Aquests últims temps, estem vivint una sèrie de situacions desagradables i curioses. Desagradables perque afecten a persones que ténen una existència moplt complicada i a les quals sembla ser, que cada cop més se les ha de retallar els seus drets i les que potser no se les vol reconeixer la seva condició de persones (jo crec que les persones no poden ser il·legals, però no voldria encetar aquest debat en aquest moment)
Curioses, perque qui aplica les mesures restrictives i la retallada de les condicions legals dels sahrauís a Catalunya, són administracions d'esquerres. Jo mai ho hagués dit.
Ara mateix, no voldria oblidar com s'els nega la documentació de retorn als estudiants sahrauís de Barcelona, alegant que hi ha documentació que no es correcta, després de que aquesta hagi estat validada pels propis funcionaris o com es defineix contradictòria una documentació feta per una altra administració, sense donar alternativa ... al final qui paga els plats trencats son uns pobres estudiants a qui s'els nega la documentació de retorn des dels Campaments de Tindouf, i després veuen com la seva Tarja d'Estudiant, es retinguda, després de fer-los retornar abans d'hora des del desert, seguint les indicacions, també, d'un altre funcionari de l'administració que les denega i ha retingut.
Tampoc voldria oblidar com ajuntaments d'esquerres (Girona, L'Hospitalet, ... ) deneguen l'empadronament a infants sahrauís malalts. Un d'ells, després de 6 anys de tractament i d'estar empadronat, se li nega renovar la Tarja Sanitària a mig tractament i l'empadronament ... se l'obliga a restar il·legal.
Es nega l'asil polític als activistes sahrauís, quan és pública i notoria, la seva condició, quan les ferides fetes pels seus torturadors encara estan a la vista i quan la seva condició es reconeguda per ONGs com a Amnistia Internacional. A la nostra administració s'els ha arribat a demanar un certificat de l'Estat del Marroc ... les paraules sobren.
Estem veient com els sahrauís a Catalunya, han d'emprendre una segona diàspora cap a llocs on les coses els hi son més fàcils, ja que aqui a més de ser ciutadans del 3er Mon, s'els uneix una altra dificultat, la de ser sahrauís.
Arreu d'Espanya hi ha projectes d'estudiants sahrauís que reben el suport de les respectives administracions, i l'assessorament suficient per permetre que es puguin desenvolupar amb normalitat i sense més dificultats per les famílies acollidores. Els infants sahrauís que es queden per malaltia o per agrupació familiar, reben l'assessorament i si cal també, el suport de les administracions. Arreu d'Espanya, els sahrauís son tractats amb normalitat, com qualsevol ciutadà que ha de complir amb les seves obligacions i que pot exercir els seus drets.
Catalunya, històricament, sempre ha estat una terra d'acollida i crec que cal que continui essent així. Crec que no es poden estigmatitzar ni els sahrauís ni els que intentem ajudar-los. Els uns i els altres, mai hem demanat més que allò que ens pertany o que tenim dret.
16 comentaris:
Quina vergonya! Quina classe de polítics tenim?
Toni, ho llegia i no m'ho podia creure.
A ningú que ho sigui se li pot negar el Dret que li pertoca com a refugiat polític. Potser hauríem de fer un informe i enviar-lo a A. I. I fer força soroll a veure si els hi cau la cara de vergonya, si és que encara en tenen.
Una abraçada ben forta
esto si pinta feo ya que cuando uno mira el panorama politico nacional, los politicos catalanes son los mas asequibles en el sentido de que la solidaridad y el empeño de hacer ver y recordar la causa saharaui esta ahi y hay que apoyarla esta aqui en catalunya. si uno lea este articulo pues se le tiemblan los pies. algo pasa y es de suma gravedad.
organizar alguna manifestacion frente el gobierno de catalunya para hacernos notar.
abdelahe ali
Antònia i Abdelahe:
Així està el tema. Es trist dir-ho i reconeixer-ho, però cal actuar i cal pensar en cal fer, per tal de donar sortida a la situació
Vergonyòs, antisocial, insolidari, criminal i em queden coses al tinter, ja em va fer por quan el Duran Lleida va dir el que va dir, perquè hi ha comentaris que senten càtedra, com és diu, i quan comencen amb la cantarella del " no hi cabem tots..." doncs que fotin el camp ells...
Em sap greu, només es pot denunciar i no callar mai, mai!
Crec que es tindria que organitzar una resposta, fa vergonya que això passi aquí a la nostra terra.
Rafa Martínez, Acaps la Llagosta
La veritat és si fa vergonya i més si ve de qui ens parla de solidaritat social, l'esquerra del nostre país. De la que, no puc evitar-ho, en formo part
Hola , me siento igual de indignado que vosotros y estoy de acuerdo en que hay que hacer algo, algo que se vea ,que se note. Lo digo porque las manifestaciones autorizadas ya sabeis que ni salen por TV.. asi que habrá que pensar en algo más contundente.
la veritat aquesta es la realitat del saharauis a Catalunya, jo porto gairé bé set anys aquí a catalunya, estic estudiant i encara no tinc el papers. Ho vaig intentar per totes les vies posibles, pero encara segueixo intetant-lo. Qué volen? Que m'em vagi a una altra ciutat de espnya; Córdoba, JAÉN,Badajoz,etc.. .
Em van denega el permís dues vegades i aixó que els meus informes del metges certificaven que la meva malaltia no tenia cura als camps de refugiatas. Tot i aixó, vaig presentar tots els papers necesaris que demostraven la meva plena integración en la societat catalan, Qué volen més aquest polític?
Primer, ens invaixen a la llum del sol, després ens deixen en mans del marroc (i obligat a exiliarnos a la terra més inhóspita, Tinfuf) i ara ens neguen el dret de ser lliures i a rebre una educació i sanitat en condicions.
hauriem de fer alguna cosa.......perqué no sortin amb la seva
YAHIA MULAY
Et recordo Yahia quan vas arribar. Han passat 7anys i a mi em sembla que va ser ahir mateix.
No sé perquè fan això amb vosaltres que sou refugiats polítics que no teniu cap altra sortida que l'exili o l'exili.
Cartes als diaris? Informes a A.I.?
Cridar-ho als quatre vents?
I si algú pensa que tot plegat no l'afecta, quan li toqui o ens oqui el torn ja no quedarà ningú per ajudar-nos.
Una forta abraçada per a tu i una altra pel Toni.
Es vergonyos que el Govern Catala, sent com son d'esquerres( aixo diuen), sigui actualment dels menys solidaris.Sempre habia estat orgullosa de la solidaritat de Catalunya, per sobre de la resta d'Espanya
Per desgràcia he d'estar d'acord amb tots i totes vosaltres.
La veritat és que no disposem de l'ajut que ens cal, tot al contrari, sembla que els sahrauís tinguin una doble desgràcia, la de ser ciutadans del 3Er. Món i la de ser sahrauís.
En fi, sembla que la única situació que es mou és la de L'Hospitalet ... la resta continua igual.
TAMBÉ M'AGRADARIA PUBLICAR UN POST AMB ELS VOSTRES COMENTARIS ... EM DEIXEU?
Toni, sempre hi han hagut esquerres i esquerres, i tu bé que ho saps. Quan hom juga a la socialdemocràcia et trobes amb aixó, que l'esquerra desapareix i es contenta amb possar quatre pedaços a un sistema injust i corrupte per si mateix. Posa-hi el color que vulguis, blau claret, verd, toronja, perque en definitiva es l'unica cosa que canvia entre ells.
Per part meva pots fer el post i lo que creguis convenient
Rafa Martínez Acaps la Llagosta
Hola (anònim)
Per mi d'esquerra sols n'hi ha una i coincideix amb aquella que es va anomenar des del principi ... aquells montagnards que es van atrevir a voler defensar els drets del poble.
Llavors era defensar i representar. Avui és lluitar perls propis drets. És evident que des de la socialdemocràcia s'han fet avenços dins de la societat capitalista.
Però en un moment en que fins i tot els més liberals s'atreveixen a plantejar la REFORMA DEL CAPITALISME i quan des de la dreta pura i dura, es comença a parlar de recuperar l'estat del benestar, és molt clar que la socialdemocràcia no serveix.
No serveix perque gestiona una societat que ha estat dissenyada per ser injusta i quan ho fan sospitosos de voler canviar-la, aquests han de demostrar que van més enllà de ser conversos i s'atreveixen a fer tot allò que no farien els polítics de la dreta.
El més fàcil quan es va més enllà és perjudicar a aquells que ni tan sols ténen drets, a aquells que no voten o no poden votar, perque aquests no poden perjudicar les seves perspectives
Una altre mal de la socialdemocràcia, ha estat crear el polític professional, que està aquí com podria estar allà i al que l'únic que l'interessa és la estabilitat social i sobretot, mantenir-se en el poder.
La meva esquerra és la valenta, aquella que s'atreveix a plantejar la deisgulatat social, aquella que representa, defensa i es nodreix dels dèbils ... aquesta és l'esquerra des del principi i això no ha canviat
Interesant debat ideologic i mes ara que están pasant coses realment sorprenets.El sistema mes capitalista i lliberal del mon está fen l'imposible per rescatar el model economic imperant. Tota una contradicció. No se si seria millor que tot s'enfonses i a veure que pasaria. Per desgracia, com sempre el més prjudicats son els que menos tenen a veure.
De totes maneres la clase política ,i en sap greu diru, deixa molt que desitjar. Com dius tu Tony s'han tornat politics profesionals . Salutacions
Sebas:
Les desigualtats socials, que sempre han existit, son les que han alimentat les lluites socials.
Si aquestes son encapçalades des de l'esquerra, segur que anirem cap a una societat millor ... però estic parlant de l'esquerra de veritat ... aquella que lluita pels drets de les persones, per una societat millor ... no aquella que està al poder pel poder
Publica un comentari a l'entrada