L'experiència de na Sultana a Catalunya, ha estat contradictòria. Per una banda, ha patit el racisme i la manca de comprensió d'uns veïns que no han volgut entendre qui era ni qui representava, pitjor per ells.
Per altra banda, altres hem pogut gaudir d'una persona que combinava 2 virtuts difícils de trobar en la mateixa persona: la calidesa i la valentia. Si, és difícil trobar una persona que al temps sigui càlida i acollidora, amb fortes conviccions i amb la voluntat de lluitar fins les últimes conseqüències.
Potser a Catalunya, li ha mancat el recolzament d'aquelles persones que alguns dies la van anar a veure en comitiva, que anaven a casa seva a fer-se la foto de rigor. Al final, na Sultana sols ha tingut al seu costat els veritables amics, aquells que l'estimem i volem pel que és, una persona sensible i amb fortes conviccions, que més enllà de la seva fragilitat aparent, hem sapigut trobar la lluitadora, la amiga.
Avui, hem trobo cansat, lluny d'aquelles persones que parlen i parlen, que busquen protagonisme, però que en realitat son buides, que son incapaces de tractar les persones pel que son, que utilitzen les persones i en aquest cas, na Sultana, com un objecte d'un sol us.
Jo com na Sultana, estic convençut de la causa del poble sahrauí, de les raons per les quals lluita el Frente Polisario, que porten els habitants dels Campaments de Tindouf a resistir 34 anys després i als activistes dels Territoris Ocupats a continuar mantenint viva la flama de tot un poble, encara que sigui donant la seva vida.
Però avui, estic molt lluny dels que sols busquen protagonisme
Abans d'ahir, mentre acompanyava a na Sultana, vaig rebre les salutacions de MOHAMED DADACH, un altre gran lluitador. Ells saben que mentre pugui, estaré al seu costat, al costat de na Sultana i de totes aquelles persones que realment creuen i lluiten per una causa justa, que podran tenir el meu recolzament, un recolzament petit i poc important, en comparació amb tot el que donen ells. Potser la meva frustració ha estat no poder donar més de mi mateix, de no poder complir allò que algun dia he parlat amb en Hamad Hmad, que hi farem, ... al menys ho he intentat
Na Sultana, ha tingut la pitjor de les sortides de Catalunya, però crec que també sap que te molts bons amics aquí i potser, per aquesta raó, algun dia es plantejarà tornar ... a veure els seus amics, A aquells que parlen amb el cor i el cap ... no a aquells que poden tenir discursos brillants però que sols diuen paraules buides ...
FINS AVIAT, SULTANA
8 comentaris:
Toni, va tot bé?
Ja he llegit el post i m'ha semblat trobar-hi un to no habitual.
Viure a la perifèria, de vegades té avantatges però en aquest cas no sé si t'he entès prou bé.
On va la Sultana? No deu tornar al Sàhara, oi?
Antònia:
Com pots veure, no sempre va tot del tot be.
En aquest cas es barregen coses, però per sobre de tot, hi ha una qüestió personal i una sèrie de constatacions, que m'afecten com a membre, que crec que sóc, del moviment solidari.
En tot cas, t'he de dir que no hi ha res amb els sahrauís, que prou-ta feina tenen per espavilar-se i potser ni tant sols amb la resta de persones, que fan el que volen, primer, i el que poden després. A mi, em dolen, potser moltes crítiques que es fan com a membre d'una organització ... i quan veus que aquells que critiquen mai estan al teu costat quan es tracta de mullar-se i/o arremangar-se.
Crec que en saps molt de tot això, que explico, no? Per això et respecto i us tinc molta estimació tant a tu com a en Joan.
Fins aviat ... ja parlarem
TONI
La cançó preciosa, na Sultana...no n'estic al corrent, em sap greu, però, els camins de les persones solen ser així, entesos i malentesos, i les amistats es veuen realment davant les dificultats, com bé dius, no és mai tot el que sembla, i sovint el que sembla no és...
Salut a na Sultana i als qui li feu companyia...
MANIFEST DE MAIG.
ASSEMBLEA GENERAL.
CARDEDEU 17 DE SETEMBRE.
SALA DE COLUMNES
-AJUNTAMENT DE CARDEDEU-
A LES 19.30 HORES
Companys/es,
d'acord amb els estatuts interns d'ICV,
hem constituit un corrent d'opinió denominat 'Manifest de Maig' .
Adreça i contactes:
verdiroig@hotmail.com
verdiroig.blogspot.com
Aquesta plataforma planteja un debat d'idees entorn del projecte d'ICV,
de la seva pràctica social i política, de la coalició amb EUiA i les EPM, l'experiència governamental
i de diversos aspectes relatius al funcionament, comunicació externa/intern, lideratges i direcció del partit.
Per seguir amb els debats iniciats des de finals de l'any passat, convoquem una assemblea d'adherits i adherides que vulguin participar en aquest procés que, simultàniament,
volem aportar a l'assemblea nacional d'ICV i al nostre entorn social i polític.
La trobada es realitzarà a la sala de les Columnes de l'Ajuntament de Cardedeu
el dia 17 de setembre a les 19.30h.
A banda de presentar el Manifest i les activitats desenvolupades per el corrent d'opinió,
es presentaran comunicacions i informes sobre temes organitzatius, moviment obrer,
enfortiment de la Coalició ICV-EUiA-EPM i altres temes a tractar.
Estem oberts als suggeriments i propostes que ens podeu fer arribar al nostre blog:
verdiroig.blogspot.com o al correu del Manifest de Maig: verdiroig@hotmail.com
Salut i iniciativa!
Cesc Niubó (Cardedeu)
Àngel Pagès (Premià de Mar)
Jordi Merino (Mataró)
Sergi Calvo (Sabadell)
Maxi Rica (Blanes)
En representació d'adherits i adherides d'ICV -a títol individual-
de les comarques del Vallès Occ. Vallès Or. Maresme i La Selva
Toni, t'envio una abraçada ben forta.
Desgraciadament tots aquells que estem al moviment solidari no estem inmunitzats contra la crítica destructiva i encara rai si es fa cara a cara, quan només són remors, xiuxiueigs a cau d'orella, que no treuen res a cap i només fan mal acaba cansant i molt!
Ja saps que tant el Joan com jo et tenim en molta estima.
Sempre recordaré els dies compartits a Tifariti sota la lona de la mateixa haima.
Repeteixo, una abraçaa ben forta.
Zel:
Moltes gràcies pel teu comentari. La veritat és que m'agradaria que puguessis conéixer una persona com na Sultana, ja que a més de saber o no de la seva situació i no sé si per les situacions per les que ha passat, transmet una força molt intensa als que l'envolten.
És una situació molt dura la que ha passat aquesta dona tant al seu país, com a aquí. Evidentment, ella ja ho sap, pot contar amb mi i com diu ella:
"Toni, se que estás ahí y eso ya es importante"
Mentre pugui estaré "ahí
Antònia:
Moltes gràcies. Se que tot el que dius és veritat.
Conteu amb mi, pel que calgui
TONI
Hola Toni,
Em passa com l'Antònia, deu ser que jo també estic a la perifèria... No sé ben bé de què va aquest post.
Però el que sí que entenc i també he viscut és aquest afany de protagonisme que tenen alguns/nes... cosa que no entendré mai, en el mòn de la solidaritat sempre he pensat que aquest afany no hi té cabuda, però la realitat m'ha fet veure altre cosa.
Toni, jo també vaig tenir l'oportunitat de compartir el que per mi era un viatge important i emocionant, amb l'Antònia, la Núria, la Cristina. Des de llavors vaig crèixer com a persona una miqueta més, per tot plegat, gràcies a l'entorn, a les circunstàncies, a tots i totes els que vaig conèixer, i a tu.
També he pogut conèixer na Sultana i sé de què parles, i per això amb el post que escrius també em sap greu que marxi, potser no haver donat gaire de la meva part.
Només espero que na Sultana i sa germana tinguin molta sort i tots els vagi molt bé, perquè s'ho mereixen. I sé que sigui allà on sigui sempre es recordarà del Toni, n'estic segura.
Un petonàs
Txell
Publica un comentari a l'entrada