ELS SAHRAUÍS I EL MAR

Avui, parlant amb l'Abdelahe i com a bon esportista que és, hem acabat parlant de com hauria de ser la camiseta de la selecció nacional del Sàhara Garbia (Sàhara Occidental, si voleu) i m'ha sorprès de veritat.

Em deia que el fons de la camiseta de la seva selecció nacional (de la nostra, en certa mesura) ha de ser el BLAU i sobre d'aquest fons una franja verda i una de negra, amb l'estel de 5 puntes i la lluna en vermell (els símbols de la solidaritat entre els musulmans).

Quina és la raó del BLAU? L'Abdelahe, m'explicava que el somni de tots els sahrauís dels Campaments de Tindouf, era anar al seu mar, l'aigua de l'Oceà Atlàntic que banya les costes del Sàhara Occidental. És el símbol de la seva llibertat.

I és que és curiós que en aquesta regió el desert, el Sàhara, arriba fins el mar, caient en alts acantilats, amb l'excepció d'algunes zones baixes com la que hi ha a prop de El Aaiun, un sector de costa ocupat per dunes blanques i sebkhas.

A vegades els acantilats també es trenquen en les desembocadures dels Oueds, com l'Oued Chebeika (al sud de Tan Tan). De El Aaiun, cap el Sud l'Acantilat sols es trencat en regions molt puntuals com la de Cabo Blanco.

És un mar, a més, molt ric en pesca. Cal recordar que per davant del Sàhara Occidental, pasen els Corrents de les Canàries, que són d'aigua freda i que corren de forma paral·lela a la Costa d'Àfrica. Davant de Dajla, aquest corrent s'endinsa cap el mar, permentent la pujada de les aigues de les profunditats, riques en nutrients i que per tant, son un reclam per una gran quantitat de plancton, invertebrats marins i dels peixos que es volen alimentar.

Ja veieu, un mar preciós, ferèstec però ric, el seu mar, el que volen arribar a veure en llibertat ... aquella llibertat que nosaltres hem sentit alguna vegada davant el nostre mar ...

En fi, tindrem la camiseta de la selecció del SÀHARA GARBIA i tindrà el fons BLAU

ELS ACTIVISTES SAHRAUÍS I ELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL

Els activistes pels drets humans sahrauís, reclamen a la comunitat internacional, respecte i protecció pels presos polítics sahrauís, que diàriament pateixen les tortures de l'administració del Marroc, per tal d'intimidar-los i persuadir-los a acabar amb la seva lluita pacífica per la llibertat i la indepedència del su país.

Els activistes sahrauís, denuncien tortures, trasllats abusius de presos a d'altres presons sense previ avís o amenaces com les que van rebre els fills d'aminetu Haidar, per tal de presionar a aquesta i condicionar la seva activitat com a defensora dels drets humans.

Els activistes sahrauís, demanen a la comunitat internacional, que obliguin al Marroc a complir amb la legalitat internacional i a aixecar el "Toc de Queda" que ha imposat en territori sahrauí.

Però també demanen, com nosaltres, que el poble sahrauí pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació, que ha de portar cap a la INDEPEDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

Els 30 anys de la República Àrab Sahrauí Democràtica

Si hi havia algú que ha pogut arribar a pensar que amb l'alliberament d'Aminetu Haidar, la lluita per la independència del poble sahrauí s'aturaria, crec que s'ha equivocat radicalment.

Avui mateix arriben notícies de manifestacions de joves estudiants sharauís a Agadir i de la població sahrauí de El Aaiun, que ja comencen a celebrar el 30è aniversari de la independència de la Rapública Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i notícies, també, de la brutal repressió que pateixen per exercir un dret tan elemental com el de la llibertat d'expressió i un altre com el de la llibertat de manifestació.

Caldria reflexionar sobre el fet que com és posible que els govern de l'Europa Occidental i del Nord d'Amèrica poden permetre aquesta violació constant dels drets personals i com a poble que pateixen els sahrauís del Sàhara Occidental ocupat i com poden permetre que quasi 200000 persones puguin viure en camps de refugiats quasi 30 anys i s'ignorin, també, constantment els seus drets.

Després de 30 anys, cal demanar al govern espanyol que actui i denuncii la situació. Una denuncia que ha de ser el primer pas perque Espanya, al fi, assumeixi el seu paper dins el conflicte i es pugui iniciar el camí cap la llibertat dels sahrauís

Ah! la foto és del meu amic Paco

LLUITEM TAMBÉ CONTRA ELS TRANSGÈNICS

L'altre dia us parlava de ecologia i esquerra havien d'anar molt juntes, perque ara estem en un moment en que la qualitat de vida i els drets personals i socials es barrejen.

Un cas important és el dels transgènics, on les lluites que es desenvolupen al seu voltant es barrejen les drets socials, els drets dels consumidors, però també la lluita en contra d'aquells que donen més importància al negoci que a la ètica i a la salut de les persones

Però que és un transgènic, és un ser viu que s'ha modificat genèticament amb tècniques industrials que van molt més enllà dels processos de millora de la producció tradicionals. Per crear un transgènic s'utilitza l'enginyeria genètica, per tal d'introduir en l'ADN del ser viu original, informació genètica hereditària d'altres sers vius, per tal de manipular-lo i dirigir-lo cap els interessos de la multinacional que actua en aquest sentit.

Que pot implicar el cultiu de tansgènics? l'augment de l'us de materials tòxics en l'agricultura, la contaminació genètica de l'aire i del sol, però sobretot, pot actuar en contra de la biodiversitat ... i sobretot, pot actuar irreversiblement sobre els ecosistemes.

Ja veieu, la lluita contra els trangènics, és la lluita per salvar el nostre planeta.

Cal destacar que com en d'altres, en aquesta lluita és molt important la implicació de tots i totes i es pot dir que gràcies a aquesta, multinacionals i grans empreses com El Corte Inglés o Nutrexpa, s'han compromès a no utilitzar trangènics en els seus productes.

En aquesta lluita, els resultats son molt lents però es van produïnt ... segur que en el cas del poble sahrauí serà el mateix, la lluita dona resultats petits, però porta cap a la victòria final.

Us convido a participar en la lluita en contra dels transgènics, com sovint us convido a participar de la lluita per la llibertat i la independència del poble sahrauí

Ah! és molt important per a mi, que deixeu comentaris ... m'ajuden a tirar endavant aquest blog

LA HAMMADA

Quan parlem de la Hammada, sobretot quan parlem dels Campaments sahrauís, ho fem de forma retòrica (ens limitem a dir allò que hem anat sentint sempre). Però que és la Hammada?

La Hammada, és una mena de meseta, una elevació de gran extensió, característica del Sàhara Occidental , del Sàhara Garbia. Aquestes elevacions son allargades i formades per pedres i sorra.

Nosaltres coneixem la Hammada de Tindouf, però al llarg del Sàhara Occidental en trobem d'altres.

Per conèixer més, sobre Hammades i d'altres aspectes sobre el sàhra Occidental, cal llegir el libre de Vidal Herrero: El Sàhara: Laberintos y esperanzas, que presentarem a Mataró, el 16 de març a la Llibreria ROBAFAVES

PER FI HAN ALLIBERAT A AMINETU HAIDAR

Després d'estar 7 mesos a la preso, en la famosa i cruel Presó Negra de l'Aaiun, les forces d'ocupació marroquines han alliberat a la lluitadora per la indepèndència del SÀHARA OCCIDENTAL, Aminetu Haidar.

Després de mesos d'empresonament i injust, els sahrauís no han pogut celebrar l'alliberament d'AMINETU HAIDAR, ni en públic ni en privat. La mateixa família d'AMINETU HAIDAR, ha rebut amenaces dels ocupants marroquins, per tal d'evitar les celebracions, encara que aquestes es facin en privat.

Però tots sabem una cosa, que tots els sahrauís, de Dajla, Smara, Mahbes, El Aaiun, Tan Tan, ..., celebraran l'alliberament d'Aminetu Haidar.

Els "sahrauís" de Mataró, Barcelona, Girona, Arenys, ... , també cal que celebrem el seu alliberament ... nosaltres no podem travessar el desert, però com que el portem al cor, ho tenim fàcil ...

Ara, li toca a ALI SALEM TAMEK i tots els altres presos polítics sahrauís. Cal demanar l'alliberament de TOTS els PRESOS POLÍTICS SAHRAUIS i ho aconseguirem

Més endavant, aconseguirem la llibertat de TOTS i TOTES les sahrauís ... aconseguirem la INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

També sóc historiador de la cultura i de la premsa

Alguns i algunes de vosaltres sabeu que sóc historiador i de tant en tant faig alguna cosa amb el meus companys del Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI).
Doncs acaba de sortir un llibre, que edita Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, sota el nom Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) en el que coordino la investigació que en el llibre trobeu en el capítol Premsa, intel·lectuals i acció política al període 1869-1914

Com us podeu imaginar, el llibre estudia la incidència de la premsa en la vida política i cultural a Catalunya, en el període que estudia el llibre. Ja veieu, una altra faceta de la meva vida, que m'aporta moltes satisfaccions.

Ara, estic treballant en un llibre sobre l'Ateneu Barcelonès i vaig acabant el llibre de la meva tesi, ho celebrarem

La lluita dels ecologistes americans. L'ecologia és esquerra, l'esquerra ha de ser ecologia

La lluita dels ecologistes nor-americans és molt important i cal recolzar-la des de Europa. És una lluita que cal incloure en les lluites de l'esquerra global.

Ahir mateix, vaig estar parlant amb un professor universitari que va venir a casa per conèixer millor el meu treball historiogràfic (potser aviat començaré algun tipus de col·laboració amb una Universitat dels voltants de Boston, gratis, de moment, es clar) però ja us explicaré.

L'important és que aquest professor, que ha nascut i viu allà, i que pertany a la comunitat dels universitaris progressistes dels Estat Units, em va parlar de tot moviment o pensament que te certs tints d'esquerres, es ofegat sistemàticament tant per les institucions religioses conservadores -allà la gran majoria- com pels cercles conservadors, molts d'ells lligats al Partit Republicà, com pel propi govern Bush. Sovint ser ecologista i d'esquerres, vol dir perdre la feina, veure com totes les portes es tanquen ...

Em deia que, ell, que tenia l'oportunitat de viatjar a Europa, que aquest procés també s'està produïnt aquí però que encara tenim molt marge de maniobra, que cal preservar la democràcia i jo afegeixo, cal recolzar a tots aquells que des de l'ecologisme i l'esquerra estan actuant al cor de l'imperi, a aquells que s'atreviexen a qüestionar la no amagada voluntat del govern conservador dels Estats Units de manipular, fins arribar a l'engany, a l'opinió pública.

M'explicava, com s'amaga al poble dels Estats Units, les accions del seu govern a l'Irak o com contradint les afirmacions oficials d'exportar la democràcia pel mon, es recolzaven règims propis del S.XIX, com el del Marroc, per motius geoestratègics.

Encara hi ha nuclis progressistes al Estats Units, que cal recolzar, ja que segurament, de cara al futur, ens aportaran experiències que haurem de recuperar. L'enllaç que us proposava ahir, dels amics de la Terra dels Estats Units, és una altra forma, imaginativa i contemporània, de lluitar en contra, dels que, molt aviat a Europa, ens començaran a insistir en tornar a l'energia Nuclear, dels que ens la vendran com una alternativa neta i "més ecològica" que d'altres formes ... però sols ens parlaran d'aquelles formes d'obtenir energia, pròpies del S. XIX

Fins aviat ... ja veieu l'ecologia també és esquerra i l'esquerra ha de ser ecologia

NUCLEAR, NO GRÀCIES, TAMBÉ ALS ESTATS UNITS

Amics de la Terra dels Estats Units (USFoE) han començat una campanya anti nuclear molt interessant: podeu clickar i veureu:

http://www.nukeretro.com/

Cal estar atents, ja que a Europa hi ha qui proposa tornar a enxegar els programes d'energia nuclear i a obrir noves centrals nuclears. No us enganyeu, els perills son els mateixos que fa 20 anys. Les radiacions continuen matant

Ja em direu que us sembla

Amb el desert a les retines

Els que hem anat al Campament d'Smara o a qualsevol altre (El Aaiun, Ausserd, Dakla) tindrà gravades a les seves retines, imatges com les que acompanyen aquestes lletres.

Son fotos fetes per un amic, en Paco, de Sitges. Crec que ell i la Juana saben que a Mataró tenen una colla d'amics que sempre els tenen molt presents.

Per una banda, el desert pedregós de la Hamada de Tindouf, considerada com una de les regions més dures del Desert del Sàhara. Tant dur com a emmirallador.

Per altra banda, tot un mar de Haimes i de petites Dar (cases) que en conjunt formen els campaments de refugiats sahrauís. A Smara viuen unes 50000 persones, totes elles pendents de tornar al seu pais i després de 30 anys, amb la ferma intenció de no perdre l'esperança en la seva causa, que saben, és justa i que a la fi triomfarà (jo n'estic segur)

I per fi, la figura del nen (o la nena, en el seu cas) omnipresent en els campaments. Els que heu fet el viatge ho sabeu, hi ha nens i nenes per tot arreu.
Alguns d'ells, els coneixem de tenir-los a casa o d'estar per la nostra comarca, algun d'aquests estius. I segurament, pensarem, aquests son l'origen de la nostra Solidaritat, encara que després hagi crescut i s'hagi dirigit en altres direccións (en projectes de recolzament als hospitals, les escoles, ... , dels Campaments o donant a conèixer la lluita dels activistes sahrauís).

Tant se val, tots i totes mreixen un lloc en el nostre cor