Millor no parlar-ne. Com sempre el meu amic Miquel Cartró, l'encerta

Acabo d'arribar de viatge amb els meus alumnes de l'ESO i em trobo amb tot l'enrenou de que els grups de PSC CpC I de CIU, no han volgut votar una ressolució al Parlament de Catalunya, que quan la vaig llegir (sóc membre de l'Ingtergrup) em va semblar massa moderada i quan vaig donar la meva opinió, un amic, em va dir, es prou complicat anar més enllà i aquest és el text que s'ha aprovat a l'Intergrup.

És complicat pensar el que passa perquè hi hagi partit polítics democràtics i fins i tot autodefinits com a d'esquerres que no s'atreveixin a denunciar les violacions dels drets humans al Marroc i sobretot quan s'omplen la boca de denunciar quan aquests es produeixen al Tíbet o quan treuen pit quan lamentablement mor un opositor polític cubà després d'una llarguíssima vaga de fam. 

Hem de pensar que REALMENT pesa més guardar les formes que denunciar la realitat?

Hem de pensar que és més valent l'OBAMA (tot o les crítiques que rep) quan critica la Xina o Israel que els partit polítics catalans (PSC CpC i CiU) que no s'atreveixen a denunciar la violació dels drets humans que pateixen els activistes sahrauís i el demòcretes marroquins per part d'un estat que ocupa ilegalment el Sàhara Occidental i que talla tota democràcia real de socarrel (a Espanya tenim periodistes i escriptors marroquins exiliats per defensar el seu dret a opinar). Potser si que tindrà raó l'amic Miquel quan ens diu que la política del PSC al Magrib està dirigida per un diputat que te un càrrec a la Cort del Rei de Marroc 

Hi ha temes al Parlament de Catalunya que grups parlamentaris idiològicament oposats estan d’acord que és millor no tractar-los.  Podríem pensar en el “cas Millet”, però personalment m’interessa un altre: El Sàhara Occidental.

Si bé els territoris del Sàhara Occidental han estat inclosos en l'últim Pla director de la cooperació catalana com a zona d'actuació prioritària a petició parlamentària. Des de molts àmbits de la societat civil catalana es treballa a favor del poble sahrauí i per trobar una solució justa al conflicte, que passa per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, lliure i just, d’acord amb les resolucions de l’ONU. Però la prioritat de la cooperació catalana, quan s’ha de prendre algun posicionament polític, es transforma en un inconvenient, que, per a algunes forces polítiques, és millor no parlar-ne.

Aquesta setmana, els grups parlamentaris PSC CpC i CiU han rebutjat signar una proposta de resolució sobre la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental, proposada per l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara del Parlament de Catalunya. La proposta de resolució s’ha entrat per registre amb les signatures d’ERC, PP, ICV-EUA i C’s i es debatrà pròximament a la Comissió de Cooperació, però per aprovar-se necessita el suport, almenys, de PSC CpC o CiU.

La situació gravíssima de situació dels drets humans al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc està extensament documentada. Ignorar-la és un delicte ètic, moral i contra la justícia i la humanitat. La proposta de resolució del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a condemnar enèrgicament les violacions dels drets humans dels sahrauís portades a terme per l'exèrcit i la policia marroquins i demanar al Govern del Marroc que garanteixi el respecte dels drets humans de la població. Un altre aspecte que contemplava la proposta de resolució és clau per garantir el respecte dels drets humans: Demanar que la supervisió dels drets humans sigui part del mandat de la Missió de Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). Cal que aquesta petició de supervisió dels drets humans sigui part del mandat de MINURSO  i cal que arribi al secretari general de l’ONU, abans que aquest mandat es revisi al mes d’abril.

Vergonyós és pensar que la política catalana la marca el Marroc i el funest diputat del PSC CpC Mohammed Chaib, que forma part del consell assessor reial de Mohamed VIè. Fins i tot, el cònsol del Marroc s’ha permès d’expressar públicament el seu desacord amb aquesta resolució, posant en evidència que algun grup polític li ha filtrat la informació. És lamentable que dues formacions polítiques tan importants com PSC-CpC i CiU, actuïn a favor del Marroc, de la força ocupant, il·legal i genocida.

Els grups parlamentaris del PSC-CpC i CiU no han volgut signar aquesta proposta de resolució tan senzilla com innòcua. Quan allò que la major part de la població podem entendre i compartir fàcilment, que té a veure amb els drets humans, no és igualment entès i compartit per alguns partits, la pregunta que suscita és: Quins interessos tenen aquests partits al Marroc?

Miquel Cartró i Boada

ACAPS Wilaia Alt Penedès

25 de març de 2010