Avui us escric sabent que he estat re escollit per ser vocal de la Permanent de CEAS Sahara, la coordinadora estatal que reuneix les associacions i coordinadores més important d'Espanya, en el mon sahrauí. És un honor dubtós, últimament he estat allunyat de la vida activa del moviment solidari amb el Sàhara i segurament, hi ha companys i/o companyes que s'ho mereixen més que jo mateix, però l'Assemblea estatal de Puertollano (Ciudad Real) ho ha decidit així. La confiança que té amb mi el conjunt de la gent que forma el moviment solidari a Espanya tindrà resposta per la meva part.
Les raons del meu allunyament (a més d'una petita malaltia i d'altres històries personals) ha estat producte del meu desencant amb les persones, de gent que he cregut amiga meva i al final m'ha volgut fer creure que la història no val, que les relacions personals es poden oblidar a l'hora de prendre decissions. Ho sento jo mai faria res que pugués fer mal a un amic i quan he pres una decissió que ha pogut fer mal o ha pogut afectar a algú del meu entorn ho he fet saber i si ha calgut ho he dicscutit amb la persona / persones a les que ha afectat. Mai he volgut deixar a ningú en l'estacada i quan algú ho ha pogut interpretar he intentat rectificar.
El cert és que en el moviment solidari proper hi ha gent plena d'enveja i amb voluntat de fer mal, fins i tot de forma malaltissa, ... s'ha s'ho faran ... em quedo amb la gent que vol treballar, què és honrada i que mai prendria una decissió que pugués afectar a ningú sense consultar-ho. Hi ha gent que és diferent, que no enten que no es poden posar dins de casa de ningú, que no poden decidir pasos concrets sense conèixer l'opinió dels afectats ... que hi farem, hi ha qui prefereix amagar la carpeta abans que tothom tingui la informació i el pitjor del cas, hi ha qui els segueix el joc.
També hi ha gent que vol treballar, amb la que puc discutir o diferir, amb qui puc tenir punts de vista molt diferents, son persones amb les que puc confiar, persones que poden tenir ambicions personals o no, però amb les que podrem sempre aixecar la mateixa bandera, la del Sahara Occidental ... és la gent amb la que em quedo ... és la gent que puc estimar i la que realment pot ajudar als sahrauís a ser independents ... els altres ... sols van a la seva
Els meus alumnes d'història saben que moltes vegades els dic que la història és la vida i que no és pot prendre cap camí sense saber el que ha passat abans ... cal saber el que ha passat a la vida per prendre el camí més correcte .. hi ha gent, que ignora això ... i s'equivoca
En tot cas, us animo a participar del moviment solidari amb el Sàhara a nivell d'Espanya, està molt viu, és pot trobar molta gent molt sana, molta més de la que us podeu pensar ... espero estar a l'alçada
7 comentaris:
Toni Muchissssssssssssimas Felicidades.Me alegro un montón que te renueven la confianza en CEAS.Tú lo mereces y sabes que no dejaremos de animarte a seguir luchando por el SAHARA.
Un abrazo.
Benvolgut Toni, estaràs a l'alçada. No en tinc cap dubte.
Primer dir-te de que m'alegro que et trobis bé i desitjar-te una feliç recuperació.
Espero i desitjo que pel tu mateix i pel bé del moviment solidari aquest desencís sigui quelcom passatger. Tens raó en tot i ara no parlaré d'aquestes persones que disfruten fent mal a tothom que tenen a la vora. Tu ja saps tot allò que vam haver de passar i que encara cueja si fem cas a un mail que darrerament ha circulat per la xarxa. A mi m'importa molt poc si aquesta gent es fica amb mi, tinc armes, recursos i força per passar d'ells o per pagar-los amb la mateixa moneda. Ara la persona i/o persones que van a fer mal a gent com tu o com el Joan no tenen perdó. Ja saps allò que penso de vosaltres: que no hi ha rebotiga, que allò que es veu és allò que hi ha, que sempre teniu la mà estesa per donar-la a qui la necessita. Que la característica que us defineix és la bondad i qui es fiqui amb persones com vosaltres és que és una mala persona.
Des de Lleida,t'envio una forta abraçada i tot l'ànim del món. ( I entre parèntesi dic que no m'importa qui respongui i com respongui si s'hi atreveix, la meva resposta sempre serà la indiferència i el silenci) La història és una gran mestra de la vida però aprendre és un acte voluntari.
Repeteixo: una gran abraçada per tu i els teus, moltes felicitats i ja saps on som.
Mi felicitación por tu renovación en el cargo. Aunque ya sabes,....mas trabajo!, que seguro que lo sacaras adelante.
De totes les altres cirscustancies que fas esmena, pensa que Solidari es molt semblant a Solitari. Malgrat aixó els corredors de fons, si no pateixen una forta lessió, arriven a la meta amb altres "Solitaris".
Lo mes important es fer la cursa i no aturarse.
Sitgesmara
Recupera't i cuida't, ets un tipus genial. La meva mare diria, "gent com tu n'hauríem de tenir una rega a l'hort" Jo també paso un inici de curs una mica atabalat, la veritat. I disgustos amb gent que mai esperaves...ja se sap, no pots disgustar-te per qui no ho mereix. Un petó i fins ara! Vaig a fer sopar!!!!
Toni,
deixa de fer cas d'aquesta gent que és torracollons. Que un mal vent, millor el siroco, se'ls emporti ben lluny. Els comentaris que es fan tenen força o no, segons qui sigui qui els diu. Per tant, sabent de qui és l'emissor, apaga el receptor (les sents, però no les escoltes). Si algú et falla, amb mala intenció o desídia, doncs cap problema, "a la merda" que perdi visibilitat, ignora'l...
Aprèn a cridar: fuck you, que te den, a la merda o a prendre vent a la vela... entre d'altres.
Una abraçada i posa't les piles que hem de fer moltes coses juntes per al poble sahrauí i per fer el món una mica més just.
Enhorabona, Toni, per aquesta merescuda elecció. Una decisió intel•ligent que alhora esdevé un reconeixement a la teva tasca.
D’altra banda, els moviments solidaris, com qualsevol experiència humana, també tenen les seves llums i les seves ombres. Les zones de foscor, tant si les reconeixem com si les amaguem, sempre existeixen.
Però ara vivim un moment decisiu pel futur del conflicte sahrauí. Per això l’animem a tu i a tots els companys i companyes del moviment sahrauí a mirar cap endavant de manera constructiva. Som la immensa majoria les i els que estem disposats a seguir sumant esforços per continuar lluitant plegats.
Ha arribat l’hora de tancar files per encarar l’assalt final cap a la Independència del Sàhara.
Una abraçada molt forta.
Sàhara Lliure
Vencerem
Sahara Resiste
Hola Toni
Si t'han tornat a escollir sera per que t'ho mereixes.
I fes com jo, quan algu em falla com a persona,encara que em sapigue mal, l'ignoro i punt.
No val la pena pensar.hi mes
Anim i endevant
Publica un comentari a l'entrada