La SHEBEBA i la llibertat de la dona sahrauí

Ara quan ja fa uns dies que he tornat dels Campaments, em toca tornar a aturar-me.

Avui continuo amb les piles carregades per continuar amb la petita solidaritat, aquella que afecta directament a les persones i que crec que mai sabrem si ens fa millors a nosaltres o al que ara es denomina com a contrapart.

Avui, aquesta nit quan sortiem de la reunió dels que som solidaris amb el poble sahrauí a Mataró, parlavem de la necessitat i de la importància de fer arribar la nostra solidaritat directament a les persones. Jo els explicava, que en aquest viatge he conegut una noia d'uns 19 o 20 anys, la Shebeba, que ha hagut de tornar a casa seva, des de Algèria, per una barreja de necessitats familiars ... la més important d'elles, la malaltia de la mare.

Però la Shebeba, també em va demostrar que era una noia molt forta i tenia el convenciment de que tornaria als seus estudis, que aconseguiria una beca per anara a la Universitat ... segur que és la millor forma de que ella sigui lliure i de que el seu poble també ho sigui.

En aquell moment, en el que jo m'adonava d'aquest fet, li vaig oferir el meu suport i creieu-me, us asseguro que ben aviat va reaccionar ... es sentia recolzada per algú, que encara que aquella mateixa nit marxaria cap a Barcelona, ... l'havia escoltat ... li havia ofert aquella petita complicitat que ella necessitava per continuar creient en si mateixa, en el seu futur.

Quin recolzament? una carta, un paquet amb roba i articles que pugui necessitar allà on va a estudiar ... quasi res, però que li pot garantir que no ha de dependre de la seva família ... que no ha de demanar res a qui ho necessita

Per altra banda, la Shebeba, sap que el seu futur està lligat al del seu poble, no vol ni renunciarà a treballar per la independència del seu país. Sempre portarà, dins seu, la bandera de la RASD, aquella que ténen en alt a casa seva, aquella que els sahrauís estimen tant.

L'esperança de la Shebeba, és tornar al seu internat d'Algèria a estudiar i després a anar a la Universitat i a partir del 18 d'abril sap que hi ha algú, molt lluny, en una ciutat que es diu Mataró, que també ho vol.

La seva mare, a qui li va explicar en primer lloc aquesta esperança i el fet de que hi ha algú disposat a ajudar-la (o com diuen els i les sahrauís ... "yo también tengo una familia") evidentment l'ajudarà a tornar, tot i la seva malaltia ... és la gran força dels i les sahrauís, sobretot de les dones

Donar esperances a la Shebeba, també ha de formar part de la nostra relació amb el poble sahrauí, donar força i esperança a aquestes dones, que fa molts anys que ens demostren la seva força, és també ajudar en la lluita per l'alliberament del poble sahrauí

Ella ara no sap si vol portar la seva melfa ... segurament quan es senti lliure, la portarà com a símbol de la seva llibertat, com a signe de la seva voluntat de continuar en la lluita del seu poble

Llibertat pels presos polítics sahrauís. Llibertat pel Sàhara Occidental. Pel respecte al dret a l'autodeterminació del poble sahrauí

Aquest cap de setmana, també ens arriben notícies de caràcter molt diferent, des del Sàhara Occidental. Per una banda, ens arriba la notícia de l'alliberament dels 48 presos polítics sahrauís que encara estaven tancats a les presons del Marroc colonial.

Els mitjans de comunicació parlen d'indult per part del rei delMarroc i la implicació d'un suposat Consell Reial per Temes del Sàhara (conegut per CORCAS) i que és la pedra de toc, no podem oblidar aquesta perspectiva, per l'intent d'imposar una suposada autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc (alguns i algunes de vosaltres haureu rebut una carta en aquest sentit). És una forma de "demostrar" una voluntat de resoltre un conflicte, que tant el Marroc com la comunitat internacional, saben que no es pot solucionar sense respectar la voluntat dels sahrauís que volen viure en un país lliure i independent

El que tampoc podem oblidar, és que l'alliberament dels presos polítics sahrauís, és producte de la lluita dels que constantment surten al carrer a El Aaiun, Smara, Dajla, Bojador, Tan Tan i moltes altres ciutats i pobles on viuen els sahrauís. També es producte de la solidaritat internacional, tant dels països que reconeixen la RASD, com de tots aquells i aquelles que estem en el mon solidari, aquells que volem treballar pels sahrauís, que amb el nostre treball, amb el nostre deixar-nos sentir, no deixem que els nostres governs s'oblidin de les situacions injustes en que viuen els sahrauís.

Es veritat que estem contents de que homes com Ali Salem Tamek hagin pogut sortir de la presó, de que visquin lluny dels seus torturadors, però ara tampoc els podem deixar sols, perque tot i estar fora, continuaran visquent situacions injustes, ja que d'entrada, no tindran dret a un pasaport, no tindran dret a treballar, estaran constantment vigilats per les forces de seguretat marroquines, ...

Els presos polítics sahrauís continuaran lluitant per la llibertat del seu país, així ho asseguren només sortir de la presó i nosaltres, hem de continuar recolzant-los.

Per altra banda, hem rebut la notícia de que la ONU reconeix la violació dels dret humans per part del Marroc al Sàhara Occidental, tal com es pot llegir en l'informe de Kofi Annan i cita expressament l'actuació de les forces d'ocupació marroquines en contra dels sahrauís que es manifesten pel dret a la autodeterminació del Sàhara Occidental.

El mateix Kofi Annan, reconeix, en el seu informe el fracàs de la ONU al Sàhara Occidental i denuncia el boicot del Marroc a tots els intents perque els sahrauís puguin exercir el seu dret a la autodeterminació. L'últim intent de boicot als procés d'autodeterminació, és la proposta d'autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc.

El que no es pot acceptar la proposta de Kofi Annan de diàleg directe entre el Marroc i el govern de la RASD, ja que aquest sols perjudica a la part més dèbil, els sahrauís, ja que sols serveis per tornar 40 anys enrera en el conflicte. A perjudicar a aquells que han anat acceptant les ressolucions de la ONU, tot i que algunes d'elles els perjudicaven. A tenir que tornar a negociar un dret que està reconegut per la ONU, el dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Tampoc ho podem permetre.

Des de aquí us animo a mantenir obert erl debat, a continuar la lluita per la llibertat del Sàhara Occidental. Cal que el govern de la República Àrab Sahruí Democràtica i el FRENTE POLISARIO, tinguin el nostre recolzament

BE FREE. Sigues lliure, fes arribar la teva solidaritat

Com molts de vosaltres ja sabeu, acabo d'arribar dels Campaments, en concret, he estat a Smara.

Espero que el meu blog, us continui agradant tant com fins ara ... se que us he abandonat uns dies, millor dit he abandonat el meu blog, per estar amb els sahrauís, amb els nostres sahrauís, amb els meus i les meves sahrauís.

És un viatge, que ha reforçat les meves conviccions i potser les ha radicalitzat. En aquest viatge, he vist "in situ" moltes de les carències que han deixat els aiguats del més de febrer: cases caigudes, daires en les que pràcticament no es pot viure, haimes muntades a les afores d'Smara, ... , però també, famílies desestructurades, que ho han perdut tot i que per tornar a la normalitat, ténen que recórrer a mesures d'emergència .... marxar cap a la zona de Tifariti, buscant un clima més suau, deixant a fills i filles amb familiars ...

Una situació, que seria difícil d'assumir per la nostra societat opulenta i consumista i que en els campaments de refugiats pot contribuir a crear moltes desigualtats, a crear situacions injustes.

Potser em podreu dir que sóc molt exigent quan digui que aquestes situacions les podem contribuir a solucionar amb la nostra solidaritat, ajudant a les famílies, però sobretot treballant amb la contrapart, amb el FRENTE POLISARIO, cal treballar per acabar de reconstruir les infraestructures caigudes com escoles, tarbies i altres edificis públics ... cal treballar per contribuir a que TOTS els projectes siguin un èxit, començant pel de colònies.

Però avui, amb la meva reentrada, potser em tocaria parlar de sensacions, de vivències i us he de dir que com en tots els viatges al Campaments, aquestes son abundants, igual que les emocions, potser enlloc del mon en trobarem tantes ni tant concentrades en el temps ni en l'espai. Potser enlloc podem trobar tantes injustícies acumulades en contra d'un poble, en un espai tant obert

Potser enlloc, podem trobar el somriure tant obert d'un nen o d'una nena, ..., potser enlloc puc trobar tantes raons per continuar lluitant per un a causa tant justa com la del SÀHARA GARBIA, o potser si, en la força dels sahrauís per continuar amb la seva lluita, tant dels que aguanten les condicions de vida de la Hammada algeriana, com dels que fan front el règim repressiu del Regne del Marroc al Sàhara ocupat

Us deixo amb un sonriure, amb el de la Fatimetou, agafat per la càmara del millor fotògraf, que conec, del Sàhara, el meu amic Paco, què us sembla?

LA MIRADA TRANSPARENT

Després de molts de dies en els que us he parlat dels sahrauís que estan patint la repressió al Sàhara Occidental ocupat, avui, us parlaré dels sahrauís dels Campaments de Tindouf i del meu viatge a Smara, i potser, també a Ausserd.

Molts de vosaltres ja sabeu que marxo dimecres, en el vol xarter de Setmana Santa, cap els Campaments i és inevitable, que des de fa uns dies, pensi en tota la gent que trobaré allà.

Moltes de les persones que trobaré seran nens i nenes que han estat a casa o per Mataró. Sols per parlar d'algú podria citar a la Hassina, a El Aiza, a Minetou i d'altres o les de casa meva, allà a Smara, de na Fatimetou i les seves germanes, naTzulum, na Sàgala o na Lijet i potser alguna més que l'any passat estava a Algeria estudiant. Altres són gent que he conegut abans com en Mohamed Mouloud, na Chaiaa, en Salek i d'altres que segur que coneixeré i començaré a estimar des del primer te que prendrem junts

Des del moment en que senti l'olor dels Campaments, quan tot just comenci a trepitjar la sorra, quan vegi aquells ulls tant penetrants i al temps tant transparents, serà quan s'enforitrà el meu convenciment de que cal continuar amb la solidaritat amb aquesta gent. De que cal continuar treballant perque tornin al seu país, de que després de 30 anys es mereixen la llibertat, de que cal que siguin independents.

També serà el moment de començar a aprendre dels nostres sahrauís, de la seva paciència, del seu donar tot, sense tenir res ... molts de vosaltres ja ho sabeu.

Segur que tornaré amb leds piles carregades, amb ganes de continuar treballant amb les sahrauís i amb el pobles sahrauí, segur que us trobaré a molts de vosaltres en el camí, un camí que ja ha començat ... i que passa per les Vacances en Pau ... quan vinguin els nens i les nenes de la mirada profunda ... de la mirada transparent

RECOLZEM LA INTIFADA SAHRAUÍ

Aquests dies, de suposats judicis contra activistes sahrauís, de detencions arbitràries al Sàhara Occidental ocupat, de violació sistemàtica dels drets individuals i col·lectius dels sahrauís, sols hi ha una paraula, sols hi hà una acció que cal recolzar ... la dels sahrauís resistint al carrer la violència colonial, ... la dels sahrauís que treuen les seves banderes per qualsevol ciutat o poble del Sàhara o fins i tot del Marroc. Sols tenim una paraula:

Pasó el rey de Marruecos y dejó una estela de sangre saharaui: Otra vez Smara

No he pogut estar-me. A vegades, unes poques paraules, poden explicar molt més que el més llarg dels discursos. És el que m'ha passat ara mateix quan llegia les paraules de SALKA EMBAREK, que podeu trobar en aquesta mateixa entrada.

M'imaginava en les condicions en que han viscut la visita del rei del Marrroc els sahrauís de les zones ocupades, m'imaginava on estaven ... a la seva ciutat, Smara, destruida per la barbàrie colonial marroquina

Com els sahrauís, compartien amb els seus amics i companys plens de sang, la casa destruida, la neguitessa de després de patir la pitjor de les injustícies i tot, per demanar el que és teu o potser, ni tant sols per això: pel sol fet de ser sahrauí.

No puc estar-me de reproduir, amb lletres del color de la HENNA, l'escrit de Salka Embarek :


Pasó el rey de Marruecos y dejó una estela de sangre saharaui

OTRA VEZ SMARA
SALKA EMBAREK
1ro de abril de 2006

El rey de Marruecos ha puesto punto y final a su visita de seis días a los Territorios Ocupados del Sáhara Occidental y tras de sí, ha dejado una estela de cientos de manifestantes heridos contra los que soltó a su séquito de perros furiosos.

Gendarmería Real, policías del GUS (Grupo de Intervención Rápida), policía secreta y un nutrido grupo de colonos dispuestos a arremeter contra los ciudadanos saharauis, se esparcieron como una plaga por cada una de las ciudades que llevan tiñendo de sangre treinta malditos años.
Muchos años, mucha sangre.

Hasta las seis de la mañana estuvieron buscando los cuerpos de los heridos.
Smara fue arrasada.

Adolescente torturado en su casa por tropas fascistas del rey Mohamed

Más de ciento treinta personas, ciudadanos saharauis, han sido detenidos y torturados en sus casas, en la calle y en la comisaría. Avergonzaron a las mujeres arrancándoles la melfa y dejándolas semidesnudas ante la indignación de un pueblo que las cubrió de pudor.

Todos querían agasajar a Otmani El-Lud Emman, que llegaba a casa después de ser liberado tras el indulto concedido por el representante de Dios en la Tierra, el rey de Marruecos, Mohamed VI. Salieron a la calle en manifestación para cubrirlo de banderas saharauis y aliviar así el sufrimiento padecido todo este tiempo en la cárcel por defender los derechos de su pueblo, pero apenas llegó a su hogar entre abrazos y besos, las fuerzas de seguridad marroquíes asaltaron su casa, lo golpearon hasta hacerlo perder el conocimiento y lo maniataron arrojándolo a la calle. Su madre estaba desesperada, sus ojos se anegaron de lágrimas y corrió a protegerlo del dolor, soportando en su espalda los golpes que dirigían hacia él. Quedó exhausta, junto a su hijo, en un baño de sangre.

Muchos años, mucha sangre. Más tarde supimos que otros cuatro hogares más fueron asaltados y destrozados.

Qué lentas pasaron las horas en la madrugada del lunes. El ejército y la gendarmería recibieron la felicitación del rey por su campaña de represión. Este es el precio que deben pagar los activistas saharauis de Derechos Humanos por ser incluidos en el tan anunciado indulto a 216 presos supuestamente saharauis, de los que sólo han sido liberados unos 30 presos políticos, el resto son presos comunes marroquíes y la mayoría traficantes de droga que han comprado su libertad a los funcionarios de la cárcel.

La decepción y el enfado popular por el engaño, no se ha hecho esperar.

Siguen en prisión 35 presos políticos saharauis y las revueltas en cárceles como Nador (al norte de Marruecos), la cárcel Negra de El Aaiún, cárcel de Tiznit, de Ait Mel-loul y la cárcel de Inzegan, traspasan ya los muros de la prisión en las que también los presos comunes saharauis están organizando sentadas y rechazan la comida como señal de protesta ante la burlona farsa del rey.

En Inzegan, los reclusos han iniciado ayer una huelga de hambre de 48 horas como antesala a otras acciones reivindicativas. Otros dos presos comunes saharauis, en la cárcel de Nador, han entrado en huelga de hambre abierta en protesta por su exclusión y como denuncia ante la gran mentira que el régimen marroquí pretende hacernos creer.

El rey se fue, pero antes de dar la espalda soltó a los perros y bajó el pulgar.

Otra vez Smara.

«Deprisa, deprisa, avisa a la prensa, esto es una masacre», minutos más tarde ya no volvimos a hablar con él.

Ha amanecido y el sol escuece en las miles de heridas abiertas anoche, ayer y siempre, en Smara, en El Aaiún, en Dajla, en Bojador... y en todas las ciudades asfixiadas por tantas heridas a uno y otro lado del muro.

El rey se fue, lo repito para que lo escuchen las familias saharauis a las que les fueron confiscados sus hogares, sí, ya podéis volver a casa.
Se marchó y no habló ni siquiera de su ridícula autonomía, que por otro lado, jamás aceptaremos puesto que exigimos nuestra independencia a través de un referéndum justo y democrático con las directrices establecidas por la ONU.

No habló de nada, se limitó a pasearse vestido de Armani por las calles de un territorio que le da miedo. Sus lamentables comentarios, lanzados sin argumentos sólidos, desorientan a la prensa internacional que tiene que desmentir a diario sus palabras...

Mohamed VI fue al Sáhara por lana y salió trasquilado, su visita supuso un acto despótico e insultante para las resoluciones de la ONU y una provocación para todos los ciudadanos saharauis que, a pesar del tupido despliegue policial, desafiaron pacíficamente su poder lanzándose a las calles conscientes de su desprotección pero seguros de su lucha.

Hace unos días levantó el pulgar y liberó a unos pocos presos políticos saharauis que su régimen condenó en juicios sumarios, encarceló y torturó con la naturalidad que lo hacen los gobiernos autoritarios y despóticos.

El domingo bajó el pulgar y arrasó Smara.

Habrá que cortarle la mano a este emperador romano.


Salka Embarek
Escritora y poeta saharaui


Cada suela de bota en tu espalda,
cada patada hinchada en tu pecho,
están marcadas en mi cuerpo.

NO TE ABANDONARÉ.

Por un Sáhara libre,

Salka Embarek

NOUS DETINGUTS EN DIVERSES MANIFESTACIONS AL SÀHARA OCCIDENTAL OCUPAT

Després de les notícies de l'alliberament de 30 presos polítics sahrauís, ningú podia pensar que la situació milloraria al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Es per això que no us pot extranyar la notícia que segueix.

Els que creiem en la causa del poble sahrauí, continuarem lluitant amb els mitjans que tinguem a ma per per posible la independència del seu país, per combatre les accions imperialistes del Regne de Marroc, per combatre la ideologia que les sustenta, i per denunciar les condicions a les que condemnen a viure els presos polítics sahrauís i a tota la població sahrauí, oprimida per les accions de la policia marroquina.

Us hem de dir, que estem molt contents pels sahrauís alliberats, les arribades als seus pobles, s'han convertit en grans festes, en moments en els que els sahrauís han tastat un petit instant de llibertat.

Oleada de detenciones y de violaciones de los Derechos Humanos en los territorios ocupados del Sáhara Occidental

El Aaiun (Territorios ocupados, Sáhara Occidental), 01/04/2006 (SPS) En la noche del viernes al sábado se registró una oleada de represión, detenciones y saqueos de los domicilios de los militantes saharauis, en las ciudades ocupadas del Sáhara Occidental, especialmente El Aaiun, Smara y Bojador, informa el corresponsal de SPS en el lugar.

En El Aaiun, las fuerzas de ocupación marroquíes procedieron a saquear los domicilios de los saharauis y a detener a más de 40 personas por haber reclamado el derecho del pueblo saharaui a la autodeterminación y a la independencia y expresado su apoyo y su solidaridad con las víctimas de Smara, ha indicado la misma fuente.

Según el corresponsal, sólo cuatro ciudadanos saharauis han podido ser identificados entre los detenidos, sus nombres son Mahmud Ely El Hussein, Lefjir Chej, Zergui Limam y Ali.

Por su parte, en la ciudad ocupada de Smara dos jóvenes saharauis, El Hussein Daudit Hakim Mohamed Salem Sidi, fueron detenidos por las fuerzas represoras marroquíes cuando salían de un cibercafé. Las dos víctimas fueron conducidas a la comisaría de policía colonial de dicha ciudad, siempre según el corresponsal.

Aparte de lo cual, tres de los heridos saharauis entre los que fueron evacuados recientemente con urgencia a El Aaiun han debido sufrir operaciones quirúrgicas en el hospital de dicha ciudad ocupada. Se trata de Dahuar Mohamed Lamin, Mansur Hamadi Semlali y Ahmed Vall Mohamed Salem Amar.

Por último, en Bojador, los estudiantes de los diferentes centros escolares organizaron una gran manifestación el sábado por la noche, pidiendo la "retirada inmediata de la ocupación marroquí del Sáhara Occidental y rechazando la propuesta de autonomía presentada por Marruecos".

Las fuerzas de ocupación marroquíes intervinieron inmediatamente para dispersar a los manifestantes, que portaban banderas de la RASD y coreaban lemas en favor de la independencia del Sáhara Occidental.

Es de señalar que todas las ciudades saharauis bajo ocupación marroquí permanecen bao estado de urgencia, especialmente El Aaiun, Bojador y Smara, que son patrulladas por un imponente despliegue de las fuerzas de seguridad marroquíes, ha señalado la misma fuente. (SPS)