Reprodueixo l'entrada, que podeu trobar originalment al blog d'en RAÜL ROMEVA. La reprodueixo tota, perque em sembla molt important i perque reflecteix el treball de parlamentaris com en Raül, que s'agafen la seva feina seriosament i que estan al costat de qui han d'estar. Segur que ha influït molt en que el redactat final sigui el que podeu llegir i que contempli condemnes com la que es fa al govern d'Espanya, per la seva actitud de vendre armes d'alta tecnologia al Regne del Marroc.
De forma personal, llenço la idea d'iniciar una recollida de signatures, seriosa, en contra de la venda d'armes al govern del Marroc, que sense dubte, serviran per augmentar el clima bel·lic i la pressió sobre els sahrauís. Ja em direu que us sembla
Si voleu llegir l'entrada original:
L'Intergrup del Parlament Europeu per la Pau al Sahara hem fet públic avui la següent crida:
LLAMAMIENTO DEL INTERGRUPO DEL PARLAMENTO EUROPEO PARA EL SAHARA OCCIDENTAL
El Intergrupo del Parlamento Europeo para el Sahara Occidental, en el marco de su seguimiento continuo al desarrollo de los acontecimientos en la región, se encuentra sumamente alarmado por las últimas informaciones sobre la violación de los derechos humanos en el territorio ocupado por Marruecos, donde actualmente, hay 38 prisioneros políticos y defensores de derechos humanos (segueix...)
saharauis en huelga de hambre que su situación se agrava día a día especialmente por la decisión de las autoridades marroquíes de atrasar ilegalmente sus juicios; También se tuvo conocimiento del llamado “plan de autonomía” que Marruecos esta exponiendo en varios países europeos; Así, como la reciente decisión del gobierno español de vender blindados y armamentos de alta tecnología al ejercito marroquí.
En este contexto, el Intergrupo del Parlamento Europeo, quiere hacer un llamamiento y un serio aviso al gobierno de Marruecos para que se suma a la legalidad internacional respetando, en su propuesta de solucionar el conflicto, el sagrado derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación, respetando y considerando los derechos humanos en los territorios del Sahara Occidental, principios inviolables de la carta de las Naciones Unidas.
El Intergrupo pide al gobierno español que reconsidere su decisión de vender armamento a un gobierno en guerra como es el marroquí, máxime cuando la comunidad internacional conjuntamente con las partes en conflicto están esforzándose para encontrar una solución definitiva al conflicto que dura ya mas de 30 años y en el cual España tiene una gran responsabilidad, no solamente, para protagonizar dicha solución pacifica y definitiva acorde con la autodeterminación del pueblo saharaui, sino que también para evitar el retorno a las armas en dicha región que tanto necesita de paz y de desarrollo de la democracia.
Finalmente el Intergrupo del Parlamento europeo, exige la intervención inmediata de las Naciones Unidas y de la Unión Europea para proteger los derechos humanos en el territorio del Sahara occidental ocupado por Marruecos y para obligar a Marruecos y el F. POLISARIO, partes en conflicto, a alcanzar una solución pacifica y definitiva que permita al pueblo sahraui autodeterminarse.
7 comentaris:
Hola Toni,
crec que ja em coneixes, amb la qual cosa no et sorprendrà el que ara escriuré:
crec que la situació és tant greu que mereix una resposta més ràpida i contundent. Seria bó que a nivell estatal es prengués l'acord d'un mateix dia fer concentracions davant les subdelegacions de Govern de totes les ciutats de l'estat espanyol o en una ciutat a nivell auònòmic (per sumar esforços)i denunciar d'una vegada per totes la complicitat i "neutralitat" d'aquest govern, " el del nuevo talante", que en el cas que ens ocupa deixa molt i molt que desitjar.
El poble sahrauí ja està patint massa i ha arribat a una situació insostenible: condicions de vida actuals als campaments, estat de repressió al Sàhara ocupat...
Vinga pensem amb ganes aquesta proposta i endavant.
us convido a tots i totes a enviar un correu electrònic a la web del PSC, concretament a la secció de cooperació i solidaritat: àrea mediterrània: Sàhara, per cert veureu que les noticies que tenen penjades realment estant una mica desfasades última desembre 2006... darrerament no ha passat rés oi?
http://www.socialistes.org/ambit/solidaritat/documents/default.asp?apt=4629&parent=4608&level=1
en el menú de l’esquerra , a baix hi ha un apartat “escriu-nos” i et permet enviar un correu.
No ens animen a escriure? Doncs vinga no els decebem i que sàpiguen quina és la nostra opinió referent a la actuació del govern del PSOE.
NO A LA VENDA D’ARMES AL GOVERN DEL MARROC!!!!
PROU REPRESSIÓ AL SÀHARA OCCIDENTAL!!!
PEL RESPECTE ALS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL!!!
OMPLIM EL SEU CORREU AMB ELS NOSTRES MISSATGES!
l'adreça anterior no funciona, aquesta sí
http://www.socialistes.org/ambit/solidaritat/
Blanca. Gracies per l'adreça electrónica. La meva opinió a l'actitud i posicionament del govern, d'Espanya i d'aqui, envers al silenci en els temes dels Sahrauis, mentres ara tot son noticies sobre els vols secrets de la C.I.A, i cap comentari a les violacions i abusos en el Sahara, ja esta fet
Paco
La veritat és que alguna cosa s'ha de fer. Recollir signatures, concetracions, escriure al PSOE, encara que ja us podria dir, ara mateix, qui contestarà i què. N'hi havia un que deia allò d'Espanya va bien. Ara n'hi ha un altre que agraeix l'interès demostrat per la qüestió, que treballen molt per trobar una solució acceptada per les parts i que contempli el dret a l'autodeterminació, que és allò que diuen sempre i que no vol dir res però quedava bé, dic quedava perquè a hores d'ara no se'ls creu ningú.
Quant a les concentracions penso que serien més efectives tots en una sola ciutat si no, no ens farem visibles. Però encara que ens fem visibles si els mitjans importants no volen, no ho serem.
Una campaanya petita però incasable de cartes als diaris petits? Informacions exhaustives a la xarxa d'acollidors, molts del quals només es mobilitzen quan hi ha els nens?
No ho sé, no tinc respostes, només que hem d'actuar sigui com sigui.
Escriurem al PSC però em temo que estan afectats d'una sordesa que augmenta de dia en dia.
Una abraçada per a tots.
Antònia.
Crec que les iniciatives que proposeu son totes bones, si es porten a terme.
A CEAS crec que podem proposar treballar per un dia de concentracions davant els consulats del Marroc, la difusió del Manifest de Sahara Horta i per la recollida de signatures, que com a mínim ens obliga a explicar el que estem fent a la gent del carrer.
Estic a favor de les accions immediates com les que proposa la Blanca però també de les que necesiten reflexió i treball de formigueta.
La difusió de la nostra feina, per desgràcia, no depend de nosaltres
TONI
Toni:
Seguint en la línia dels comentaris que fèieu tu, la Blanca, l’Antònia... en aquest mateix bloc dins de la notícia ‘L'Intergrup del Parlament Europeu per la Pau al Sàhara hem fet públic avui la següent crida’, considero que és urgent determinar una marc d’una campanya unitària que ens identifiqui ben clarament davant la societat, i a partir d’aquí desenvolupar-la amb tota mena d’iniciatives que sumin i serveixin per ampliar la base social de la gent cabrejada amb la injustícia que està patint el poble sahrauí, una campanya que acumuli forces conforme es desplega i acabi amb un o diversos ‘cops d’efecte’ finals, com seria el cas d’una jornada de manifestacions a tot l’Estat Espanyol, manifestacions, entre altres coses, per un ‘No a la guerra contra el poble sahrauí’.
Penso que aquest marc unitari és clau. Ens cal un bon manifest (el que sigui, però que tingui la virtut de commoure, d’arribar a la gent i també als mitjans de comunicació...; si fem el de sempre, no aconseguirem obrir forat). Ens calen alguns eslògans complementaris del manifest i de la campanya, que siguin també senzills i atraients. Les companyes i companys de Madrid deien l’altre dia: ‘Tots som sahrauís’. Doncs ja que ha sortit aquesta iniciativa, donem-li recolzament! (una altra cosa que cal aprofundir és el fet d’estar més atents a les iniciatives dels altres companys del moviment solidari, i si ens semblen adients, afegir-nos-hi, si més no opinant a favor de les mateixes, perquè sinó les coses s’eternitzen i no hi ha manera d’anar més enllà de la nostres activitats quotidianes). Jo suggereixo, doncs, que un dels eslògans complementaris sigui. ‘Tots som sahrauís. No a la guerra’, dues frases juntes que implicaran (la primera) i connectaran (la segona) amb la societat civil de Catalunya i la resta de l’Estat. I ‘ajudarà’ als polítics a implicar-se molt més. També aniria molt bé un bon suport gràfic (enganxines, logo, vídeos, etc.).
El que considero que hauríem de revisar amb urgència, totes i tots, són els nostres ritmes i maneres, totes elles benintencionades, sense cap mena de dubte, però una mica defectuoses. Hauríem de revisar com és possible que des de ja fa uns quants dies hi hagi propostes concretes que estiguin circulant (millor o pitjors, però propostes al cap i a la fi), així com un estat d’opinió entre nosaltres favorable a mobilitzar-nos, i encara és el moment que algú sigui capaç d’articular un espai de trobada per parlar-ne i decidir quelcom operatiu i engrescador.
Vivim en plena globalització, un món en el qual la informació i la comunicació són cabdals per manipular la societat i, alhora, per transformar-la. No ens enganyem, companyes i companys, el poble sahrauí ja està fent la seva feina. No se li pot demanar més. Perquè el darrer pas que els hi queda és tornar a la lluita armada, i si ho fan serà per pura desesperació, per ‘morir matant’, per morir dignament, com a poble digne que són. Perquè si ho fan, d’entrada potser aconseguiran preocupar als estaments polítics i governamentals, però també els hi serà més difícil mantenir i ampliar el recolzament social que han obtingut fins ara. I, per sobre de tot, ningú de nosaltres vol un vessament de sang.
Així que, insisteixo, els sahrauís estan fent la seva feina. No els hi podem demanar més. Però a nosaltres mateixos sí. Perquè arribats a aquest punt, i en plena globalització, repeteixo, i donades les actuals circumstàncies, la llibertat del poble sahrauí depèn de nosaltres, de la resposta de la solidaritat internacional. Si som capaços de fer visible el conflicte i estendre la solidaritat, i fer que aquesta és manifesti arreu i per tots els mitjans amb pacífica bel·ligerància, si aconseguim que la noble lluita del poble sahrauí sigui una lluita atraient, que desperti tant les simpaties que mereixen com la mala consciència de tota la gent progressista que fins ara no ha tingut l’oportunitat d’ajudar-los, si fem de la causa sahrauí una causa a favor de la nostra pròpia dignitat com a éssers humans, sobretot els que vivim en territori de la potència colonitzadora, si aconseguim, per tant, que sentir-se sahrauí (‘Tots som sahrauís’) signifiqui sentir-se una persona digna, doncs si el tema surt a la llum pública i demanem recolzament és difícil que una persona decent pugui girar-li la cara a un poble com el sahrauí que està sent aplastat d’una forma tant salvatge i evident. Si aconseguim que molta gent se signifiqui com a ‘sahrauí’ i alci la seva veu amb un ‘No a la guerra contra el poble sahrauí’, el poble sahrauí serà lliure.
No és prepotència, és la meva percepció de com funciona el món actual (que tampoc és ‘made in meva’, dit sigui de pas). I la meva opinió em fa creure que el futur del poble sahrauí està a les nostres mans, en mans de la solidaritat internacional (civil, política, institucional, etc.). En mans de l’ampli moviment solidari.
SI REALMENT ELS ESTIMEM, CONVINDRIA ESPAVILAR-NOS.
Miquel,
des de SAHARA HORTA
Publica un comentari a l'entrada