006
La Vida als Campaments de Tindouf. Els nens i les nenes sahrauís tornen als Campaments de Tindouf
Refugee Camps in Tindouf
La VIDA ALS CAMPAMENTS DE TINDOUF
La VIDA ALS CAMPAMENTS DE TINDOUF
Com en altres ocasions, aprofito les imatges de l'AGAILA, per ilustrar els meus comentaris. Ahir al vespre van marxar els últims nens d'El Maresme cap els Campaments de Tindouf i ara en aquests moments, els últims nens i nenes sahrauis de Catalunya s'ha deuen haver facturat l'equipatge i deuen d'estar pujant l'escala que els portarà cap a la zona on embarcaran a l'avió que els portara cap a Tindouf.
Les imatges de l'AGAILA, ens introdueixen en tres facetes de la vida dels refugats sahrauís. Dues d'elles, que pertanyen a l'esfera de la quotidionitat. Fer el te, anar a l'escola, relacionar-se amb els afamiliars i els amics i amigues, ... , obrir les "dar" i les "haimes" als visitants que es preocupen pels problemes que afecten als sahrauís.
D'altra banda, l'esfera social, aquella que lliga amb les raons per les qual viuen refugiats enmig de la Hammada de Tindouf. La reivindicació del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, la fe en aquells i aquelles que lluiten per la independència del sahrauís, la fe en el FRENTE POLISARIO i en tots aquells i aquelles que estan disposats a donar la seva vida per la seva causa.
Aquest és el mon d'on venen els nens i nenes sahrauís, aquest és el mon cap el que volen alguns d'ells avui mateix. Aquesta és la societat amb la que es trobaran. Alguns d'ells i d'elles, comencen a conèixer quina és la seva causa, comencen a saber qui és Aminetu Haidar o Ali Salem Tamek, d'altres encara no, potser son massa nens i les seves preocupacions van, encara, cap a d'altres bandes ... nosaltres també els podem ajudar
El projecte de colònies permet lligar aquestes dues esferes i donar a conèixer la causa del poble sahrauí. És important que les VACANCES EN PAU, ajuntin tots aquests aspectes, aquest ha de ser el nostre compromís.
Les imatges de l'AGAILA, ens introdueixen en tres facetes de la vida dels refugats sahrauís. Dues d'elles, que pertanyen a l'esfera de la quotidionitat. Fer el te, anar a l'escola, relacionar-se amb els afamiliars i els amics i amigues, ... , obrir les "dar" i les "haimes" als visitants que es preocupen pels problemes que afecten als sahrauís.
D'altra banda, l'esfera social, aquella que lliga amb les raons per les qual viuen refugiats enmig de la Hammada de Tindouf. La reivindicació del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, la fe en aquells i aquelles que lluiten per la independència del sahrauís, la fe en el FRENTE POLISARIO i en tots aquells i aquelles que estan disposats a donar la seva vida per la seva causa.
Aquest és el mon d'on venen els nens i nenes sahrauís, aquest és el mon cap el que volen alguns d'ells avui mateix. Aquesta és la societat amb la que es trobaran. Alguns d'ells i d'elles, comencen a conèixer quina és la seva causa, comencen a saber qui és Aminetu Haidar o Ali Salem Tamek, d'altres encara no, potser son massa nens i les seves preocupacions van, encara, cap a d'altres bandes ... nosaltres també els podem ajudar
El projecte de colònies permet lligar aquestes dues esferes i donar a conèixer la causa del poble sahrauí. És important que les VACANCES EN PAU, ajuntin tots aquests aspectes, aquest ha de ser el nostre compromís.
dijous, d’agost 24, 2006
Si un dia me preguntas y no te digo nada ... me he perdido por la noche estelada
Mi Mundo
Grabació de poesies sahrauís
Grabació de poesies sahrauís
Aquesta petita gravació, de diversos poemes, poetes i recitadors/res sahrauís ens mostra que la guerra no pot amb la cultura. Ens al contrari, la poesia pot ser, o la paraula, citant poetes del nostre país, la millor de les armes, perque ens introdueix en allò que és el millor dels pobles, de les persones ... la sensibilitat.
És aquesta sensibilitat, la que moltes vegades ens lliga amb el desert, aquell que molts sahrauís els ha tocat viure i que moltes vegades asimilaven a l'infern. És el seu infern, però també la terra que els acull ... la terra on anem ... el desert que ens emmiralla.
Ara toca continuar la solidaritat, aquella que permet al, poble sahrauí sobreviure i continuar lluitant per la seva independència, per la seva llibertat ... és aquella que els anima a la poesia, a escriure aquelles paraules que els uneix, que ens uneix, en la nit estelada ... encara que moltes vegades ens hi perdem i quan ens pregunten, ... AÑORANZAS
És aquesta sensibilitat, la que moltes vegades ens lliga amb el desert, aquell que molts sahrauís els ha tocat viure i que moltes vegades asimilaven a l'infern. És el seu infern, però també la terra que els acull ... la terra on anem ... el desert que ens emmiralla.
Ara toca continuar la solidaritat, aquella que permet al, poble sahrauí sobreviure i continuar lluitant per la seva independència, per la seva llibertat ... és aquella que els anima a la poesia, a escriure aquelles paraules que els uneix, que ens uneix, en la nit estelada ... encara que moltes vegades ens hi perdem i quan ens pregunten, ... AÑORANZAS
dissabte, d’agost 19, 2006
VAGUES DE FAM DELS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS CONTRA LES VIOLACIONS DELS SEUS DRETS
Avui us dono notícia de les vagues de fam que estan desenvolupant els presos polítics sahrauís a les presons on resten tancats i on, com des de fa molt de temps, veuen com els seus drets son sistemàticament violats pels serveis de "seguretat" marroquins.
Per una banda us adjunto un article en francès que explica com des del 14 d'agost els presos polítics sahrauís tancats a la presó marroquina d'INZEGAN i AIT MELLOIL, varen iniciar una vaga de fam de 24 hores per protestar en contra de les condicions de vida en les que viuen. Aquest article i el cartell, els he extret del blog de na GOUFIA, una sahrauí que viu al Canadà i que tamb é te un blog molt compromès amb la causa del poble sahrauí. Allà trobareu articles en àrab, anglès i francès (http://goufia.blogspot.com/).
Per altra banda, una notícia d'SPS, en el que informa com dimarts els presos polítics sahrauís de la Presó Negra d'El Aaiun també iniciaran una vaga de fam de 48 hores, per protestar pel tracte inhumà que reben.
La violació dels drets humans al Sàhara Occidental, no descansa el mes d'agost. Cal continuar denunciant la situació en que viuen els presos polítics sahrauís
Les prisonniers politiques sahraouis à Inzegan et Ait Melloul entament une grève de la faim de 24 heuresPer una banda us adjunto un article en francès que explica com des del 14 d'agost els presos polítics sahrauís tancats a la presó marroquina d'INZEGAN i AIT MELLOIL, varen iniciar una vaga de fam de 24 hores per protestar en contra de les condicions de vida en les que viuen. Aquest article i el cartell, els he extret del blog de na GOUFIA, una sahrauí que viu al Canadà i que tamb é te un blog molt compromès amb la causa del poble sahrauí. Allà trobareu articles en àrab, anglès i francès (http://goufia.blogspot.com/).
Per altra banda, una notícia d'SPS, en el que informa com dimarts els presos polítics sahrauís de la Presó Negra d'El Aaiun també iniciaran una vaga de fam de 48 hores, per protestar pel tracte inhumà que reben.
La violació dels drets humans al Sàhara Occidental, no descansa el mes d'agost. Cal continuar denunciant la situació en que viuen els presos polítics sahrauís
14.08.06
Inzegan (sud du Maroc) Les prisonniers politiques sahraouis ont entamé une grève de la faim de 24 heures à partir de vendredi, en protestation aux traitements inhumains auxquels sont soumis de la part de l'administration pénitentiaire marocaine et ses agents, a indiqué un communiqué rendu public lundi, dont une copie est parvenue à SPS.Les prisonniers politiques sahraouis dans les prisons marocaines d'Inzegan et Ait Melloul, (Maroc), ont annoncé une grève de la faim de 24 heures en signe de solidarité avec leurs confrères, Salek Lassiri et Amidan qui entament une grève de la faim depuis le 26 juillet à la prison marocaine de Kenitra.Ils ont également exprimé leur solidarité avec le prisonnier politique sahraoui Loumadi Mohamed en grève de la faim depuis le 7 août courant dans la prison de Kenitra (Maroc), ainsi qu'avec "nos familles à Smara, El Aaiun (Sahara Occidental), à Tan Tan, Assa, Mhamid El Ghezlan et Ifni (Sud du Maroc) qui ont été victimes des graves violations des droits de l'homme de la part des forces de répression marocaines", a écrit le texte.Par ailleurs, les étudiants sahraouis à l'université de Marrakech ont condamné "énergiquement" l'interdiction d'accès au Sahara Occidental, qui a frappé l'activiste sahraoui des droits humains, Ali Salem Tamek, refoulé récemment par les services de sécurité marocaine à la frontière du territoire sahraoui, ont-il écrit dans un communiqué.Ils ont enfin lancé un appel "pressant" à toutes les organisations internationales et marocaines des droits de l'Homme à "exercer des pressions" sur le Gouvernement marocain pour fin aux violations des droits humains au Sahara Occidental et au Sud du Maroc. (SPS)020/090/110 141345 Aout 06 SPS
Los presos políticos saharauis comienzan una huelga de hambre de 48 horas
El Aaiun (territorios ocupados, Sáhara Occidental), 16/08/2006 (SPS) Los presos políticos saharauis internados en la Cárcel Negra de El Aaiun mantienen desde el martes una huelga de hambre "preventiva" de 48 horas como signo de protesta contra los "inhumanos tratos y las duras condiciones" a que son sometidos por parte de las fuerzas de ocupación marroquí, han indicado en un comunicado, copia del cual ha llegado a SPS.
Esta decisión se produce después de que las autoridades penitenciarias marroquíes hayan "renegado" de sus compromisos respecto a permitir que los presos políticos saharauis "disfruten de sus derechos, reciban visitas de sus familias, reciban atención médica y sean agrupados aparte de los presos por delitos comunes", precisa el texto.
Por otra parte, la ciudad de Tan Tan conoció desde el sábado, el colgar de varias banderas del RASD y de pintadas que reclaman la independencia y el rechazo de la ocupación marroquí, fueron percibidas sobre paredes de casas en distintos barrios de esta localidad ubicada en el sur de Marruecos, indicaron testigos oculares.
Igualmente, la localidad de Tighmirt (Marruecos) fue el escenario de una "gran" distribución de octavillas a favor de la independencia del Sáhara Occidental, el texto de una de las cuales expresa "la Intifada es nuestro camino para lograr la libertad y la independencia". (SPS)
diumenge, d’agost 13, 2006
IMATGES DE LA GUERRA
Western sahara conflict with Morroco
Imatges sagnants d'una guerra que sols pot acabar amb la victòria del poble sahrauí.
En aquest videu, de l'Agaila, podeu veure un seguit d'imatges de la guerra que es van veure obligats a participar els sahrauís per tal d'alliberar el seu país de la dominació de les Forces Armades Marroquines. La guerra mostra en tota la seva cruesa les contradiccions d'una situació injusta, contra la qual lluita el FRENTE POLISARIO.
La única sortida, és la INDEPENDÈNCIA del SÀHARA OCCIDENTAL ... no podem badar cal continuar recolzant la causa del poble sahrauí
En aquest videu, de l'Agaila, podeu veure un seguit d'imatges de la guerra que es van veure obligats a participar els sahrauís per tal d'alliberar el seu país de la dominació de les Forces Armades Marroquines. La guerra mostra en tota la seva cruesa les contradiccions d'una situació injusta, contra la qual lluita el FRENTE POLISARIO.
La única sortida, és la INDEPENDÈNCIA del SÀHARA OCCIDENTAL ... no podem badar cal continuar recolzant la causa del poble sahrauí
Més colònies. Més projectes
Ja torno a ser aquí, després d'uns dies d'estar a fora i en els que en certa mesura he recorregut Catalunya de Nord a Sud, a partir d'avui em torno a connectar a la xarxa.
Avui quan obria l'ordinador, el primer que he fet ha estat repassar el correu i obrir el meu blog. Els que em seguiu, potser recordareu, que en la meva última entrada feia uns comentaris a l'entorn del projecte de colònies, per tal d'acompanyar un petit video-clip realitzat per Agaila, l'estudiant sahrauí que actualment viu als Estats Units i que aprofita els recursos de la xarxa per tal de donar a conèixer la causa del seu poble, el sahrauí.
Recordo que deia que calia recuperar l'orgull de participar en tots els projectes i en concret, en el de colònies i avui continuo pensant el mateix. En aquesta entrada, hi tinc 2 comentaris, un d'ells d'en Ferran, a qui he d'agrair el comentari, però també el fet de que jo sigui en aquest mon (a ell i a la seva família) dels sahrauís i també el que hagi viscut, amb ells, alguns dels millors moments dels últims estius ... i algun moment d'angoixa, que ara no ve al cas.
Potser, en aquest comentari es sobrevalora la meva posició dins d'ACAPS Mataró i segur que comparteixo el fet que s'hagi d'evitar convertir les famílies acollidores en una mena d'Hotels per a Nens Sahrauís.
Quan dic que es sobrevalora la meva posició, ho dic amb totes les conseqüències. No renuncio al meu compromís amb el poble sahrauí i el meu compromís amb la gent que m'acompanya en aquest camí. Forma part d'aquest compromís el fer córrer la informació, donar a conèixer la situació en que viu el poble sahrauí, a vegades amb escrits i fotos de situacions que semblen tretes de les pitjors èpoques del Segle XIX i que en canvi, es permeten en ple Segle XXI, tant des de l'ONU com per França, els Estats Units o Espanya, quan no compleix amb les seves obligacions històriques.
El que us voldria dir és que allà on sóc, intento treballar en equip, però cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats, jo mai les defujo. Us puc assegurar que les famílies acollidores que han pogut venir a través meu, saben molt be el que fan quan acullen un nen o una nena sahrauí. Saben molt be, la història d'aquest poble i quins problemes viuen tant als Campaments de Tindouf com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. I a les que vénen a través d'altres vies, també s'intenta que arribi la informació. Segur que els comentaris d'en Ferran van per altres vies, i d'aquests, en cal aprendre.
És important, fer un exercici d'autocrítica, que a més de sa, ajuda a millorar les nostres accions. Cal tenir present que aquest any, el projecte de colònies, el vam començar a treballar tard, molt tard. Pels problemes interns d'ACAPS Catalunya, que en Junta del 4 de febrer acordava suspendre TOTS els projectes fins el 31 de març, fet que va obligar a retardar la signatura del conveni amb l'ajuntament de Mataró fins a finals de març (després de consultar i amb el permís de la direcció que llavors hi havia a ACAPS Catalunya) però també tenint present que l'organització de colònies a Catalunya, no es va acabar de definir fins el més d'abril i que la informació no es va poder concretar fins a última hora. Aquests fets han obligat a centrar els esforços en aconseguir famílies per tal d'assegurar que hi haguessin les mateixes que l'any anterior a la zona de Mataró, Argentona, Cabrera i Cabrils ... crec que s'ha aconseguit.
Segurament han faltat aquells actes que cohesionen el projecte. El primer sopar de famílies i els actes al carrer ... es veritat ... però també es veritat que les 5 famílies noves a Mataró han concretat el seu compromís el mes de juny (algunes d'elles, ben avançat aquest mes i una, no va saber que efectivament tindria nen fins ben entrat el mes de juliol). A la junta d'ACAPS s'han proposat activitats, com la parada de Sant Jordi i d'altres i que no s'han fet perque la Junta no ho ha cregut convenient ... les activitats es fan amb la participació de tothom i amb el compromís de tothom sino no tenen sentit. Podem sortir al carrer els 4 de sempre i es clar que és positiu però el que realment ens dona presència és el compromís de tothom
Però també seria injust que ens quedéssim amb aquesta imatge. Crec que aquest curs ha estat especialment intens en quan a activitats per ACAPS Mataró, d'entrada podria citar 5 actes públics diferents a Mataró i Argentona, centrats sobretots en la denúncia de la situació en que viu el poble sahrauí ... no és el moment ara de fer-ne una relació, però seria molt fàcil fer-la ... penso que caldria tirar molts anys enrera per trobar un ritme d'activitats tant important i no sé si en trobaríem cap
En els actes organitzats per ACAPS Catalunya o pel Comitè Aminetu Haidar a Barcelona, la delegació més nombrosa sempre ha estat la de Mataró (i Argentona) i tots eren actes de denuncia de la situació dels sahrauís als Campaments o al Sàhara Occidental ocupat i en tots ells, la demanda més important era la de demanar la independència pels sahrauís i molts dels assistents per Mataró eren famílies acollidores de l'últim any ... potser algú havia passat la informació, potser algú havia explicat la situació dels sahrauís, potser algú reivindica els projectes i perque es fan, potser hi tenen a veure els que treballen a l'associació i segur que d'aquestes coses es parlen a les juntes d'ACAPS Mataró
Potser les queixes poden anar per altres bandes, també ho sé, però crec que amb més participació es podrien fer tots els actes que volguéssim, fins i tot el de clavar una haima a la platja de Mataró (o en un altre lloc) al voltant de la qual es podria desenvolupar una festa oberta a la ciutat i dins d'ella, es podria trobar el te sahrauí i informació sobre el conflicte ... per cert, famílies acollidores d'aquest any estarien disposades a col·laborar-hi ... segur que s'els ha explicat el projecte i el conflicte en el que ha de viure el poble sahrauí
Potser les crítiques es poden dirigir al tractament de les dades del projecte i les relacions entre famílies, ... ja ho sabeu, jo no coordino colònies, ... , de totes formes voldria ressaltar la dificultat de fer-ho, de la dificultat d'intentar mediar sobre les relacions entre persones, d'intentar que tothom estigui content, ... , son masses aspectes i aquest sols és un espai d'un blog d'una persona particular. Si algú pensa que cal millorar, cal que ho faci en el lloc que toca, a la reunió de balanç de colònies o a les juntes de l'associació.
Potser algú pot dir que en Toni podria haver fet més, jo també ho penso, però molts i moltes de vosaltres sabeu que estat involucrat en processos que toquen molt personalment, el tancament de la fàbrica on treballes, no és fàcil d'afrontar, encara que ara sembla que puc mirar el futur amb cert optimisme ... però no deixa de ser un cop. Dins del mon sahrauí, la meva participació en la Gestora d'ACAPS nacional (a algú de vosaltres ja he explicat per les dificultats que es van passar en aquest procés, en el que ara no entraré) i en la posterior formació de la Junta Nacional, ... , en fi, cadascú ha de viure el que de viure i a vegades no pot estar per tot ... aquí s'hauria de veure la pinya, la participació de tothom
Ara, us convido a participar en les activitats de la tardor i l'hivern. Cal donar relleu al projecte de Tarbies, potser cal pensar en algun acte, a més de parlar si fem la loteria ... tinc alguna proposta al cap, si algú també vol pensar-hi i participar, ja sabeu, una trucada, un cafè i MOLTA SOLIDARITAT. Ha de ser un acte oberta la ciutat, amb pretensions d'arribar on calgui.
Segur que si és per la gent de Mataró i del Maresme, el Marroc no pot guanyar la guerra. Per nosaltres el Sàhara Occidental, seria un país independent, amb capital a El Aaiun, demà mateix
Avui quan obria l'ordinador, el primer que he fet ha estat repassar el correu i obrir el meu blog. Els que em seguiu, potser recordareu, que en la meva última entrada feia uns comentaris a l'entorn del projecte de colònies, per tal d'acompanyar un petit video-clip realitzat per Agaila, l'estudiant sahrauí que actualment viu als Estats Units i que aprofita els recursos de la xarxa per tal de donar a conèixer la causa del seu poble, el sahrauí.
Recordo que deia que calia recuperar l'orgull de participar en tots els projectes i en concret, en el de colònies i avui continuo pensant el mateix. En aquesta entrada, hi tinc 2 comentaris, un d'ells d'en Ferran, a qui he d'agrair el comentari, però també el fet de que jo sigui en aquest mon (a ell i a la seva família) dels sahrauís i també el que hagi viscut, amb ells, alguns dels millors moments dels últims estius ... i algun moment d'angoixa, que ara no ve al cas.
Potser, en aquest comentari es sobrevalora la meva posició dins d'ACAPS Mataró i segur que comparteixo el fet que s'hagi d'evitar convertir les famílies acollidores en una mena d'Hotels per a Nens Sahrauís.
Quan dic que es sobrevalora la meva posició, ho dic amb totes les conseqüències. No renuncio al meu compromís amb el poble sahrauí i el meu compromís amb la gent que m'acompanya en aquest camí. Forma part d'aquest compromís el fer córrer la informació, donar a conèixer la situació en que viu el poble sahrauí, a vegades amb escrits i fotos de situacions que semblen tretes de les pitjors èpoques del Segle XIX i que en canvi, es permeten en ple Segle XXI, tant des de l'ONU com per França, els Estats Units o Espanya, quan no compleix amb les seves obligacions històriques.
El que us voldria dir és que allà on sóc, intento treballar en equip, però cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats, jo mai les defujo. Us puc assegurar que les famílies acollidores que han pogut venir a través meu, saben molt be el que fan quan acullen un nen o una nena sahrauí. Saben molt be, la història d'aquest poble i quins problemes viuen tant als Campaments de Tindouf com al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. I a les que vénen a través d'altres vies, també s'intenta que arribi la informació. Segur que els comentaris d'en Ferran van per altres vies, i d'aquests, en cal aprendre.
És important, fer un exercici d'autocrítica, que a més de sa, ajuda a millorar les nostres accions. Cal tenir present que aquest any, el projecte de colònies, el vam començar a treballar tard, molt tard. Pels problemes interns d'ACAPS Catalunya, que en Junta del 4 de febrer acordava suspendre TOTS els projectes fins el 31 de març, fet que va obligar a retardar la signatura del conveni amb l'ajuntament de Mataró fins a finals de març (després de consultar i amb el permís de la direcció que llavors hi havia a ACAPS Catalunya) però també tenint present que l'organització de colònies a Catalunya, no es va acabar de definir fins el més d'abril i que la informació no es va poder concretar fins a última hora. Aquests fets han obligat a centrar els esforços en aconseguir famílies per tal d'assegurar que hi haguessin les mateixes que l'any anterior a la zona de Mataró, Argentona, Cabrera i Cabrils ... crec que s'ha aconseguit.
Segurament han faltat aquells actes que cohesionen el projecte. El primer sopar de famílies i els actes al carrer ... es veritat ... però també es veritat que les 5 famílies noves a Mataró han concretat el seu compromís el mes de juny (algunes d'elles, ben avançat aquest mes i una, no va saber que efectivament tindria nen fins ben entrat el mes de juliol). A la junta d'ACAPS s'han proposat activitats, com la parada de Sant Jordi i d'altres i que no s'han fet perque la Junta no ho ha cregut convenient ... les activitats es fan amb la participació de tothom i amb el compromís de tothom sino no tenen sentit. Podem sortir al carrer els 4 de sempre i es clar que és positiu però el que realment ens dona presència és el compromís de tothom
Però també seria injust que ens quedéssim amb aquesta imatge. Crec que aquest curs ha estat especialment intens en quan a activitats per ACAPS Mataró, d'entrada podria citar 5 actes públics diferents a Mataró i Argentona, centrats sobretots en la denúncia de la situació en que viu el poble sahrauí ... no és el moment ara de fer-ne una relació, però seria molt fàcil fer-la ... penso que caldria tirar molts anys enrera per trobar un ritme d'activitats tant important i no sé si en trobaríem cap
En els actes organitzats per ACAPS Catalunya o pel Comitè Aminetu Haidar a Barcelona, la delegació més nombrosa sempre ha estat la de Mataró (i Argentona) i tots eren actes de denuncia de la situació dels sahrauís als Campaments o al Sàhara Occidental ocupat i en tots ells, la demanda més important era la de demanar la independència pels sahrauís i molts dels assistents per Mataró eren famílies acollidores de l'últim any ... potser algú havia passat la informació, potser algú havia explicat la situació dels sahrauís, potser algú reivindica els projectes i perque es fan, potser hi tenen a veure els que treballen a l'associació i segur que d'aquestes coses es parlen a les juntes d'ACAPS Mataró
Potser les queixes poden anar per altres bandes, també ho sé, però crec que amb més participació es podrien fer tots els actes que volguéssim, fins i tot el de clavar una haima a la platja de Mataró (o en un altre lloc) al voltant de la qual es podria desenvolupar una festa oberta a la ciutat i dins d'ella, es podria trobar el te sahrauí i informació sobre el conflicte ... per cert, famílies acollidores d'aquest any estarien disposades a col·laborar-hi ... segur que s'els ha explicat el projecte i el conflicte en el que ha de viure el poble sahrauí
Potser les crítiques es poden dirigir al tractament de les dades del projecte i les relacions entre famílies, ... ja ho sabeu, jo no coordino colònies, ... , de totes formes voldria ressaltar la dificultat de fer-ho, de la dificultat d'intentar mediar sobre les relacions entre persones, d'intentar que tothom estigui content, ... , son masses aspectes i aquest sols és un espai d'un blog d'una persona particular. Si algú pensa que cal millorar, cal que ho faci en el lloc que toca, a la reunió de balanç de colònies o a les juntes de l'associació.
Potser algú pot dir que en Toni podria haver fet més, jo també ho penso, però molts i moltes de vosaltres sabeu que estat involucrat en processos que toquen molt personalment, el tancament de la fàbrica on treballes, no és fàcil d'afrontar, encara que ara sembla que puc mirar el futur amb cert optimisme ... però no deixa de ser un cop. Dins del mon sahrauí, la meva participació en la Gestora d'ACAPS nacional (a algú de vosaltres ja he explicat per les dificultats que es van passar en aquest procés, en el que ara no entraré) i en la posterior formació de la Junta Nacional, ... , en fi, cadascú ha de viure el que de viure i a vegades no pot estar per tot ... aquí s'hauria de veure la pinya, la participació de tothom
Ara, us convido a participar en les activitats de la tardor i l'hivern. Cal donar relleu al projecte de Tarbies, potser cal pensar en algun acte, a més de parlar si fem la loteria ... tinc alguna proposta al cap, si algú també vol pensar-hi i participar, ja sabeu, una trucada, un cafè i MOLTA SOLIDARITAT. Ha de ser un acte oberta la ciutat, amb pretensions d'arribar on calgui.
Segur que si és per la gent de Mataró i del Maresme, el Marroc no pot guanyar la guerra. Per nosaltres el Sàhara Occidental, seria un país independent, amb capital a El Aaiun, demà mateix
dimecres, d’agost 02, 2006
Les colònies i la solidaritat: juntos podemos
Juntos Podemos
Potser, el que no he escrit en el meu blog son les meves impressions sobre les colònies i els projectes de solidaritat amb el poble sahrauí. Crec que a aquestes alçades tothom sap que en sóc favorable, que he treballat per l'èxit de les colònies, que a casa meva hi ha una nena sahrauí (una altra diferent, la que m'ha "tocat" com diria la meva filla petita: una nova experiència, però igual de positiva, com cada any).
Potser el que trobo a faltar, en molta gent, és l'orgull ... el projecte de colònies, tots i totes sabem que toca una fibra molt delicada, la de les relacions entre les persones, ... un aspecte que moltes vegades és meravellós i d'altres és problemàtic i quan hi han problemes, molts cops són delicats d'afrontar.
Però la reflexió que em feia, era una altra, CAL RECUPERAR L'ORGULL de participar en aquest projecte, és tant important com els altres. La solidaritat amb els sahrauís també es demostra treient els seus fills de l'infern, l'estiu. Muntant festes com les de Vilassar de Dalt o Arenys de Munt, on a més de gaudir, es donen a conèixer els problemes pels que passa el poble sahrauí i a més, ... s'arriba a molta gent ... moltes ONGs voldrien tenir el nostre capital humà, voldrien tenir les nostres posibilitats, tot i que els nostres recursos son molt limitats, és veritat.
Ningú pot confondre la nostra solidaritat, ningú pot confondre les nostres ganes de treballar amb i pel poble sahrauí ... a través dels nens, podem donar a conèixer que hi ha 200000 persones que fa més de 30 anys que son exiliades ... que hi ha activistes sahrauís que lluiten contra el Regne del Marroc, que ocupa el seu país ilegalment, que lluiten per aconseguir la independencia del Sàhara Occidental ... NOSALTRES ELS RECOLZAREM, ESTAREM AMB ELLS SEMPRE, que ningú ho dubti.
Ara, cal aconseguir recuperar el prestigi dels projectes de solidaritat amb el poble sahrauí, aquesta és una part important de la nostra força, de la nostra capacitat d'nfluir i de fer arribar el nostre missatge a tota la societat catalana. Cal que estem TOTS i TOTES ben junts, fent força, fent pinya
Ara, si us sembla podem gaudir de les imatges recollides per la AGAILA
Potser el que trobo a faltar, en molta gent, és l'orgull ... el projecte de colònies, tots i totes sabem que toca una fibra molt delicada, la de les relacions entre les persones, ... un aspecte que moltes vegades és meravellós i d'altres és problemàtic i quan hi han problemes, molts cops són delicats d'afrontar.
Però la reflexió que em feia, era una altra, CAL RECUPERAR L'ORGULL de participar en aquest projecte, és tant important com els altres. La solidaritat amb els sahrauís també es demostra treient els seus fills de l'infern, l'estiu. Muntant festes com les de Vilassar de Dalt o Arenys de Munt, on a més de gaudir, es donen a conèixer els problemes pels que passa el poble sahrauí i a més, ... s'arriba a molta gent ... moltes ONGs voldrien tenir el nostre capital humà, voldrien tenir les nostres posibilitats, tot i que els nostres recursos son molt limitats, és veritat.
Ningú pot confondre la nostra solidaritat, ningú pot confondre les nostres ganes de treballar amb i pel poble sahrauí ... a través dels nens, podem donar a conèixer que hi ha 200000 persones que fa més de 30 anys que son exiliades ... que hi ha activistes sahrauís que lluiten contra el Regne del Marroc, que ocupa el seu país ilegalment, que lluiten per aconseguir la independencia del Sàhara Occidental ... NOSALTRES ELS RECOLZAREM, ESTAREM AMB ELLS SEMPRE, que ningú ho dubti.
Ara, cal aconseguir recuperar el prestigi dels projectes de solidaritat amb el poble sahrauí, aquesta és una part important de la nostra força, de la nostra capacitat d'nfluir i de fer arribar el nostre missatge a tota la societat catalana. Cal que estem TOTS i TOTES ben junts, fent força, fent pinya
Ara, si us sembla podem gaudir de les imatges recollides per la AGAILA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)