INTERVENCIÓ SOBRE EL SÀHARA OCCIDENTAL DAVANT EL IV COMITÉ DE NNUU SOBRE POLÍTICA ESPECIAL I DESCOLONITZACIÓ (Oct 2009)
MIQUEL CARRILLO, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA
(tota la intervenció en anglès)
Senyor president, senyores i senyors
Els agraeixo que em permetin ser davant el IV Comitè de NNUU.
Sóc català i els parlo com a diputat per Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit més històric de la política catalana.
La nació catalana comprèn molt bé la reivindicació nacional del poble sahrauí. Els diré per què. Catalunya va tenir les seves institucions i un sistema constitucional propi fins el 1714. Fa 300 anys el meu país va quedar integrat definitivament a la corona espanyola per via militar. El rei va ordenar la substitució de la llengua catalana pel castellà en tot l’àmbit públic, la justícia i l’ensenyament.
Actualment les dues llengües, català i castellà, són oficials al nostre territori. Avui utilitzo l’anglès davant vostès per visualitzar que, malgrat la imposició, deu milions de persones tenim el català com a llengua pròpia.
El meu partit té com a objectiu que el poble català pugui exercir el dret d’autodeterminació, tal i com el Parlament va aprovar. I que el poble decideixi si vol ser un estat independent a Europa, que és el desig d’una part creixent de la població.
Al Parlament de Catalunya presideixo l’Intergrup “per la Pau i la Llibertat al Sàhara”, per això els voldria explicar el posicionament que tenim al nostre Parlament en relació al problema del Sàhara. I després els faré algunes peticions en nom d’Esquerra Republicana.
Abans, vull fer referència a un altre català, el mestre Pau Casals, que al 1971 va composar l’Himne oficial de Nacions Unides i va parlar davant el plenari en aquest mateix edifici quan el secretari general U-Thant li va lliurar la Medalla de la Pau.
Al final de la meva intervenció, els comentaré com les paraules de Pau Casals sobre la Pau són vigents avui quan tractem el conflicte del Sàhara Occidental.
El Parlament de Catalunya, cada legislatura aprova acords en relació al Sàhara. Fa dos anys, el 28 de novembre de 2007, a l’inici de l’actual legislatura, el Parlament va aprovar una Declaració amb motiu de l’Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí.
El contingut de la declaració és el següent:
»Primer. El Parlament de Catalunya comparteix els continguts de la Resolució 1783 del Consell de Seguretat de l’ONU, (...), per la qual s’insten les parts en conflicte a continuar negociant per a assolir una solució política justa, duradora i acceptable mútuament que permeti la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental; (...) a prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (...).
»Segon. El Parlament de Catalunya condemna tota violació dels drets humans produïda en els territoris del Sàhara Occidental i insta el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a tenir en compte l’informe emès per la comissió d’investigació de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a intervenir en el procés d’una manera eficaç, per a protegir els drets fonamentals i la vida de la població.
»Tercer. El Parlament de Catalunya constata la necessitat d’ajuda humanitària als camps de refugiats, per a atendre les situacions de precarietat que viu la població (...). Per això agraeix l’esforç dels ciutadans, les entitats i les institucions que treballen des de la solidaritat, la defensa dels drets humans i la cooperació amb el poble sahrauí i els encoratja a continuar llurs accions.
»Quart. El Parlament de Catalunya expressa la seva disposició oberta a col·laborar des del consens i la cooperació amb les parts, els organismes internacionals, la Unió Europea i l’Estat espanyol, per a continuar negociant a fi de trobar una solució justa i definitiva al conflicte, que respecti el dret del poble sahrauí de poder escollir el seu futur per mitjà d’un referèndum, tal com refermen les resolucions de l’ONU. (...).
Com els deia al principi, el meu compatriota Pau Casals va parlar davant l’Assemblea general i va oferir un concert de violoncel. Com ell mateix va explicar, va escollir una melodia tradicional catalana, anomenada el Cant dels Ocells, perquè els ocells, dalt del cel, canten “peace, peace, peace”.
Pau Casals va dir el següent,
“But let me say one thing. I am a Catalan. Today a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first Parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia, in the XI Century, met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace. At the XI Century. Peace in the world. And against, against, against war, the inhumanity of war. This was Catalonia. I’m so happy, so moved to be here with you...”
Quan Paus Casals va pronunciar aquestes belles paraules, ell mateix era un exiliat. El seu país havia patit una guerra. La seva llengua tornava a ser prohibida. A Espanya governava el règim totalitari del general Franco. Pau Casals no va poder tornar mai més a casa seva, al seu país.
He fet referència a Pau Casals per dues raons. Primer, perquè ha estat un dels catalans més coneguts arreu del món, vinculat estretament a Nacions Unides. Segon, perquè el missatge que va adreçar sobre la Pau és plenament vigent en el cas del Sàhara que avui ens ocupa.
Per aquestes raons, ens sentim solidaris amb el poble sahrauí. Des de fa 34 anys, la major part del poble sahrauí, unes 160.000 persones, viu refugiada en condicions extremes. Ho he viscut personalment en tres viatges als campaments. He vist com el regne del Marroc manté els sahrauís molt lluny de casa seva. Els condemna a sobreviure com a una nació sense territori, i aquest territori hi és.
Dels 30 articles que conté la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU, Marroc no en compleix ni un en relació al poble sahrauí. Un exemple: Marroc ha impedit l’entrada dels nostres diputats als territoris ocupats. És rellevant l’informe de la Delegació del Parlament europeu de gener de 2009, una de les poques delegacions que ha pogut visitar el Sàhara Occidental.
Fa 18 anys els sahrauís van signar l’alto el foc a condició que l’ONU preparés un referèndum que s’havia de fer d’immediat. El referèndum no s’ha realitzat.
Vostès tenen la possibilitat d’acabar amb aquesta situació.
Com a diputat d’Esquerra Republicana, els demano que des de Nacions Unides s’ordeni una solució política per al Sàhara Occidental, adoptant les mesures que siguin necessàries per fer efectius els acords. El regne del Marroc, com a país ocupant, i Espanya, com a antiga colònia que no ha va completar el procés de descolonització, han de rebre instruccions precises i d’obligat compliment des de Nacions Unides.
Mentrestant, s’ha d’aturar amb urgència la repressió al Sàhara ocupat pel Marroc.
S’ha d’eliminar el mur de 2.500 kms construït pel Marroc.
S’han de desactivar milions de mines antipersones enterrades al Sàhara Occidental.
S’ha de tenir notícies dels 500 desapareguts i dels 150 presoners de guerra.
S’han de posar mesures per aturar l’explotació econòmica il·legal del Sàhara Occidental que s’està produint al marge de la voluntat del poble sahrauí, i que està afectant principalment els recursos minerals, pesquers i urbanístics.
Els demano que facin tot el possible per resoldre l’anomalia històrica que pesa sobre el poble sahrauí i que els ofereixin aquest 2009 l’alternativa esperançadora d’un futur en llibertat.
Thank you. En sahrauí, Sukran. En català, moltes gràcies
