dissabte, d’agost 11, 2007

impressions


A mig agost, torno preocupat a casa. Si, demà torno a marxar i aprofito aquest moment, per fer arribar algunes impressions.

Tot i que he intentat desconectar, m'arriben "coses" que pensava que estaven arxivades. Sembla que hi ha algú, dins del mon solidari en el Sàhara, que es va quedar enganxat al que passava fa un any i mig. Quan algú s'atrevia a qüestionar si es farien colònies a l'estiu o es prenien algunes mesures indiscriminades contra les que molts vàrem reaccionar. No és ara el moment d'entrar a valorar aquells fets. Ja es va fer en el seu moment, ara ja no toca.

També recordo, que mentre alguns reaccionavem, altres s'amagaven o callaven. Recordo els nostres arguments: No hi ha res que pugui aturar la solidaritat, ningú pot aturar els projectes solidaris amb el poble sahrauí, res ens pot allunyar de difondre la lluita dels activistes sahrauís al carrer o a les presons del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.

Jo personalment, em nego tornar enrera. Estic en aquest mon per ajudar en la lluita del poble sahrauí per la independència, per desenvolupar projectes solidaris amb els habitants dels Campaments de Refugiats Sahrauís de Tindouf.

Quan fa un any i mig vaig emprendre aquest camí, estava rodejat de gent que deia estar en aquesta via. Tots sabíem que no hi havia un pas enrera ... calia mirar endavant, cal mirar endavant

El que no entenc en aquesta nova etapa, es que si algú pot tenir un mal moment o problemes no se l'ajudi. Si jo se que hi ha algun company solidari que té problemes o n'ha tingut, el que faré serà intentar ajudar-lo i després, quan tot estigui solucionat, parlar del tema perque la propera vegada tot vagi millor. Els balanços, segurament, sempre millor al final i més quan s'està dins d'una etapa de trànsit i trànsit en molts aspectes

Trànsit, en el tractament dels projectes ... l'exemple de la Caravana (en aspectes molt centrals i de forma molt forçada, per cert)

Trànsit, en les associacions ... la renovació a ACAPS

Trànsit en les persones ... potser aquí cal implicar a gent més interessada a desenvolupar la solidaritat i no a defensar el seu espai

Per parlar de tot això i de més coses ... ja sabeu on podeu trobar-me

2 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Benvolgut Toni,
lamento molt que no hagis pogut "desconectar" en aquesta època de lleure i de vacances ben merescudes. Sé de la bona feina que has fet i, personalment, em sap greu per tu. I saps que ho dic amb el cor a la mà.
Pel que fa al post no sé si l'entenc o potser sí o tal vegada només em penso que el comprenc i, en realitat, el sentit darrer se m'escapa.
Jo tampoc vull tornar endarrera, ni un sol pas. Allò que ha passat ja ha passat. Ara bé no podem oblidar-ho, ni menystenir-ho, tu que ets historiador saps millor que ningú que molts esdeveniments presents només es comprenen si mirem al passat. I també allò tan suat de que cal recordar les errades per tal de no repetir-les o que el poble que oblida el seu passat estarà condemnat a repetir-lo.
Estem en un moment de transició i les transicions cadascú les entèn a la seva manera. Personalment crec que s'ha de fer net, que la brossa no pot guardar-se dins de casa perquè acaba fent pudor. D'altres potser creuran que millor fer taula rasa i endavant. Ambdues postures són respectables.
Pel que fa a les colònies farem la valoració i direm tot allò que hem de dir encara que ens comporti l'enemistat de gent que s'estimaria més no sentir-ho.
Pel que fa a la Caravana crec, sincerament, i sense ànim de polèmiques ni personals ni virtuals, ni entre associacions que se'ns deu una explicació. Si som bons per a recollir menjar i per a ingressar diners també hem de ser-ho per a rebre una explicació que hem demanat de forma informal nombroses vegades confiats en la bona fe de les persones que anaven al capdavant d'aquest projecte emblemàtic. Una valoració al final estarà bé i serà ben rebuda i escoltada amb tota la bona disposició del món però això no treu que pensi que al principi de tot s'havien d'haver sentat unes bases i que a mitja campanya quan els problemes van aflorar sen's havia d'oferir una explicació clara, sincera i sense embuts.
La solidaritat té un espai infinit on tothom hi cap i on tothom hi hauria de ser ben rebut, els colzes i les empentes només serveixen per a malmetre els objectius comuns i últims que són, com dius molt bé la lluita per la Independència del Poble Sahrauí que ho té ben merescut. Cal treballar per això, en un pla igualitari i comú, sense empentes i sense lideratges, colze a colze, perquè els líders ho són quan els altres els accepten, si no és impossible de liderar res.
T'envio una forta abraçada i una altra per tota la teva família.

storico ha dit...

Hola Antònia:

Moltes gràcies pels teus dessitjos, sé que son sincers. Crec que ens coneixem prou per saber que el que escrius ho fas amb tota la sinceritat del mon.

Estic d'acord amb tu, que el treball s'ha de fer colze a colze i que si existeixen lideratges han de ser, en primer terme acceptats i consensuats per tothom.

També tens raó, en el tema de la Caravana. Crec que hi ha d'haver una explicació sincera i completa de tot el que ha passat, llavors s'entendran moltes coses.

També t'he de dir que a mitjes, en ple procés aquesta explciació era difícil, ja que la prioritat era que els aliments arribessin el més aviat millor als Campaments i anaves allargant els plaços per poder dir que tot havia sortit i havia sortit el millor posible. En aquest allargar s'ha arribat al mes de juliol ... les negociacions amb les institucions son difícils i canviar els projectes, com aquest, quan ja ho tens tot muntat, és molt complicat.

El problema més important era canviar la forma d'enviament, quan ja pràcticament teniem emparaulats els camions ... ens van arribar propostes de fer-ho amb avions, amb vaixells, a través de Mauritània, llogant allà el transport fins els Campaments i a la fi, la de fer-ho arribar amb contenidors (l'escollida finalment). Cadascuna de les propostes mereixia un estudi de viabilitat i tenint present que s'envien 13 contenidors, calia ser molt curosos amb el tema ...

En fi, cal fer un informe i una reunió (o les que calguin) per tal d'explicar totes les dificultats ... saps que n'hi han d'altres que aqui no surten

Be, Antònia, espero que l'estiu et vagi molt be ... amb els teus i les teves saharauís lleidetanes ... vieg en el teu blog que gaudiu molt de les atraccions, de les estones, de les festes, ....