diumenge, de febrer 08, 2009

CEAS i les eleccions al Parlament Europeu

Ahir al Plenari de CEAS, vam decidir finalment no muntar la llista del Moviment Solidari amb el Sahara a Espanya pel Parlament Europeu. Es van valorar les dificultats que aquest fet significava però també l'il·lusió que també havia fet aflorar en diferents llocs de la geografia espanyola, que es prengués una iniciativa d'aquest tipus.

Hi havia el convenciment de que aquesta llista no havia de perjudicar a ningú ... malament ho havien de fer els partits polítics o coalicions, per tenir que sentir-se prejudicats per una llista d'un moviment que l'únic que preten és donar difusió i cobertura a la lluita del poble sahrauí encapçalada pel Frente Polisario. Ara be, les pressions han existit, des dels partits, ens han pressionat per tal que no presentessim la nostra llista.

La nostra llista, no aspirava a obtenir cap resultat concret ... la nostra feina no es recaptar vots (encara que serien benvinguts) sino treballar per una causa, donar-la a coneixer i incorporar a tothom que vulgui en la nostra causa. Ens havia de ser igual obtenir 40000  o 400000 vots. ens havia de ser igual obtenir o no obtenir eurodiputats. Però al final vam optar (tot i que era el sentit majoritari dels que ens vam reunir, tirar endavant) per no presentar, en principi, aquesta candidatura.

Crec que cal lamentar, que els que moltes vegades no ens fan gaire cas i alguns GENS, es sentin pressionats per una decissió que ens corresponia a nosaltres. Ens han arribat a dir que després d'aquesta decissió res seria igual. No sé si hagués estat molt content si haguessim decidit el camí contrari a l'emprès, només pensar en la feinada que ens esperava ja em sentia cansat ... però segur que no haguessim perjudicat a ningú, segur que haguessim fet la nostra feina sense criticar a ningú, sols convidant a tothom a incorporar-se a la nostra lluita.

Ara be, la  nostra lluita ha de continuar i crec que aquesta és una oportunitat que cal aprofitar. El moviment solidari amb el Sàhara a nivell d'Espanya, ha de treballar molt millor els aspectes de sensibilització que trobo a faltar en excel·lents projectes com VACANCES EN PAU o la CARAVANA SOLIDÀRIA AMB EL SAHARA o fins i tot, TARBIES. Ens manca materials d'Educació per la Solidaritat i la Pau, centrat específicament en el cas del Sahara Occidental, ens manca una estructuració i una difusió moderna del nostre missartge i sobretot, el que ens manca treballar en una sola direcció, moltes vegades ens perdem en els personalismes.

Espero, també, que tots aquells i aquelles polítiques que ens han pressionat, compleixin amb els seus compromissos, espero que tots els partits de l'arc parlamentari dediquin algun esforç en l'estudi i la defensa de la causa sahrauí, a la denúncia de la violació dels drets humans que pateixen els refugiats sahrauís a Tindouf (pel sol fet d'estar allà més de 33 anys) i els sahrauís del Sahara Occidental ocupat pel Marroc. Espero que es deixin de sentir pressionats per nosaltres, quan els demanem que compleixin amb la defensa d'aquests drets i que com a mínim es pronunciin quan toca fer-ho.

Algú em dirà, que no tothom és igual, es veritat, però en tots els casos cal més contundència, en la defensa dels drets dels pobles (en aquest cas dels sahrauís) i la dels drets humans.


8 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Estimat Toni: Llegia el teu post i el meu cap es resistia a creure allò que els ulls em deien.
Si no ho entès malament tot i que la majoria del plenari estava d'acord en presentar una candidatura o en presentar batalla en un front polític, finalment es va cedir a les pressions exercides des de les files dels professionals de la política i ho escric en minúscula perquè no es mereixen una altra cosa.
Ja sé que és el teu blog i dius allò que creus que has de dir i malgrat que jo estic fora del cercle de CEASS, no per pròpia voluntat sinó per un veto, sento que m'agradaria saber qui ha pressionat, qui ha fet la feina bruta i en què han consistit aquestes pressions. Què és allò que no tornarà a ser igual? Potser l'ajut als refugiats? o la "inestimable" presència d'algun polític a les manifestacions per a que li facin la foto a la capçalera?
Quan algú exerceix pressió sobre un altre és que té quelcom que l'altre vol, és com una mena de xantatge: si fas això jo deixaré de fer allò.
I on queda la Justícia i el convenciment de lluita per una Causa Justa?
Aquesta gent està utilitzant els sofriments dels sahrauís i la nostra bona voluntat per als seus fins que no són els nostres, si més no els meus.
No ens fa cap falta entonar cap mea culpa, els prosahrauís i principalment els sahrauís en som les víctimes. Què no tot ho fem bé? Què vols? Som humans i com a tal imperfectes però vull pensar que bàsicament tenim una virtut: l'honestedat. En això els guanyem i en d'altres coses també.
Sí que hi ha material allò que manca és un fons d'accés lliure, com una mena de centre de recursos. Els materias de treball destinats a la joventut és una cosa relativament senzilla de elaborar si la gent que en sap s'hi posa.
Potser sí que s'hauria de potenciar la sensibilització en projectes con les Vacances, les Caravanes o les Tarbies i en d'altres projectes que es duen a terme en tot l'Estat però que la gent respongui depèn de la gent i tampoc es qüestió de començar a seleccionar. L'ajut és massa urgent com per això.
Ja fa molt temps vaig llegir un article d'opinió on la CEASS no quedava gaire ben parada perquè deia que s'havia convertit en el feu d'una determinada formació política majoritaria i que aquesta pressionava i dirigia totes les accions per tal que no emprenyessin massa a l'stablishment o com dimoni s'escrigui.
És clar que tirarem endavant però no ens parlis de personalismes, millor això que els sectarismes perversos.
Una forta abraçada.

kneita ha dit...

Hola Toni,
Encara que exercint al 100% de mama i per tant una mica apartada de tot plegat, quan vaig saber lo de la candidatura vaig creure que seria una bona cosa, em feia ilusió que la causa del poble sahraui anés més enllà i creia (de fet crec, encara) que seria una bona projecció per totes les associacions que treballem pels campaments de refugiats i la zona ocupada pel Marroc.
Imaginava les pressions, això una vegada més em fa veure la contradicció d'alguns (per no dir quasi tots...) els partits polítics que per una banda (com diu l'Antònia) es fan les fotos a algunes manifestacions de la mà dels nens sahrauis però es tapen els ulls quan parlem de la repressió al Sàhara Ocupat, ja que sembla que no existeixi. I és que no es tracta només de les ajudes als projectes (que també!) el que cal és un fort posicionament sobre la independència d'un poble que porta molts anys amb una ocupació repressiva.
Em sap molt de greu que es tiri enrera la candidatura.
Bé, què hi farem...
Una abraçada
Txell

storico ha dit...

Txell:

Està molt be que aprofitis el moment i facis de mare ... al final aquestes son les coses que compensen a la vida, sobretot quan es fan amb la mentalitat oberta, com ho fas tu i quan saps que tens altres coses que t'esperen i gent que et troba a faltar (com jo mateix).

A mi també em va saber greu que no sortís endavant la candidatura i més enllà d'altres consideracions, crec que ens ha de servir com a lliçó per tal de renovar el moviment (renovar el seu discurs i la seva empenta social, no a les persones, ja que aquestes han de ser com la vida ... cal sumar i no renovar)

Antònia, a CEAS, tothom és benvingut i sobretot gent com vosaltres. CEAS, no es la parcela de gent que pensi d'una manera o es vinculi a cap partit polític, sols cal assistir a una renió per veure-ho. CEAS, és un lloc on els que creiem en la causa sahrauí, trobem gent com nosaltres, també disposada a lluitar i a més, intentar articular algun tipus de coordinació a nivell d'estat

Rosa L. ha dit...

Toni, em sap molt de greu que una altra vegada una bona iniciativa se'n vagi en orris per culpa de la sordessa i ceguera voluntària dels nostres representants polítics i dels grups que es deixen pressionar amb xantatges, per a mi desconeguts però, de ben segur, inqualificables. No obstant això, continuo pensant que la societat civil, sense lligams estrictes a cap partit polític però amb llibertat ideologicaa, podrà aconsefuir algun dia la tan esperada llibertat del poble saharaui. Continuem amb la nostra lluita i aconseguim d'una vegada per totes posar-nos d'acord aquells i aquelles que realment si estem interessats en assolir aquest repte. Aquesta és la nostra tasca principal. No ens deixem destruir pels que estan en aquesta lluita més que per altres interessos que no són estrictament els de la defensa d'un poble sublimat als interessos polítics i/o econòmics de les mal anomenades grans potències.

zel ha dit...

El més refotut de tot plegat és que sempre, gairebé sempre, amb la pau per bandera, el dret al teu costat, la realitat que no et pot negar el que defenses, s'ha de recular i deixar en mans de d'altres, amb l'esperança, sovint escanyada, que faran quelcom. És trist, molt trist...

jo miro i escolto ha dit...

Una altra vegada cedint als partits polítics. Heu parlat de pressions però no concreteu quines i de quins partits. Els que hem recolzat la candidatura tenim dret a saber-ho, si més no per pendre determinacions personals quan a la nostra militància en algun d'ells. Podeu anomenar-los? Explicar les coses clares? Amb qui us veu reunir? Què van dir?

storico ha dit...

JO MIRO I ESCOLTO:

En aquests temes no sempre es pot escriure allò que vols escriure, perque tenim una eina, que és la paraula parlada, que pot matisar i donar el sentit exacte a tot allò que vols expressar.

Cada dia crec més en la utilitat de la paraula parlada i convido a tots/es aquelles persones que creguin en la causa sahrauí, a parlar, no sols d'aquest tema sino també d'altres que poden ajudar en l'alliberament d'aquest poble.

Estic disposat a fer-ho, si és que voleu i a aclarir tot allò que es vulgui.

Evidentment, podeu trobar el meu correu o enviar-me un missatge des del meu blog. Si us cal el meu telèfon, crec que és fàcil de tenir ... estic per tot allò que vogueu

jo miro i escolto ha dit...

Vale, Toni. Doncs et prenc la paraula. Quan vulguis ens trobem i m'ho expliques. Si hi ha algú més interessat a saber-ho que també s'hi apunti. Jo sóc la Núria de Premià. No sé perquè em surt jo miro i escolto, ho vull canviar però la informàtica, sovint se'm resisiteix. Quna vulguis.